Santillana Projectes durant l’estiu

Una vegada finalitzat el curs escolar, la dinàmica de l’aula es perd i la connexió amb el centre desapareix pràcticament fins a l’inici de les classes al setembre.

Una bona manera de fer extensius els aprenentatges de l’aula amb Santillana Projectes fora del centre és comptant amb la complicitat de les famílies, proposar a l’alumnat reptes d’estiu vinculats als diferents projectes treballats durant el curs.

Rememorar els projectes realitzats

Abans de començar les vacances d’estiu, és aconsellable fer memòria i revisar els projectes que s’han dut a terme durant el curs. Els projectes més pròxims en el temps seran més fàcils de recordar que els més llunyans, però l’important és recuperar col·lectivament aquests records per ser conscients amb un cop d’ull de la quantitat d’aprenentatges reeixits.

Preparar reptes associats a projectes

En aquest article us proposem la creació de petits reptes d’estiu per permetre a l’alumnat reforçar els aprenentatges viscuts i, al seu torn, vincular-los a contextos diferents dels escolars. La finalitat última és que mica en mica vagin sent conscients que el que es fa a l’escola té un sentit i una aplicació en la vida real.

En aquest cas, cal que el professorat dediqui cert temps a preparar petits reptes en forma de diari de vacances, que l’alumnat anirà incorporant en funció de les seves activitats d’estiu.

El que et proposem és:

  1. Analitzar la temàtica dels projectes treballats a l’aula.
  2. Pensar en un o dos reptes senzills i fàcils d’assumir per les famílies en situacions quotidianes habituals.
  3. Crear el diari de vacances.
  4. Proporcionar unes breus instruccions d’ús per a les famílies.

Vegem pas a pas alguns exemples de com crear els diaris d’estiu:

1. Analitzar la temàtica dels projectes treballats a l’aula

Aquesta acció té per finalitat veure quins projectes són susceptibles de ser proposats com a reptes per a les vacances i quins no. Intentarem crear un repte per a cadascun dels projectes de Santillana treballats durant el curs, però si en algun cas detectem possibles problemes de comprensió per part de l’alumnat o les famílies, evocarem el record dels seus continguts d’una altra manera. La selecció dels projectes es pot fer abans de finalitzar el curs o després de treballar cada projecte a l’aula. Si es fa just després de cada projecte, es pot aprofitar per revisar els dubtes sorgits durant el projecte o, fins i tot, veure quines tasques han costat més per crear els reptes en funció d’això.

2. Pensar en un o dos reptes senzills i fàcils d’assumir per les famílies en situacions quotidianes habituals

Aquest pas servirà per determinar com pot connectar l’alumnat cada projecte amb el seu dia a dia durant les vacances i proposar reptes fàcils d’assumir. Per exemple:

  • A partir del projecte El caragol, es pot reptar l’alumnat a buscar un caragol, fer-li una foto i identificar-ne les parts.
  • Un repte per al projecte La volta al món pot ser demanar-los que fotografiïn, dibuixin i escriguin el nom dels llocs que visitin durant les vacances (la piscina, la casa dels avis, la muntanya, una ciutat nova…).
  • Amb la recepta de canapès del projecte La xocolata se’ls pot reptar a seguir la recepta i preparar un berenar familiar, i incloure una foto en el diari d’estiu.

  • Sigui assequible per a totes les famílies.
  • Vinculi el projecte a la vida real.

3. Crear el diari de vacances

Haurà de reservar-se un espai per a cada repte en el diari de vacances i, si calgués, donar alguna indicació a les famílies sobre com fer-ho. La majoria dels reptes es resoldran en una pàgina, però caldrà proporcionar una mica més d’espai dins del diari per a aquells reptes més llargs (com en la proposta per a La volta al món).

També podem instar les famílies que preparin elles mateixes el diari de vacances com una activitat manipulativa amb els seus fills i filles, fent els reptes que el centre ha proporcionat digitalment, mitjançant un correu electrònic o el blog de l’escola.

4. Proporcionar unes breus instruccions d’ús per a les famílies

A l’inici del diari, si es vol, es poden facilitar unes senzilles instruccions perquè les famílies entenguin el sentit del diari i l’ús que se li ha de donar. Per exemple:

  1. A gaudir! Aquest diari s’ha de dur a terme amb la implicació del nen o la nena i d’algun membre de la família. La finalitat és que es puguin tenir noves experiències de manera conjunta aprofitant les vacances.
  2. Sense pressió! La resolució de cada repte no ha de ser forçada ni s’han d’emplenar tots els reptes. L’objectiu és que el dia a dia durant les vacances permeti vincular els aprenentatges de l’escola a les experiències de l’estiu.
  3. Personalitzem! Si un repte no s’ha pogut dur a terme tal com estava previst, però sí que s’han realitzat altres nous aprenentatges interessants, es poden afegir pàgines en el diari per personalitzar-lo.

Com veieu, es tracta d’una proposta amb una mica de treball extra de preparació, però que permetrà a l’alumnat i a les seves famílies continuar gaudint dels aprenentatges de manera conjunta en un ambient relaxat com és l’època estival. Us hi animeu?

Esperem que hagueu gaudit aquest curs treballant amb Santillana Projectes. Us desitgem un fabulós estiu… i esperem veure-us novament el curs vinent. Bones vacances!

Com podem potenciar la comunicació amb Santillana Projectes?

Durant l’etapa d’Educació infantil, els nens i les nenes compten amb múltiples maneres d’expressar el que opinen, senten i pensen, però és important que, a partir de les converses d’aula, els anem animant a utilitzar el seu propi vocabulari per expressar els seus aprenentatges. I quina manera millor que utilitzar els moments concrets que ja es proposen a Santillana Projectes o, fins i tot, crear noves activitats vinculades als projectes que fomentin la comunicació oral en el nostre alumnat.

Avui ens centrarem en els projectes «La volta al món» i «El cuiner», però les propostes que us presentem aquí són vàlides per a la resta dels projectes (amb les seves respectives adaptacions a la temàtica que es treballa).

Els moments de comunicació oral ja presents en els projectes

Començarem per analitzar «El cuiner» per comprovar que, al llarg de l’estructura d’un projecte, hi ha activitats que ja fomenten els moments de conversa.

A l’inici de tots els projectes trobem l’apartat titulat «Què en sabem?», un moment de reflexió la finalitat de la qual és detectar els coneixements previs de l’alumnat:

«Què saps del cuiner o la cuinera? Conversa amb els teus companys i companyes sobre les coses que coneixeu.»

És en aquest moment en el qual l’alumnat ha de tenir el temps i l’espai necessaris per conversar amb els seus companys i companyes per comprovar què sap cadascun sobre la temàtica que es tracta en el projecte i així practicar tant l’explicació oral d’idees pròpies com l’escolta activa. Una bona manera de reforçar els passos d’una comunicació eficient és recordar a l’alumnat com dur a terme aquest procés:

En funció del nivell de desenvolupament del nostre alumnat, hi haurà nenes i nens que sabran realitzar molt millor els passos i uns altres els quals haurem de guiar. El més important és anar reforçant aquests petits passos perquè, de manera inconscient, l’alumnat se’ls vagi apropiant i cada vegada pugui ser més autònom durant una conversa. En cas d’haver de treballar-los, també podem decidir focalitzar l’atenció en un dels passos i treballar els altres més endavant.

Com comentàvem, hi ha altres moments en els quals podem introduir la conversa a l’aula, com per exemple en demanar a l’alumnat que revisi una escena perquè la descrigui:

«Ser cuinera i cuiner és un ofici. Observa les il·lustracions: què està pensant cada nen?, què volen ser quan siguin grans?»

En aquest moment, en lloc de fomentar una conversa en parelles, podem aprofitar per conversar amb tot el grup. Això ens permetrà anar reforçant les normes durant la comunicació i, alhora, anar ajudant l’alumnat al fet que s’acostumi a parlar en públic. Com sabem, hi ha alumnes que en grup petit es desenvolupen molt bé en l’àmbit oral, però quan han de parlar davant de tot el grup els és gairebé impossible.

Gràcies a aquests dos moments, converses en parelles i converses de grup, el nostre alumnat anirà desenvolupant les seves capacitats de comunicació oral en diferents formats.

Creació de noves oportunitats per fomentar la comunicació oral

A més del que hem comentat anteriorment, els projectes també creen oportunitats perquè l’alumnat practiqui les seves habilitats de comunicació oral efectuant petites presentacions davant de tot el grup. Per exemple, si seleccionem el projecte «La volta al món» podríem demanar als nens i nenes que, una vegada acabat el projecte, seleccionin un dels països que han treballat al llarg del projecte i expliquin què han après d’aquest país, si n’havien sentit parlar abans, si els agradaria anar-hi…

Durant la seva exposició, podem ajudar l’alumnat mostrant les fitxes del projecte durant el seu discurs perquè les puguin utilitzar de suport. Si és la primera vegada que fan una exposició oral davant de tota la classe, serà necessari repassar algunes petites instruccions:

A l’hora de fer exposicions orals haurem de recordar-los aquests passos i anar seleccionant l’alumnat al llarg dels diferents projectes perquè tots tinguin l’oportunitat de realitzar una exposició (en lloc que tots els nens i nenes facin una exposició sobre un mateix projecte).

Com hem vist, la comunicació oral és present en els projectes, per la qual cosa en treballar-los podem promoure diferents moments perquè l’alumnat desenvolupi totes les seves capacitats oratòries.

Continuar l’aprenentatge amb Santillana Projectes a casa

Aquest 15 de maig se celebra el Dia Internacional de les Famílies i, per descomptat, no podem obviar la situació que ens ha tocat viure a causa de la crisi sanitària de la covid-19 i la importància, avui més que mai, de la implicació de les famílies en l’aprenentatge dels seus fills i filles, el nostre alumnat. A continuació, us oferim algunes propostes perquè l’aprenentatge dels continguts dels projectes de Santillana també es porti a terme a les llars.

Quin paper tenen les famílies en l’aprenentatge amb Santillana Projectes?

Com sabem, i com hem anat recordat durant aquestes setmanes, les famílies són un agent educatiu important i, malgrat que no es troben presents a les escoles, no hem d’oblidar el paper que tenen per a l’aprenentatge que es realitza a classe.

En el cas concret dels projectes de Santillana, les famílies poden ajudar-nos a donar significat als aprenentatges i a contextualitzar els nostres projectes. Com? Doncs facilitant-nos materials vinculats amb els continguts del projecte, promovent o recordant experiències dels seus fills i filles relacionades amb els temes dels projectes, realitzant a casa activitats i/o experiments que ampliïn el que s’ha treballat a l’aula, etc.

Les famílies són el punt d’unió per ajudar-nos a relacionar els continguts que volem que aprengui el nostre alumnat amb la seva vida quotidiana, les seves experiències i el seu entorn més pròxim. Si aconseguim aquesta simbiosi, l’aprenentatge dels nostres estudiants serà molt més significatiu.

A l’article «Idees per implicar les famílies en els projectes» us facilitem diferents propostes per fer abans, durant i després de la realització d’un projecte.

El portafolis o dossier d’aprenentatge

El portafolis o dossier d’aprenentatge és un instrument d’avaluació habitual en estudiants d’edats superiors a les del nostre alumnat, però nosaltres estem acostumats a treballar en el quadern de l’alumnat amb les activitats realitzades. Doncs bé, aquest quadern és el primer pas per crear un portafolis complet: què podem fer per ampliar-lo?

Demanarem a les famílies que busquin una carpeta que puguin usar per al projecte que estiguem treballant a cada moment. També podem facilitar-los un petit tutorial per crear una carpeta casolana amb l’ajuda dels més petits. La carpeta servirà per portar a casa les activitats realitzades a l’escola, sigui en forma de fitxes, activitats o dibuixos que representin el que hem après, i per mostrar a l’escola el que hem realitzat a casa o el que hem vist a la televisió, a l’excursió del cap de setmana, al parc amb els amics i amigues, etc., i que ens ha recordat el projecte.

Al portafolis també podem afegir indicacions d’activitats per dur a terme les famílies a casa o fins i tot els temes sobre els quals han de girar les converses, els contes, les observacions de l’entorn, etc.

Per exemple, en el projecte «El cuiner», les famílies poden guardar al portafolis la recepta que han fet a casa, el dibuix del resultat de la recepta o de la quantitat d’ingredients que han utilitzat, una fotografia comprant al mercat, els ingredients retallats d’un catàleg de supermercat, etc.

En el projecte «El circ», les famílies poden incorporar al portafolis les fotografies de les postures circenses que s’han atrevit a fer a casa, una disfressa improvisada de pallasso, l’enllaç a un vídeo en el qual el nen o nena fa de mestre de cerimònies i presenta els espectacles, etc.

Els enigmes

Aquesta proposta consisteix a traslladar a la llar i les famílies preguntes significatives relacionades amb el projecte que hem iniciat i que es resolen seguint un procediment similar al desenvolupat a l’escola: investigar, contrastar, experimentar i valorar l’aprenentatge.

Quan presentem cada projecte al centre, els nens i nenes s’entusiasmen amb la temàtica i es formulen moltes preguntes: Qui és aquest personatge?, per què això és així?, què passa si…?, moltes de les quals podem reconduir per incloure-les en les activitats previstes al projecte. Altres preguntes les treballem creant activitats noves no previstes inicialment.

Aquestes preguntes que es planteja l’alumnat són les que podem decidir traslladar a les famílies perquè les investiguin i trobin la solució per ells mateixos. Una manera de fer-ho és presentant-les a manera d’enigmes perquè nens, nenes, mares i pares s’animin a buscar la resposta. També podem donar pistes sobre com resoldre-les, on trobar la informació, quin tipus d’activitats es poden dur a terme, etc.

D’aquesta manera, donem l’oportunitat d’aprofundir en els temes o preguntes que interessen més a cada nen i nena.

Quines activitats heu compartit amb les famílies del vostre alumnat? Expliqueu-nos-ho a la secció de comentaris.

Creant experiències a favor del gust per la lectura des de Santillana Projectes

Aquest mes d’abril se celebren el Dia de la Literatura Infantil (el dia 2) i el Dia del Llibre (el dia 23). I us preguntareu per què fem referència a la lectura a Infantil si els nens i les nenes encara no saben llegir. Doncs bé, volem oferir-vos algunes propostes per aproximar la lectura, l’hàbit lector i el gust per la lectura en aquesta etapa a partir de la creació de vincles emotius i experiències significatives per a l’alumnat. Per fer-ho, farem servir els continguts de Santillana Projectes, els que hàgiu decidit treballar en el vostre centre.

Proposta: un conte il·lustrat

Coneixeu els contes sense text? Són aquells que únicament tenen imatges a partir de les quals s’explica la història. Doncs bé, jugarem a un joc similar amb l’ajuda d’altres estudiants més grans, de Primària o Secundària.

Com ho farem?

  1. Podeu dur a terme aquesta proposta durant la realització del projecte de Santillana o quan l’estigueu acabant (apartat Què n’hem après?). 
  2.  Proposem a la classe que dibuixin el que han après en aquest projecte, bé amb dibuixos individuals o bé amb un mural grupal de tota la classe. Poden ser dibuixos petits i senzills, però que representin aspectes clau del projecte. Per exemple, en el projecte de nivell I «L’Orquestra», poden dibuixar alguns instruments o els músics tocant.
  3. Donem els nostres dibuixos a estudiants més grans i els plantegem un repte: «Sou capaços de crear un conte il·lustrat amb els nostres dibuixos?». Llavors, els estudiants hauran de posar en marxa la imaginació per interpretar els nostres dibuixos en un conte il·lustrat i unir-los en una narrativa estructurada amb començament, nus i desenllaç. A més, en un document a part, hauran d’explicar breument la història del conte, de manera que serveixi de guió per a les mestres d’Infantil.
  4. Un cop acabat el conte il·lustrat, intentem entre tots descobrir-ne la narrativa. La mestra ajudarà a donar sentit a cada dibuix i a trobar la connexió entre els dibuixos realitzats.
  5. Valorem a classe el conte il·lustrat: «Ens imaginàvem una història com aquesta?, què apareix en el conte que haguem treballat en el projecte?, i què hi falta?, algú s’havia imaginat una història diferent?».

Amb aquesta experiència, acostem tant al nostre alumnat d’Infantil com als més grans el poder de la creació literària a partir dels aprenentatges realitzats durant el projecte de Santillana. A més, podem jugar moltes vegades amb el conte il·lustrat a crear una història nova cada vegada.

Proposta: sessió de contacontes

Com a alternativa a la proposta anterior, demanem a estudiants de Primària o Secundària que organitzin una sessió de contacontes.

Com ho farem?

  1. Convidem a la nostra aula estudiants de Primària o Secundària, anem nosaltres a la seva o ens gravem en vídeo explicant-los les activitats que hem realitzat en el projecte de Santillana i explicant-los també el que hem après. Per exemple, els diem si hem cuinat o preparat algun plat de cuina amb el projecte «La cuinera i el cuiner» o si hem creat la nostra pròpia disfressa amb el projecte «El caragol» (teniu la descripció de com fer la disfressa en el següent article: «Activitat complementària per al projecte “El caragol”».
  2. Els nens i les nenes més grans s’encarreguen de buscar un conte relacionat amb el projecte, crear-ne un de nou o adaptar alguna obra ja existent. Per exemple, si hem treballat amb el projecte «La volta al món», poden fer una adaptació de l’obra original o, fins i tot, explicar-nos algun final o capítol alternatiu a l’obra original.
  3. Organitzem una sessió de contacontes en la qual els alumnes més grans ens expliquin el conte que han preparat.
  4. Valorem el conte que hem escoltat: «Ens imaginàvem una història com aquesta?, què apareix en el conte que haguem treballat en el projecte?, i què hi falta?, algú s’havia imaginat una història diferent?».

Si ens resulta gratificant aquesta experiència i trobem que té una organització més o menys fàcil, podem regularitzar-la i proposar que al final de cada projecte es realitzi una sessió de contacontes com aquesta.

Proposta: som autors d’una història

A diferència de les anteriors propostes, en aquesta anirem recopilant informació del projecte per crear la nostra pròpia història: decidirem qui són els personatges, què els succeeix, etc. Després, ens asseurem tots en semicercle perquè la mestra narri la història des del principi fins al final.

Com ho farem?

  1. A mesura que realitzem el projecte, n’anem recollint, per exemple, en un mural de seguiment, les idees més importants, ja sigui en forma de dibuixos, amb les paraules més significatives, amb fotografies de nosaltres treballant, les mateixes fitxes del projecte, etc.
  2. Un cop acabat el projecte, contemplem el mural de seguiment i seleccionem:
    1. Un personatge principal.
    2. Una ambientació de la història: on succeirà tot?
    3. Un company o una companya del personatge principal (pot ser també un animal).
    4. Un objecte.
  3. Amb tots aquests elements jugarem a crear situacions:
    1. Qui és el personatge principal? Què li agrada fer? Quants anys té?
    2. On viu el personatge? Visitarà algun lloc diferent? Com és aquest lloc? Què hi ha?
    3. Quina relació té el segon personatge amb el principal: són amics, família, etc.? Està content, trist, enfadat?
    4. Què es pot fer amb aquest objecte?
  4. Creem una història completa. A partir de les relacions que hem creat en el punt anterior, construïm un inici de la història («Hi havia una vegada el personatge… que vivia a…»), un nus («… però un dia es va trobar amb… i li va dir que…») i un final («… tot es va resoldre quan…»).

Amb aquesta iniciativa, busquem donar-li una altra vida al projecte de Santillana i als aprenentatges assolits, alhora que desenvolupem la creativitat i la imaginació. També podem aprofitar aquesta experiència com a sessió de relaxació: els nens i les nenes s’estiren al terra amb els ulls tancats i van imaginant la història que anem explicant amb elements que ells coneixen i han decidit.

Amb aquestes propostes volem fomentar en les nenes i els nens experiències que quedin fixades en el seu record pel plaer que han experimentat, per la proximitat amb els altres i pel desenvolupament de les idees i la imaginació. Per tant, no es tracta de forçar o avançar el procés lector, sinó d’introduir la lectura en el dia a dia com un recurs per entretenir-nos, compartir experiències amb els altres, somiar desperts, etc.

Quines iniciatives coneixeu per a la vivència d’experiències d’aquest tipus?

Projectes amb implicació al nostre entorn

Per què heu decidit treballar per projectes a la vostra escola? És una pregunta que de manera indirecta es tracta en gairebé tots els articles d’aquest blog. El que pretenem amb aquesta metodologia és millorar l’aprenentatge de l’alumnat, que sigui més significatiu i afavoreixi el desenvolupament de les capacitats.

La millor manera de fer-ho és aprofitant els recursos del nostre entorn perquè l’experiència de l’alumnat tingui uns efectes reals en el seu context. I com podem facilitar que Santillana Projectes connecti més amb el nostre entorn?

Hi ha alguns projectes de Santillana que, per la temàtica que tenen, propicien realitzar una sortida de l’escola i conèixer entorns nous com, per exemple, el projecte Els bombers. Quan treballem amb el projecte Els bombers resulta molt útil fer una visita al parc de bombers més pròxim. O fins i tot es pot conèixer algun restaurant, la cuina de l’escola o una empresa de servei d’àpats en treballar el projecte La cuinera i el cuiner. Però, com podem treballar amb els projectes en els quals no es veu tan fàcilment una vinculació amb l’entorn? Per fer-ho, us presentem tres propostes que podreu aplicar en els projectes que heu decidit treballar a la vostra escola.

Visitem les persones grans del nostre municipi

En aquesta proposta realitzarem una visita a alguna residència, centre de dia o casal d’avis per conèixer les persones grans del nostre barri, poble o ciutat. El que pretenem és descobrir el nostre entorn més proper i relacionar-nos amb les persones que en formen part, en aquest cas la gent gran.

Podem realitzar aquesta visita en qualsevol de les fases del projecte; així, de les propostes següents, podem triar la que ens convingui més:

  • Fase de preparació: usarem la visita per conèixer una realitat i despertar l’interès per investigar un tema. Per exemple, podem demanar a les persones grans que ens parlin dels animals que han criat quan eren més joves per relacionar-ho amb projectes com El pollet, o que ens expliquin quin és el seu menjar preferit i què els agrada cuinar, la qual cosa ens servirà per investigar com es cuina (La cuinera i el cuiner ) o què podem cuinar amb xocolata (La xocolata).
  • Fase de desenvolupament: aprofitarem la visita per fer alguna tasca conjunta amb les persones grans. Per exemple, amb el projecte L’aigua podem fer experiments en comú.
  • Fase de valoració: visitarem les persones grans per a explicar-los tot el que hem après. Per exemple, en el cas dels projectes El castell o Els romans, si a la nostra ciutat o al nostre poble hi ha un castell o restes romanes, podem explicar-los els coneixements que hem adquirit i que, alhora, aquestes persones comparteixin amb nosaltres el que saben d’aquests monuments.

Usem la biblioteca municipal

La biblioteca, tant la de l’escola com la municipal, és un recurs molt habitual quan aprenem, però s’ha utilitzat en les diferents fases de Santillana Projectes? Amb aquesta proposta pretenem ajudar a contextualitzar els aprenentatges, fent que la mateixa visita a la biblioteca sigui ja un aprenentatge de descobriment de l’entorn.

  • Fase de preparació: usarem habitualment la biblioteca com a font de coneixement per a l’alumnat, ja que conté informació sobre molts temes. A vegades succeeix que les nenes i els nens sol·liciten informació sobre un tema concret del qual no hi ha material a la biblioteca. Això pot passar en projectes com, per exemple, El goril·la, Els pingüins o El dofí. Per això cal que ens encarreguem de buscar informació sobre algun d’aquests temes, per portar a la biblioteca material nou que després es pugui compartir amb altres persones.
  • Fase de desenvolupament: visitarem la biblioteca per obtenir la informació que ens fa falta per treballar amb el projecte, aprofitant a més la visita per conèixer aquest espai i aprendre a usar-lo.
  • Fase de valoració: com que hem creat material nou sobre un tema concret, el prepararem per exposar-lo a la biblioteca i així facilitarem que els nens i les nenes del nostre entorn també hi puguin accedir.

Compartim el nostre aprenentatge

Seguint el fil de la proposta d’exposar a la biblioteca el que hem après, us plantegem acordar amb una altra escola l’organització d’una petita jornada que serveixi per conèixer-nos i explicar el que cada grup escolar ha après en el seu projecte.

Aquesta proposta es realitzarà a la fase de valoració dels projectes, quan parlem del que hem après, però, en lloc d’exposar-ho a classe, ho farem amb l’alumnat d’una altra escola.

Per començar la jornada podem fer alguns jocs de presentació, per exemple, passar-nos la pilota i dir el propi nom i explicar alguna característica de la nostra classe (el seu nom, quins jocs hi ha, on seiem, etc.). Continuarem explicant en quin tema ha treballat cada grup i quines activitats hem realitzat, per això podem fer una activitat com a exemple. Finalment, l’altre grup ens explicarà el que ha treballat i què ha après, i realitzarem l’activitat que ens hagin preparat.

Aquesta és una proposta una mica més ambiciosa que l’anterior, ja que requereix més organització i coordinació, però el resultat pot ser molt enriquidor. A més, conèixer el que s’ha treballat en una altra escola podria despertar l’interès del nostre alumnat. Per això és interessant preguntar a la delegada o al delegat de Santillana quines escoles de l’entorn usen Santillana Projectes per iniciar el contacte.

Realitzant cadascuna d’aquestes tres propostes en tot el curs escolar haurem garantit, almenys, una sortida fora del centre per trimestre i acostar la realitat a l’aprenentatge del nostre alumnat.