NEUROEDUCACIÓ I SANTILLANA PROJECTES 3.0

Com ja us vam anunciar, el proper curs disposarem de Santillana Projectes 3.0. Es tracta d’una actualització dels projectes a partir dels principis de la neuroeducació, de manera que sigui molt més fàcil potenciar les capacitats per a la gestió emocional, la creativitat, la curiositat, l’expressió corporal… a partir del coneixement de les funcions executives i aprofitant estratègies com el joc.

Per què és interessant incorporar la neuroeducació en els projectes?
Els docents, igual que altres professionals, necessitem una base científica que sustenti les decisions corresponents a la pràctica, en el nostre cas, educativa.

Una educació basada en el cervell, una «neuroeducació», parteix dels coneixements que ja tenim sobre els processos cerebrals de l’emoció, la curiositat, l’atenció i la memòria.

Com a docents, conèixer aquests processos cerebrals ens ajudarà a potenciar i millorar les capacitats i els talents de les nenes i els nens, a detectar dèficits, etc., però també ens servirà per comprendre millor certs aspectes, com ara per què el joc resulta primordial en l’aprenentatge o per què no es pot passar a l’abstracció sense la manipulació prèvia d’objectes.

Així, els canvis sinàptics del cervell són fruit de l’ensenyament que reben els nens i les nenes, i la nostra obligació com a docents és ser conscients que el «com ensenyem» té més importància que el «què ensenyem».

Per tant, la neuroeducació ens ajudarà a potenciar un aprenentatge més significatiu i globalitzat durant els projectes.

Quins coneixements sobre neuroeducació inclou Santillana Projectes 3.0?
A Santillana Projectes 3.0 partim de la neuroeducació per presentar-vos propostes que tenen en compte com es realitza l’aprenentatge en el nostre cervell. Trobareu propostes per treballar:

  • L’emoció. Facilitarem espais per expressar les emocions i, a partir de les activitats dels projectes, fomentarem la reflexió sobre què ens ha fet sentir, per exemple, l’activitat, el comentari o la imatge. Usarem també la curiositat i la sorpresa per generar aprenentatges significatius, aproximant la realitat a l’aula, utilitzant l’entorn i afavorint preguntes que l’alumnat tingui interès a resoldre.
  • Les funcions executives. Ajudarem l’alumnat a prendre el control de funcions executives com ara l’atenció, els impulsos i la memòria a curt termini, a mesura que promovem activitats de presa de consciència del que han après, és a dir, mitjançant activitats de metacognició en les quals reflexionarem sobre què hem après, què recordem millor, etc.
  • El joc. Utilitzarem el joc per generar aquesta sensació de plaer que facilita l’accés de la informació al neocòrtex.
  • La música i l’art. Les activitats amb continguts artístics ens ajudaran a promoure les emocions que faciliten l’aprenentatge i a desenvolupar estratègies per gestionar les emocions, la memòria o, fins i tot, la imaginació.
  • L’expressió corporal. L’activitat facilita l’oxigenació del cervell i, per dir-ho d’alguna manera, ajuda a «descontracturar-lo» quan s’ha bloquejat o porta massa temps treballant en una tasca molt concreta, per la qual cosa usarem activitats de moviment per facilitar el treball cognitiu i prendre consciència del nostre cos.
  • El pensament creatiu. Usarem les activitats dels projectes per promoure el pensament creatiu, tant a partir de l’expressió d’idees i emocions com mitjançant la cerca de solucions a les situacions plantejades en els projectes.

Tot això ho aconseguirem, entre altres coses, amb l’aplicació de:

– Rutines i destreses de pensament.
– Jocs variats.
– Aprenentatge cooperatiu.
– Estímul de les intel·ligències múltiples.
– Activitats d’expressió corporal.

En definitiva, es tracta d’aprofitar els coneixements de la neuroeducació per millorar la qualitat de l’aprenentatge del nostre alumnat.
I amb aquest post arribem al final de curs. Volem desitjar-vos un merescut descans i, sobretot, agrair-vos la confiança que heu dipositat en nosaltres per compartir aquest camí que amb tanta il·lusió hem començat.
Feliç estiu i ens veiem a la tornada!

 

 

 

 

 

 

 

GUIA PER CONÈIXER EL PRESENT A PARTIR DE L’ESTUDI DE LA PREHISTÒRIA

El coneixement del passat és un bon recurs per comprendre situacions del present des que som petits. A continuació, us mostrem algunes propostes per treballar el projecte Santillana «La prehistòria» i fer un paral·lelisme amb la vida actual.

Caminar com a la prehistòria

A partir de la fitxa 12 del projecte «La prehistòria», Caçaven per vestir-se, podem fer l’activitat següent:

  • Què aprendrem?
    • Sentir el tacte amb els peus.
    • Contrastar diferents textures i distingir les suaus de les aspres.

  • Com fem l’activitat?
  1. Fem la fitxa 12 i observem com anem vestits nosaltres.
  2. Ens descalcem per anar com els nens i les nenes de la prehistòria i ens movem per la classe sentint conscientment com és caminar descalços.
  3. Distribuïm diferents objectes pel terra de diversos espais de la classe que puguem trepitjar i sobre els quals puguem caminar: fulles seques, sorra, arròs, sucre, una catifa de pèl, paper arrugat, etc.
  4. Fem grups perquè l’alumnat es mogui pels diferents espais i pugui tocar, primer amb la mà i després amb els peus, les diferents textures del sòl.
  5. Fem preguntes a l’alumnat sobre les diferents textures: «És suau o rugós, el que sents als peus?», «Tanca els ulls i sent-ho: podries córrer per aquest tipus de sòl molta estona o et farien mal els peus?», etc.
  6. Finalment, ens fixem en com de bruts ens han quedat els peus i imaginem com serien els peus dels nens i les nenes de la prehistòria (més rudes i forts per suportar totes les textures; els nostres peus són més tous perquè portem sabates, etc.). I, finalment, ens rentem els peus i fins i tot, per parelles, aprofitem per aprendre a fer-nos un petit massatge.

Barallar-se i resoldre els conflictes

Aquest exercici resulta útil per a la resolució de conflictes.

  • Què aprendrem?
    • Resoldre conflictes mitjançant el diàleg.
    • El compromís.
    • Actuar de manera responsable i pensant en els altres.
  • Com fem l’activitat?
  1. Fem la fitxa 7 del projecte «La prehistòria» i preguntem a l’alumnat si troben que la vida en grup pot generar empipaments o baralles.
  2. Representem com podria ser una baralla entre dos nens o nenes a la prehistòria. Per exemple, sense parlar i amb objectes tous (coixins, flotadors de suro, etc.), representem una discussió provocada perquè un nen li ha pres el menjar a un altre.
  3. Reflexionem si d’aquesta manera es pot arribar a resoldre la situació i per què. (Els podem suggerir la importància que té el llenguatge i la comunicació per solucionar un conflicte).
  4. Com podríem resoldre aquesta situació avui dia? És a dir, si en Pau s’ha menjat les postres de l’Anna, l’Anna hauria de pegar-li? Què podria fer l’Anna per resoldre-ho?
  5. Simulem una estratègia de resolució de conflictes: al centre de la classe es col·loquen tres cadires, una al costat de l’altra. A la cadira d’enmig s’asseu el pacificador (pot ser un alumne o una alumna, o la mestra) i a banda i banda, les dues persones en conflicte. A continuació, cadascuna disposa d’un temps per expressar les seves opinions i emocions i durant aquest temps no pot ser interrompuda (hem d’intentar que en el seu discurs se centri en si mateixa i no en l’altra persona). Quan totes dues parts acaben d’explicar els seus punts de vista, intenten, amb l’ajuda del pacificador i del grup, arribar a un acord. Quan les dues persones en conflicte estan conformes amb els compromisos, es redacta un contracte i el signen. Al cap d’una setmana es comprova si les condicions del contracte s’han complert.

Mural de síntesi final del projecte 
Per fer aquest exercici és convenient tenir bastant avançat el desenvolupament del projecte «La prehistòria», perquè treballarem a partir de fitxes ja resoltes.

  • Què aprendrem?
    • Comparar la prehistòria amb el present.
    • Identificar els elements que són propis de la prehistòria i els que pertanyen a l’era actual.
  • Com fem l’activitat?
  1. Fem les fitxes 8, 9, 10, 15, 16, 17, 18 i 21 del projecte.
  2. En finalitzar cada fitxa, valorem si el que feien les dones i els homes prehistòrics s’assembla al que fem avui dia, és a dir, si ara fem o tenim el mateix o coses diferents. Per exemple, actualment també cuinem amb foc, però amb estris molt diferents dels de la prehistòria.
  3. Elaborem entre tots un mural sobre l’activitat dividit en dues parts: en un costat posarem el que és propi de la prehistòria i a l’altre, el que és propi del present.
  4. Dibuixem objectes de cada categoria (cuina, indumentària, art i habitatge) propis de cada època.

El mural ens pot ajudar a fer la síntesi final del projecte i a tenir una perspectiva global de tot el que hem treballat. És una manera de mostrar visualment a l’alumnat per a què serveix estudiar i conèixer la història.

COM FAN EL TANCAMENT DELS PROJECTES AL COL·LEGI CARMELITES DE TARRAGONA

En articles previs us hem explicat la seqüència dels projectes Santillana: fase inicial, fase de desenvolupament i fase de síntesi. Podeu consultar un resum de com és la seqüència dels projectes a l’article «Idees clau per preparar la seqüència dels projectes»

Doncs bé, al col·legi Carmelites de Tarragona ens van convidar a assistir a l’última sessió de treball del projecte «Els dinosaures», de Nivell III.
Tal com ja sabem, la fase de síntesi serveix per donar un tancament al projecte i a tot el que hem après durant la fase de desenvolupament. Les tasques més importants en aquesta fase són, d’una banda, reflexionar sobre tot el que hem treballat i, de l’altra, reflexionar sobre el que hem après. Gràcies a aquestes farem una síntesi dels continguts més importants del projecte i afavorirem els processos de metacognició. Amb aquest propòsit, es fan les fitxes del quadern següents:

 

 

 

 

Una altra opció és fer totes dues tasques en una mateixa activitat, que és el model que han seguit al col·legi Carmelites de Tarragona i que ara passem a explicar.

L’experiència del col·legi Carmelites de Tarragona

Al col·legi Carmelites de Tarragona fan tres projectes al llarg del curs i sempre intenten presentar-los d’una manera motivadora. Per exemple, van treballar el projecte «Els dinosaures» posant sons de dinosaures pel passadís i deixant restes d’aquests animals al pati perquè l’alumnat les descobrís.
La Rosa, la professora de la classe de la Síndria, ens va convidar a entrar a la seva aula, on prèviament havia explicat a l’alumnat que rebrien la visita d’una persona per veure el que havien après sobre els dinosaures.
A continuació, va començar l’activitat amb tot l’alumnat assegut en assemblea davant de la pissarra digital interactiva (PDI). La mestra els va preguntar què havien après i els va demanar que aixequessin la mà per contestar. Diversos nens i nenes van explicar el següent:

  • Els velociraptors corrien molt.
  • Els Tyrannosaurus rexeren molt forts.
  • Els triceratops tenien tres banyes.
  • Els dinosaures van existir fa molts anys.
  • Tots els dinosaures van morir i els seus ossos es van convertir en pedres, que es diuen fòssils.
  • Alguns eren carnívors i d’altres, herbívors.
  • Els carnívors tenien menys defenses i els herbívors, més.
  • Els paleontòlegs i les paleontòlogues estudien els fòssils.

La Rosa anava apuntant les seves reflexions a la PDI al costat del nom de l’alumna o l’alumne que havia contestat, per cerciorar-se que al final tots havien fet alguna aportació. A més, aprofitava algunes intervencions de l’alumnat per indagar una mica més en el que havien après.

Així, per exemple, quan un dels alumnes va dir que alguns dinosaures tenien punxes a l’esquena, la mestra va preguntar a la classe per què en tenien, i una gran majoria va respondre que per defensar-se. O, quan una alumna va dir que eren ovípars, també li va preguntar què volia dir amb ovípar, per tal que ho compartís amb la classe. Un altre alumne va parlar del dinosaure Indominus rex, però, com que no tots el recordaven, la mestra li va demanar que el busqués als llibres que havien portat a l’inici del projecte. Mentrestant, els altres continuaven fent aportacions a l’assemblea.

                                                                      

Durant les intervencions, la mestra aprofitava per reforçar les capacitats lingüístiques, ajudant l’alumnat a recordar les paraules apreses, etc. Per exemple, un alumne va comentar que alguns dinosaures menjaven carn i uns altres, fulles; aleshores la Rosa li va preguntar si recordava quin nom rebien els animals que tenien aquests tipus d’alimentació. A més de la part de comunicació oral que treballaven, com que la mestra anava apuntant les seves intervencions a la PDI, de tant en tant els demanava que lletregessin alguna de les paraules clau del projecte.

Quan tots havien expressat el que havien après durant el projecte, la mestra els va preguntar què era el que més els havia agradat. La majoria tenia un bon record de l’activitat de crear una petjada.

ENTREVISTA A L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL DEL COL·LEGI SAGRADO CORAZÓN – MONCAYO A SARAGOSSA

Ja fa alguns anys que al Col·legi Sagrado Corazón – Moncayo de Saragossa treballen amb Santillana Projectes i en aquest article han volgut compartir amb nosaltres la seva experiència.

Com treballeu la fase inicial dels projectes?
Abans, en començar el projecte, dividíem l’alumnat per grups perquè busquessin informació i després l’exposessin a classe, però ens trobàvem que alguns alumnes portaven més informació que uns altres o que buscaven informació massa genèrica i no precisaven el tema.

Llavors, què vau pensar per solucionar-ho? 
Aquesta vegada, amb el projecte L’astronauta, vam començar presentant un missatge arribat de l’espai. Llavors un enviat de cada classe va treure d’un sobre el nom d’algun company o companya i una targeta, i ells serien els encarregats o encarregades de buscar la informació sobre el tema que apareixia a la targeta setmanal. Per exemple, la setmana que va tocar el tema dels planetes van haver de buscar informació sobre estels, constel·lacions…; la setmana que vam treballar l’astronauta van aportar informació sobre el vestit, la seva professió, etc. Posteriorment, els nens i nenes que havien estat triats cada setmana eren els encarregats d’exposar la informació.

D’aquesta manera completem la informació que treballem cada setmana amb les fitxes del projecte i l’alumnat té un paper més participatiu. A més, hem comprovat que aquest canvi els ha encantat i la motivació ha millorat.

Per organitzar la informació que calia buscar, vam fer blocs de contingut seguint la seqüència de treball proposada a Santillana Projectes. Amb el projecte L’astronauta, que apassiona les nenes i els nens dels nostres grups, ampliem una mica més els continguts, afegint-ne alguns de relacionats amb l’Univers. A més, en fer aquesta ampliació, han tingut més temps per fer-lo.
          

Com ha estat l’experiència amb les famílies?
L’any passat no vam precisar la informació que calia aportar i, com a conseqüència, les famílies ens portaven molta informació o no era la que necessitàvem per al projecte. Va ser un error no explicar a les famílies que havien de ser les nenes i els nens els que havien de buscar-la.
Com heu resolt aquest any la comunicació amb les famílies?
En la reunió de pares els expliquem com es treballarà i després els enviem un missatge a través del nostre sistema de comunicació en què detallem el projecte que hem iniciat i com l’hem fet. Per exemple, amb L’astronauta els transmetem que havíem rebut un missatge de l’espai. També els parlem dels grups de treball i de la setmana en la qual els seus fills o filles havien de fer la cerca d’informació; finalment, els expliquem quins continguts treballarem i investigarem.

El projecte L’astronauta és l’únic en el qual heu fet ampliacions?
Tots els projectes els hem intentat combinar amb una sortida fora del col·legi. Per exemple, amb el projecte El castell han anat a veure l’Aljafería de Saragossa, mentre que amb el projecte L’astronauta anirem a la biblioteca, on ens organitzen una activitat amb contes amb el tema que nosaltres els demanem. En canvi, amb el projecte La prehistòria anem al museu, però també venen al centre a fer un taller d’argila.
A més del projecte L’astronauta, quins altres projectes heu treballat al centre?
Aquest any, hem fet a 5 anys L’astronauta i La prehistòria; a 4 anys, L’aigua i Els castells, i a 3 anys, L’orquestra i El circ.
Per seleccionar els projectes de cada nivell, mirem el currículum de la nostra comunitat per comprovar quins són els objectius d’aprenentatge, tal com ens vau recomanar en la formació de projectes que ens vau impartir. Al final de cada projecte, busquem sempre la manera de relacionar aquests continguts que hem après amb el nostre entorn més pròxim. Així, per exemple, amb el projecte L’astronauta, que és una professió més, hem pensat a convidar les famílies perquè ens expliquin com és la seva feina.
A més, complementem els projectes treballant en anglès el vocabulari, alguna cançó, etc.

El que hem après amb aquesta experiència és que cal tenir-ho tot molt ben preparat, perquè quan es comença el projecte el temps passa volant i no hi ha temps per planificar activitats fora del col·legi o per demanar informació específica a les famílies.

Agraïm a l’equip d’Infantil del Col·legi Sagrado Corazón – Moncayo de Saragossa haver compartit amb nosaltres la seva experiència i aprenentatge.
Recordeu que vosaltres també podeu explicar-nos la vostra experiència, només heu de contactar amb nosaltres i ens encarregarem d’organitzar-ho.

EL COL·LEGI SANT JAUME-LES HEURES (LLEIDA) ENS EXPLICA COM APLICA ELS PROJECTES DE SANTILLANA A TOTS ELS NIVELLS D’INFANTIL SOTA UNA MATEIXA TEMÀTICA

El col·legi Sant Jaume-Les Heures de Lleida ha compartit amb nosaltres la seva experiència amb Santillana Projectes. A continuació, us presentem la seva vivència, de la qual segur que podreu extreure idees, propostes i, fins i tot, inspiració per decidir quins projectes treballar i com organitzar-los.
«A la nostra escola ja fa molts anys que treballem amb Santillana Projectes, però per a aquest curs hem decidit provar amb una nova organització, agrupant els projectes dels tres nivells d’Infantil sota la mateixa temàtica.
Durant el curs passat vam treballar el projecte «La volta al món» en els 3 nivells d’Infantil de manera simultània. Ens va agradar molt la idea de tenir un eix temàtic comú, encara que, per descomptat, cada nivell requereix una adaptació diferent.»

La proposta triada pel col·legi Sant Jaume-Les Heures és la de projectes de cicle, tal com també ens va explicar en el seu moment el CEIP Padre Manjón (per tenir més informació, podeu consultar l’article Realitzar projectes de cicle. El CEIP Padre Manjón ens explica com

Per què heu escollit projectes de cicle?

«Ens agrada poder triar projectes de temàtica similar perquè hi ha més coherència en tot el cicle d’Educació infantil. Ens resulta molt enriquidor veure com treballen els diferents nivells i fer activitats en grup, festivals, etc., perquè la motivació creix en trobar-nos tots els nivells junts.
A partir d’una experiència com aquesta, és a dir, dels projectes de cicle, comprovem que s’aconsegueix un impacte més gran en l’aprenentatge de l’alumnat. Aquesta organització facilita realitzar activitats més ambicioses (per exemple, amb recerques més complexes, activitats que requereixin més espai o materials, etc.) i treballar de manera cooperativa entre diferents nivells.»

Quins projectes heu compartit en els diferents nivells?

«Durant el curs, treballem dos projectes en cada nivell, relacionats amb les festes locals o tradicions, com el Nadal o el Carnestoltes. Després, anem canviant els projectes cada curs, perquè els nens i les nenes no els repeteixin.

De moment, el curs passat vam treballar tots els nivells amb el projecte «La volta al món». En aquest curs ja hem treballat, a partir de la temàtica dels animals, amb els projectes «El caragol», «El dofí» i «El goril·la». Per al que queda de curs, tenim previst treballar la temàtica de la història. Per això ens hem proposat que en cada nivell es treballi un projecte: «Els egipcis», «Els castells» per treballar l’època medieval, i «Els romans».
El curs passat, durant el qual tots els nivells van treballar «La volta al món», vam poder fer activitats conjuntes. En canvi, aquest curs, com que hem treballat cada nivell amb un animal diferent, la dinàmica ha consistit a explicar als altres nivells el que hem après, és a dir, hem fet un intercanvi d’informació.

Amb els projectes que treballarem per acostar el nostre alumnat a la història, volem fer el mateix i, fins i tot, aprofitar perquè cada nivell tingui una visió més àmplia de la història, fent una línia del temps en la qual cada nivell pugui aportar el que ha après.»

Al col·legi Sant Jaume-Les Heures, han dissenyat la seva pròpia versió dels projectes de cicle de Santillana creant altres opcions de treball coordinat en tot el segon cicle d’Infantil.

Hi ha moltes altres combinacions possibles que podeu fer amb Santillana Projectes per treballar-los des de la perspectiva del cicle, com, per exemple:

Felicitem l’equip d’Infantil del col·legi Sant Jaume-Les Heures de Lleida pel treball realitzat i per implicar-se cada dia en un aprenentatge de qualitat del seu alumnat. També el agraïm que hagin col·laborat en el nostre blog i que hagin compartit la seva experiència amb tots nosaltres.