Aprenem a ser emprenedors i emprenedores amb el projecte «Creem una empresa solidària»

En aquest article us proposem algunes idees que us poden servir per complementar el projecte «Creem una empresa solidària» i treballar continguts per ser emprenedors implicats amb el nostre entorn (barri, poble o ciutat).

Aquest projecte és de nivell III, la qual cosa vol dir que està dissenyat per a 5è i 6è de Primària, però prèviament podeu treballar continguts relacionats amb l’esperit emprenedor amb els projectes «Comprem i venem» de nivell II i «Què vols ser quan siguis gran?» de nivell I. En tots els casos es treballen continguts relacionats amb l’esperit emprenedor, que no consisteixen únicament a aprendre com funciona el mercat i el treball, sinó també a conèixer els processos laborals, de generació d’idees, les actituds davant del treball, la col·laboració, etc.

Per què convé treballar un projecte per ser emprenedors a Primària?

  • Implicació amb l’entorn

Els infants aprenen a conèixer el seu entorn immediat i relacionar-s’hi, ja que hauran de dissenyar una empresa solidària que respongui a una necessitat real del poble, la ciutat o el barri. Aquest projecte pot servir d’exemple per a la iniciació en els projectes d’Aprenentatge Servei.

  • Desenvolupament de competències transversals

A més dels continguts pròpiament curriculars, referits a economia, població, pressupost, publicitat, etc., aquest projecte també és òptim per desenvolupar l’actitud emprenedora, que implica:

  • Curiositat
  • Creativitat
  • Iniciativa
  • Planificació
  • Comunicació
  • Treball en equip
  • Responsabilitat
  • Autoconfiança

I no són aquestes també característiques de les competències que es desenvolupen a l’escola? El desenvolupament de l’actitud emprenedora també ajudarà l’alumnat a tirar endavant altres projectes.

  • Aplicació d’un mètode de treball útil per desenvolupar qualsevol projecte

A més de l’actitud emprenedora, també serà molt útil per desenvolupar qualsevol altre projecte o treball escolar el mètode utilitzat per crear l’empresa solidària: anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació. És recomanable fer evident amb l’alumnat el seguiment d’aquestes fases perquè prenguin consciència dels passos a seguir per realitzar un projecte. Això els proporcionarà més autonomia per als pròxims projectes.

A més, aquest projecte forma part del procés d’aprenentatge i desenvolupament de les competències pròpies de Primària, i pot suposar la preparació per dur a terme un projecte més extens i més complex durant l’Educació Secundària Obligatòria. Per exemple, amb el projecte «Creem una empresa solidària» es pot realitzar tot el disseny i, fins i tot, la primera prova pilot del servei o producte al qual es dediqui l’empresa i, durant l’ESO, crear el producte o servei que es vol oferir.

Idees per aprofundir en el projecte

1. Durant el punt de partida del projecte podem plantejar alguna proposta real del nostre entorn, per exemple, visitar els espais per a emprenedors de la nostra localitat i investigar si tenen demandes de projectes que puguem proposar al nostre alumnat.

2. Una vegada iniciem l’anàlisi de necessitats del nostre entorn, podem plantejar diferents opcions:

a) Dividir per seccions la nostra localitat o el nostre barri perquè, per grups, els nens i les nenes investiguin, preguntin als ciutadans, etc., quins són els problemes d’aquesta zona. Per fer-ho, podem usar de referent la fitxa de la pàgina 32, perquè uns investiguin la biblioteca, uns altres el centre mèdic, uns altres la zona escolar, uns altres la zona esportiva, etc.

b) Analitzar les diferents organitzacions no governamentals que exerceixen en la nostra localitat, per buscar àmbits o necessitats que no estiguin coberts.

3. Quan comencem a pensar en la nostra empresa és quan més podem realitzar dinàmiques per exercitar la creativitat, per exemple:

a) L’alumnat va presentant les necessitats que ha detectat en la localitat i a les quals creu que caldria fer front.

b) Mentre uns expliquen, els altres s’encarreguen de representar el que els suggereix:

1. Uns tenen l’encàrrec de representar la idea amb una paraula.

2. Uns altres han de representar el que els suggereix amb una icona gràfica, un dibuix.

3. I uns altres mitjançant un gest.

c) Una vegada es tenen les idees de cada necessitat, es tracta de posar-les en comú i compartir la representació que ha tocat a cadascú.

d) Això ens ajudarà a barrejar idees i pensar en el producte o el servei del qual es podria encarregar la nostra empresa.

4. Per garantir la coherència entre la necessitat que pretenem cobrir, el producte o servei que crearem, els destinataris i destinatàries als quals ens adreçarem, els canals pels quals el distribuirem, i el temps i la manera en què s’usarà el que oferirem a través de l’empresa, seria oportú crear un mural de seguiment permanent a l’aula. Aquest mural ens ajudarà a mantenir la visió global de l’empresa que estem creant i a connectar-ne totes les característiques, per revisar que tot tingui sentit.

5. Finalment, podem presentar la nostra empresa solidària als ciutadans de la nostra localitat en un espai local, amb la finalitat d’inspirar-los accions o altres empreses solidàries que poden dur a terme per al bé comú.

Aquest projecte pot resultar molt enriquidor per a l’alumnat, ja que els ajudarà a connectar el que treballem a l’escola amb la seva realitat, veuran la utilitat dels aprenentatges i la necessitat de fer les tasques per poder presentar finalment la seva empresa.

Ens expliqueu quines empreses solidàries han resultat del treball del vostre alumnat?

Treballar de manera segura amb les eines digitals dels projectes

Les eines i els recursos digitals que actualment tenim a l’abast ens faciliten molt el treball a l’aula amb Santillana Projectes. A més, ens ofereixen una sèrie de possibilitats de cerca, de comunicació i de creació d’informació que resulta extremadament interessant a l’hora de fer les tasques encomanades en un projecte.

Ara bé, com qualsevol altra eina que utilitzem al llarg de la nostra vida, és necessari no només aprendre com funciona, sinó també com s’utilitza de manera adequada i segura. De la mateixa manera que al laboratori i al taller tenim normes de seguretat per usar instruments i materials, en el cas de les eines i els recursos digitals també necessitem establir una sèrie de normes que n’assegurin la utilització correcta:

  • Les podem establir de diverses maneres: fent un decàleg d’ús, un pòster, un contracte pactat amb l’alumnat en el qual s’estableix la manera correcta d’usar cada eina, etc.
  • Per reforçar-ne l’aprenentatge, podem recordar-les abans d’iniciar una activitat de cerca, creació d’informació o col·laboració en equip. A més, podem fer una reflexió en finalitzar l’activitat per valorar l’ús que s’ha fet de les eines.
  • Seria aconsellable pactar les normes en tot el centre, és a dir, mantenir la coherència entre els diferents nivells i les diverses assignatures.
  • Podem debatre en gran grup els problemes o les dificultats que s’hagin produït per l’incompliment d’una norma. Aquí és aconsellable aplicar la dinàmica «El jutge o la jutgessa de pau» que us expliquem en l’article Propostes per vincular el Dia de la Pau amb el projecte «Vivim junts».

A continuació, us proposem una sèrie de consells per treballar amb Santillana Projectes. Hem classificat els consells segons el moment i la finalitat d’ús de les TIC durant un projecte: en el moment de buscar informació, en el moment o l’espai de comunicar-se o col·laborar i durant el moment de crear materials i recursos.

Així doncs, us presentem 7+1 consells bàsics per utilitzar les eines i els recursos digitals de manera segura:

Durant la cerca d’informació

Podreu aplicar aquests consells en les activitats dels projectes que s’identifiquen amb aquest símbol:

Els nostres consells són aquests:

  1. Utilitzeu, en la mesura que sigui possible, els recursos i els materials propis de Santillana Projectes, ja que estan preparats tant per als continguts del projecte com per a l’edat de l’alumnat. A la guia docent teniu la correspondència entre els recursos materials i la tasca del projecte a la qual pertanyen. A més, es troben en un entorn segur en el qual serà fàcil complir les normes que acordeu amb el vostre alumnat.
  2. Ensenyeu als vostres alumnes a usar fonts d’informació rigoroses i saber identificar informacions incompletes, irrellevants o directament incorrectes. Contrasteu les informacions que trobeu per poder assegurar-ne la veracitat i el rigor. Aquest contrast d’informació es pot fer amb els materials digitals del projecte o amb el llibre de text.
  3. Recordeu als nens i les nens que han d’esmentar sempre, i de manera adequada, les fonts que han utilitzat durant la realització d’una tasca o activitat del projecte.

Durant la comunicació i la col·laboració amb els companys i les companyes

Aquests consells són especialment importants per a les tasques que impliquen el treball en equip i que en el quadern de l’alumne s’identifiquen amb el símbol.

Els nostres consells són aquests:

4. Ensenyeu les normes per a relacionar-se de forma correcta i respectuosa en les comunicacions amb els companys i les companyes. Eviteu que utilitzin les eines de comunicació i col·laboració per assetjar o intimidar ningú. Un dels missatges que cal transmetre és que la comunicació digital ha de ser la mateixa que es manté en persona.

5. Expliqueu molt clarament que no es pot usar cap eina de comunicació i col·laboració amb algú que no coneguin. Procureu que siguin conscients que sempre han d’assegurar-se que coneixen la persona amb la qual estan parlant, tant si és una companya o un company, un docent, un familiar…

6. Consciencieu-los del fet que no han de compartir informacions, dades o imatges en aquest tipus d’espais, ni seves pròpies ni d’altres persones.

Tenint en compte que aquestes activitats es realitzen en grup, podeu assignar responsables dins del grup perquè cadascun s’encarregui de supervisar el compliment d’una norma.

Durant la creació de continguts i materials

Durant les tasques, trobareu activitats com aquesta, que demana que es creï un material per exposar:

Aquests consells, sobretot, són útils per a la fase «Finalitzem el projecte», ja que és el moment de presentar el producte generat i d’exposar el que hem après. Alguns consells de seguretat per a aquest moment podrien ser els següents:

7. Ensenyeu a l’alumnat d’on pot extreure imatges, informació, idees de disseny, plantilles, etc., i quines opcions de drets d’autor existeixen. Per facilitar aquesta tasca, sempre podem començar usant els materials digitals de Santillana Projectes i, a poc a poc, anar obrint el ventall de possibilitats, primer de manera més guiada i fins a la total autonomia de l’alumnat.

Finalment, un consell que s’aplica en els tres apartats que hem vist anteriorment i que és el següent:

7+1. Consciencieu-los que, si són testimonis que algun company o companya està fent un mal ús de les eines de comunicació i col·laboració o està sent incomodat per alguna altra persona, cal avisar un adult (un docent o un familiar), i explicar-li la situació perquè pugui posar-hi remei.

Com ja hem comentat a l’inici d’aquest article, les eines i els recursos digitals, com qualsevol altre tipus d’eina, s’han d’aprendre a utilitzar adequadament. En aquest aprenentatge, a més del vessant procedimental i l’ús específic de cada eina determinada, també és important tenir en compte el vessant actitudinal que permetrà a l’alumnat, en un futur, fer un ús responsable i segur de tots aquests tipus d’eines.

I vosaltres, quines normes teniu per a la vostra classe? De quina manera les heu explicat al vostre alumnat (decàleg, mural, pòster…)? Expliqueu-nos-ho deixant un missatge a la secció de comentaris.

L’avaluació a Santillana Projectes

Actualment entenem l’avaluació com un procés de recollida d’informació per a valorar i prendre decisions sobre l’aprenentatge dels nostres alumnes. Per tant, no estem parlant únicament d’una avaluació que qualifica, sinó d’una avaluació que usem per a regular l’aprenentatge del nostre alumnat.

A l’article Què és l’avaluació formativa i formadora? ja us presentem les idees clau per a tenir en compte sobre la nova avaluació:

  • Recull informació sobre el procés d’aprenentatge.
  • S’aplica en diferents moments d’una seqüència d’aprenentatge o projecte.
  • S’utilitza per a regular l’aprenentatge.
  • L’apliquen tant els i les mestres com l’alumnat.

Com apliquem l’avaluació amb Santillana Projectes?

Seguint la seqüència normal d’un projecte, podem anar aplicant l’avaluació formativa i formadora de la següent manera:

1.Conèixer el punt de partida del nostre alumnat

És el que coneixem com a avaluació diagnòstica o inicial. Ens proporciona informació sobre en quins aspectes caldrà aprofundir, quins seran nous, quins podem treballar més superficialment, etc.

A Santillana Projectes, aquest tipus d’activitats estan sempre al principi dels projectes i es titulen «Què sabem sobre…».

Aquestes activitats també les podem reprendre al final del projecte per a valorar el que cada alumne i alumna sabia a l’inici del projecte i el que sap en finalitzar-lo

2. Les activitats d’aprenentatge també ens donen informació per a l’avaluació

Si entenem l’avaluació com una eina per a la millora de l’aprenentatge, aquesta no té per què ser una acció externa al procés d’ensenyament aprenentatge, sinó que les activitats d’aprenentatge poden ser alhora activitats d’avaluació. És a dir, qualsevol moment o qualsevol activitat és òptima per a revisar l’aprenentatge del nostre alumnat i valorar si cal ajudar-lo o no.

Per tant, a Santillana Projectes hem de planificar, en funció del que volem avaluar, quines activitats ens proporcionaran aquesta informació. Per exemple, si volem avaluar el tractament de la informació i la cerca en la xarxa, ens apuntarem aquest indicador al costat de les activitats marcades amb la icona .

3.Implicar els i les alumnes en el seu aprenentatge i avaluació

Al final de cada tasca trobarem activitats d’autoavaluació en les quals els i les alumnes podran fer una reflexió i valoració del seu propi procés amb aquesta tasca.

En cada projecte es poden trobar unes rúbriques d’avaluació. Aquestes estan dirigides a avaluar diferents estratègies, activitats i moments del projecte, des del treball cooperatiu, l’exposició oral o el producte realitzat. Són instruments que desenvolupen i fomenten l’avaluació formativa i promouen l’aprenentatge amb la seva utilització.

4. Valorar tot el conjunt del projecte

Finalment, trobem el moment final del projecte, on s’avalua el conjunt de l’après, es recullen les idees que durant tot el projecte s’han anat desenvolupant i l’alumnat demostrarà què ha après. Plantejada d’aquesta manera, l’avaluació final té una intenció sumativa i certificadora.

En els projectes, tota aquesta informació es fa visible en els exercicis titulats «Què he après?», on es recullen les idees generals del projecte vinculades a conceptes clau i competències bàsiques de l’assignatura, juntament amb una valoració personal de l’alumnat.

Amb ajuda d’aquest article, els consells, propostes i instruments de la guia docent de cada projecte, aplicareu l’avaluació en els tres moments imprescindibles del procés d’aprenentatge, implicareu l’alumnat i afavorireu la presa de consciència del seu procés d’aprenentatge i avaluació, ajudant així un major desenvolupament de l’autonomia dels nens i nenes.

Us animem a realitzar aquesta seqüència avaluativa en els projectes que afronteu a l’aula i que ens expliqueu com us ha resultat la vostra experiència.

Propostes per a vincular el Dia de la Pau amb el projecte «Vivim junts»

Als docents se’ns presenta gairebé diàriament la necessitat d’ajudar el nostre alumnat a resoldre conflictes sorgits en la convivència a l’aula, a més d’ensenyar-los a ser conscients de l’important que és, quan vivim en societat, respectar les diferències i resoldre aquestes situacions de manera pacífica. Al mateix temps, hem de continuar amb la labor d’ensenyar els continguts de les matèries que impartim. Per això en aquest article us oferim algunes propostes per a treballar continguts relacionats amb la convivència i la resolució de conflictes a través del projecte «Vivim junts».

D’altra banda, a l’article Una gran experiència al centre Sant Bartolomé (Oriola) podeu conèixer una altra experiència sobre aquest projecte.

Com relacionar el projecte «Vivim junts» amb el Dia de la Pau?

Realitzar activitats complementàries perquè encaixin en el projecte requereix una planificació com ja vam veure a l’article Orientacions per al començament de curs, on us presentàvem orientacions a l’hora de posar en marxa el nostre projecte.

Proposta per a la resolució de conflictes

Una de les tasques que ens proposa el projecte «Vivim junts» és conèixer els problemes del barri. Podem treballar aquesta activitat durant la setmana de la pau posant una bústia a l’aula perquè els nens i nenes introdueixin cartes, anònimes o no, sobre algun conflicte que hagin viscut o que puguin haver presenciat en el col·legi o al carrer. A final de setmana dedicarem un temps a llegir-les a classe i a posar-nos en el lloc d’aquesta persona, fomentant així l’empatia, per a finalment intentar donar una solució pacífica a la situació plantejada. Al mateix temps els demanarem que ens diguin com podrien haver actuat per a evitar que es produís aquest conflicte.

Aquesta activitat podria realitzar-se de forma periòdica: setmanalment, cada quinze dies o aprofitar la setmana en la qual es celebra el Dia de la Pau. Amb ella podem ajudar l’alumnat a posar-se en el lloc d’altres persones, conèixer com es poden sentir i saber com actuar davant situacions semblants en el futur. Paral·lelament estem treballant multitud de continguts com la convivència, la resolució de conflictes, comunicació oral, comunicació escrita, la carta i el respecte.

Normes de convivència

A la tasca anomenada «Els nostres veïns» se’ns proposa l’elaboració d’un cartell amb les normes de convivència que ha de complir un veïnat. Amb aquesta activitat es pretén que els nens i nenes adquireixin consciència de com han de comportar-se amb els altres, sense oblidar-se dels qui tenen dificultats per a moure’s i de les persones majors. Fins i tot podríem elaborar un decàleg amb les normes de convivència treballades a l’aula perquè després siguin utilitzades en la campanya del nostre producte final o fer que per equips elaborin diferents normes amb les seves respectives imatges de fotografies que portin de casa o dibuixos fets per ells mateixos.

Jutge o jutgessa de pau

En el projecte es tracten continguts com el coneixement de les funcions d’un ajuntament i els qui treballen en ell, i el producte final és l’elaboració d’una campanya per a conscienciar als veïns i veïnes de tenir un barri millor.

Per a treballar en el dia o setmana de la pau a partir d’aquest context, crearem la figura d’un jutge o jutgessa de pau a l’aula. Un alumne o alumna serà triat pel tutor amb la finalitat que la resta del grup acudeixi a ells perquè els ajudi a solucionar conflictes que puguin sorgir a classe o al pati. La funció serà la mateixa que la que exerceix un jutge de pau en un ajuntament, sota la nostra supervisió. Els haurem d’explicar a tots en què consisteix aquesta figura i de què s’encarrega. Buscarem un alumne o alumna responsable amb capacitat d’ajuda i destinarem un moment del dia perquè puguin plantejar les situacions sense interrompre el desenvolupament de classe. Igualment podem fer rotativa aquesta figura o fins i tot nomenar a diversos alumnes perquè tots puguin exercir aquesta funció.

Amb aquesta proposta afavorim l’autonomia del nen i la nena alhora que ajudem a solucionar els conflictes entre iguals.

El racó de l’amistat

Es tracta de destinar una zona del pati, com, per exemple, un banc, perquè qualsevol alumne o alumna pugui acudir quan sorgeixi un conflicte o simplement no tingui amb qui jugar. L’alumnat del mateix nivell o de nivells superiors acudirà per a saber què succeeix i tractar de solucionar-ho. Aquesta activitat es realitzaria de manera que tots els i les alumnes del centre, fins als més majors, siguin els responsables del benestar dels més petits.

Podem presentar i ensenyar aquesta dinàmica durant el Dia de la Pau i aplicar-la de manera regular durant tot el curs. Els i les alumnes que han realitzat el projecte «Vivim junts» seran els encarregats d’explicar als altres nivells en què consisteix aquesta dinàmica i què cal fer.

Aquestes són sols algunes propostes amb les quals celebrar el Dia de la Pau emprant el projecte «Vivim junts», però podrien realitzar-se durant tot el curs escolar i en tots els nivells educatius amb la finalitat de millorar la convivència, afavorir la intel·ligència emocional, reduir els conflictes i oferir-los diferents formes per a solucionar-los millorant així les relacions entre iguals i de forma autònoma.

Esperem que poseu en marxa algunes d’aquestes propostes i compartiu amb nosaltres altres activitats que realitzeu en el col·legi per a ajudar a millorar la convivencia.

Idees per dur a terme una tasca de recerca traient-li tot el suc

Santillana Projectes està basat en el model de treball per projectes, en el qual es van resolent totes les preguntes relacionades amb un tema concret. La resolució d’aquestes preguntes es realitza en les tasques de recerca, és a dir, en la fase de desenvolupament dels projectes. Ara bé, com ha d’usar-se el quadern del projecte per resoldre cadascuna de les tasques de recerca?, i com hauria de ser el desenvolupament d’una tasca de recerca? Aquestes són algunes de les preguntes que ens traslladen els centres educatius i que intentarem resoldre en aquest article.

Per començar, podem recordar l’article Guia per dur a terme les tasques de recerca en Primària, en el qual ja expliquem en què consisteix concretament aquesta fase del projecte. A manera de síntesi, el que pretenem aconseguir en cada tasca de recerca és resoldre una part de la informació que necessitem per poder realitzar el producte final proposat. Vegem-ne un exemple a continuació.

En el projecte Protegim la natura, el producte final proposat és la realització d’una exposició sobre els ecosistemes a la península Ibèrica i la seva protecció; per tant, cadascuna de les tasques de recerca ens ajudarà a aconseguir la informació necessària per poder realitzar l’exposició.

 

A més, les tasques de recerca ens ajudaran a resoldre dubtes que tinguem, desmitificar algunes idees, etc.

Es pot canviar l’ordre de realització de les tasques de recerca?

Depenent del context en el qual ens trobem i de la proximitat dels continguts al nostre alumnat, podem variar la seqüència proposada per al projecte. Seguint amb l’exemple del projecte Protegim la natura, atès que cal aprendre sobre els diferents ecosistemes de la península Ibèrica, podem tractar primer aquell en el qual ens trobem nosaltres. Així, els centres educatius de la costa atlàntica  usaran la tasca de recerca de la pàgina 29 abans que els centres educatius de la costa mediterrània, ja que aquests tractaran amb anterioritat la tasca de la pàgina 35.

Com es desenvolupa una tasca de recerca?

Si iniciem una tasca de recerca, per exemple, la tasca Investiguem les relacions dels éssers vius, el primer que hem de revisar amb el nostre alumnat és el que pretenem aprendre. Això ho trobarem a l’objectiu d’aprenentatge vinculat a la tasca.

A més, convé recordar a l’alumnat per què hem de realitzar aquesta tasca, és a dir, ara que ja sabem què és un ecosistema i sabem que a dins hi ha diferents tipus d’éssers vius, ens preguntem: com es relacionen entre ells?, per què aquest conjunt d’éssers vius forma un ecosistema?

Amb unes preguntes inicials, podem començar de diferents maneres la tasca. Una opció és presentar imatges d’éssers vius de diferents ecosistemes i, en gran grup, fer una activitat per veure quins creiem que tenen alguna relació i de quin tipus és.

A continuació, podem treballar per grups per reflexionar: en què s’assemblen l’os i el lleó, per què no hem relacionat l’os amb el desert, etc.

Llavors, ja podrem anotar les nostres idees inicials i veure si passa el mateix amb els exemples del quadern.

Per a la realització de les altres activitats de la tasca de recerca, haurem de revisar si prèviament cal fer altres activitats per analitzar què succeiria si desaparegués una espècie de la cadena alimentària, o investigar si totes les relacions entre éssers vius són les mateixes i què és el parasitisme i el mutualisme.

Per tant, insistim en la importància de contextualitzar Santillana Projectes en la realitat de cada centre i de cada aula perquè els aprenentatges siguin funcionals, competencials i significatius.