Santillana Projectes et proposa projectes variats que donen resposta a les diferents àrees del currículum, a les motivacions dels nens i nenes i al seu nivell psicoevolutiu.
Tria el que s’adapti millor a les necessitats i els interessos de la teva aula! Si vols conèixer tots els nostres projectes fes clic aquí.
Van iniciar el curs amb els projectes de Santillana seguint la seqüència que ja hem comentat en diferents posts d’aquest blog.
Podeu consultar els posts següents per recordar-la:
Però durant aquesta última part del curs, a causa de la situació de pandèmia en què inesperadament ens hem vist immersos, l’aprenentatge no ha pogut continuar tal com estava previst i ens hem hagut de reinventar. Això vol dir que els nostres alumnes no han après res durant aquest curs? Rotundament, no!
A continuació, us proposem un seguit d’idees per recordar i valorar l’aprenentatge dut a terme amb Santillana Projectes i per continuar aprenent més enllà de la programació escolar.
Abans de dur a terme cadascuna de les propostes següents…
És necessari ajudar l’alumnat a recordar el projecte treballat: quines activitats vam practicar, què vam comentar als debats o posades en comú, etc. Si vam arribar a elaborar algun mural de seguiment o en tenim fotografies, també és bo repassar-lo i intentar construir una seqüència del que s’ha après i treballat. Poem cercar ajuda en el quadern de l’alumne i/o en l’esquema dels continguts que apareix en el quadern del professorat.
Una vegada hem recordat sobre què tractava el projecte, quines activitats ens van agradar més i què vam aprendre, podem iniciar alguna de les propostes següents:
Crear un portafolis en el qual l’alumnat pugui vincular experiències pròpies, altres que recordin o altres que visquin durant l’estiu amb el que s’ha treballat en cadascun dels projectes.
Per fer-ho, prepararem l’espai de treball del diari o portafolis, en format digital o en paper, amb una primera part del resum del projecte o de les idees més significatives per a cada alumna i alumne.
A continuació, prepararem algunes activitats per a l’estiu, per exemple:
I, finalment, deixarem un espai de creació lliure perquè afegeixin experiències o coses que hagin vist o après durant l’estiu i que els hagin recordat el projecte o creguin que hi pot tenir connexió.
És una idea similar a l’anterior, però en aquesta ocasió es realitzarà necessàriament de manera digital i en grups.
Consisteix a crear diferents grups de treball encarregats de preparar la publicació corresponent al blog dels projectes. En aquest blog s’explicaran dades curioses, s’hi afegiran vídeos, animacions o materials de consulta per ampliar la informació dels continguts apresos i les notícies relacionades, i fins i tot fotografies fetes per ells mateixos.
Planificarem qui s’encarregarà de cada publicació i sobre quin tema. Cada grup haurà d’organitzar-se per escriure una petita entrada que es publiqui en un blog o espai digital al qual tots tinguem accés.
Les publicacions podem fer-les en aquestes últimes setmanes de curs o bé treballar-les durant l’estiu, per presentar-les al setembre com a recordatori del que s’ha treballat en el curs anterior.
Presentarem a l’alumnat els nous projectes previstos per al curs següent i els demanarem que busquin connexions amb els que s’han treballat durant el curs actual. Poden ser connexions tant sobre els continguts com sobre la manera de treballar.
Saber què pensen els nostres alumnes pot generar algunes sorpreses i aportacions interessants sobre aquesta metodologia, que alhora ens serviran d’ajuda per millorar el treball amb els projectes del proper curs.
En tots els casos, el que busquem és una connexió entre el que s’ha après a l’escola i la vida quotidiana, és a dir reforçar l’aprenentatge significatiu dels continguts més importants d’aquest curs. Observarem que als alumnes els criden l’atenció diferents idees o coses, però el que és segur és que en tots detectarem més interès, ganes i entusiasme per un contingut o aprenentatge concret.
Esperem que hagueu gaudit aquest curs treballant amb els projectes de Santillana. Us desitgem un fabulós estiu… i esperem veure-us novament el curs vinent. Bones vacances!
En aquest article entrevistem les tutores d’Educació primària de l’escola Trinitario Seva de Rafal (Alacant), María José Riquelme Ruiz i Mari Carmen Sánchez Soler, sobre la seva experiència amb Santillana Projectes i sobre la seva motivació a l’hora d’utilitzar aquesta metodologia. Més concretament, ens parlaran de com han implementat el projecte titulat «Qui és qui».
Per què vau decidir utilitzar aquesta metodologia?
«Des del centre volíem un canvi de metodologia perquè els aprenentatges fossin més significatius i dinàmics, i poder presentar als nens i nenes materials més motivadors i que els impliquessin d’una manera més activa. Així és que vam decidir començar a treballar per projectes en el primer cicle i anar incorporant aquest mètode de manera progressiva en els diferents cursos, ja que considerem que afavoreix no tan sols una participació més activa per part dels estudiants, sinó també una implicació més gran de les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Per a la majoria dels docents del centre és una metodologia nova, ja que només fa dos cursos que hi treballem, però hem de dir que amb el projecte de Santillana “Qui és qui”, que realitzem en el segon trimestre, hem notat una evolució positiva per part de l’alumnat, i per part nostra també.
El fet de tenir un quadern de treball planificat amb una gran varietat de propostes facilita el desenvolupament i l’elaboració de noves tasques, com vam fer, per exemple, amb l’activitat motivadora de l’esdeveniment inicial, diferent de la del projecte de Santillana».
Quina va ser l’activitat motivadora que vau utilitzar en l’esdeveniment inicial?
«Vam decidir començar el projecte cridant l’atenció de l’alumnat per despertar un veritable interès per estudiar la història i els seus personatges. En aquesta activitat inicial vam implicar diferents membres de la comunitat educativa (docents, mares, pares i estudiants).
Durant els dies previs a l’activitat, els nens i nenes ens van veure construir una màquina del temps, que vam anomenar Porta Astral. Aquesta porta ens serviria per viatjar a altres èpoques de la història i portar diferents personatges històrics: Cleòpatra, Cervantes, Mozart…, que interactuarien amb l’alumnat.
Per realitzar l’activitat motivadora vam reunir tot l’alumnat a la sala multiusos del centre i vam posar en marxa la màquina. Els la vam mostrar dient-los que estava trencada i que si l’aconseguíem arreglar podríem parlar amb personatges d’altres èpoques. Després de tocar alguns engranatges, vam aconseguir que la porta tornés a funcionar. I a través d’aquesta porta els nens i nenes van conèixer alguns personatges del passat que ens van fer una visita i ens van contar algunes cosetes sobre la seva vida.
Dues companyes estaven disfressades de científics. Va ser molt impactant per a ells i van gaudir molt, perquè els efectes especials de llums, so i fum, units a la caracterització dels personatges, van ajudar al fet que trossets del passat ens acompanyessin en el present durant uns instants».
Com heu utilitzat el quadern del projecte?
«El quadern del projecte l’hem utilitzat com a complement als materials del portal web. La informació que ofereix el portal és molt completa i s’adapta perfectament a l’edat de l’alumnat, i a partir d’aquí sorgien comentaris i preguntes que ens feien aprofundir més en els temes que tractàvem. Al final de la sessió realitzàvem les fitxes del quadern d’activitats i alguna activitat complementària.
Sempre hem treballat els continguts del projecte a través del portal web de Santillana i el quadern l’utilitzàvem després com a complement per consolidar els continguts adquirits a través del portal».
Com s’han mostrat els nens i nenes durant el projecte? Han volgut aprofundir en algun tema del projecte?
«Sens dubte els estudiants s’han mostrat més motivats, desitjaven que arribés l’hora de Socials per continuar amb el projecte, i es mostraven expectants per saber quin era el següent personatge que tocava estudiar. Tant per a nosaltres, com a mestres, com per al nostre alumnat, l’experiència ha estat fabulosa. Hem aconseguit que mostrin un veritable interès per aprendre i que se sentin motivats i participatius, i, sobretot, hem gaudit del procés.
Els nens i nenes han estat molt motivats des del principi. L’esdeveniment inicial els va agradar molt i quan tornaven de casa sempre ens contaven alguna cosa sobre els personatges del projecte. Per exemple, sabien moltes coses de Mozart, personatge del qual molts havien vist la pel·lícula Amadeus, i ens preguntaven sobre si el que es narra a la pel·lícula era cert.
I les activitats posteriors (per exemple, que escrivissin el seu nom mitjançant jeroglífics o l’elaboració de les vidrieres) els han agradat molt».
Com a docents, què us aporta treballar amb la metodologia del treball per projectes?
«El treball per projectes compta amb una metodologia activa, flexible i canviant. Proporciona llibertat de treball i adaptació als interessos dels nens i nenes, com també una atenció més individualitzada per a aquells que presenten més dificultats d’aprenentatge.
Possibilita crear i modificar diferents propostes didàctiques totes les vegades que sigui necessari, ampliar i/o suprimir continguts en funció de les necessitats de l’alumnat, i adaptar-nos i evolucionar tant a docents com a estudiants en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que promou el desenvolupament de les competències des d’un enfocament globalitzador.
Sens dubte, preferim el treball per projectes abans que altres metodologies més tradicionals centrades en el rol del mestre com l’únic responsable de l’aprenentatge a l’aula i en unitats didàctiques que presenten temes i centres d’interès més tancats a possibles modificacions.
A més, és una metodologia que promou el treball cooperatiu a l’aula, de manera que es poden designar diferents a l’alumnat rols que fomentin el seu vincle i mitjançant el qual puguin estrènyer les seves relacions i fomentar la seva responsabilitat tant individual com grupal.
Com a docents, ens agrada més aquest tipus de metodologia, ja que com que és més activa i participativa veiem els estudiants més motivats per aprendre. I, al mateix temps, tenim les famílies més implicades».
Així ens expliquen la seva experiència amb Santillana Projectes des de l’escola Trinitario Seva. Us animem a expressar les vostres opinions i vivències al nostre blog.
Si bé és cert que en els últims anys hem avançat molt pel que fa a la igualtat de gènere, també ho és que hi continua havent comportaments i actituds sexistes en la societat actual. Continuem escoltant comentaris que evidencien que encara ens queda un llarg camí per recórrer.
Com a educadors i educadores, els docents tenim l’obligació d’ensenyar en igualtat, per la qual cosa el nostre paper resulta primordial a l’hora de generar un pensament crític en l’alumnat que trenqui estereotips i enderroqui les barreres que a vegades ens imposa la societat.
En aquest sentit és fonamental tenir una actitud proactiva per fer que les nenes i els nens reflexionin sobre els seus propis comportaments i actituds en el seu dia a dia, sigui a l’escola, a casa o al carrer. Hem de ser conscients que és en la infància quan es constitueix la identitat de gènere de la persona i quan s’estableixen els fonaments sobre els quals es desenvoluparà la personalitat del futur adult i els seus valors.
El treball per projectes resulta un mètode d’ensenyament afavoridor per al desenvolupament del pensament crític, ja que es basa en un aprenentatge que parteix de l’experimentació, l’anàlisi de casos concrets, el debat, la confrontació d’idees, la cerca de solucions, alhora que potencia l’anàlisi crítica de la informació, la responsabilitat personal i col·lectiva, i les habilitats de relació interpersonal.
En aquest article volem ressaltar la importància d’educar per i per a la igualtat. Per a això us proposem diferents activitats amb les quals l’alumnat pot desenvolupar una actitud crítica sobre els seus propis comportaments i accions.
Us recordem que a l’article «Activitats complementàries per tractar el Dia Internacional de les Dones, relacionades amb els projectes “On vius?” i “Què vols ser quan siguis gran?”, trobareu propostes d’activitats vinculades a Santillana Projectes dirigides a treballar els prejudicis i les idees preconcebudes quant a gènere.
Propostes per treballar la igualtat de gènere a través dels projectes
Des del projecte «De carn i ossos» de Nivell III se’ns proposa en una de les tasques, referida a la funció de reproducció, concretament l’activitat final, la realització d’un debat a classe sobre alguns estereotips. Aquesta activitat pot resultar molt interessant per conèixer quina és l’opinió dels nens i nenes i que al mateix temps sentin altres punts de vista.
Per facilitar el debat podem formular-los preguntes, a més de les propostes, com ara: Creieu que hi ha diferències entre nens i nenes a l’hora de practicar algun esport?; vosaltres jugueu junts al pati?; penseu que hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?, per què?; la roba que portem ens fa diferents?; penseu que hi ha feines per a homes i feines per a dones?; què voleu ser de grans?, hi ha cap aspecte físic que us impedeixi exercir una feina determinada com pot ser bombera o futbolista?…
Practiquem el joc de rols per equips en els quals simulem diferents situacions que evidenciïn actituds sexistes de la vida real. Una vegada representades totes les situacions, reflexionem sobre el que hem vist i dramatitzat. Per a això podem proporcionar diferents targetes a cada equip perquè preparin les representacions durant uns quinze minuts.
Vegem el vídeo Què significa fer alguna cosa com una nena?, que posa de manifest els estereotips que existeixen en la societat sobre com es comporta una nena. A partir d’aquí generem un debat i la reflexió posterior sobre si hi ha diferències per haver nascut nen o nena a l’hora d’actuar o efectuar qualsevol acció, com pot ser córrer o xutar una pilota, o si són imposades.
Analitzem per parelles o per equips els catàlegs de joguines. Per fer-ho, els repartim diferents catàlegs en paper o els mostrem catàlegs disponibles a Internet. Seguidament, els demanem que donin un cop d’ull als catàlegs durant uns quants minuts. A continuació, els preguntem: Què us ha cridat l’atenció?, quines joguines us agraden més?
Els expliquem el concepte d’estereotip i rol de gènere posant exemples del mateix catàleg (seccions de joguines separades per a nens i nenes, ús dels colors rosa i blau, classificació de joguines domèstiques, d’aventures, etc.).
Després, els plantegem preguntes perquè reflexionin: Us sembla bé que les joguines es divideixin d’aquesta manera?, i que us diguin a què podeu jugar i a què no?; què us dirien els adults a vosaltres si trieu una joguina considerada de nens?, i a vosaltres si en trieu una de considerada de nenes?
Finalment, podríem ampliar l’activitat elaborant un catàleg no sexista per equips o entre tots.
Resulta necessari educar en la igualtat de gènere a les escoles des d’edats primerenques per afavorir la interiorització d’un comportament cívic entre homes i dones. En aquestes edats (de 0 a 12 anys) estan lliures de prejudicis, per la qual cosa fomentar el sentiment d’igualtat repercutirà en el seu desenvolupament com a persona adulta.
Si entenem que la creativitat és la capacitat o l’habilitat per inventar o crear, des d’objectes físics fins a idees, representacions o simplement fantasies, podem dir que la creativitat es troba present a tot arreu i en tots els àmbits de la vida.
Per a moltes persones, la creativitat només està present en les expressions artístiques, però la veritat és que la podem trobar en qualsevol innovació científica i tecnològica, en la publicitat, en l’esport… i, per descomptat, no és exclusiva de la música, la literatura, la pintura o qualsevol altra expressió artística.
La creativitat és una capacitat inherent a l’ésser humà i aconsegueix la màxima esplendor durant la infància; si no la potenciem, anem perdent aquesta habilitat amb l’edat.
Des de l’àmbit educatiu, atorguem prou importància al desenvolupament de la creativitat? Podem aplicar el foment de la creativitat des de qualsevol assignatura o és exclusiva de les àrees artístiques? És una habilitat innata o es pot entrenar? Es té des del naixement o s’aprèn?
Persones expertes en la matèria asseguren que tots la tenim quan naixem i que, com qualsevol destresa, es pot estimular i potenciar, i si, a més, ho fem des d’edats primerenques, afavorirà el desenvolupament personal i acadèmic.
Albert Einstein deia que «la creativitat és la intel·ligència divertint-se».
En aquest article volem, d’una banda, fer-vos reflexionar sobre la necessitat de treballar aquesta capacitat amb l’alumnat i, de l’altra, mostrar-vos com podeu formar persones creatives i emprenedores amb Santillana Projectes.
Projecte «Creem una empresa solidària»
Aquest projecte està emmarcat en el nivell III (5è i 6è de Primària) dins de l’àrea de Coneixement del medi social. Els estudiants s’acosten per primera vegada als continguts d’economia i d’educació financera presents en el currículum. El projecte gira entorn de l’emprenedoria social, per la qual cosa els aspectes econòmics es tracten des d’un punt de vista de compromís social i d’implicació amb els problemes de l’entorn de l’alumnat amb l’objectiu de treballar amb valors.
El projecte té com a punt de partida un anunci de premsa: «Es busquen persones emprenedores». En aquest article es resumeixen les bases per participar en un concurs de projectes d’emprenedoria social.
Durant el projecte, els estudiants van descobrint que emprendre té molt a veure amb fer-se preguntes, amb observar, amb tenir dubtes, amb innovar, amb treballar en equip… però, sobretot, té a veure amb la creativitat per transformar les dificultats de l’entorn en oportunitats. Es trobaran amb diferents tasques en les quals aniran comprovant que l’enginy i la creativitat són peces clau per trobar solucions als problemes que puguin sorgir.
El producte final consisteix a crear una empresa solidària en la qual es convertiran en autèntiques persones emprenedores socials capaces d’observar el seu entorn de manera diferent per detectar possibles necessitats socials i transformar el seu entorn de manera positiva.
Aquest projecte també pertany al nivell III, però dins de l’àrea de Coneixement del medi natural, i té com a tema central els invents i els descobriments científics. Per desenvolupar-lo, es fa necessària la reflexió sobre les necessitats que satisfan els diferents invents.
L’esdeveniment inicial o punt de partida té l’objectiu de mostrar que l’ésser humà ha ideat al llarg de la història objectes i formes enginyoses per facilitar-nos la vida, des de la roda fins al cotxe elèctric. L’última activitat d’aquesta tasca està pensada per fomentar en l’alumnat la creativitat, perquè s’expressin amb total llibertat, convidant-los a imaginar un invent que pogués ser un gran avenç per a la humanitat.
Mitjançant les diferents tasques del projecte, els estudiants van descobrint que els inventors i les inventores detecten les nostres necessitats per mirar de satisfer-les. Descobreixen que en la majoria dels casos no es tracta de resoldre una necessitat, sinó de fer alguna cosa d’una manera una mica diferent, enginyosa, o de crear una cosa nova de manera creativa.
Per al producte final se’ls planteja la realització d’una fira dels invents, on exposaran tots els artefactes que han construït durant el projecte, la qual cosa els haurà ajudat a comprendre millor quina és la base del seu funcionament. Dins de la fira se celebrarà un repte: la construcció d’un avió, on cada equip dissenyarà i construirà el seu propi avió per al concurs.
Els nens i les nenes aprenen i gaudeixen creant i construint. Crear els produeix molta satisfacció personal, fa augmentar la seva autoestima, la seguretat en si mateixos, i desenvolupa la creativitat.
El pensament creatiu està molt valorat en la nostra societat, la innovació i la capacitat de crear juguen un rol vital en l’evolució. Per això, des de Santillana Projectes creiem que és necessari preparar els nens i les nenes per ser originals, potenciant la seva capacitat d’innovació, emprenedoria i creativitat en tots els àmbits de la vida.
Aquest article és la continuació del titulat «En què consisteixen les intel·ligències lingüística, matemàtica, espacial i corporal, i com aplicar-les a Santillana Projectes?».
A l’article anterior us explicàvem breument en què consisteix el model d’intel·ligències múltiples de Howard Gardner i la seva validesa actual des d’un punt de vista científic. A més, comprovem que a molts docents aquesta proposta els permet tenir en compte la varietat del tipus i enfocament de les activitats que plantegen al seu alumnat, com també donar resposta a la diversitat de les aules.
Continuarem en aquesta ocasió el mateix plantejament, desgranant el que ens hem de preguntar abans de dissenyar una activitat i plantejant una proposta pràctica per als projectes de Santillana.
Fins aquí us hem explicat breument cadascuna de les vuit intel·ligències proposades per Howard Gardner i us hem mostrat alguns exemples pràctics d’activitats per treballar específicament cadascuna d’elles. Us han sorprès? Han despertat el vostre interès? Deixeu si voleu comentaris a continuació, explicant la vostra opinió.