Per què celebrem el Dia Mundial de l’Alimentació i què hi té a veure, amb els projectes de Santillana?

El dia 16 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació i les grans organitzacions ens animen a celebrar també aquest dia a les escoles. Però què hi té a veure, amb nosaltres? A continuació us expliquem com aprofitar aquesta celebració per treballar continguts escolars i vincular-los amb els projectes de Grup Promotor / Santillana.

Per què se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació?

Com totes les celebracions relacionades amb el «Dia Mundial de…», el seu objectiu és recordar-nos aspectes importants que milloren la nostra vida, la convivència, la societat, el planeta, etc. En aquest cas, en el Dia Mundial de l’Alimentació ens obliguem a recordar la importància de l’alimentació, que tothom hi tingui accés, les pautes per alimentar-se saludablement i les conseqüències que pot tenir l’alimentació tant per al nostre cos com per a la sostenibilitat del planeta. Per tant, els continguts escolars que podem treballar són diversos:

  • Alimentació, tipus d’aliments, experimentació amb fruites i verdures…
  • La cuina, els tipus de cocció, les receptes…
  • El cos humà, els sentits…
  • Plantes, arbres, flors, fruits, jardineria…
  • Conservació del planeta, reciclatge d’envasos…

Tots aquests continguts ens poden donar peu a treballar les diferents capacitats que es desenvolupen en aquesta etapa d’Infantil.

Què té a veure amb els Projectes Santillana?

Com sabeu, els projectes de Grup Promotor / Santillana estan centrats en diferents focus temàtics i segur que, fent un cop d’ull al catàleg,

hi trobeu diversos projectes que podríem vincular amb els continguts que hem citat. Però la unió més important dels projectes de Grup Promotor / Santillana amb aquesta mena de celebracions és l’objectiu que hi ha al darrere: ensenyar aprenentatges útils, aplicables a la vida diària del nostre alumnat i que contribueixin al desenvolupament de les seves capacitats i posteriors competències.

Ja hem repetit diverses vegades que per tenir un aprenentatge significatiu, és a dir, durador i sòlid, les nenes i els nens han d’utilitzar-lo, veure’n la utilitat a la seva vida, experimentar, descobrir, equivocar-se si cal, etc. Per això, sempre hem de procurar contextualitzar els projectes i començar-los amb situacions en les quals impliquem el nostre alumnat. En trobareu diversos exemples en les experiències que han compartit amb nosaltres diferents escoles, com, per exemple, el col·legi Carmelites de Tarragona, el CEIP Padre Manjón  o el col·legi Sant Jaume-Les Heures.

Per aquesta raó podem utilitzar el Dia Mundial de l’Alimentació com a punt de partida dels projectes per despertar l’interès d’investigar sobre aquest tema.

Com treballar el Dia Mundial de l’Alimentació?

Aquest dia pot usar-se com a context per introduir els projectes que estan més relacionats amb l’alimentació, com per exemple La xocolata, El cuiner o El gira-sol, però també podem buscar vinculació amb els projectes relacionats amb els animals, o fins i tot amb els de monstres, bruixes i bruixots i éssers fantàstics, preguntant-nos, per exemple, què mengen?, com s’alimenta un monstre?, etc.

No obstant això, d’aquest dia en podem dur a terme també una proposta molt més   ambiciosa i significativa. Es tractaria d’utilitzar la proposta de l’equip de Primària a l’article «Propostes per portar a la pràctica – Celebrem el Dia Mundial de l’Alimentació», on s’explica com fer una celebració tots junts aquest dia; per fer-ho, podem demanar a les famílies que portin algun aliment o fins i tot podem elaborar nosaltres algun menjar senzill per berenar, com per exemple una macedònia de fruites.

Amb motiu d’aquesta celebració podem explicar que el 16 d’octubre organitzarem una petita reunió al pati en la qual portarem una mica de menjar per a tothom, o bé pot ser l’alumnat de Primària qui vingui a explicar-nos-ho. Si ho fem així, també estarem contribuint a la integració, a la col·laboració i, fins i tot, a donar més significat a aquest dia i al treball que farem.

També, si optem per fer alguna recepta senzilla, com la macedònia de fruites, treballarem les diferents capacitats i continguts, com la manipulació fina per pelar la fruita, els continguts matemàtics per calcular les quantitats, les capacitats lingüístiques per seguir les instruccions d’una recepta, l’ús de la creativitat en la presentació de la macedònia i l’ús dels colors…

Una vegada realitzat aquest punt de partida, podem incentivar l’alumnat a investigar més sobre les fruites, els aliments, la seva procedència, etc., amb les fitxes del projecte que hàgim seleccionat.

Si us animeu a celebrar aquest dia, ens encantarà llegir la vostra experiència. Per això us animem a explicar-nos-la en els comentaris o per mitjà del correu electrònic.

Comencem el curs!

«És setembre i ens retrobem totes i tots de nou, després de les vacances d’estiu. Parlem amb la nostra companya, li expliquem l’anècdota d’aquell dia a la platja i ella ens explica la seva a la muntanya, fins que ens trobem tots de nou a la sala de professors a punt per organitzar el nou curs. Algú porta els quaderns dels projectes de Grup Promotor / Santillana d’aquest curs i algú li pregunta si també ha portat els quaderns del professorat:

—Ai! Me n’he oblidat.

—Ja vaig jo a buscar-los».

Us resulta familiar aquesta situació? En aquestes dates ens retrobem amb companyes i companys i amb els materials del nou curs, en el nostre cas, amb els projectes de Grup Promotor / Santillana. L’hora d’aplicar-los a l’aula s’acosta i és quan ens venen mil i un pensaments sobre el que cal organitzar. Per això us donem algunes idees que podeu tenir en compte per preparar els projectes.

Aprofitant les reunions inicials de grup, podeu fer una pluja d’idees entre totes les persones que integren l’equip docent, seleccionar les millors idees i finalment decidir què es durà a terme. Per organitzar aquestes idees, les podeu classificar en:

  • Idees per contextualitzar els projectes.

Per presentar el projecte de manera significativa a l’alumnat, hem de recrear una situació, explicar que ens han escrit una carta i ens han demanat ajuda, exposar una necessitat que hem detectat, fer una pregunta que ens han formulat prèviament, etc. Es tracta de posar-los en situació perquè sentin la necessitat de participar en el projecte.

  • Idees per ampliar els projectes amb sortides.

Els projectes de Grup Promotor / Santillana tracten temàtiques que pertanyen al nostre entorn i solen ser d’interès per a l’alumnat. Per això, és habitual que se’ns ocorrin visites que puguem fer durant el projecte; per exemple, anar a un museu, al teatre, al parc de bombers, al zoo, a la biblioteca, etc.

  • Idees per decorar les aules o el centre.

Un cop triada la contextualització, la decoració de l’aula o del centre ens ajudarà a implicar el nostre alumnat en el projecte, ja que els farà sentir que és més real.

  • Idees per a tasques que poden realitzar les famílies.

A més d’explicar a les famílies el projecte que realitzarem i com el treballarem, també podem pensar tasques que poden realitzar elles, ja sigui ajudant els fills i les filles a buscar informació, venint al centre a explicar-nos la seva professió, experiències, anècdotes, etc., ajudant-nos a fer una tasca en el centre com una gimcana, cuinar, jugar al pati, etc.

  • Idees per usar el producte final del projecte.

En cada projecte haurem après moltes coses i, per donar més funcionalitat a l’aprenentatge, convertirem el resultat del projecte (una exposició, un conte, un mural, una escultura, etc.) en un producte final.

  • Idees per introduir altres experiències al projecte.

Els projectes poden ser multidisciplinaris, així que en funció de l’entorn en el qual ens trobem (característiques del centre, dels espais exteriors, de la distribució de les àrees, etc.) podem valorar l’opció d’ampliar el projecte, per exemple, amb algun ball típic de la nostra zona, amb l’elaboració d’algun plat, etc.

Totes aquestes idees ens ajudaran a realitzar un projecte més complet i, sobretot, més adaptat a les nostres circumstàncies, ja que, encara que els projectes ja estan completament preparats, l’adaptació i la contextualització només es poden fer des de cada centre.

D’altra banda, igual que pretenem fer amb el nostre alumnat, entre nosaltres també podem aplicar tècniques cooperatives com 1-2-4 o el full giratori, per organitzar la nostra participació i la presa de decisions. També podem utilitzar organitzadors gràfics per ajudar-nos a prendre decisions i fins i tot per a recordar-les a la sala de professors.

Que tingueu un bon inici de curs!

NEUROEDUCACIÓ I SANTILLANA PROJECTES 3.0

Com ja us vam anunciar, el proper curs disposarem de Santillana Projectes 3.0. Es tracta d’una actualització dels projectes a partir dels principis de la neuroeducació, de manera que sigui molt més fàcil potenciar les capacitats per a la gestió emocional, la creativitat, la curiositat, l’expressió corporal… a partir del coneixement de les funcions executives i aprofitant estratègies com el joc.

Per què és interessant incorporar la neuroeducació en els projectes?
Els docents, igual que altres professionals, necessitem una base científica que sustenti les decisions corresponents a la pràctica, en el nostre cas, educativa.

Una educació basada en el cervell, una «neuroeducació», parteix dels coneixements que ja tenim sobre els processos cerebrals de l’emoció, la curiositat, l’atenció i la memòria.

Com a docents, conèixer aquests processos cerebrals ens ajudarà a potenciar i millorar les capacitats i els talents de les nenes i els nens, a detectar dèficits, etc., però també ens servirà per comprendre millor certs aspectes, com ara per què el joc resulta primordial en l’aprenentatge o per què no es pot passar a l’abstracció sense la manipulació prèvia d’objectes.

Així, els canvis sinàptics del cervell són fruit de l’ensenyament que reben els nens i les nenes, i la nostra obligació com a docents és ser conscients que el «com ensenyem» té més importància que el «què ensenyem».

Per tant, la neuroeducació ens ajudarà a potenciar un aprenentatge més significatiu i globalitzat durant els projectes.

Quins coneixements sobre neuroeducació inclou Santillana Projectes 3.0?
A Santillana Projectes 3.0 partim de la neuroeducació per presentar-vos propostes que tenen en compte com es realitza l’aprenentatge en el nostre cervell. Trobareu propostes per treballar:

  • L’emoció. Facilitarem espais per expressar les emocions i, a partir de les activitats dels projectes, fomentarem la reflexió sobre què ens ha fet sentir, per exemple, l’activitat, el comentari o la imatge. Usarem també la curiositat i la sorpresa per generar aprenentatges significatius, aproximant la realitat a l’aula, utilitzant l’entorn i afavorint preguntes que l’alumnat tingui interès a resoldre.
  • Les funcions executives. Ajudarem l’alumnat a prendre el control de funcions executives com ara l’atenció, els impulsos i la memòria a curt termini, a mesura que promovem activitats de presa de consciència del que han après, és a dir, mitjançant activitats de metacognició en les quals reflexionarem sobre què hem après, què recordem millor, etc.
  • El joc. Utilitzarem el joc per generar aquesta sensació de plaer que facilita l’accés de la informació al neocòrtex.
  • La música i l’art. Les activitats amb continguts artístics ens ajudaran a promoure les emocions que faciliten l’aprenentatge i a desenvolupar estratègies per gestionar les emocions, la memòria o, fins i tot, la imaginació.
  • L’expressió corporal. L’activitat facilita l’oxigenació del cervell i, per dir-ho d’alguna manera, ajuda a «descontracturar-lo» quan s’ha bloquejat o porta massa temps treballant en una tasca molt concreta, per la qual cosa usarem activitats de moviment per facilitar el treball cognitiu i prendre consciència del nostre cos.
  • El pensament creatiu. Usarem les activitats dels projectes per promoure el pensament creatiu, tant a partir de l’expressió d’idees i emocions com mitjançant la cerca de solucions a les situacions plantejades en els projectes.

Tot això ho aconseguirem, entre altres coses, amb l’aplicació de:

– Rutines i destreses de pensament.
– Jocs variats.
– Aprenentatge cooperatiu.
– Estímul de les intel·ligències múltiples.
– Activitats d’expressió corporal.

En definitiva, es tracta d’aprofitar els coneixements de la neuroeducació per millorar la qualitat de l’aprenentatge del nostre alumnat.
I amb aquest post arribem al final de curs. Volem desitjar-vos un merescut descans i, sobretot, agrair-vos la confiança que heu dipositat en nosaltres per compartir aquest camí que amb tanta il·lusió hem començat.
Feliç estiu i ens veiem a la tornada!

 

 

 

 

 

 

 

GUIA PER CONÈIXER EL PRESENT A PARTIR DE L’ESTUDI DE LA PREHISTÒRIA

El coneixement del passat és un bon recurs per comprendre situacions del present des que som petits. A continuació, us mostrem algunes propostes per treballar el projecte Santillana «La prehistòria» i fer un paral·lelisme amb la vida actual.

Caminar com a la prehistòria

A partir de la fitxa 12 del projecte «La prehistòria», Caçaven per vestir-se, podem fer l’activitat següent:

  • Què aprendrem?
    • Sentir el tacte amb els peus.
    • Contrastar diferents textures i distingir les suaus de les aspres.

  • Com fem l’activitat?
  1. Fem la fitxa 12 i observem com anem vestits nosaltres.
  2. Ens descalcem per anar com els nens i les nenes de la prehistòria i ens movem per la classe sentint conscientment com és caminar descalços.
  3. Distribuïm diferents objectes pel terra de diversos espais de la classe que puguem trepitjar i sobre els quals puguem caminar: fulles seques, sorra, arròs, sucre, una catifa de pèl, paper arrugat, etc.
  4. Fem grups perquè l’alumnat es mogui pels diferents espais i pugui tocar, primer amb la mà i després amb els peus, les diferents textures del sòl.
  5. Fem preguntes a l’alumnat sobre les diferents textures: «És suau o rugós, el que sents als peus?», «Tanca els ulls i sent-ho: podries córrer per aquest tipus de sòl molta estona o et farien mal els peus?», etc.
  6. Finalment, ens fixem en com de bruts ens han quedat els peus i imaginem com serien els peus dels nens i les nenes de la prehistòria (més rudes i forts per suportar totes les textures; els nostres peus són més tous perquè portem sabates, etc.). I, finalment, ens rentem els peus i fins i tot, per parelles, aprofitem per aprendre a fer-nos un petit massatge.

Barallar-se i resoldre els conflictes

Aquest exercici resulta útil per a la resolució de conflictes.

  • Què aprendrem?
    • Resoldre conflictes mitjançant el diàleg.
    • El compromís.
    • Actuar de manera responsable i pensant en els altres.
  • Com fem l’activitat?
  1. Fem la fitxa 7 del projecte «La prehistòria» i preguntem a l’alumnat si troben que la vida en grup pot generar empipaments o baralles.
  2. Representem com podria ser una baralla entre dos nens o nenes a la prehistòria. Per exemple, sense parlar i amb objectes tous (coixins, flotadors de suro, etc.), representem una discussió provocada perquè un nen li ha pres el menjar a un altre.
  3. Reflexionem si d’aquesta manera es pot arribar a resoldre la situació i per què. (Els podem suggerir la importància que té el llenguatge i la comunicació per solucionar un conflicte).
  4. Com podríem resoldre aquesta situació avui dia? És a dir, si en Pau s’ha menjat les postres de l’Anna, l’Anna hauria de pegar-li? Què podria fer l’Anna per resoldre-ho?
  5. Simulem una estratègia de resolució de conflictes: al centre de la classe es col·loquen tres cadires, una al costat de l’altra. A la cadira d’enmig s’asseu el pacificador (pot ser un alumne o una alumna, o la mestra) i a banda i banda, les dues persones en conflicte. A continuació, cadascuna disposa d’un temps per expressar les seves opinions i emocions i durant aquest temps no pot ser interrompuda (hem d’intentar que en el seu discurs se centri en si mateixa i no en l’altra persona). Quan totes dues parts acaben d’explicar els seus punts de vista, intenten, amb l’ajuda del pacificador i del grup, arribar a un acord. Quan les dues persones en conflicte estan conformes amb els compromisos, es redacta un contracte i el signen. Al cap d’una setmana es comprova si les condicions del contracte s’han complert.

Mural de síntesi final del projecte 
Per fer aquest exercici és convenient tenir bastant avançat el desenvolupament del projecte «La prehistòria», perquè treballarem a partir de fitxes ja resoltes.

  • Què aprendrem?
    • Comparar la prehistòria amb el present.
    • Identificar els elements que són propis de la prehistòria i els que pertanyen a l’era actual.
  • Com fem l’activitat?
  1. Fem les fitxes 8, 9, 10, 15, 16, 17, 18 i 21 del projecte.
  2. En finalitzar cada fitxa, valorem si el que feien les dones i els homes prehistòrics s’assembla al que fem avui dia, és a dir, si ara fem o tenim el mateix o coses diferents. Per exemple, actualment també cuinem amb foc, però amb estris molt diferents dels de la prehistòria.
  3. Elaborem entre tots un mural sobre l’activitat dividit en dues parts: en un costat posarem el que és propi de la prehistòria i a l’altre, el que és propi del present.
  4. Dibuixem objectes de cada categoria (cuina, indumentària, art i habitatge) propis de cada època.

El mural ens pot ajudar a fer la síntesi final del projecte i a tenir una perspectiva global de tot el que hem treballat. És una manera de mostrar visualment a l’alumnat per a què serveix estudiar i conèixer la història.

COM FAN EL TANCAMENT DELS PROJECTES AL COL·LEGI CARMELITES DE TARRAGONA

En articles previs us hem explicat la seqüència dels projectes Santillana: fase inicial, fase de desenvolupament i fase de síntesi. Podeu consultar un resum de com és la seqüència dels projectes a l’article «Idees clau per preparar la seqüència dels projectes»

Doncs bé, al col·legi Carmelites de Tarragona ens van convidar a assistir a l’última sessió de treball del projecte «Els dinosaures», de Nivell III.
Tal com ja sabem, la fase de síntesi serveix per donar un tancament al projecte i a tot el que hem après durant la fase de desenvolupament. Les tasques més importants en aquesta fase són, d’una banda, reflexionar sobre tot el que hem treballat i, de l’altra, reflexionar sobre el que hem après. Gràcies a aquestes farem una síntesi dels continguts més importants del projecte i afavorirem els processos de metacognició. Amb aquest propòsit, es fan les fitxes del quadern següents:

 

 

 

 

Una altra opció és fer totes dues tasques en una mateixa activitat, que és el model que han seguit al col·legi Carmelites de Tarragona i que ara passem a explicar.

L’experiència del col·legi Carmelites de Tarragona

Al col·legi Carmelites de Tarragona fan tres projectes al llarg del curs i sempre intenten presentar-los d’una manera motivadora. Per exemple, van treballar el projecte «Els dinosaures» posant sons de dinosaures pel passadís i deixant restes d’aquests animals al pati perquè l’alumnat les descobrís.
La Rosa, la professora de la classe de la Síndria, ens va convidar a entrar a la seva aula, on prèviament havia explicat a l’alumnat que rebrien la visita d’una persona per veure el que havien après sobre els dinosaures.
A continuació, va començar l’activitat amb tot l’alumnat assegut en assemblea davant de la pissarra digital interactiva (PDI). La mestra els va preguntar què havien après i els va demanar que aixequessin la mà per contestar. Diversos nens i nenes van explicar el següent:

  • Els velociraptors corrien molt.
  • Els Tyrannosaurus rexeren molt forts.
  • Els triceratops tenien tres banyes.
  • Els dinosaures van existir fa molts anys.
  • Tots els dinosaures van morir i els seus ossos es van convertir en pedres, que es diuen fòssils.
  • Alguns eren carnívors i d’altres, herbívors.
  • Els carnívors tenien menys defenses i els herbívors, més.
  • Els paleontòlegs i les paleontòlogues estudien els fòssils.

La Rosa anava apuntant les seves reflexions a la PDI al costat del nom de l’alumna o l’alumne que havia contestat, per cerciorar-se que al final tots havien fet alguna aportació. A més, aprofitava algunes intervencions de l’alumnat per indagar una mica més en el que havien après.

Així, per exemple, quan un dels alumnes va dir que alguns dinosaures tenien punxes a l’esquena, la mestra va preguntar a la classe per què en tenien, i una gran majoria va respondre que per defensar-se. O, quan una alumna va dir que eren ovípars, també li va preguntar què volia dir amb ovípar, per tal que ho compartís amb la classe. Un altre alumne va parlar del dinosaure Indominus rex, però, com que no tots el recordaven, la mestra li va demanar que el busqués als llibres que havien portat a l’inici del projecte. Mentrestant, els altres continuaven fent aportacions a l’assemblea.

                                                                      

Durant les intervencions, la mestra aprofitava per reforçar les capacitats lingüístiques, ajudant l’alumnat a recordar les paraules apreses, etc. Per exemple, un alumne va comentar que alguns dinosaures menjaven carn i uns altres, fulles; aleshores la Rosa li va preguntar si recordava quin nom rebien els animals que tenien aquests tipus d’alimentació. A més de la part de comunicació oral que treballaven, com que la mestra anava apuntant les seves intervencions a la PDI, de tant en tant els demanava que lletregessin alguna de les paraules clau del projecte.

Quan tots havien expressat el que havien après durant el projecte, la mestra els va preguntar què era el que més els havia agradat. La majoria tenia un bon record de l’activitat de crear una petjada.