Els meus drets acaben on comencen els teus!

Sembla obvi que des de l’àmbit educatiu hem de promoure el respecte, l’escolta i la participació entre l’alumnat, però no sempre s’aconsegueix.

Aprofitant que el 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans, volíem publicar un article que parlés de la importància de sentir-se escoltat i respectat pels altres. L’assemblea és una eina que permet organitzar activitats de cooperació a la classe i contribueix a posar en pràctica una democràcia directa a l’escola. És un recurs que promou el respecte, la convivència i la participació de l’alumnat.

Com podem treballar en assemblea?

  • L’assemblea ha de ser un moment de trobada per intercanviar i compartir idees per part del nostre alumnat, sempre des del respecte. És per això que hem de deixar que tots s’expressin (des dels qui són més parladors i participatius fins als més tímids o reservats), ja que cada persona aporta i necessita ser escoltada.
  • És important que establim torns per parlar i que deixem que s’expressin les idees en un clima de confiança i de respecte.
  • A l’hora de realitzar l’assemblea convé respectar els torns i el temps per parlar. Hem de deixar que tots tinguin el seu moment per expressar-se i comunicar-se amb llibertat.
  • Cal entendre l’assemblea com una tasca flexible que no ha de tenir una durada programada, sinó que s’ha d’adaptar a les necessitats de l’alumnat en cada moment. Hem d’entendre que hi haurà dies que haurem d’allargar el temps d’assemblea, perquè n’estan sorgint idees interessants o noves propostes de tasques que no ens havíem plantejat i que resulten molt motivadores.
  • També cal tenir en compte totes les opinions i propostes si volem que l’alumnat s’impliqui en l’organització i el treball de classe.
  • Un altre aspecte que hem de considerar és afavorir un clima d’aula i d’aprenentatge adequat, per la qual cosa el nostre rol serà molt important. No oblidem ser amables, utilitzar un to de veu adequat, crear un ambient acollidor en el qual tots se sentin respectats i abrigallats emocionalment.

Com es realitza i es dirigeix l’assemblea?

  • És fonamental que tot l’alumnat es vegi la cara. Una bona manera d’aconseguir-ho és col·locant-nos en semicercle o en forma d’U.
  • A l’hora de gestionar la participació dels estudiants, podem aplicar diferents estratègies: seguir un ordre establert, utilitzar la llista de classe, tenir preparats uns pals amb els noms que extraurem d’un pot a l’atzar, o qualsevol altra estratègia que se’ns ocorri.
  • A més, podem designar entre l’alumnat diferents rols, com el de moderador o moderadora (regula els torns de paraula) i el de secretària o secretari (pren nota de tots els acords presos).
  • És recomanable decidir prèviament els punts que volem tractar i sol·licitar als qui exerceixen la funció de secretari o secretària que els anotin a la pissarra.

  • Si tenim diversos punts per tractar, els moderadors o moderadores seran els qui decideixin, sota consens, quan convé passar a un altre punt, i els secretaris o secretàries (o una altra persona triada) s’encarregaran d’anar marcant a la pissarra els punts abordats.L’assemblea es pot utilitzar en qualsevol moment o fase del projecte:

En quins moments dels projectes podem aplicar l’assemblea?

  • Al principi del projecte, per saber quins coneixements previs tenen i descobrir quins són els seus interessos.
  • Durant les tasques de recerca o en finalitzar el projecte, per treure’n conclusions.
  • També podem utilitzar-la al principi de cada tasca de recerca per recordar el que s’ha treballat amb anterioritat i anticipar i organitzar el treball en aquesta sessió, tal com us expliquem en l’article «Mural de seguiment. Una eina per no perdre el fil».

Com podeu veure, l’assemblea és una eina que podem utilitzar a l’aula com a instrument facilitador de l’aprenentatge en qualsevol moment del nostre projecte. Però l’assemblea també és una tècnica que ens pot servir per acceptar, respectar i escoltar als altres; al mateix temps, afavoreix la participació, la implicació i l’organització de les tasques per part de l’alumnat.

Recordeu que els continguts relacionats amb el Dia dels Drets Humans s’han de treballar per reconèixer-los i identificar-los i, a més, s’han de viure. És una qüestió de saber, saber fer i ser i, encara que tenen un dia assenyalat, s’haurien de treballar cada dia.

Ampliem les tasques de recerca del projecte «Comprem i venem»

Us donem la benvinguda de nou a aquest blog sobre Santillana Projectes. En aquest article desgranarem un projecte del nostre catàleg a tall d’exemple per explicar algunes idees, consells i trucs que podreu utilitzar tant en aquest projecte que us presentem a continuació com en uns altres.

El punt de partida d’avui és el projecte de nivell II «Comprem i venem», és a dir, pensat per als cursos de 3r i 4t de Primària, i que compta amb les tres etapes bàsiques de tots els projectes d’aprenentatge: punt de partida, tasques de recerca i finalitzem el projecte.

En aquest cas ens centrarem en les tasques de recerca amb l’objectiu de complementar-ne alguna o fins i tot afegir-ne algunes de pròpies per aprofundir en els temes tractats. També us suggerim personalitzar les tasques a l’entorn pròxim al centre educatiu i, per tant, a l’alumnat per fer-lo més significatiu.

Mapa dels comerços del barri o localitat

Les tasques de recerca d’aquest projecte tracten l’origen dels productes, els sectors econòmics, la fabricació i la distribució i la venda. En aquest moment treballem les tasques d’«Intercanvi de productes» i «Comprarem», centrades en l’àmbit del comerç, tema sobre el qual us proposem la primera variació.

En aquest cas, per conèixer millor l’entorn que ens envolta i aprofundir en els diferents tipus de comerç, podem proposar als nens i nenes que efectuïn una recerca sobre els comerços que hi ha al seu voltant. Aquesta tasca de recerca serà ideal per fer-la en grups de quatre alumnes.

En primer lloc, delimitarem el terreny sobre el qual investigarem. Podem triar tota la localitat, el barri en el qual ens trobem o, directament, traçar una circumferència d’una distància determinada al voltant del centre educatiu. L’objectiu és investigar els comerços que hi ha dins del radi de la recerca i la seva tipologia.

En segon lloc, explicarem o triarem els criteris de classificació d’aquests comerços amb la participació del nostre alumnat. A més del criteri relatiu a la grandària (petit comerç, supermercat o gran superfície), podem utilitzar altres categories: el tipus de productes, béns o serveis que es poden adquirir, si es tracta d’una botiga única, una cadena o una franquícia, etc.

Una vegada especificats els criteris de classificació, explicarem la manera de seleccionar la informació. Per a això utilitzarem un mapa de la zona a investigar i una sèrie d’indicadors que ens serviran per identificar els establiments. Cadascun d’aquests identificadors serà consensuat amb tots els grups i haurà d’indicar el tipus d’establiment segons els criteris establerts anteriorment.

Finalment, cada grup presentarà el mapa que ha confeccionat amb els comerços de la zona juntament amb un petit comentari sobre com estan distribuïts: hi ha molt de comerç o poc?, de quin tipus és?, com ha evolucionat el comerç?, han obert més botigues o han tancat les que hi havia? A partir d’aquestes i altres preguntes, es pot donar pas a un petit debat o reflexió sobre l’evolució del comerç en el barri o localitat.

Reflexió crítica sobre els valors de la publicitat

Al final de les tasques de recerca trobem una tasca dedicada a la publicitat en la qual es proposa a l’alumnat analitzar un anunci en concret mitjançant una sèrie de preguntes senzilles sobre l’emissor, els destinataris i el contingut. En cas que volguéssim ampliar aquesta tasca per aprofundir en els valors que transmet la publicitat, podríem fer-ho de la manera següent:

Dies abans de portar a terme l’activitat, podem demanar a l’alumnat que reculli i porti a l’aula algunes revistes. Ens interessa especialment que hi hagi diversitat de revistes: d’actualitat, esports, naturalesa, finances, tafaneries, juvenils… L’objectiu de l’activitat és fer una llista dels anuncis que hi apareixen i analitzar els valors que representen.

Per a això, demanarem que s’agrupin en equips de quatre alumnes i que triïn la revista que volen analitzar. És important intentar que s’analitzin revistes de temàtiques diferents.

La primera tasca és fer una llista dels elements que volem analitzar: quin tipus de producte s’anuncia?, quina és la motivació per adquirir-lo?, qui apareix a l’anunci?, quines actituds tenen els personatges de l’anunci?, quin tipus de llenguatge s’utilitza?… Aquestes i altres preguntes es poden establir amb l’ajuda de l’alumnat per guiar l’anàlisi de la revista.

Seguidament donarem pas al treball dels grups, que hauran de recopilar tots els anuncis que trobin i contestar les preguntes que hem establert a l’inici. Per a això podem utilitzar el format que considerem més adequat, com per exemple fotografiar l’anunci i confeccionar una presentació amb l’anàlisi de la revista. Aquesta presentació haurà d’incloure un primer apartat que presenti la publicació i el públic al qual va dirigida, i un apartat final amb els valors que creuen que es fomenten en els anuncis que han analitzat.

Finalment, cada grup farà una presentació de la seva anàlisi. Després, es proposarà un debat sobre els valors en la publicitat i la seva relació amb els diferents tipus de revista que han analitzat.

Amb aquesta proposta acabem l’article d’avui, que esperem que us hagi inspirat a modificar i ampliar alguna de les tasques dels vostres projectes. En cas que ja ho hagueu fet, no dubteu a compartir les vostres tasques de recerca a l’apartat de comentaris.

Una salutació i fins al pròxim article!

20 de novembre: Dia Mundial dels Drets dels Infants. Com realitzem un projecte?

En articles anteriors us proposàvem tasques que relacionaven Santillana Projectes amb la celebració de certes efemèrides, com el Dia Mundial de l’Alimentació, el Dia Internacional de la Dona Treballadora o el Dia Internacional de la Salut.

En aquest cas volem anar una mica més enllà i proposar-vos un miniprojecte amb relació a la celebració del Dia Mundial dels Drets dels Infants, sense oblidar les diferents fases que componen l’elaboració d’un projecte: punt de partida, tasques de recerca i elaboració del producte final.

A més, si estàs treballant en concret amb els projectes «Vivim junts», «Construïm joguines» o «Recuperem un poble», la primera fase et serveix per mostrar què es recorda aquest dia. La vinculació als projectes de Grup Promotor / Santillana es pot dur a terme amb preguntes com les següents: Com tenen cura dels nens i les nenes al nostre poble, ciutat o barri?, quins espais per conèixer i jugar amb altres nens i nenes hi ha al nostre poble, ciutat o barri? Després, es pot sortir a conèixer el nostre entorn, els nostres espais de joc i fins i tot compartir les joguines que hem creat.

Comencem veient el vídeo Per mi i per tots els meus companys, d’UNICEF.

En aquest curt, un nen simula que juga a fet i amagar i va anomenant nenes i nens del món que pateixen desprotecció. Es tracta d’una campanya de conscienciació sobre la vulneració dels drets en la infància.

Després de veure el vídeo generem un debat al seu voltant. Per fer-ho podem utilitzar la rutina de pensament Veig, Penso, Em pregunto com a instrument per plantejar una avaluació inicial i així poder valorar els coneixements i les experiències previs de l’alumnat, al mateix temps que activem la seva motivació per iniciar el projecte.

Si el nostre alumnat no està habituat a desenvolupar aquest tipus d’estratègies de cultura de pensament, podem plantejar igualment un debat o fins i tot confeccionar una fitxa amb preguntes que generin la reflexió sobre el vídeo. Aquestes preguntes podrien ser, entre d’altres, les següents: A què jugava el nen? A quins nens i nenes anomenava? Creieu que són amics seus? Què els passava? Penseu que han decidit viure així? Us sembla just? En realitat, estan jugant? Diríeu que hauríem de tenir tots els mateixos drets? Per què creieu que diuen que això no és un joc de nens?

Una vegada activats els coneixements previs i la curiositat de l’alumnat, els llancem el repte d’organitzar, com a producte final del projecte, una campanya de conscienciació sobre la importància de lluitar contra la vulneració dels drets de la infància en el món.

A continuació, els mostrem els continguts que treballarem i el que necessitem saber per dur a terme el nostre producte final. Però, abans de passar a la fase següent del projecte, és convenient establir com ens organitzarem i passar a formar els equips de treball.

En aquesta fase abordem els diferents aspectes que volem treballar a través de tasques organitzades en fitxes de treball. En algunes els proposem activitats de recerca per documentar-se sobre diverses qüestions. En unes altres, en canvi, els demanem realitzar algun producte intermedi (text escrit, mural, manualitat, esquema…) en el qual hauran de plasmar el que han après i que ens servirà al seu torn com a subproducte del nostre producte final.

A tall d’exemple, plantegem tasques en les quals responguin qüestions com: Quan se celebra el Dia Mundial dels Drets dels Infants? Quin dia se celebra? Des de quan se celebra aquest dia? Saps què se celebra? Per a què serveix el Dia Mundial dels Drets dels Infants? Sabeu quins són els vostres drets? Què és l’ONU? Per què es commemora aquest dia? Ho veieu necessari?

Pàgines en les quals podrien buscar informació són www.guiainfantil.com i www.unicef.es/cat.

Moltes d’aquestes tasques poden plantejar-se amb la finalitat de generar un mural amb imatges reals o amb dibuixos elaborats per l’alumnat que podran utilitzar-se posteriorment en la campanya de conscienciació a manera d’exposició. Per exemple, en la tasca relacionada amb la qüestió Sabeu quins són els vostres drets?, poden fer un mural o cartell a manera de decàleg amb els deu principis que va establir l’ONU el 20 de novembre de 1959.

Un altre subproducte pot ser l’elaboració d’un díptic o un tríptic en el qual s’abordin els aspectes tractats.

La fase final del projecte consisteix, en el nostre cas, en la realització d’una campanya de conscienciació sobre els drets de la infància que podem fer coincidir amb el 20 de novembre (quan se celebra el Dia Mundial dels Drets dels Infants) i organitzar una jornada de portes obertes al centre. En aquesta campanya, els nens i nenes poden organitzar una exposició amb diferents espais i materials amb la nostra ajuda. De manera paral·lela es pot avaluar o valorar el treball realitzat tant per part de l’alumnat (autoavaluació) com per part nostra.

Amb aquest projecte ens marquem com a objectiu conscienciar la ciutadania que la infància és el col·lectiu més vulnerable i que, per tant, sofreix més les crisis i els problemes del planeta. Però, sobretot, volem que el nostre alumnat prengui consciència de quins són els seus drets i de la necessitat de lluitar per una societat més justa en la qual no es vulnerin.

Tres idees per facilitar la implementació dels projectes de Santillana

Benvinguts a un nou article sobre la implementació dels projectes de Grup Promotor / Santillana a l’aula. La finalitat d’aquest article repassar un dels nostres projectes amb l’objectiu d’anar coneixent alguns trucs i estratègies que ens poden ser útils a l’hora de portar a la pràctica aquest projecte o altres.

Per això, en aquest cas, utilitzarem el projecte No malgastis energia!, que tracta sobre les fonts d’energia i les formes en què la seva obtenció i ús afecta al medi ambient.

Com podreu veure, es tracta d’un projecte de nivell III, és a dir, considerat adequat per a l’alumnat de 5è i 6è de Primària, i, com la resta dels projectes d’aprenentatge, està estructurat en tres etapes: «Punt de partida», «Tasques d’investigació» i «Finalitzem el projecte». A continuació farem un repàs de les activitats proposades per a aquestes etapes, mitjançant el qual aprofitarem per enllaçar amb alguns articles que puguin ser interessants i explicar noves idees, trucs i consells útils a l’hora de dur-lo a terme amb el nostre alumnat. Comencem?

 

Primers passos

Com amb tots els projectes de Santillana, comencem fent algunes activitats per preparar l’alumnat per a l’aprenentatge del tema del projecte. En concret, aquests exercicis es divideixen en activitats de motivació, seguides per una explicació general sobre en què consisteix el projecte i, finalment, algunes activitats sobre coneixements previs.

Una manera diferent de treballar aquest últim tipus d’activitats, les de coneixements previs, és per mitjà de les rutines del pensament. És una tècnica o estratègia concreta que té com a objectiu guiar la forma en què es duu a terme la reflexió sobre un tema. En el cas que ens ocupa, us proposem una estratègia especialment interessant, la CSI: Color-Símbol-Imatge.

Aquesta rutina és molt útil per guiar el pensament no verbal i fer aflorar una altra classe de reflexions a partir dels tres elements que apareixen en la denominació: colors, símbols i imatges.

En aquest projecte en concret, la rutina CSI es podria dur a terme al final del punt de partida, a l’activitat on es demana als alumnes que expliquin tot el que sàpiguen sobre uns determinats conceptes (escalfament global, capa d’ozó…).

L’activitat amb aquesta rutina consisteix a triar un dels conceptes i, mitjançant l’organitzador gràfic corresponent a la rutina, pensar en un color, un símbol i una imatge que ens vingui al cap a l’hora de considerar el concepte triat. Passat un temps, que serà aquell que el docent consideri necessari per a dur a terme l’activitat, es pot demanar a diferents voluntàries i voluntaris que expliquin els colors, els símbols i les imatges que han pensat.

Duem a terme la recerca

Un cop finalitzada la primera etapa, trobem una sèrie de tasques de recerca dissenyades especialment per guiar els aprenentatges sobre els continguts que es tracten en el projecte. Com a docents, podem triar la realització de totes les tasques o només aquelles que ens interessin especialment. En qualsevol cas, un dels aspectes que cal tenir en compte és oferir a l’alumnat la possibilitat, en tot moment, de visualitzar el progrés i els avanços que s’estan fent. Per fer-ho, podem utilitzar una barra de progrés o un mural de seguiment, com la que vam veure en l’article sobre els romans.

Mitjançant aquestes dues idees, l’alumnat pot tenir, en tot moment, una visió general del progrés del projecte i de quines són les següents activitats. Això és especialment important per posar en pràctica la regulació del propi aprenentatge, i pot servir com a punt de partida i acabament en cadascuna de les sessions: «anteriorment vam fer (…), ara farem (…) i després farem (…)».

En tot cas, podeu conèixer més detalls sobre les dues idees en anteriors articles d’aquest blog, com l’article sobre gamificació, l’exemple sobre gamificar del projecte Els nostres avantpassats romans i l’article dedicat al mural de seguiment.

Posem en pràctica els aprenentatges

Finalment, es proposa a les nenes i els nens una sèrie d’activitats amb les quals poden posar en pràctica els aprenentatges fets durant l’etapa anterior, que en aquest cas és la preparació d’una jornada de conscienciació en la qual expliquin tot el que han investigat sobre l’energia i la millor manera d’obtenir-la i utilitzar-la.

D’altra banda, abans d’acabar les activitats del projecte se’ls preguntarà sobre alguns aspectes del treball en equip per mitjà d’una sèrie de preguntes i tres nivells d’adquisició. Una manera de treballar-les de manera visual i col·laborativa és amb les dianes d’avaluació.

Les dianes d’avaluació són una manera molt visual de mostrar els resultats d’una rúbrica. A més, si s’utilitza una mateixa diana per a tots els membres de l’equip, es poden observar d’un cop d’ull les valoracions dels integrants i fomentar el debat entre ells.

Una diana es pot treballar de forma més o menys cooperativa imprimint-la en un full de paper, que serà utilitzada per tots els integrants d’un equip, o bé de manera conjunta amb tota la classe, utilitzant un tros gran de paper continu d’embalar que es pugui penjar d’una paret. La manera de col·locar les valoracions de cadascú pot ser més o menys creativa segons cada cas; per exemple, utilitzant pintura de mans, adhesius o altres maneres que se us acudeixin.

Per acabar

Aquí finalitzem el recorregut per aquest projecte, i ho fem donant-vos tres recomanacions molt concretes: utilitzar una rutina de pensament, ajudar l’alumnat a visualitzar el progrés i usar dianes d’avaluació per valorar el treball en equip. Encara que haguem fet servir l’exemple concret del projecte No malgastis energia, aquestes tres idees es poden replicar en altres projectes.

I vosaltres, teniu alguna idea o consell per a aquells docents que vulguin dur a terme aquest o un altre projecte? No dubteu a deixar les vostres recomanacions a continuació amb un comentari.

Fins al següent article!

Proposta per portar a la pràctica – Celebrem el Dia Mundial de l’Alimentació

El 16 d’octubre de 2019 és el Dia Mundial de l’Alimentació i no volíem perdre’ns l’oportunitat per treballar aquests continguts curriculars mitjançant els projectes de Grup Promotor / Santillana.

En aquest article us oferim diferents propostes per aplicar-les directament a les vostres aules, que serveixin per vincular aquest dia amb diferents projectes.

El projecte A veranar

Aquest és el projecte que més vinculació pot tenir amb el Dia Mundial de l’Alimentació, sobretot si parlem d’alimentació saludable. En aquest projecte es treballa específicament l’alimentació i l’alimentació saludable, i la celebració d’aquest dia pot ser una bona excusa per iniciar el projecte. Així doncs, podem portar a l’aula un pòster amb consells d’alimentació saludable, llegir una notícia sobre el Dia Mundial de l’Alimentació i la seva finalitat o, fins i tot, ensenyar informació d’Internet sobre com se celebra.

 

«(Arriben tots els i les alumnes a l’aula, apareix la mestra i encén l’ordinador).

Mestra: Heu vist aquests últims dies que a les notícies es parla molt de l’alimentació?

(Alguns i algunes alumnes responen i també hi ha que es mira amb estranyesa).

Mestra: Perquè és que resulta que avui és el Dia Mundial de l’Alimentació, és a dir, avui a tot el món es recorda per què és important l’alimentació i, sobretot, l’alimentació saludable. Vosaltres en sabeu alguna cosa?

(S’inicia un petit debat que serveix a la mestra per recopilar informació sobre els interessos de l’alumnat i els seus coneixements previs).

Mestra: Mireu, jo he trobat aquesta informació.

Què us sembla si traieu el que heu portat per esmorzar i mirem com podríem fer-ho més saludable?»

Ja tenim l’inici del projecte!

Aquesta mateixa situació es pot aprofitar per a altres projectes, però canviant el focus d’atenció. Per exemple:

  • Visitem la granja (nivell d’Iniciació). Es posa el centre d’atenció en quins aliments ens proporcionen les granges o, fins i tot, es pot visitar una granja i fer una anàlisi dels aliments que en podem obtenir (a manera de diari científic, dibuixant els aliments, apuntant-ne el nom i quin gust tenien quan els hem provat). Després, derivem el projecte al tema dels animals de la granja.
  • Ens agrada la jardineria (nivell I). La mateixa conversa que s’ha exemplificat amb el projecte A berenar pot servir amb la proposta de crear un jardí de plantes aromàtiques i/o comestibles i, per tant, necessitem fer el projecte per saber com dur-lo a terme.
  • Quin temps fa? (nivell I). Podem iniciar aquest projecte si orientem el Dia Mundial de l’Alimentació a celebrar-lo amb diferents aliments, és a dir, prèviament informem de la celebració i demanem que cadascú porti algun aliment de temporada. Així, analitzem quins altres aliments estan disponibles en les altres temporades i comencem el projecte interessats per saber com afecta el temps als aliments que mengem.
  • Em sento bé (nivell II). Si enfoquem aquest dia cap a continguts relacionats amb l’alimentació saludable, també podem vincular-lo amb aquest projecte.
  • Un planeta verd (nivell III). Podem treballar-lo de manera similar a com s’ha fet en el projecte Ens agrada la jardineria, però mitjançant preguntes una mica més complexes, adaptades a l’edat de l’alumnat de cicle superior.
  • Protegim la natura (nivell III). Com ens podríem alimentar si no cuidem el medi ambient?, què necessita la natura per procurar-nos aliments?… Aquestes són algunes de les preguntes que es poden realitzar aquest dia.
  • De carn i ossos (nivell III). Per què necessitem alimentar-nos? Amb aquest projecte es pot analitzar la funció de l’alimentació en el nostre cos.

Finalment, aquest dia podem dur a terme diferents activitats que ens serveixin per vincular la realitat amb els projectes. L’activitat més senzilla i que pot donar més joc per als projectes és la que ja hem esmentat: fer una celebració del Dia Mundial de l’Alimentació.

La festa de celebració del Dia Mundial de l’Alimentació

«Benvolgudes famílies:

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació, el proper 16 d’octubre farem una petita celebració al pati de l’escola.

Es tracta d’una activitat per fomentar la reflexió sobre l’alimentació, tant la nostra com la d’altres cultures i regions. Ho farem ajuntant-nos totes les classes al pati, a les 16:00 h, per dur-hi a terme alguns jocs i experimentar amb els aliments que us demanarem que porteu.

Us animem a participar-hi duent a l’escola algun aliment que sigui d’aquesta temporada, bé de proximitat o bé d’un altre lloc amb el qual us sentiu identificats, i que ens expliqueu com el cuineu, si el feu servir per elaborar algun plat tradicional, si es menja en alguna festa, etc. (…).»

A partir de la celebració d’aquest dia és fàcil que les nenes i els nens s’interessin pels tipus d’aliments, les diferents regions on es produeixen, el clima, les diferents elaboracions dels aliments, les celebracions culturals associades al menjar, etc. Aquests continguts ens ajudaran a realitzar la contextualització dels projectes de Grup Promotor / Santillana que ja us hem presentat.

Us animeu a celebrar aquest dia?