Santillana Projectes et proposa projectes variats que donen resposta a les diferents àrees del currículum, a les motivacions dels nens i nenes i al seu nivell psicoevolutiu.
Tria el que s’adapti millor a les necessitats i els interessos de la teva aula! Si vols conèixer tots els nostres projectes fes clic aquí.
Molts i moltes de vosaltres estareu ara mateix immersos en la tasca de preparar programacions, activitats i projectes per a aquest nou curs. Per ajudar-vos en el procés, repassem en aquest article les principals claus de les tres fases d’un projecte: inicial, desenvolupament i final, seguides d’alguns consells i recordatoris perquè els vostres projectes d’aquest any siguin encara millors que els de l’any passat. Comencem? Som-hi!
La fase inicial
Com ja vam veure en l’article dedicat a la fase inicial dels projectes: Etapa inicial d’un projecte: el punt de partida, la finalitat principal és la de preparar a l’alumnat per a l’aprenentatge. Per a això, les activitats hauran de complir els següents requisits:
En aquesta primera fase, resulta interessant tenir en compte els següents consells a l’hora de planificar les activitats:
 |
● Preparar algunes preguntes per iniciar un debat sobre el tema que treballarem en el projecte. D’aquesta manera, generem interès pel tema de treball i, alhora, identifiquem els coneixements previs de l’alumnat.
● Presentar la rúbrica d’avaluació que utilitzarem en finalitzar el projecte o utilitzar una base d’orientació. Aquests dos instruments ens permetran donar a conèixer els objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació alhora que s’anticipen les tasques que seran necessàries durant el projecte. |
També podeu llegir a l’article Gamifiquem el projecte Els nostres avantpassats els romans» per a Educació Primària com a exemple d’aplicació d’estratègies de gamificació i personalització dels projectes.
La fase de desenvolupament
En l’article Guia per dur a terme les tasques de recerca vam aprendre que, sovint, aquesta fase és la més llarga del procés d’un projecte d’aprenentatge. Recordeu que les activitats que proposem en aquest moment han d’anar enfocades a:
Així doncs, durant aquesta fase es duran a terme, sobretot, les tasques de recerca i tractament de la informació amb activitats concretes per comprovar el correcte funcionament del procés. Per assegurar que totes aquestes activitats compleixen els requisits anteriorment explicats, es poden seguir els següents consells:
| |
● L’ús d’estructures cooperatives en aquest moment del projecte, sense oblidar les activitats individuals, ajudarà a fomentar l’aprenentatge social, basat en la interacció entre els membres de l’equip.
● Els organitzadors gràfics poden ser un bon suport per treballar la informació recollida durant les tasques de recerca. A més, ajuden a desenvolupar les habilitats i capacitats relacionades amb el tractament de la informació. ● Recordar la rúbrica o base d’orientació, en cas que fem ús d’aquest tipus d’instruments, per validar que les tasques realitzades estan alineades amb la consecució dels objectius establerts. |
La fase final
Aquesta fase és de síntesi. Com ja vam veure en l’article Quines activitats treballarem en la fase final, els requisits que hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar les activitats en aquesta fase són els següents:
Per a aquesta última fase dels projectes, hi ha alguns consells que és important recordar en plantejar les activitats. Alguns d’ells podrien ser:
| |
● Aprofitar la tasca de presentació dels resultats per fomentar i valorar també les habilitats comunicatives de l’alumnat.
● Proposar activitats que ajudin a l’alumnat a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge: què he après i com ho he après. ● Proposar algunes activitats descontextualizadas que permetin a l’alumnat aplicar els coneixements adquirits en altres situacions. |
Esperem que amb aquest article haguem pogut ajudar-vos a refrescar algunes idees de cara a reprendre el treball per projectes per a aquest nou curs. Recordeu que aquests consells són orientatius i que podeu aprofitar-los tal com us els expliquem o bé adaptar-los perquè s’ajustin millor a les vostres necessitats.
I no oblideu que, si teniu altres idees i consells que vulgueu compartir amb altres professors, podeu deixar-los en la secció de comentaris.
Bon inici de curs a tots i totes!
Arrenquem el nou curs i potser ens hem proposat incloure a la programació algun projecte. La professora Toñi Morcillo Barrilero, del CEIP Josefa Amar y Borbón, de Saragossa, ha compartit amb nosaltres la seva experiència amb Santillana Projectes perquè ens fem una idea de com són, què implica la seva realització, etc.
En el següent article vaig a explicar-vos com la metodologia de projectes no és exclusiva d’Educació Infantil i els cursos dels nens i nenes més petits de l’etapa de Primària. En el CEIP Josefa Amar y Borbón, de Saragossa, vaig desenvolupar el projecte «Som exploradors», del nivell III, de l’editorial Santillana amb els meus 25 alumnes de sisè de Primària.
Durant tres mesos, van acompanyar a Marco Polo en els seus viatges per Àsia i van descobrir Amèrica juntament amb Cristóbal Colón, van trobar al mateix doctor Livingston, van escalar l’Everest i a l’Antàrtida els esperaven Amundsen i Scott.
A través dels seus viatges, els alumnes han après l’evolució dels mètodes de conservació dels aliments, el perfeccionament dels teixits perquè abriguin sense que pesin, l’avenç de les medicines gràcies a les vacunes, i fins a han conegut curiosos instruments de navegació de diferents èpoques.
Com treballem per projectes
Treballar per projectes és una gratificant aventura en la qual tots explorem el procés d’ensenyament-aprenentatge. Els i les alumnes protagonistes d’aquest projecte han treballat per grups cooperatius de quatre alumnes, desenvolupant l’autonomia personal i afavorint les relacions interpersonals. Tots aquells que tenien tauletes pròpies a la seva casa les han portat a l’escola per treballar amb elles, i aquells que no disposaven d’aquest recurs TIC han utilitzat les tauletes del col·legi. El projecte s’ha dut a terme a través del suport digital de l’editorial Santillana, una web tancada on els alumnes poden trobar tot tipus de recursos: vídeos, fotografies, testimoniatges, esquemes, definicions, mapes, etc.
No solament hem utilitzat el material de l’editorial, sinó que hem ampliat activitats relacionades, sobretot, a l’àrea de Llengua. Així, els hem proposat lectures relatives al tema per, a partir d’elles, treballar el vocabulari, la gramàtica i la sintaxi. S’han realitzat murals de cadascuna de les èpoques treballades, buscant sempre la relació entre els diferents fets històrics, i s’han elaborat maquetes i instruments de diversos objectes estudiats.
En aquesta metodologia es parteix d’una o diverses preguntes inicials que neixen de la curiositat i interessos dels alumnes. A partir d’elles, comença la recerca que donarà lloc a un producte final, en el nostre cas els murals sobre l’après i la pel·lícula elaborada a manera de resum en la qual els alumnes viatgen a través del temps. La difusió és una part important en l’aprenentatge per projectes i, en el nostre cas, ho vam fer pujant el producte final a la web del centre, al blog de l’aula, i realitzem una sessió de difusió per a les famílies en la qual, en horari lectiu, els nois i noies van exposar les seves conclusions i es va projectar la pel·lícula elaborada.
Posteriorment, un dels periòdics de la ciutat va publicar la nostra experiència.
El projecte ha aprofundit en l’adquisició de totes les competències clau i, així mateix, ha treballat objectius i continguts de les àrees de Llengua, Matemàtiques, Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials, Educació Plàstica i Valors Socials i Cívics.
L’avaluació
L’avaluació del projecte és una avaluació del procés; el que importa no és tant el producte final, sinó les competències adquirides al llarg del procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació permet que l’alumne, en tot moment, sàpiga en quin lloc del procés es troba: el que ha après i el que li queda per aprendre. Com a instruments d’avaluació s’han utilitzat el portfoli i les rúbriques, avaluant tant el projecte com el treball cooperatiu, sense oblidar l’avaluació de la pròpia pràctica docent, la qual ens permet detectar errors i realitzar propostes de millora per a propers projectes.
Per a l’avaluació dels aprenentatges es va usar el portfoli individual, en el qual cada alumne anava incorporant de forma cronològica els treballs realitzats: lectures, esquemes, dibuixos, activitats, mapes, etc., elaborant una portada per al seu lliurament al final del projecte. I, al seu torn, aquests es van avaluar mitjançant una rúbrica.
Respecte a l’avaluació del treball cooperatiu, també es va usar la rúbrica com a instrument d’avaluació.
Aquesta avaluació del procés es va fer en tres moments al llarg del projecte (al final de cada mes), valent-nos dels models de rúbriques facilitats per la guia del projecte, i aquesta avaluació va ser realitzada pels propis alumnes (autoavaluació).
Amb aquesta metodologia es dota a l’alumnat d’estratègies i eines per resoldre problemes atenent a la individualitat de cadascun d’ells, tenint sempre present la teoria de les intel·ligències múltiples d’Howard Gardner.
Per concloure, m’agradaria enumerar les fortaleses del projecte dut a terme:
Comença un nou curs i, per a alguns de nosaltres, comença un nou repte: introduir el treball per projectes a les aules. Tots som conscients de la dificultat i la necessitat de programar i de planificar la nostra actuació docent. L’objecte del present article, després del merescut període de vacances, no és un altre que oferir una sèrie d’indicacions i propostes en aquesta organització i planificació del nou curs.
A continuació, us oferim orientacions referides a una sèrie de qüestions que s’han de tenir en compte abans de començar amb l’engegada del nostre projecte, com són l’organització d’espais, decoracions, informació per a les famílies, agrupaments d’alumnes, metodologia, avaluació, entre uns altres.
Per tot això cal preguntar-nos: quines accions s’han de tenir en compte abans de començar amb el meu projecte?
Informar i implicar a les famílies
Una de les qüestions que hem de plantejar-nos és la reunió amb les famílies d’inici de curs. Tant si ja treballem per projectes com si ens iniciem en aquesta metodologia, és important realitzar una reunió informativa a l’inici de curs en la qual abordem i expliquem a les famílies què és el treball per projectes (per si no ho coneixen), quins són els seus beneficis, així com informar que amb aquesta metodologia podran ser partícips en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus fills i filles, per la qual cosa anem a necessitar de la seva col·laboració al llarg del projecte en diferents moments sol·licitant-los informació, revistes, articles, contes, jocs o altres materials relacionats amb el mateix. També hem d’informar que hi haurà un canvi en l’avaluació i els agrupaments que tractarem més endavant.
A l’article «Explicar el treball per projectes en la reunió amb les famílies» podeu recollir idees sobre com afrontar aquesta reunió inicial.
La programació
Haurem de programar i temporalizar les sessions del nostre projecte dins del curs i/o trimestre. Conèixer el nombre de sessions que ocuparà el projecte ens ajudarà a saber la durada d’aquest, encara que no hem d’oblidar el caràcter obert i flexible que ha de tenir la nostra programació. La temporalització dependrà del nivell en el qual es trobi el nostre alumnat, com la implicació en el projecte de diferents àrees. És a dir, si ho abordarem de manera disciplinar o interdisciplinària, implicant diferents àrees del currículum. Pensem que, quantes més àrees de coneixement abordem, més significatiu i funcional serà l’aprenentatge pels alumnes.
De la mateixa manera, haurem de planificar i organitzar el nostre esdeveniment inicial. Per això buscarem una proposta atractiva i motivadora amb la qual encuriosim i despertem l’interès del nen o nena, al mateix temps que provoquem un conflicte cognitiu que li porti a la necessitat de voler aprendre els continguts del projecte. A Santillana Projectes ja tenim una proposta de com fer l’esdeveniment inicial, però sempre podem contextualitzar-ho a les condicions del nostre centre, alumnes, municipi, etc. En l’article «Consells per contextualitzar el punt de partida» teniu més informació.
Organitzar les sortides del centre
Un altre aspecte a tenir en compte serà la planificació i programació de possibles sortides o activitats fora de l’aula, com poden ser excursions, visites o tallers relacionats amb el projecte, i que hauran d’organitzar-se i temporalizar amb la suficient antelació atenent als possibles desplaçaments, utilització d’espais dins o fora del centre i/o la recollida de les corresponents autoritzacions, així com la utilització d’aquells recursos dels quals precisem.
L’agrupació de l’alumnat
Els agrupaments i la disposició dels alumnes a l’aula és un altre dels aspectes que hem de considerar. Santillana Projectes està orientat per treballar a partir d’equips cooperatius, per la qual cosa a l’hora de realitzar els equips cal tenir en compte les consideracions d’aquesta metodologia.
Si ens iniciem en aquesta metodologia, serà important seguir els àmbits que aquesta proposa per a una correcta implementació i aprenentatge del treball cooperatiu. Per exemple, podríem començar el curs en les primeres sessions amb algunes dinàmiques de cohesió de grup com pot ser la tela d’aranya; jo guio, jo confio; què pensen els altres de mi; peus lligats; nus humà…, entre unes altres.
Preparació de l’aula
Quant a la decoració, si decidim utilitzar el treball cooperatiu, resulta de gran ajuda per a l’alumnat la col·locació de cartells en les parets, taules i/o taulons amb els diferents rols i normes per al seu acompliment.
D’altra banda, l’elaboració d’un mural de seguiment d’aquelles tasques de recerca i treballs realitzats pels i les alumnes ens ajudarà a deixar patent els continguts treballats de manera visual per poder repassar-los amb els nens i nenes o, fins i tot, mostrar-los si decidíssim fer una jornada de convivència amb les famílies. En aquesta jornada podríem també donar a conèixer el nostre producte final, que recordem que pot ser molt variat, des de la creació d’un artefacte, maqueta o jornada de conscienciació fins a una obra de teatre. Per tant, haurem de programar i organitzar aquesta jornada amb l’adreça del centre, així com informar a les famílies.
No hem d’oblidar tampoc com volem avaluar atenent als tres moments clau: l’avaluació inicial (al començament del projecte), l’avaluació formativa (durant les tasques) i l’avaluació final (després de l’elaboració del producte final).
Aquests són els principals aspectes i qüestions que hem de plantejar-nos en aquest moment d’inici del curs i d’inici dels projectes. Esperem que us serveixin d’ajuda a l’hora d’engegar el vostre projecte.
Sembla que va ser ahir quan comencem la nostra marxa i ja hem complert un any.
A punt de finalitzar les classes, us deixem un petit balanç de com ha transcorregut aquest curs al vostre costat.
Engegàvem la maquinària de Santillana Projectes amb articles sobre com iniciar el treball. A poc a poc vam anar aprofundint en els diferents apartats que era necessari tenir en compte a l’hora de desenvolupar un projecte, centrant-nos en alguns punts concrets dels nostres materials. Per finalitzar, publiquem experiències que alguns companys es van animar a compartir amb tots nosaltres i que posaven de manifest les bondats de treballar amb aquesta metodologia.
L’any que ve us animem a que seguiu explicant-nos les vostres experiències amb els projectes amb els quals hàgiu decidit treballar. Segur que seran molt entretingudes i gratificants.
D’altra banda, volem aprofitar
aquest últim post del curs per informar-vos que l’any que ve comptarem amb un projecte d’iniciació per treballar amb els més petits en el primer trimestre, i que atén al nivell d’escriptura i lectura d’inicis del curs. A més, en cadascun dels nivells tindrem nous títols associats bé a l’àmbit del medi social i cultural, bé a l’àmbit del medi natural, els títols de la qual són:
Nivell I:
Nivell II:
Nivell III:
Podeu consultar tots els títols al nostre catàleg.
Esperem haver-vos servit d’ajuda amb els articles i experiències publicats en el nostre blog i que gaudiu dels avantatges que ofereix aquesta metodologia, en afermar en les i els alumnes els coneixements abordats a les classes a partir de les seves pròpies vivències.
I, ara sí, desitjar-vos un merescut descans i sobretot agrair-vos la confiança que heu dipositat en nosaltres per compartir aquest camí que hem començat amb tanta il·lusió.
Feliç estiu i ens veiem a la tornada!
esprés del curs escolar arriben les desitjades vacances i volem proposar-vos activitats perquè els i les vostres alumnes segueixin aprenent després del gran treball realitzat durant l’any escolar.
En aquest article us facilitem idees per mostrar a les famílies i que així els i les alumnes segueixin aprenent i mantenint l’experimentació, recerca i manipulació durant aquests dies amb la seva ajuda.
Com a molts de vosaltres ja sabeu, el treball per projectes és una de les metodologies globalitzadores que millor encaixen en l’aprenentatge significatiu. Ensenyarem a les famílies a crear els seus propis miniprojectes durant les vacances amb activitats que enllacen amb algun dels projectes que segurament haureu treballat a classe.
Com a acció prèvia a aquests miniprojectes podem enviar una carta a les famílies al final de curs indicant-los què poden fer amb els seus fills per afermar aprenentatges, de manera que els donem les «tasques» ja estructurades. Un exemple podria ser:
Benvolgudes famílies: Amb la finalitat que els vostres fills i filles consolidin els coneixements apresos durant l’any, us facilitem a continuació una sèrie d’activitats lúdiques perquè segueixin gaudint del seu aprenentatge d’una forma divertida i experiencial i pugueu acompanyar-los en la seva aventura d’aprendre…
Miniprojecte «La meva caixa de records» 
Aquest miniprojecte proposa buscar objectes en la naturalesa per repassar conceptes apresos durant l’any. Per tant, la contextualització és la pròpia activitat que realitzin les famílies en l’entorn i els indicarem que han d’ajudar als seus fills i filles a fer-se preguntes sobre el que observen: què fa aquest animal?, què fa aquesta abella a la flor?…
La principal motivació d’aquest projecte és que fabriquin la seva pròpia caixa d’aprenentatge. Proposta d’imatge: una caixa amb diferents materials
Activitat 1: Tria dos animals (o dos objectes) del lloc en el qual et trobes.
Activitat 2: Classifica aquests animals en vertebrats o invertebrats.
Activitat 3: Fes un dibuix d’ells o afegeix alguna fotografia que hagis fet.
Activitat 4: Per què t’agraden aquests animals? Quin creus que és el seu punt fort?
Pots classificar els animals que vegis i explicar les característiques que té aquest animal (o objecte).
Activitat 5: Decideix com emmagatzemaràs tota la informació que has anat recollint durant les vacances per després explicar-la-hi als teus companys de classe al setembre.
Activitat 6: Pots decorar la caixa com més t’agradi.
Miniprojecte «Les lletres també es banyen»
L’objectiu d’aquest miniprojecte és seguir practicant els conceptes i paraules clau apresos durant el curs. I quin millor lloc que la piscina o la platja per treballar aquestes paraules!
Activitat 1: Si tenim lletres de goma eva, les podem usar per generar paraules clau. En aquest cas els pares llançarien diverses lletres a la piscina o arran de mar i els nens i nenes haurien d’anar a buscar-les i formar la paraula correcta. Paraules com a ovípar, herbívor, carnívor…
Activitat 2: En aquesta segona activitat es poden fer preguntes sobre les paraules clau: quins animals són ovípars?, quins són herbívors?, heu vist algun durant les vacances?…
Miniprojecte «El meu llibre viatger»
Podem os donar a les famílies una fulla amb diverses preguntes. Per exemple, amb el projecte de «Els nostres avantpassats els romans», les famílies poden facilitar una llibreta estil diari al seu fill o filla perquè exposi les seves preguntes, aprenentatges, dibuixos sobre el que està veient en el seu lloc de vacances…
Tasca 1. On estic?
Activitat 1: Com es deia la ciutat en l’època dels romans? En aquesta activitat han de realitzar una labor de recerca. Els pares els poden ajudar amb les preguntes o els poden llegir les plaques de la ciutat de manera que trobin ells mateixos la resposta.
Activitat 2: Dibuixa la figura més representativa de la ciutat en la qual et trobes.
Activitat 3: El menjar típic d’aquest lloc és… Aquí podem instar-los al fet que, a part de detallar el menjar tradicional, investiguin quin és la recepta. Poden preguntar a les persones de la ciutat, en restaurants… i, per què no, fer-la quan arribin a casa. També podem demanar-los que diferenciïn els aliments saludables de la recepta, així afermem els coneixements apresos en el projecte «A berenar!».
En resum, es tracta de demanar a les famílies que fomentin l’esperit que hem emprès aquest curs per aproximar els continguts escolars a la realitat en la qual vivim, i que ajudin als seus fills i filles a reflexionar, fer-se preguntes, investigar, experimentar, etc.
Aquestes vacances aprenem tots junts!!