Diferents maneres de fer servir Santillana Projectes

Durant tot aquest curs us hem presentat diferents propostes per fer servir Santillana Projectes a les vostres aules però, com ja sabeu, s’han d’aplicar de manera personalitzada i adaptada a les característiques particulars de cada centre, cada grup d’alumnes, cada entorn, etc. Per tant, les maneres d’aplicar Santillana Projectes són múltiples. A continuació, us mostrem algunes d’aquestes propostes.

Abans de res, és molt important fer una selecció dels projectes que s’ajusten millor al centre i l’alumnat.

Per fer això, no només cal examinar quins projectes tracten els continguts que acostumem a treballar en cada nivell, sinó que també hem de parar atenció a quins projectes s’acosten més a la realitat del nostre centre. Per exemple, per conèixer amb més detall el projecte Navegant pel riu , podeu consultar l’article El projecte «Navegant pel riu» pas a pas i comprovar que en traurà molt més profit un centre situat en una localitat per la qual passi un riu que no pas un que no en tingui cap a prop. El punt de partida del projecte pot ser un passeig per la riba del riu, com a complement del punt de partida del quadern de projectes.

Per aquesta raó, una de les propostes que podeu dur a terme és la següent:

 Aprofitar Santillana Projectes per descobrir l’entorn més pròxim

Molts continguts de Santillana Projectes estan relacionats amb l’entorn físic, natural i social. Això ens pot servir d’excusa per usar l’entorn com a punt de partida i programar sortides o excursions que permetin a l’alumnat conèixer llocs interessants que són propers al centre escolar.

Alguns de vosaltres vau compartir experiències relacionades amb aquesta qüestió:

D’altra banda, en els projectes sempre desenvolupem procediments i aptituds pròximes al mètode científic, per la qual cosa també pot ser un bon recurs:

 Usar Santillana Projectes per iniciar-se en processos científics de recerca

Podem usar les propostes de les tasques de recerca del quadern de l’alumne, on trobem processos de cerca, d’anàlisi i/o de contrast de la informació, per desenvolupar un aprenentatge competencial i significatiu i també per introduir els nostres propis experiments perquè l’alumnat aprengui per descobriment.

Un altre criteri possible per seleccionar el projecte del proper curs pot ser guiar-nos pels experiments realitzats al centre i que sabem que han funcionat.

Per exemple, podeu consultar:

A més, el treball per projectes també és una bona oportunitat per anar introduint maneres de treballar més competencials:

 Completar Santillana Projectes amb altres metodologies

Es recomana desenvolupar el treball per projectes mitjançant l’aprenentatge cooperatiu, però si encara no estem aplicant aquesta metodologia a les aules i just ens acabem d’iniciar amb els projectes, és recomanable anar a poc a poc i planificar la introducció d’activitats en grup i les estructures cooperatives. Ara bé, si us heu proposat introduir l’aprenentatge cooperatiu, aquesta és una bona oportunitat.

Per ajudar-vos podeu consultar:

I també és una bona oportunitat per introduir l’avaluació formativa i provar amb instruments d’avaluació nous. Per exemple, els projectes són ideals per usar el portafolis:

Sempre teniu la possibilitat de seguir la proposta de seqüenciació disponible al dossier de cada projecte, on també trobareu tota la informació per preparar i aplicar totes les activitats del quadern de l’alumne.

Amb aquest post arribem al final d’una temporada més.

Us desitgem unes estupendes i merescudes vacances!

Com es fa servir el quadern d’equip de Santillana Projectes

 

A Santillana Projectes, apostem pel treball cooperatiu per fer les tasques de recerca. Tant és així que a l’inici de tots els projectes podeu trobar una proposta per organitzar el treball en equips cooperatius.

A més, en articles anteriors us hem presentat altres propostes per incloure el treball cooperatiu en els vostres projectes:

Abans de treballar de manera cooperativa… Si ja coneixeu una mica les característiques del treball cooperatiu, sabreu que requereix diferents factors perquè sigui efectiu, és a dir: perquè l’alumnat treballi de manera cooperativa, abans n’ha d’aprendre.

El primer d’aquests aprenentatges consisteix a conèixer-nos; per això abans d’emprar el treball cooperatiu en els projectes hem de dur a terme dinàmiques de cohesió perquè l’alumnat conegui les persones amb qui treballarà. Després, formarem els grups i els mostrarem com es treballa de manera cooperativa usant algunes de les estructures que us hem proposat als articles i al Manual de formació docent.

Si encara estem en aquesta fase, podem treballar igualment els projectes, però en grups esporàdics i no en grups cooperatius formals.

Preparació del treball cooperatiu

Una vegada que sapiguem quin producte volem fer i què n’aprendrem, podem començar a organitzar-nos.

Per això us proposem que en cada grup es creïn i s’assumeixin rols i responsabilitats:

  • Secretària/secretari.
  • Portaveu.
  • Coordinadora/coordinador.
  • Supervisora/supervisor.

Dins de cada grup cal decidir qui es fa càrrec de cada rol. Aquesta assignació pot fer-la cada grup o, si és el primer projecte que duem a terme amb aquesta metodologia, podem distribuir directament nosaltres els rols. Si ho fem així, hem de seleccionar l’alumne o l’alumna que creiem que pot fer-ho millor, ja que en ser el primer que assumeix aquest càrrec serà el referent que tindran els altres quan els toqui a ells exercir-lo.

Com es fa servir el quadern de l’equip

En el llibre del docent de cada projecte disposeu de tota la informació i de plantilles per usar el quadern de l’equip:

  1. Composició de l’equip: es decideixen els rols que assumeix cada membre de l’equip i es posa un nom a l’equip. També poden inventar-se un logo o fer-se una foto de grup i afegir-la a la plantilla.
  2. Pla de lequip: l’equip s’organitza. Decidim com a grup en què volem focalitzar el nostre treball (entendre’ns millor sense discutir, fer que tots col·laborin, etc.) i també com a participants individuals pensem en el nostre propòsit (participar en totes les decisions, dir la nostra opinió respectant la dels altres, ajudar a millorar la presentació del treball, etc.).

3. Diari de les sessions: es registra el treball de l’equip analitzant si seguim la planificació prevista, com hem treballat en l’equip (si hem tingut conflictes, dificultats, etc.) i què hem après. Aquest registre es pot fer en finalitzar cada sessió o cada tasca de recerca.

4. Revisió del pla d’equip: hi ha dos tipus d’avaluació del treball en equip: una d’individual i una altra en equip. La valoració individual és la que es fa amb la plantilla que cada alumna o alumne té al seu dossier del projecte, mentre que la valoració de l’equip es fa amb la plantilla que es proporciona al llibre del docent.

Així i tot, us proposem altres consells per quan estigueu feu servir aquest material:

  • En el diari de sessions, encara que el secretari o la secretària s’encarregui d’escriure-hi, la decisió sobre què s’hi escriu ha de prendre’s per consens. També podríem optar perquè cada vegada sigui un membre del grup el que expressi la seva posició o punt de vista d’aquesta sessió o tasca, però d’aquesta manera els altres membres del grup no tindrien opció a debatre si tenen un altre punt de vista i/o a corregir la seva companya o el seu company si la seva reflexió no ha estat encertada.
  • La primera vegada que utilitzem el quadern de l’equip necessitarem més temps, ja que haurem d’explicar què cal fer en cada moment i proporcionar més pautes als equips sobre com aplicar-lo. A mesura que anem fent projectes i l’alumnat es vagi acostumant a usar el quadern de l’equip, veurem com guanyen autonomia tant a l’hora d’emplenar el quadern de l’equip com a l’hora de fer les tasques.
  • Una bona opció abans de valorar el treball de l’equip és abans fer una avaluació individual. Cada membre de l’equip pensa individualment com ha funcionat el treball en equip i després ho posa en comú amb els altres. De les reflexions i la discussió de tots els membres de l’equip sortirà l’avaluació que es registra a la plantilla de revisió del pla d’equip.

L’ús del quadern de l’equip requereix també un procés d’aprenentatge que es durà a terme amb el treball en diversos projectes Santillana. A mesura que l’anem usant, més profit en traurem i cada cop funcionarà millor amb l’alumnat.

L’hort com a excusa per treballar per projectes

En molts centres educatius estem acostumats a tenir un hort i a treballar-hi durant tot el curs: netejar-lo, preparar la terra, plantar, cuidar les plantes i recollir-ne els fruits. Això en si ja és un aprenentatge per a l’alumnat, però podem enriquir-ho encara més si ho combinem amb Santillana Projectes.

A continuació, us mostrem diferents opcions per utilitzar l’hort mentre treballem amb Santillana Projectes.

L’hort com a raó per fer els projectes 

El procés d’elaboració, preparació i cura de l’hort ja ens condueix a un aprenentatge per recerca i descobriment molt proper al que usem en el treball per projectes. Tant és així que en el projecte «Som jardiners i jardineres», de Nivell I, el producte que cal fer és un hort o jardí vertical, i durant el projecte s’insta l’alumnat a conèixer com són les plantes, què necessiten per viure, com neixen i creixen, de quins tipus n’hi ha, com hem de cuidar-les i què ens proporcionen. Durant les tasques de recerca, l’alumnat aprèn tot el que necessita saber sobre l’hort per després poder fer-se’n càrrec.

En aquest cas, la mateixa intenció de fer un hort és la raó que sustenta el projecte. Per exemple, podem exposar a l’alumnat que la direcció del centre ens ha encarregat durant aquest curs la cura de l’hort del col·legi. Per això haurem d’investigar i aprendre a fer-ho.

Ara bé, l’hort és un projecte que implica molta feina, cura i responsabilitat, per la qual cosa una de les propostes per les quals podeu optar és que el grup de Nivell I que fa el projecte «Som jardiners i jardineres» sigui el promotor de l’hort, el que s’encarregui de tenir-ne cura. Els altres grups de primària ajudaran aquest grup.

Aproximar els continguts del projecte a la realitat mitjançant l’hort

A berenar! Nivell I

En aquest projecte treballem a favor d’una alimentació saludable i el descobriment dels diferents tipus d’aliments, per la qual cosa si tenim un hort al col·legi és una bona oportunitat per relacionar-lo amb el projecte.

A continuació, us mostrem alguns objectius d’aprenentatge d’aquest projecte i com es poden treballar:

  • Conèixer els diferents grups d’aliments i diferenciar els aliments naturals dels elaborats: usant aquestes tasques de recerca podem acostar el nostre grup classe a l’hort per fer una anàlisi dels aliments que podríem collir-hi. A partir de l’observació i l’anàlisi realitzada a l’hort, podrem completar la fitxa corresponent.
  • Esbrinar com es preparen els aliments i com cal conservar-los: és ideal fer aquesta tasca a l’hort quan s’hi cullen els primers fruits, ja que és una pregunta que pot sorgir de forma natural de l’alumnat: com conservem aquestes fruites i verdures fins que les mengem?

Em sento bé! Nivell II

Dins del concepte de salut també treballem l’alimentació, per la qual cosa utilitzar l’hort pot ser una bona excusa per fer aquest projecte. Per aconseguir el següent objectiu d’aprenentatge del projecte us proposem:

  • Dissenyar diferents menús a partir del principi d’una alimentació saludable i equilibrada: sota la demanda del grup classe que s’encarrega de l’hort, hem de confeccionar diferents propostes de menús que incloguin la fruita i la verdura que cullin. Aquest pot ser l’inici d’una de les tasques del projecte i també una manera més motivadora i propera de justificar que hàgim de confeccionar menús saludables.

Salvem la Terra! Nivell III

En aquest projecte l’hort també ens pot servir per justificar la realització d’algunes tasques relacionades amb la sostenibilitat i el medi ambient. Per aconseguir el següent objectiu d’aprenentatge del projecte us proposem:

  • Valorar la influència de les activitats humanes en la deterioració mediambiental: podem dur a terme diferents tasques per aconseguir aquest objectiu d’aprenentatge del projecte. D’una banda, podem valorar l’impacte mediambiental de l’hort del nostre col·legi, tant els efectes positius com els negatius (si hi usem pesticides, per exemple). També podem fer servir la mateixa estratègia que en el projecte de Nivell II, és a dir, que el grup classe que s’encarrega de l’hort ens expliqui com es poden conrear les verdures d’una manera ecològica.

En totes aquestes propostes usem d’una manera diferent l’hort en els projectes, però en totes aprofitem una situació real del nostre centre educatiu per fer un aprenentatge.

Teniu hort al vostre col·legi? En quin projecte l’heu inclòs? Expliqueu-nos la vostra experiencia.

Treball per projectes amb docència compartida al col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria

Cada vegada són més els centres educatius que treballen amb Santillana Projectes, i també més els que s’aventuren a compartir la seva experiència. En aquesta ocasió us presentem l’ús que fan dels projectes al col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria.

El mes de gener passat els vam fer una visita. A continuació, us expliquem el que vam poder observar, les experiències que van compartir amb nosaltres i com va ser la sessió de formació posterior.

El projecte Quantes bestioles!

Al matí, visitem l’aula de tercer d’Educació primària i observem un grup de setanta-cinc nens i nenes que treballaven en el projecte Quantes bestioles! de Nivell II tots alhora. Aquesta observació a l’aula va ser acompanyada d’una formació-seguiment dels projectes a la tarda.

En arribar a l’aula, el primer que ens va sorprendre va ser trobar-nos amb un gran espai sense separacions per als tres grups de tercer. En aquest curs en concret, es duu a terme el que es coneix com a docència compartida. Què significa això? Significa que els tres grups de tercer de Primària es troben junts en un espai compartit amb tres tutors o tutores. Aquesta metodologia es duu a terme en alguns centres d’Espanya i és molt gratificant per als docents, ja que el pes de la conducció de la classe es distribueix entre els tres tutors.

L’ús estratègic d’aquest tipus d’organització de l’alumnat respon molt bé al treball per projectes. A vegades, quan es visualitza un vídeo o el docent realitza l’exposició d’un contingut, el grup roman junt. En aquest moment, mentre un dels tutors o tutores efectua l’explicació o gestiona la PDI, els altres dos poden ajudar a gestionar el silenci a l’aula, o bé poden estar preparant el material que posteriorment es pugui utilitzar, o bé poden oferir una atenció més personalitzada a aquell alumnat que ho requereixi. A la imatge següent tenim un exemple del col·legi San José Dominicas.

En altres ocasions, quan l’activitat de la tasca del projecte ho requereix perquè l’alumnat ha de treballar de forma individual, en parelles o en grup, els grups se separen i són gestionats per la seva tutora o tutor de referència.

Així, per exemple, mentre es duia a terme el recordatori de la sessió anterior, tot l’alumnat va romandre junt assegut a les seves cadires. En canvi, quan posteriorment alguns alumnes havien d’exposar davant de la seva classe la recerca realitzada, l’alumnat s’asseia, en assemblea, al voltant del seu tutor de referència, fet que donava lloc a una atenció més personalitzada.

La visió subjacent, com comentàvem, és que hi ha activitats que pot conduir un únic tutor (com la visualització d’un vídeo o una explicació de la tasca a realitzar), mentre que altres activitats necessitaran més personalització de l’aprenentatge (com l’exposició dels coneixements apresos o la revisió dels quaderns), que hauran de gestionar els tres tutors alhora.

Per exemple, la correcció de les tasques la realitza el tutor o tutora de referència per al seu alumnat.

En el cas que algun alumne o alumna tingui dubtes durant una exposició, efectua la pregunta al tutor que en aquell moment dirigeix l’activitat. En canvi, quan els nens i nenes s’asseguin a les seves taules per dur a terme un treball individual, per parelles o en equips cooperatius, solen dirigir-se al seu tutor o tutora de referència, encara que puguin dirigir-se també als altres tutors. Això fa que l’alumnat se senti més atès i que el professorat conegui la resta d’alumnes i pugui aportar al tutor de referència les observacions corresponents en el moment de l’avaluació.

Felicitem l’equip del col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria pel gran treball que estan realitzant amb Santillana Projectes.

Us animeu a explicar-nos la vostra experiència?

7 d’abril, Dia Internacional de la Salut, en relació amb els projectes Em sento bé! i Com hem crescut!

L’obesitat infantil és un dels problemes de salut més greus del segle xxi. El problema es dona a escala mundial i, lluny de disminuir, augmenta progressivament a un ritme alarmant en països de baixos i mitjans ingressos. Això es deu, d’una banda, a l’adquisició de mals hàbits alimentaris i, d’altra banda, al sedentarisme que es dona en molts nens i nenes.

Els nens i nenes obesos i amb sobrepès tendeixen a continuar sent obesos a l’edat adulta, per la qual cosa tenen més probabilitats de patir a edats més primerenques malalties cardiovasculars o diabetis.

Des de l’escola hem de donar resposta a aquells problemes que ens planteja la societat en la qual vivim i de la qual som partícips, i abordar la situació des d’un punt de vista formatiu. Però com podem donar resposta a aquest problema que se’ns planteja?

Des de l’escola treballem continguts relacionats amb la salut, normes d’higiene i cura personal, però no podem oblidar que si volem que això sigui efectiu hem de crear hàbits en el nostre alumnat. Per tant, és imprescindible que prenguin consciència de la importància de tenir hàbits saludables al mateix temps que inculquem rutines per fer-ho.

I quina millor manera que «aprendre fent» mitjançant tasques de recerca que afavoreixin un aprenentatge més significatiu en l’etapa infantil.

A continuació, us presentem alguns exemples i propostes de com treballem els hàbits saludables des de Santillana Projectes.

  1. Em sento bé!

Com a punt de partida d’aquest projecte podem veure el vídeo publicitari del Consejo Superior de Deportes titulat 100 palabras que definen la vida de un deportista, en el qual apareixen esportistes professionals de diferents disciplines definint què és l’esport amb una paraula. A partir del visionament iniciem un debat amb els alumnes en el qual els demanem que pensin què haurien de fer en les seves vides per arribar a ser esportistes professionals i els dirigim cap a la idea de tenir una vida saludable. Després els animem a treballar sobre aquestes idees a través d’una sèrie de qüestions que apareixen al quadern.

Una altra manera interessant de començar seria sol·licitar l’assistència a l’aula d’algun esportista conegut de la localitat perquè els expliqui el seu dia a dia; fins i tot podríem sol·licitar l’assistència d’un esportista amb discapacitat, sempre que això sigui possible. D’aquesta manera podem provocar un interès més gran per iniciar les tasques de recerca.

Què és la salut? Com podem estar sans?

Per fer-los reflexionar sobre el concepte de salut en un sentit ampli podem animar-los a buscar-ne informació (a l’espai web) i després organitzar un debat. Després els proposarem que elaborin en equip un text resumit en el qual argumentin què és per a ells la salut, de manera que treballarem així la capacitat de síntesi. Finalment, es llegiran els resums a l’aula. Per fer-los conscients de la importància de tenir uns hàbits d’higiene personal podem realitzar l’experiment següent basant-nos en el mètode científic:

  • Demanem als nens i nenes que surtin al pati i s’embrutin les mans.
  • Els proporcionem dues llesques de pa de motlle perquè passin les mans brutes per una i la guardin en una bossa tèrmica.
  • Els demanem que es rentin bé les mans al lavabo i que passin les mans per l’altra llesca i la dipositin en una altra bossa.
  • Elaborem hipòtesis sobre què succeirà i les escrivim en una fitxa, així com els processos duts a terme i els materials utilitzats.
  • Finalment, esperem uns quants dies per veure què passa i comprovar si les seves hipòtesis s’han complert o no.

D’aquesta manera comprovaran que les poblacions de microbis creixen de forma diferent segons tinguin les mans netes o brutes.

Tenim una alimentació saludable? Els nostres hàbits són saludables?

Si ja hem treballat amb el nostre alumnat l’alimentació saludable, la identificació dels principals tipus de nutrients i en quins tipus d’aliments es troben i quins hem de consumir amb més o menys freqüència, podem proposar les activitats següents per complementar la tasca «Els menjars del dia» del projecte A berenar!:

  • Durant una setmana anotaran en una taula tots els aliments que consumeixen cada dia a cada moment concret (esmorzar, dinar, berenar, sopar), així com el tipus d’activitat que realitzen, si practiquen esport o no, durant quant de temps, a quina hora van a dormir i a quina hora es lleven, per calcular les hores que descansen, quin temps dediquen a l’ús de la tecnologia, etc.
  • Una vegada passada la setmana analitzaran al costat dels seus companys i companyes si els seus hàbits són saludables o no. Gràcies a aquest registre els fem prendre consciència de quins són els seus hàbits i si han de modificar-los o no.

2. Com hem crescut!

En aquest projecte es treballen les diferents etapes de la vida des de la infància fins a la vellesa. En una de les tasques de recerca es tracten les cures i els hàbits saludables en les diferents etapes. Atès que cada etapa requereix una alimentació i uns hàbits diferents, podem proposar al nostre alumnat que investiguin per equips quins hàbits es recomanen en cadascuna de les etapes de la vida i que n’elaborin un mural per exposar-lo a classe. Per a això podem demanar-los que consultin la piràmide NAOS que publica el Ministeri de Sanitat, així com les recomanacions sobre l’activitat física per a la salut segons l’OMS per a cadascun dels grups d’edat. Una altra de les activitats que se’ns planteja és l’elaboració d’una enquesta sobre les activitats d’oci i temps lliure de nens, adolescents, adults i ancians. Dividirem els nens i nenes en quatre grups per centrar-nos en cada grup d’edat.

  • Primer, formularan les preguntes que inclouran a l’enquesta (al quadern en tenen alguns exemples).
  • Després, realitzaran les preguntes de forma individual a persones del seu entorn i n’anotaran les respostes.
  • Finalment, per equips, organitzaran els resultats, els analitzaran, extrauran conclusions i les exposaran a classe.

Per finalitzar se’ls planteja una activitat en la qual han d’elaborar un pla setmanal amb horaris i activitats saludables que escriuran en una plantilla a manera de planificació de rutines. Hi establiran uns horaris d’estudi o treball, menjars i activitats d’oci que ens ajudin a tenir una vida més saludable de manera personalitzada.

Amb cadascuna d’aquestes propostes el que es pretén és que l’alumnat comprengui la necessitat de tenir uns hàbits saludables i establir rutines que els ajudin a tenir una vida més sana.

És important que el nostre alumnat conegui i aprengui quins són els hàbits saludables, però sobretot que els assumeixin com a rutines que els serveixin per tenir una vida més plena. Aquestes són algunes idees que us proposem des dels nostres projectes, vinculades a un tema que hem d’abordar en els centres.

Aquestes són algunes idees que us proposem des dels nostres projectes, vinculades a un tema que hem d’abordar als centres.