Santillana Projectes et proposa projectes variats que donen resposta a les diferents àrees del currículum, a les motivacions dels nens i nenes i al seu nivell psicoevolutiu.
Tria el que s’adapti millor a les necessitats i els interessos de la teva aula! Si vols conèixer tots els nostres projectes fes clic aquí.
Santillana Projectes està basat en el model de treball per projectes, en el qual es van resolent totes les preguntes relacionades amb un tema concret. La resolució d’aquestes preguntes es realitza en les tasques de recerca, és a dir, en la fase de desenvolupament dels projectes. Ara bé, com ha d’usar-se el quadern del projecte per resoldre cadascuna de les tasques de recerca?, i com hauria de ser el desenvolupament d’una tasca de recerca? Aquestes són algunes de les preguntes que ens traslladen els centres educatius i que intentarem resoldre en aquest article.
Per començar, podem recordar l’article Guia per dur a terme les tasques de recerca en Primària, en el qual ja expliquem en què consisteix concretament aquesta fase del projecte.
A manera de síntesi, el que pretenem aconseguir en cada tasca de recerca és resoldre una part de la informació que necessitem per poder realitzar el producte final proposat. Vegem-ne un exemple a continuació.
En el projecte Protegim la natura, el producte final proposat és la realització d’una exposició sobre els ecosistemes a la península Ibèrica i la seva protecció; per tant, cadascuna de les tasques de recerca ens ajudarà a aconseguir la informació necessària per poder realitzar l’exposició.
A més, les tasques de recerca ens ajudaran a resoldre dubtes que tinguem, desmitificar algunes idees, etc.
Es pot canviar l’ordre de realització de les tasques de recerca?
Depenent del context en el qual ens trobem i de la proximitat dels continguts al nostre alumnat, podem variar la seqüència proposada per al projecte. Seguint amb l’exemple del projecte Protegim la natura, atès que cal aprendre sobre els diferents ecosistemes de la península Ibèrica, podem tractar primer aquell en el qual ens trobem nosaltres. Així, els centres educatius de la costa atlàntica usaran la tasca de recerca de la pàgina 29 abans que els centres educatius de la costa mediterrània, ja que aquests tractaran amb anterioritat la tasca de la pàgina 35.
Com es desenvolupa una tasca de recerca?
Si iniciem una tasca de recerca, per exemple, la tasca Investiguem les relacions dels éssers vius, el primer que hem de revisar amb el nostre alumnat és el que pretenem aprendre. Això ho trobarem a l’objectiu d’aprenentatge vinculat a la tasca.
A més, convé recordar a l’alumnat per què hem de realitzar aquesta tasca, és a dir, ara que ja sabem què és un ecosistema i sabem que a dins hi ha diferents tipus d’éssers vius, ens preguntem: com es relacionen entre ells?, per què aquest conjunt d’éssers vius forma un ecosistema?
Amb unes preguntes inicials, podem començar de diferents maneres la tasca. Una opció és presentar imatges d’éssers vius de diferents ecosistemes i, en gran grup, fer una activitat per veure quins creiem que tenen alguna relació i de quin tipus és.
A continuació, podem treballar per grups per reflexionar: en què s’assemblen l’os i el lleó, per què no hem relacionat l’os amb el desert, etc.
Llavors, ja podrem anotar les nostres idees inicials i veure si passa el mateix amb els exemples del quadern.
Per a la realització de les altres activitats de la tasca de recerca, haurem de revisar si prèviament cal fer altres activitats per analitzar què succeiria si desaparegués una espècie de la cadena alimentària, o investigar si totes les relacions entre éssers vius són les mateixes i què és el parasitisme i el mutualisme.
Per tant, insistim en la importància de contextualitzar Santillana Projectes en la realitat de cada centre i de cada aula perquè els aprenentatges siguin funcionals, competencials i significatius.
En aquest article us presentem una nova experiència sobre l’aplicació de Santillana Projectes a les aules de Primària.
En aquesta ocasió, des del col·legi Santa Ana de Montsó ens expliquen la seva experiència amb el projecte «Els nostres amics els animals», de nivell I. Recordeu que d’aquest projecte teniu tota la informació (de què tracta, en què consisteix, quines activitats proposa, etc.) a l’article El projecte «Els nostres amics els animals» a fons!.
Sergio Gómez, tutor de 2n de Primària al col·legi Santa Ana i mestre que ha dut a terme aquesta experiència, ens explica que abans de l’aplicació de «Els nostres amics els animals» ja tenia alguna experiència en aquest tipus de treballs: «En cursos anteriors havia fet algun projecte, substituint una unitat a l’any a les Naturals. També n’havia dut a terme algun altre sobre diferents temàtiques en moments específics del curs, com a la setmana cultural».
Què us va motivar a utilitzar Santillana Projectes al vostre centre?
Al centre fa temps que apostem per un canvi metodològic i en els últims anys hem anat realitzant un projecte per curs. La proposta de Santillana ens ha permès treballar per projectes a l’àrea de Naturals durant tot el curs, facilitant-nos la implantació d’aquesta metodologia.
Quins projectes heu decidit utilitzar i, concretament, per què el de «Els nostres amics els animals»?
La distribució dels tres projectes al llarg del curs depenia de diverses situacions: per al primer trimestre triem «Som jardiners» perquè volíem sortir al parc a veure plantes i vam creure que seria una bona època per fer-ho.
«Els nostres amics els animals» ho situem en el segon trimestre perquè ens van oferir una xerrada sobre la llúdria des de l’ajuntament, amb data tancada per a aquests mesos, i pensàvem que podia ser una activitat interessant per complementar el projecte, ja que la llúdria és una habitant «desconeguda» del nostre entorn.
Per al tercer trimestre hem guardat el projecte «A berenar», que, amb la proposta de realitzar un berenar organitzat pels propis alumnes, vam creure que podria ser interessant com a activitat de comiat del curs.
Heu fet alguna adaptació del projecte al context propi del vostre centre i alumnes?
El projecte ens ha donat molt de joc i ho hem adaptat i ampliat en funció de les possibilitats que se’ns oferien o els interessos que sorgien.
Al projecte «Els nostres amics els animals» hem donat l’oportunitat als alumnes que portessin animals a classe per explicar-nos què sabien d’ells. Hem tingut gossos, tortugues, canaris, eriçons i una fura.
També adaptem l’activitat sobre els contes, realitzant-la a través de la dinàmica del grup d’experts.
La tasca de recerca sobre on viuen els animals l’ampliem amb cerques d’informació a la web, on els nens i les nenes, per grups, investigaven sobre els animals que habiten els diferents continents. Finalment van elaborar targetes amb la informació recopilada, i les vam acompanyar amb un mural que fem entre tots amb un mapamundi i les fotografies dels animals a cada regió.
A més, complementem el projec te amb una sortida a la ribera del riu Insulsa fins a la desembocadura del riu Cinca. Cada alumne o alumna portava un quadern de camp on poder anar anotant els diferents animals que s’anaven presentant: alguns vam poder veure’ls en viu i en directe (madrilles, tudons, tórtores, cueretes…) i uns altres els vam presentar a través de làmines que havíem preparat. Va ser una activitat que va agradar molt, ja que van descobrir curiositats i animals del nostre entorn, van escoltar el cant d’algunes aus (usem una aplicació mòbil i un altaveu per a algunes espècies) i els vam mostrar la cornamenta d’un cabirol, animal que habita el soto del riu Cinca.
També vam rebre una xerrada sobre la llúdria, habitant d’aquest riu.
Una altra manera com hem adaptat el projecte ha estat usant les noves tecnologies (jugant en plataformes com Kahoot!) i jocs tipus Pasapalabra.
Com va respondre l’alumnat davant d’aquesta experiencia?
Aquest projecte els ha motivat moltíssim. El tema dels animals els desperta un interès innat i a través del projecte se’ls ha donat l’oportunitat de plantejar nombroses preguntes a les quals hem hagut de buscar respostes.
Què us ha resultat més difícil de dur a terme?
Un dels aspectes que més ens ha preocupat ha estat el de l’avaluació. Treballant el projecte adaptem els criteris d’avaluació donant més pes a les produccions de l’alumnat. Això ha estat el que ens ha fet donar més voltes al cap, ja que no volíem que l’avaluació perdés la seva objectivitat i ens donés unes informacions inequívoques.
Finalment vam seleccionar unes quantes produccions per avaluar que, acompanyades de l’observació directa i d’una prova final, van ser les que ens van donar la nota final. Hem volgut donar més importància a la qualificació del treball diari a l’aula del propi alumne que a la nota obtinguda en un control.
Què tindreu en compte per aplicar un nou projecte de Santillana Projectes?
Una vegada realitzat el projecte, de cara al proper curs duríem a terme una selecció més estricta de les tasques proposades: n’hi havia algunes que, quan les treballàvem, vam descobrir que eren coneixements que els alumnes ja havien adquirit del curs passat i en els quals invertim sessions que després necessitem per aprofundir en unes altres.
Agraïm al col·legi Santa Ana i a Sergio Gómez la seva col·laboració amb el nostre projecte i haver compartit la seva experiència amb nosaltres. Us animem a consultar el blog del seu col·legi, El blog de 1n, si voleu veure altres exemples de projectes que han treballat.
Amb els projectes volem potenciar el desenvolupament de les competències. Per això fem servir un tipus d’avaluació formativa, és a dir, una avaluació que es preocupa del seguiment de l’alumnat i de revisar-ne l’aprenentatge. A més, ja hem treballat en altres articles la importància de la metacognició per part dels nens i les nenes, és a dir, la presa de consciència del que estan aprenent. Però de ben segur que molts de vosaltres us pregunteu com ho convertim en una realitat. Què podem fer per aconseguir aquests propòsits?
En aquest article us presentem una proposta per ajudar-vos amb el seguiment del projecte i la presa de consciència per part de l’alumnat (si necessiteu recordar informació sobre l’avaluació formativa us recomanem llegir l’article Què és l’avaluació formativa i formadora?
Què és el mural de seguiment?
El mural de seguiment és un recurs que podem utilitzar a l’aula i que afavoreix l’assimilació de continguts, al mateix temps que facilita la presentació dels conceptes nous que cal treballar i el repàs del que ja s’ha treballat durant el projecte.
Per fer-ho, podem utilitzar un tauler de suro o un paper continu a la paret (com podeu veure a les imatges), per tal que l’alumnat pugui accedir visualment als continguts, les tasques i els aprenentatges que s’han fet o es faran en el projecte que ens ocupa, i també perquè sigui una guia visual de gran utilitat on es pot veure d’on partim, on ens trobem i què ens queda per fer.
Farem un petit incís en l’aspecte visual abans d’abordar la qüestió següent: com a docents, hem de tenir en compte els diferents canals d’aprenentatge (visual, cinestèsic i auditiu) a través dels quals els nens i les nenes aprenen. Al mateix temps, hem de ser conscients que aquests canals es troben interrelacionats entre si i que no tots aprenem de la mateixa forma; per tant, els hem de potenciar tots.
Malgra que com és evident amb aquest recurs potenciem més el canal visual, com veurem més endavant també s’afavoreix el canal auditiu i cinestèsic.
Com i quan puc utilitzar el mural de seguiment a l’aula? Us en proposem dos models
D’una banda, tenim l’alternativa d’anar col·locant en el mural els conceptes treballats després de la finalització de cada tasca de recerca perquè, tasca a tasca, anem construint el mural i deixant constància d’aquest aprenentatge.
D’altra banda, tenim l’elaboració d’un mapa conceptual que mostri organitzadament els continguts més importants del projecte. Aquí podem anar elaborant l’esquema contingut per contingut, tasca per tasca, o elaborar-lo des del començament del projecte per tenir-ne una visió global.
Al dossier del professorat teniu un mapa conceptual per a cada projecte que us serveix de guia.
Un bon moment per fer ús d’aquest recurs pot ser al començament de cada sessió. Durant els primers minuts de classe podem deixar que l’alumnat segui davant del mural (o des de la seva pròpia cadira, segons la distribució de l’aula) per establir amb ells un debat assembleari sobre els continguts treballats, recordant tot el que s’ha tractat a les sessions anteriors. Seguidament avançarem el que treballarem en aquesta sessió, per tal que els nens i les nenes puguin tenir una visió global i més contextualitzada del projecte: d’aquesta forma afavorim l’assimilació de conceptes alhora que potenciem l’expressió oral i la competència comunicativa, ja que deixem que siguin els propis alumnes qui expliquin els continguts abordats a cada tasca de recerca. També és molt interessant deixar que s’aixequin i assenyalin les imatges perquè donin suport a la seva explicació i permetin una millor comprensió dels continguts. Així estarem tenint en compte els diferents canals d’aprenentatge que hem esmentat anteriorment.
Un altre moment en què podem utilitzar aquest recurs és al final de la sessió, durant els últims minuts de classe, a manera de metacognició. Això ens permetrà detectar dificultats d’aprenentatge en l’alumnat i potenciarà l’autoavaluació.
En definitiva, el mural de seguiment és un recurs per a l’aula que serà molt útil per a l’assimilació i el repàs de continguts, una guia de treball o fins i tot una eina per detectar dificultats d’aprenentatge de l’alumnat en determinats conceptes. A més, a través del mural posem en marxa les diferents formes amb què els infants aprenen i fomentem particularment la competència comunicativa.
Santillana Projectes ens proposa utilitzar l’aprenentatge cooperatiu i nosaltres, Sandra i Sergio, tutors de 2n. d’Educació Primària del col·legi Santa Ana de Montsó, no hem malgastat l’oportunitat de treballar amb aquesta metodologia. En aquest article volem explicar-vos la nostra experiència.
Al nostre centre portem ja uns anys apostant per l’aprenentatge cooperatiu i, en conjugar-ho ara amb el mètode de Santillana Projectes, ens hem servit de:
Els i les nostres alumnes han de ser conscients que viuen en societat i que, al llarg de la seva vida, hauran de prendre decisions, buscar solucions, arribar a acords, tenir responsabilitats… tenint en compte als altres i no únicament la seva opinió o el que ells volen. Ara, amb els seus companys de classe, hauran d’enfrontar-se a treballs en equip, assumint rols i responsabilitats i sent part del resultat final.
ESTRUCTURES SIMPLES
Sobre estructures simples d’aprenentatge cooperatiu podem trobar una àmplia bibliografia. No us explicarem aquí en què consisteix cadascuna d’elles, però si com les hem utilitzat a l’aula. Les que nosaltres hem posat en pràctica són:
aquesta estructura ens ha permès la implicació de tot el grup en el treball amb els projectes «Expliquem històries d’animals» o «Expliquem històries sobre plantes»: tots han hagut de llegir una part del conte i estar atents a la lectura dels companys per poder participar de l’activitat. La lectura compartida afavoreix la lectura en veu alta i potencia l’atenció de l’alumnat en el conte, així com la comprensió i expressió oral.
. Amb això aconseguim que tots facin la seva aportació, que comparin amb les dels seus companys, reflexionin sobre el que ells aporten, que sorgeixin dubtes, que busquin resoldre els problemes… abans de posar-la per escrit i modificar-la si fos necessari.Recordeu que en l’article Com podem treballar l’aprenentatge cooperatiu amb Santillana Projectes? teniu la descripció sobre com aplicar aquesta estructura.
. En plantejar una activitat, els donem un temps de diàleg sobre les possibles solucions, on tots els membres del grup basi deixen els llapis al centre de la taula, per després cadascun respondre individualment.Aquesta activitat requereix plena atenció i comprensió de tots els membres durant el debat que es genera per a, posteriorment, quan puguin tornar a agafar els seus llapis, plasmar de manera individual el consens del grup.
Es pot fer extensible a l’estructura caps numerats, en la qual es numera a cada membre del grup i se’ls demana que exposin a la resta de la classe la decisió del seu equip de treball.
. Ens pot servir per identificar els seus coneixements previs o crear llistes d’elements d’algun contingut concret (animals vivípars, fruites, noms de plantes, aliments d’origen vegetal o animal…). La posada en comú solem fer-la a manera de joc, puntuant les aportacions que no es repeteixen en cap grup; d’aquesta manera obliguem a repensar les seves aportacions i té un punt motivacional més. És una activitat que els agrada molt.ESTRUCTURES COMPLEXES
Aquest tipus d’activitats comporta major organització i són més extenses que les anteriors. A més, els rols queden molt definits i tenen un nivell d’exigència major.
Una de les estructures complexes que hem utilitzat ha estat la següent:
La dinàmica va ser la següent:
Aquestes són algunes de les experiències que hem dut a terme unint Santillana Projectes i l’aprenentatge cooperatiu, i el que hem observat és que els i les nostres alumnes gaudeixen molt de les classes i a poc a poc els va resultant estrany realitzar activitats on no hagin de compartir, dialogar o posar en comú amb els seus companys.
S’ha escrit molt sobre l’aprenentatge cooperatiu, però per acabar podríem dir que «el més bonic del treball en equip és que sempre tens a uns altres del teu costat».
Una salutació.
Sandra Viles i Sergio Gómez.
Molts i moltes de vosaltres estareu ara mateix immersos en la tasca de preparar programacions, activitats i projectes per a aquest nou curs. Per ajudar-vos en el procés, repassem en aquest article les principals claus de les tres fases d’un projecte: inicial, desenvolupament i final, seguides d’alguns consells i recordatoris perquè els vostres projectes d’aquest any siguin encara millors que els de l’any passat. Comencem? Som-hi!
La fase inicial
Com ja vam veure en l’article dedicat a la fase inicial dels projectes: Etapa inicial d’un projecte: el punt de partida, la finalitat principal és la de preparar a l’alumnat per a l’aprenentatge. Per a això, les activitats hauran de complir els següents requisits:
En aquesta primera fase, resulta interessant tenir en compte els següents consells a l’hora de planificar les activitats:
 |
● Preparar algunes preguntes per iniciar un debat sobre el tema que treballarem en el projecte. D’aquesta manera, generem interès pel tema de treball i, alhora, identifiquem els coneixements previs de l’alumnat.
● Presentar la rúbrica d’avaluació que utilitzarem en finalitzar el projecte o utilitzar una base d’orientació. Aquests dos instruments ens permetran donar a conèixer els objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació alhora que s’anticipen les tasques que seran necessàries durant el projecte. |
També podeu llegir a l’article Gamifiquem el projecte Els nostres avantpassats els romans» per a Educació Primària com a exemple d’aplicació d’estratègies de gamificació i personalització dels projectes.
La fase de desenvolupament
En l’article Guia per dur a terme les tasques de recerca vam aprendre que, sovint, aquesta fase és la més llarga del procés d’un projecte d’aprenentatge. Recordeu que les activitats que proposem en aquest moment han d’anar enfocades a:
Així doncs, durant aquesta fase es duran a terme, sobretot, les tasques de recerca i tractament de la informació amb activitats concretes per comprovar el correcte funcionament del procés. Per assegurar que totes aquestes activitats compleixen els requisits anteriorment explicats, es poden seguir els següents consells:
| |
● L’ús d’estructures cooperatives en aquest moment del projecte, sense oblidar les activitats individuals, ajudarà a fomentar l’aprenentatge social, basat en la interacció entre els membres de l’equip.
● Els organitzadors gràfics poden ser un bon suport per treballar la informació recollida durant les tasques de recerca. A més, ajuden a desenvolupar les habilitats i capacitats relacionades amb el tractament de la informació. ● Recordar la rúbrica o base d’orientació, en cas que fem ús d’aquest tipus d’instruments, per validar que les tasques realitzades estan alineades amb la consecució dels objectius establerts. |
La fase final
Aquesta fase és de síntesi. Com ja vam veure en l’article Quines activitats treballarem en la fase final, els requisits que hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar les activitats en aquesta fase són els següents:
Per a aquesta última fase dels projectes, hi ha alguns consells que és important recordar en plantejar les activitats. Alguns d’ells podrien ser:
| |
● Aprofitar la tasca de presentació dels resultats per fomentar i valorar també les habilitats comunicatives de l’alumnat.
● Proposar activitats que ajudin a l’alumnat a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge: què he après i com ho he après. ● Proposar algunes activitats descontextualizadas que permetin a l’alumnat aplicar els coneixements adquirits en altres situacions. |
Esperem que amb aquest article haguem pogut ajudar-vos a refrescar algunes idees de cara a reprendre el treball per projectes per a aquest nou curs. Recordeu que aquests consells són orientatius i que podeu aprofitar-los tal com us els expliquem o bé adaptar-los perquè s’ajustin millor a les vostres necessitats.
I no oblideu que, si teniu altres idees i consells que vulgueu compartir amb altres professors, podeu deixar-los en la secció de comentaris.
Bon inici de curs a tots i totes!