Santillana Projectes et proposa projectes variats que donen resposta a les diferents àrees del currículum, a les motivacions dels nens i nenes i al seu nivell psicoevolutiu.
Tria el que s’adapti millor a les necessitats i els interessos de la teva aula!
Si vols conèixer tots els nostres projectes fes clic aquí
Segur que en moltes ocasions heu realitzat alguna petita representació teatral o algun espectacle amb el vostre alumnat. Això és habitual a final de curs, en finalitzar cada trimestre o, fins i tot, en alguna festivitat de l’escola o de la regió.
Si ja teniu previst realitzar una festa de Nadal o de final del trimestre, us proposem que feu servir el projecte El circ per preparar-la. Aquí us oferim algunes idees i activitats.
El fil conductor del projecte
Per començar, hem de presentar a l’alumnat la necessitat de fer la festa, l’espectacle o la representació teatral. Amb una mica d’imaginació, podem optar per:
Ara que ja ens han fet la sol·licitud, ens preguntem: sabem què ens han demanat?, quin tipus d’espectacle hem de realitzar?, què significa representar una obra teatral?, on i com ho farem?
Què sabem i què volem saber?
Per explorar els coneixements previs, podem intercalar tant les activitats que es proposen en el projecte El circ com unes altres que serveixin per conèixer l’espai i moure el cos.
Per exemple, és possible fer uns petits exercicis per alliberar el cos i la veu, incloent-hi alguns estiraments i exercicis de vocalització, i, a continuació, demanar a l’alumnat que simuli el tipus de representació que li agradaria fer. Podem explicar que, en anys anteriors, alguns companys van entonar una cançó, van ballar o van fer trucs de màgia o una representació teatral. També podríem deixar que els nens i les nenes practiquin lliurement el que creuen que se’ls dona millor, i després asseure’ns tots junts en assemblea per decidir quin tipus d’espectacle farem.
Què necessitarem per realitzar l’espectacle?
Haurem de posar-nos d’acord per preparar els assajos, la decoració, la vestimenta, etc. Podem considerar diferents aspectes i delimitar com volem treballar cadascun.
Es recomana utilitzar les fitxes del projecte El circ per acostar-nos al tipus d’espectacle que realitzarem. També podem comparar el que farem nosaltres en el nostre espectacle amb el que es fa normalment al circ o, fins i tot, prendre’n idees per decidir quin serà el nostre espectacle.
On realitzarem el nostre espectacle? Revisem quin espai necessitem per a la representació i també el que tenim disponible a l’escola. Passegem-hi.
On seurà el públic? Fem una simulació de com seurà el públic per assegurar-nos que tots podran veure l’espectacle. Cada alumne pot ocupar dos seients per als seus familiars, i així entre tots ens adonarem del que comporta que hi assisteixin més persones.
Quins colors escollim per al nostre espectacle? Veiem els diferents colors i valorem quins ens criden més l’atenció.
Com ens vestim? Ens fem tots un accessori per portar; per exemple, un barret, un braçalet, un collaret, etc.
Treballem l’espectacle que hem decidit, practicant i practicant!
Com sempre, insistim que els projectes són més significatius i motivadors si els contextualitzem en la realitat del nostre entorn. Per això, és convenient aprofitar les activitats que acostumem a fer cada any per combinar-les amb els projectes.
La metodologia de treball per projectes utilitza la contextualització i la immersió dels alumnes en una situació o problema per potenciar l’aprenentatge significatiu. Això ho podem reforçar amb l’ambientació de l’aula o de l’escola.
Ja n’hem vist un exemple molt clar a l’article CEIP Pare Manjón, un centre amb experiència en projectes, en el qual recreaven els escenaris on es duen a terme els projectes. Per exemple, per al de «L’aigua» van ambientar l’aula i l’escola com si fos el fons del mar.
Quins beneficis comporta l’ambientació de l’aula?
Sabem que elaborar tots els decorats i col·locar-los per l’aula, l’entrada, els espais comuns de l’escola, etc., suposa un treball i una dedicació, però no és debades: l’ambientació reforça l’aprenentatge significatiu a través de la contextualització del projecte i la implicació de l’alumnat.
Ambientar l’aula a l’inici d’un projecte afavoreix que els infants:
L’ambientació de l’aula a l’inici del projecte
Habitualment ambientem l’aula a l’inici d’un nou projecte per aconseguir tots els beneficis de què hem parlat. Si ho fem així, serà important:
L’ambientació de l’aula durant el projecte
Si el projecte que iniciem l’hem contextualitzat mitjançant un altre sistema que no sigui l’ambientació de l’aula (per exemple, quan en comptes de simular una granja a l’aula l’hem anat a veure de debò), podem utilitzar l’ambientació durant la realització del projecte per mantenir la motivació i el fil conductor.
En aquest cas anirem ambientant la classe a mesura que anem descobrint i aprenent en el projecte.
L’ambientació de l’aula com a projecte dels més grans
Una altra opció és comptar amb la col·laboració d’alumnes més grans de Primària i Secundària, i traslladar-los l’encàrrec de realitzar l’ambientació del projecte que iniciarem. Això pot suposar un projecte en si mateix per a ells, ja que han d’intervenir en una situació real i acaben generant un producte.
No hi ha una única manera d’ambientar un projecte; de fet, com més real ho fem en funció del nostre entorn i situació de l’escola, millor.
Segur que vosaltres heu ambientat moltes vegades l’aula i teniu fotografies per ensenyar-nos-les. Us animem que ens les envieu i expliqueu la vostra experiencia.
No ens resulta estrany ni desconegut parlar de coneixements previs. Sabem que fa referència al que els alumnes coneixen del seu dia a dia, al que han treballat prèviament a l’escola, al que saben fer, a com actuen, etc. Però el que és més important encara és que és un element clau per a l’aprenentatge significatiu i, per aquesta raó, insistim a evidenciar-ho en els projectes.
En aquest article us oferim algunes propostes per fer modificacions en els projectes segons els coneixements previs del vostre alumnat.
Quina importància tenen els coneixements previs?
Els coneixements previs ens permeten treballar a partir del que l’alumnat ja sap. Per tant, d’una banda ens serveixen per regular i adequar les tasques dels projectes, i, d’altra banda, també ens ajuden a connectar els aprenentatges nous amb idees ja es troben en els cervells de cada nen i nena. Això últim és el que permetrà que l’aprenentatge sigui significatiu.
Així doncs, no ens serà més fàcil explicar una idea o un concepte mitjançant un exemple que sabem que l’alumne coneix? L’alumnat connecta la nova informació amb els seus coneixements previs, per corroborar si ho ha entès, usant l’expressió «és com si…», és a dir, posant un altre exemple del que coneix. El que fem de manera innata és buscar alguna cosa que ja coneixem per integrar el nou aprenentatge, per ajudar-nos a entendre com funciona, amb què es relaciona, en quin moment de la vida em pot ser útil, etc. És la manera natural que tenim de comprendre i, sobretot, de recordar a llarg termini. Quin és l’aprenentatge que més recordem de l’escola? El que vam aprendre de manera significativa.
Això mateix és el que hem d’intentar aconseguir amb els nostres alumnes, ajudar-los a connectar les idees noves amb les que ja tenen.
Idees per utilitzar els coneixements previs en els projectes
Tot i que segurament ja teniu en compte els coneixements previs del vostre alumnat, us presentem algunes propostes concretes que podeu fer servir per a tots els projectes:
podem recordar un trajecte que hàgim fet amb aquest mitjà de transport (anar a l’escola, sortir d’excursió, etc.); o una pel·lícula recent que hàgim vist tots i en la qual aparegui un tren; o un conte, o uns dibuixos animats… En funció de si és un cas o l’altre, introduirem la tasca amb aquesta imatge
o aquesta
Aquesta proposta la podem aplicar al començament de cada projecte, però també a l’inici de cada tasca.
2. Viure o simular una situació en la qual apareix el concepte nou.
Es tracta de reproduir la situació de la realitat en què apareix el concepte nou que volem treballar. Per exemple, en el projecte «El circ» 
podem representar una actuació entre els docents o que la representin els alumnes de Primària. Això ens ajudarà a evidenciar com ens hem hagut d’asseure, com anaven vestits, quins colors ens han cridat més l’atenció, quantes persones hi havia, etc.
3. Fer servir les fitxes de les tasques en la fase inicial del projecte.
Si al començament d’un projecte ens adonem que tots o la majoria dels alumnes estan fent referència a continguts que treballarem durant el projecte, podem utilitzar les fitxes que hi ha preparades en el projecte com a fitxes de coneixements previs.
Per exemple, si a l’inici del projecte «L’aigua» els infants ens parlen sobre on trobem aigua (mar, llac, pluja, etc.), podem fer servir la fitxa 12 per generar aquesta aproximació entre el que saben i els continguts nous del projecte.
4. Canviar l’ordre de les tasques del projecte en funció del que els nens i les nenes ja coneixen.
En relació amb el cas anterior, a més de la fase inicial també podem modificar tota la seqüència del projecte en funció del que és més proper als alumnes.
Seguint amb l’exemple de l’aigua, si vivim prop del mar, potser tingui més sentit per a nosaltres començar a treballar per la fitxa 13, on apareixen els éssers marins. O aprofitant l’hivern, si ens trobem en llocs on plou o neva habitualment, podem començar per la fitxa 16.
A totes les propostes, el que tractarem de buscar és la proximitat dels coneixements nous a l’entorn del nostre alumnat. Usarem l’entorn perquè és el que els nostres alumnes coneixen, el que viuen dia a dia i, per tant, l’entorn és el seu coneixement previ.
«Ja som a la tardor. Els dies s’escurcen, les nits s’allarguen i és el moment en el qual ens comencem a adonar de la presència d’alguns éssers màgics… En veurem algun durant el dia i la nit de Halloween?». Aquest podria ser el text inicial per celebrar a l’escola el dia de Halloween.
En els últims anys és molt habitual veure referències a aquesta festivitat en el nostre entorn: televisió, cinema, dibuixos, supermercats, carrers i fins i tot la decoració a les cases. Encara que aquesta no sigui una festivitat pròpia de la nostra tradició, la seva presència s’ha anat imposant i ja és una realitat per al nostre alumnat; per tant, convé treballar-la a classe. A més, ajudarà els infants a aproximar-se a la cultura anglesa.
Aquesta proposta ens permetrà també acostar-nos a les principals pors infantils, amb la intenció de detectar-les, disseccionar-les en les seves diferents parts i finalment superar-les. Gràcies a simpàtiques activitats (disfresses, pintura, moviments…) amb éssers i situacions que solen ser objecte de por, se’n facilita considerablement la superació.
Si us animeu a tractar aquesta festivitat a l’aula i a més esteu treballant amb els projectes, us oferim a continuació algunes propostes.
El projecte «La bruixa»
En funció del desenvolupament que tinguem del projecte per a aquesta data, podem proposar diferents activitats per fer a Halloween:
Resulta interessant treballar amb el vestuari de la bruixa des d’una perspectiva alegre, còmica i curiosa per allunyar-nos de possibles pors recurrents en els nens i les nenes. Abans d’iniciar aquesta activitat, podem enviar una circular a les famílies per explicar-los el projecte i sol·licitar-los que portin a l’escola alguna peça, complement o disfressa que pugui servir per vestir-nos de bruixa. Durant el desenvolupament de l’activitat, ens convertirem en companys i companyes de la bruixa i per això ens vestirem com ella. Per acabar la disfressa no podem oblidar un gran barret que crearem tots junts a l’aula. Amb una cartolina farem la base del barret i amb l’altra farem la punxa. A més, podem retallar estels, aranyes, calaveres, carabasses, etc., per decorar-ho.
Després d’explicar la tradició de Halloween aprofitant la figura de la bruixa, n’ampliarem el coneixement acostant-los a altres costums com la de la decoració de les cases, semblant als de la bruixa o els monstres. Podem veure com és la casa de la bruixa i quins animals l’acompanyen en el nostre projecte i, en funció del que hem après, ambientar la nostra aula com si fos la casa d’una bruixa. Plantejar diferents racons amb diferents activitats ajudarà a l’organització de l’aula. Per exemple, el racó de les decoracions penjants de ratapinyades (pintades, retallades amb el punxó i filades per poder penjar-les), el racó de les carabasses (pintades amb pintura de mans en un mural) o el racó de les aranyes (creades amb plastilina).
L’escombra voladora (fitxa 15).
Si ja hem après que la bruixa fa servir l’escombra per desplaçar-se volant, i si nosaltres ja estem en disposició d’escombrar les nostres pors d’una vegada per sempre, podem convidar-los a volar com ho fa la bruixa sobre la seva escombra, en un circuit que preparem. Primer construirem entre tota la classe diferents escombres voladores i les decorarem amb papers de colors. Després, organitzarem el circuit amb diferents obstacles per on transitarem. Posteriorment, per torns, completarem el circuit amb la nostra escombra voladora mentre els altres ens animen cantant: «Escombro les pors! Escombro les pors!».
El projecte «Els monstres» 
Igual que en el cas anterior, en funció del temps que portem treballant aquest projecte, podem fer una o altra activitat:
Avui és el dia en què els monstres tornen a la vida, com ens agradaria que fos el nostre monstre? Anem a crear-ne un seguint la mateixa tècnica de la fitxa 9, és a dir, a partir d’una taca de pintura en una cartolina en dibuixarem la cara, els braços i les cames. Una vegada sec podem afegir-hi més elements amb pintura d’altres colors. Una altra opció per crear el monstre és fer una màscara que ens posarem durant el dia de Halloween. Perquè sigui «monstruosa» utilizarem diferents materials que els alumnes podran anar barrejant i enganxant a la seva màscara (teles, puntes de llapis de colors, plastilina, cartró, trossos de bosses de plàstic, etc.).
Amb una mica més de dedicació també podem dedicar el dia a cuinar i preparar menjar de monstre. Amb alguna recepta senzilla de galetes, barregem els ingredients i pastem a l’aula. Una vegada cuinades podem decorar-les «monstruosament». Una opció senzilla és fer galetes amb forma rodona, posar-hi melmelada de maduixa i amb xarop dibuixar-los les venes dels ulls al voltant de la melmelada, o elaborar cucs de pa, per exemple.
Com hem vist, crear una connexió entre el que es treballa a l’aula (els projectes) i la vida real consolida en l’alumnat el seu aprenentatge significatiu. Festivitats com el Halloween són una bona oportunitat per connectar projectes i realitat.
Prèviament vàrem dedicar una sèrie d’articles a explicar, amb exemples i consells, les diferents fases de les quals consta un projecte educatiu: la fase inicial, la fase de desenvolupament, i la fase final o de síntesi.
A l’inici d’aquest nou curs, hem volgut recollir les principals idees d’aquests articles i recordar les claus per tenir en compte a l’hora de dissenyar i implementar un projecte educatiu a la nostra aula. Comencem? Som-hi!
La fase inicial
La fase inicial d’un projecte té com a finalitat preparar a l’alumnat per a l’aprenentatge. Per a això, és important que les activitats que proposem siguin:
Partint d’aquests requisits, en el moment de dissenyar les activitats per a aquesta primera fase és important tenir en compte algun dels següents consells:
-Preparar una conversa inicial amb els i les alumnes sobre el tema que anem a treballar. D’aquesta forma, identificarem els seus coneixements previs i, alhora, fomentarem la seva motivació per conèixer coses noves.
-Utilitzar un esquema visual o mapa conceptual per definir tot el que volem aprendre. L’esquema serà de gran ajuda per a l’alumnat i, a més, ens permetrà comprovar els progressos realitzats durant tot el projecte.
La fase de desenvolupament
Després de la fase inicial del projecte, és el moment de plantejar les activitats de la fase de desenvolupament. Les activitats proposades haurien de complir els següents requisits:
La fase de desenvolupament, com recordareu, sol ser la més llarga del projecte i on es concentren la majoria de les activitats d’aprenentatge. Tenir en ment aquests requisits a l’hora de dissenyar les tasques és molt important. Per a això, us oferim els següents consells:
-Establir preguntes concretes que serveixin d’ajuda a l’alumnat per guiar la recerca i que puguin ser respostes de forma clara.
-Utilitzar recursos i fonts d’informació diversos: la biblioteca del centre escolar o de la localitat, professors especialistes, aula d’informàtica, museus, centres d’interpretació, etc.
-Implicar a les famílies en les tasques de recerca, de manera que puguin ajudar als seus fills i filles i s’impliquin en el procés educatiu.
La fase final
Si la fase inicial busca preparar als alumnes per a l’aprenentatge, la fase final està enfocada a fixar els aprenentatges i ajudar a l’alumnat a reflexionar sobre el procés. Per a això, les últimes activitats del projecte haurien de tenir en compte aquests dos requisits:
Al moment de preparar les activitats corresponents a aquesta fase, hem de tenir en compte que aquestes activitats ajudin a complir aquests dos requisits. Per a això, us proposem uns consells que us poden ser d’ajuda per a aquesta tasca:
-Confeccionar una presentació visual dels aprenentatges realitzats. Aquesta presentació pot ser en forma de mural, maqueta, pòster, exposició de dibuixos…, i es pot aprofitar perquè l’alumnat expliqui els seus resultats a altres classes i grups.
-Organitzar un debat en classe, que podria ser la continuació del debat inicial, mitjançant el qual els i les alumnes puguin explicar el que han après i quines activitats els han semblat més interessants o els han ajudat a aprendre alguna cosa nova.
Esperem haver-vos ajudat amb aquest article a refrescar algunes idees de cara a reprendre el treball per projectes per a aquest nou curs. Recordeu que aquests consells són orientatius i que podem aprofitar-los tal com us els expliquem o bé adaptar-los perquè s’ajustin millor a les vostres necessitats.
Si teniu altres idees i consells que vulgueu compartir amb uns altres profes, no dubteu a deixar-los en la secció de comentaris. Que gaudiu amb els vostres projectes!