Santillana Projectes et proposa projectes variats que donen resposta a les diferents àrees del currículum, a les motivacions dels nens i nenes i al seu nivell psicoevolutiu.
Tria el que s’adapti millor a les necessitats i els interessos de la teva aula!
Si vols conèixer tots els nostres projectes fes clic aquí
S’acosta una data molt significativa, una data per riure, gaudir, jugar…, i que també podem aprofitar per veure i provar coses noves a l’escola. Sí, sí, estem parlant del CARNESTOLTES!
Si treballeu amb Santillana Projectes, us recomanem que per a aquesta data feu una disfressa relacionada amb el projecte actual o bé amb l’últim que heu treballat. Per facilitar-vos aquesta tasca i fer-la més complerta pedagògicament, us proposem que durant tota la setmana de Carnestoltes realitzeu activitats que ajudin els infants a expressar-se de diferents maneres.
Per començar…
Hem de seleccionar el projecte en el qual ambientarem la setmana de Carnestoltes. La nostra recomanació és utilitzar un projecte que haguem acabat recentment. D’aquesta manera veurem aplicats en una altra situació els aprenentatges assolits durant el projecte, reforçant-los, comprovant-ne la solidesa i desenvolupant-ne altres de nous.
Què aprendrem?
Totes les activitats tindran un eix comú: l’expressió. Buscarem maneres d’expressar les idees que vam aprendre en el projecte seleccionat per treballar diferents capacitats, i la creativitat serà la predominant.
Quines activitats realitzarem?
Com hem dit, cada dia de la setmana de Carnestoltes durem a terme una activitat diferent i l’últim dia culminarà amb una activitat lliure que permeti a l’alumnat seleccionar com vol expressar-se.
En totes les activitats, la finalitat serà que l’alumnat relacioni la forma d’expressió que estem demanant amb algun contingut del projecte, i els oferirem tota la llibertat possible per manifestar-se. Ho enfocarem com un joc, així podrem avaluar-ne la destresa, l’actitud, etc., però no avaluarem el resultat del treball, ja que no esperem cap resposta concreta, simplement l’expressió lliure i el desenvolupament de la creativitat.
Abans de començar les activitats, és important fer una breu introducció per recordar el projecte en el qual les basarem i els treballs i les activitats que vam realitzar en el seu moment, projectant alguna imatge significativa, etc., i fer els ajustos pertinents segons el nivell del nostre alumnat:
1. Expressió matemàtica: usarem les formes geomètriques per expressar diferents idees del projecte.
2. Expressió corporal: a través del moviment del seu propi cos, els nens i les nenes expressaran algun contingut relacionat amb el projecte.
3. Expressió artística: deixarem que els nens i les nenes es converteixin en artistes.
4. Expressió verbal: en aquesta activitat treballarem amb les formes de les lletres o les paraules relacionades amb el projecte.
Quan acabem les activitats és important ajuntar tot l’alumnat en assemblea per recollir les seves impressions sobre com s’han sentit, què han volgut expressar i com ho han fet, i així ajudar-los a prendre consciència que les idees es poden expressar de moltes maneres.
L’últim dia
L’últim dia farem una síntesi de totes les activitats realitzades durant la setmana de Carnestoltes i organitzarem la classe en petits tallers (o ambients, si ho fem conjuntament amb altres classes i nivells) ambientats en cadascuna de les activitats acabades per deixar que els nens i les nenes triïn aquella amb la qual volen jugar més còmodament.
I vosaltres, com relacioneu els projectes de Santillana amb el Carnestoltes?
Ja hem començat a treballar amb Santillana Projectes i coneixem la temàtica dels projectes que durem a terme amb el nostre alumnat. Coneixem el material i ens preparem les sessions, però llavors ens comencen a sorgir alguns dubtes. Un dels quals, sobretot si és la primera vegada que implementem projectes, és: com haig de dur a terme les tasques dels projectes?
En aquest article us donem algunes pautes per implementar correctament Santillana Projectes, més en concret la fase que correspon amb les tasques de recerca: la fase de desenvolupament.
Recordeu que teniu més informació sobre cadascuna de les fases dels projectes en altres articles que hem anat publicant, per exemple, «Idees clau per preparar la seqüència dels projectes».
Idees clau de la fase de desenvolupament
Tant si és la primera vegada que implementeu els projectes com si ja hi teniu experiència, en aquesta fase és important recordar aquests aspectes:
Com cal dur a terme les tasques de la fase de desenvolupament dels projectes
Per explicar com s’apliquen aquestes idees clau que hem comentat, el més pràctic és que us en presentem alguns exemples:
Projecte LA XOCOLATA
Comencem la fase de desenvolupament a partir de la fitxa 5, encara que, si la usem per treballar coneixements previs, podem començar a partir de la fitxa 6.
Depenent de com hàgim enfocat la fase inicial d’aquest projecte, podrem mantenir el fil narratiu d’una manera o d’una altra. Per exemple, si iniciem el projecte com una recerca on plantegem investigar sobre la xocolata, el que mantindrà el fil narratiu és la recopilació de tota la informació possible per després exposar-la a l’escola (per a la resta de l’alumnat, les famílies, el professorat, etc.). Una altra manera és presentar una circular de l’escola (pot ser fictícia) en la qual s’expliqui a les famílies la importància de reduir els productes amb xocolata a l’hora de l’esmorzar, ja que la ingesta excessiva de sucre excita massa els nens i nenes. Davant d’aquesta situació, ens plantegem amb tot l’alumnat la qüestió següent: «Què sabem de la xocolata?», i ens proposem resoldre les preguntes significatives i acabar el projecte explicant a les nostres famílies si podem o no portar esmorzars amb xocolata a l’escola.
Davant l’inici de cada fitxa, recordarem la situació inicial del projecte i la pregunta que volem resoldre. Per exemple, per a la fitxa 7: «S’obté de l’arbre del cacau», recordarem que volem investigar la xocolata per exposar-ho a l’escola, per explicar-ho a les famílies…, i formularem preguntes que volem resoldre, com per exemple: d’on s’obté la xocolata?, l’heu vist créixer alguna vegada en una planta?…
Projecte EL LLEÓ I LA LLEONA
Comencem la fase de desenvolupament a partir de la fitxa 5, encara que, si hem usat les fitxes 5 i 6 per treballar coneixements previs, podem començar a partir de la fitxa 7.
Aquest projecte pot ser una bona oportunitat per dur a terme una sortida fora de l’escola o veure una pel·lícula o un documental sobre aquests animals. També es pot iniciar amb un conte i fer que cada classe o curs de l’escola investigui sobre un animal diferent i després mostrar a les famílies aquest aprenentatge.
Com sempre, el més important és donar significat al treball que efectua l’alumnat a l’aula i, per això, durant l’elaboració de les fitxes haurem d’anar recordant el motiu pel qual volem investigar, experimentar, provar…
El 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau; per això, durant aquests dies recordarem amb el nostre alumnat els valors de la no-violència i la pau. Però aquests valors i actituds no s’han de treballar solament un únic dia, sinó que haurien de convertir-se en una manera de viure.
Què entenem per la cultura de la no-violència i la pau?
Quan parlem de la no-violència no ens referim a tenir una actitud passiva, en la qual simplement sigui suficient el fet de no generar violència, sinó a una actitud activa amb la qual ens impliquem en l’ús i la transmissió d’aquests valors, que intervinguem quan hi hagi dificultats, etc.
Si volem que els infants aprenguin aquests valors i actituds, primer hem de ser un model per a ells. Això comporta viure en un marc de convivència respectuosa i pacífica, fer front als problemes usant la pau, l’obertura als altres, la mediació per resoldre conflictes…, tant amb l’alumnat com amb els membres de la comunitat educativa.
Una vegada que acceptem aquest marc d’actuació, podem plantejar activitats específiques per ensenyar maneres concretes d’actuar, de relacionar-nos o de fer de mediador. La dificultat que es presenta en Educació infantil és el desenvolupament cognitiu del nostre alumnat, que encara està molt condicionat per l’egocentrisme. És a dir, sabem perfectament que a les nenes i els nens els costa reconèixer les necessitats, els sentiments i les emocions dels altres, com també valorar les conseqüències dels seus actes en les altres persones. Per aquesta raó, un dels valors principals que podem començar a treballar és la convivència, ajudant-los a conèixer les normes de les relacions socials i a descobrir què succeeix després d’actuar d’una manera o d’una altra, però també a treballar amb models. A continuació us proposem diferents maneres de treballar la cultura de la no-violència i la pau usant Santillana Projectes.
La cultura de la no-violència i la pau a través d’un model
La tria del 30 de gener per a la celebració d’aquest dia és un homenatge a la defunció de Mohandas Gandhi, i us proposem que useu aquest personatge com a referent per treballar els valors d’aquest dia mitjançant el projecte La volta al món.
n aquest projecte aprofitarem el viatge de Phileas Fogg i la seva estada a l’Índia per fer que es trobi amb el personatge de Gandhi. Així, podem simular que es troba amb ell de debò o que veu una estàtua seva, i que llavors s’interessa per qui va ser aquesta persona.
D’aquesta manera, podem explicar qui va ser Gandhi i què va aconseguir, i també per què és un dels referents cabdals a escala mundial per al pacifisme, i preguntar al nostre alumnat si estem d’acord amb el que va aconseguir i amb la manera com ho va fer. Com a activitat us proposem fer-li el nostre propi homenatge, per exemple, creant i habilitant el racó de la mediació.
El racó de la mediació serà el nostre espai per parlar quan tinguem un problema amb algun company o companya, i hi aprendrem a utilitzar un patró de conducta. Per a això serà necessari que ensenyem a la classe a afrontar les discussions, les baralles o els conflictes en general, explicant pas a pas el que farem, fins que sigui l’alumnat mateix el que tingui la iniciativa de dirigir-se al racó de la mediació.
La cultura de la no-violència i la pau a partir de la convivència
Una altra opció per treballar els principis d’aquest dia és mostrar la convivència i ajudar els nostres alumnes a descobrir els altres i que comprenguin que les seves accions poden provocar emocions en les altres persones. Per a això podem usar els projectes de Santillana, per exemple, El pollet, Els pingüins, El goril·la, El circ, Monstres, Dracs, etc.
Volem transmetre que tots aquests animals, persones, etc., no viuen sols, sinó que hi ha més éssers amb els quals conviuen. Per això crearem un mural amb tota l’aula. Cada alumne pintarà el seu goril·la, el seu monstre…, i després els col·locarem en un mural, distribuïts de manera que estiguin junts amb les seves famílies o amistats. Amb aquest mural descobrirem que ha estat necessària la participació de tota la classe per fer que un conjunt de goril·les visquin a la jungla o per formar una comunitat de monstres. Finalment, reflexionarem sobre com el nostre dibuix individual s’ha convertit en un mural molt més gran, o també sobre com al principi el nostre animal estava sol i després, en posar-lo en el mural, ha trobat altres éssers similars. A més, ajudarem l’alumnat a reflexionar sobre el procés de creació del mural, és a dir, si ho hem fet pacíficament, si hi ha hagut algun problema en el procés de realització, etc.
Aquestes propostes ens ajudaran a treballar els valors i les actituds de la cultura de la no-violència i la pau amb Santillana Projectes, però també a mantenir-los més enllà de la celebració d’aquest dia.
Encara que el fred ja ha arribat, aquest mes iniciem l’hivern. Ens quedarem tancats a l’escola i a casa? No! També volem divertir-nos a l’hivern.
Amb el projecte de cicle Els Jocs Olímpics treballarem una proposta d’activitats i esports que podem practicar a l’hivern, tant si vivim a la muntanya com a la platja.
Us proposem ampliar aquest projecte per recrear els nostres propis Jocs d’Hivern, en els quals cada nivell inventarà un joc per afegir a la Jornada dels Jocs d’Hivern a l’escola, que celebrarem quan acabem el projecte. Per això serà necessari investigar sobre l’hivern i experimentar amb jocs i activitats.
Com a punt de partida d’aquest conjunt d’activitats, usarem el projecte Els Jocs Olímpics per aprendre en què consisteixen les olimpíades i, quan arribem a la tasca relacionada amb els Jocs d’Hivern, promourem preguntes com la següent: per què els Jocs d’Hivern són diferents dels altres?, i compararem imatges d’atletes i esquiadors o esquiadores, per exemple.
Quan investiguem sobre els esports d’hivern també volem saber més coses sobre les característiques de l’hivern, el fred, com l’activitat física ens ajuda a entrar en calor, etc.
Aquí podem diferenciar activitats per nivells, per exemple:
A partir del que ha après, cada grup prepararà un joc d’hivern per realitzar a les jornades que organitzarem al final del projecte. Tots els nivells compartiran el que han après en el projecte Els Jocs Olímpics, jugant i realitzant activitats conjuntament en la Jornada dels Jocs d’Hivern de l’escola, com, per exemple: realitzar una cursa per entrar en calor, escalfar-se mútuament amb la fricció de les mans, fer un puzle 3D per construir una foguera, transportar neu (cotó o neu feta de porexpan) d’un recipient a un altre, etc. A més, tal com hem après en el projecte, necessitarem un espai per animar els participants, per la qual cosa podem assajar algun missatge de suport, com ara «Amunt, Lleons, sereu els campions!», i fins i tot podem preparar la recompensa final amb una beguda calenta.
Amb l’ajuda de docents i famílies, organitzarem la Jornada dels Jocs d’Hivern de la nostra escola, i tots els grups participaran en els jocs que han creat els altres.
Com heu treballat a la vostra escola el projecte dels Jocs Olímpics?
Ja us hem explicat a l’article «Neuroeducació i Santillana Projectes 3.0» com s’han d’aplicar els principis de la neurociència per aconseguir un aprenentatge significatiu i el desenvolupament integral dels alumnes, entre els quals us parlàvem del joc.
No és nou que a les nostres sessions a l’aula emprem el joc per promoure certs aprenentatges amb un caràcter més lúdic, però sabem utilitzar-lo per a l’aprenentatge significatiu en els projectes?, quan és més recomanable proposar jocs?
Idees clau
El joc és la manera d’experimentació i de satisfer la curiositat dels nens i nenes en els primers anys; per tant, no és únicament el component lúdic el que el fa atractiu, sinó també l’interès que té per a l’aprenentatge.
Durant el joc, nens i nenes interactuen, es mouen, fan noves creacions, toquen diferents textures i formes, comparen, parlen, etc. És a dir, pràcticament podríem parlar de tota mena d’accions que realitzen de manera natural i amb un interès propi. Així doncs, si volem usar aquesta exploració innata per als projectes, hem de buscar els continguts que volem que descobreixin a cada moment.
Quan hem experimentat el joc amb el nostre alumnat ens hem adonat que en un primer moment hi ha molta eufòria o excitació per la novetat, bé pel joc o bé pels materials, i perquè el joc es desenvolupi amb normalitat i atenció hem de deixar alguns minuts inicials perquè nenes i nens toquin, provin, observin, etc. Així doncs, sabem que en tot moment de joc hem de disposar d’un breu marge de temps perquè s’habituïn a l’espai i els materials.
Quan hem d’usar el joc a Santillana Projectes?
Si el joc és el que ens ajudarà a despertar l’interès i l’exploració dels nous coneixements, en el projecte podem aplicar-lo en les seves tres fases. Per mostrar-ho farem servir tres projectes, un de cada nivell, per exemplificar-ne l’ús:
Projecte de nivell I «La tortuga»: convertim l’endevinalla inicial en un joc psicomotor. En la primera part del joc hem de construir-nos una closca com la de la tortuga 
, per la qual cosa, bé a la motxilla bé dins de la bata escolar (si la descordem serà més fàcil), posem pilotes de goma. Ja «portem la nostra caseta damunt». Amb la càrrega a l’esquena fem una competició de lents, veurem qui es mou més lentament per arribar a la porta de la classe; reproduïm la part «camino molt a poc a poquet» i, al senyal de la mestra (una paraula clau, una cançó, una apagada de llums, etc.), hem d’amagar-nos dins d’un espai ja preparat a l’aula (una tenda de campanya, per exemple) o amagar mans i peus dins de la bata, i reproduïm així «m’amago en la meva closca». Una vegada finalitzat el joc, parlem sobre quines altres característiques tenen les tortugues i així explorem coneixements previs i preparem la recerca que realitzem a continuació en el projecte.
Projecte de nivell II «Els egipcis»: ambientem l’aula amb tres espais diferenciats: un per a la terra, un altre per a l’aigua i un altre per al cel, i posem elements típics de cadascun
en el seu lloc corresponent; per exemple, en el cel podem penjar núvols de cotó, en el mar podem posar un fons de color blau amb dibuixos d’ones i en la terra posem pedres, fulles, etc. El joc tracta que quan aparegui la imatge d’un animal a la PDI hem de desplaçar-nos al lloc que correspon a aquest animal (si és un ocell anirem al cel, si és un peix, a l’aigua, i si és un lleó, a la terra) i imitarem com es desplaça aquest animal en aquest mitjà.
Projecte de nivell III «L’astronauta»: preparem un circuit de psicomotricitat
en el qual recollim els diferents escenaris d’un astronauta; per exemple, iniciem el circuit vestint-nos d’astronauta, ens posem un casc, pugem les escales de la nau, ens asseiem i ens posem el cinturó. Una vegada cordat, el descordem, caminem entre pneumàtics, esquivem alguna columna simulant el terreny irregular de la Lluna i, finalment, donem dues voltes a la Terra i passem la indumentària a un nou company o companya. Podem fer una competició per equips, a veure qui és el primer que aconsegueix que tots els seus integrants acabin el circuit. Finalment, utilitzem el circuit per posar en comú les diferents estacions per les quals hem passat i el que recordem del que hem après en el projecte.
Quins jocs useu vosaltres a Santillana Projectes? Expliqueu-nos la vostra experiència en els comentaris d’aquest article.