És el mateix treballar amb projectes que treballar per projectes?

En principi pot semblar un canvi subtil, però en realitat es tracta de dues formes de treballar molt diferents amb diferents implicacions. Si esteu interessats en els projectes, les següents indicacions us ajudaran a decidir com aplicar-los i a saber quina estratègia s’ajusta més a les finalitats educatives propostes.

Treballar amb projectes enfront de treballar per projectes

La diferència principal entre treballar amb projectes o per projectes radica en l’ús que es dóna al projecte de treball. Així, mentre que en el treball amb projectes aquests són presentats al final de l’aprenentatge, com a aplicació de l’après; en el treball per projectes, aquests passen a conformar-se com els «organitzadors» dels aprenentatges.

A manera de símil culinari, John Larmer i John Mergendoller, del Buck Institute for Education, descriuen el treball amb projectes en comparació a les postres després d’un menjar. Segons aquest enfocament, els projectes són treballats en finalitzar una seqüència d’aprenentatges exposats o presentats per part del docent, de manera que l’alumnat posi en pràctica l’après anteriorment. En canvi, el treball per projectes és entès per tots dos autors com si fos el plat principal d’un menjar. En aquest cas, es proposa a l’alumnat aprendre els continguts curriculars mitjançant la realització d’un projecte, el qual reorganitza aquests continguts segons la seva utilitat per resoldre una pregunta guia –plantejada a partir d’una situació problemàtica–.

Si examineu el procés d’aprenentatge proposat en Santillana Projectes, veureu des de l’inici que els continguts han estat dissenyats per ser el «plat principal» dels aprenentatges, és a dir, la metodologia utilitzada és la del treball per projectes.

Les diferències respecte a l’aprenentatge

Quant a l’aprenentatge, l’ordre dels factors sí altera el producte: mentre que en el treball amb projectes aquests s’utilitzen per aplicar alguna cosa que ja ha estat prèviament estudiada, en el treball per projectes l’aprenentatge es produeix dins del mateix projecte. Això vol dir que l’aprenentatge ha estat contextualitzat, s’ha treballat de manera funcional i tenint en compte la globalitat de la temàtica. Podríem dir que en el treball per projectes l’aprenentatge és significatiu. Ara bé, ambdues maneres d’enfocar els projectes permeten la inclusió dels condicionants que els currículums oficials defineixen. Això és, els continguts –els nutrients, seguint el símil culinari–, els estàndards d’aprenentatge avaluables i les competències clau que es treballen en un projecte provenen del currículum, s’organitzin o distribueixin en el curs de manera tradicional o no. Així, per exemple, en el projecte «A berenar», dins de la tasca «Els aliments en el nostre cos», en tots dos casos es treballen les diferents parts del cos que intervenen en la digestió (Estàndard d’aprenentatge 1.1. del bloc 2. L’ésser humà i la salut, de l’àrea Ciències de la Naturalesa).

Si es tria treballar per projectes, aquests són el «plat principal» de l’aprenentatge, de manera que no solament s’adquireixen els coneixements curriculars (nutrients bàsics), sinó també una sèrie de destreses o capacitats clau per ser ciutadans del segle XXI (a manera de vitamines i minerals). Així, es proposa a l’alumnat que planifiqui les seves tasques, que s’organitzi de forma cooperativa, que desenvolupi el seu pensament crític i la resolució de problemes, i que utilitzi diferents formes de comunicació, desenvolupant així capacitats intel·lectuals d’ordre superior.  Per exemple, en aquesta activitat del projecte «Navegant pel riu», es desenvolupa la capacitat crítica de l’alumnat en demanar que reflexionin sobre les conseqüències que determinades accions comporten en la salut dels rius.

En un altre exemple del mateix projecte es demana a l’alumnat que debati certes qüestions, de manera que treballin les seves competències comunicatives.

Com podeu observar, el treball per projectes resulta el marc perfecte per desenvolupar les competències dels vostres alumnes partint de contextos reals.

I vosaltres, heu decidit treballar amb projectes o per projectes?

Explicar el treball per projectes en la reunió amb les famílies.

Com ja sabeu, durant el mes de setembre acostumem a organitzar la reunió amb les famílies. Aprofitarem aquest moment per donar la benvinguda als pares i mares, per presentar a l’equip docent i a les persones de suport que treballaran amb els seus fills, així com per informar de les possibles novetats del nou curs.

Si aquest any us inicieu en l’aventura de treballar per projectes, la reunió amb les famílies serà el moment ideal per explicar la nova metodologia. Potser alguns pares i mares ja hagin sentit parlar d’ella, però uns altres segurament no. En qualsevol cas, el més probable és que sorgeixin dubtes com els següents: en què consisteix exactament la metodologia d’aprenentatge per projectes?, treballaran les mateixes àrees i temes que en la forma tradicional?, tindran els mateixos informes que altres anys?, quina implicació poden tenir les famílies? En aquest article us ajudarem a contestar a cadascuna d’aquestes preguntes i us oferirem, a més, alguns consells en la comunicació amb les famílies.

En què consisteix exactament la metodologia d’aprenentatge per projectes?

 Contestar a aquesta pregunta pot resultar complex, però és preferible oferir a les famílies una resposta concisa que els permeti fer-se una idea clara de la metodologia que van a seguir els seus fills i filles. Podem, per exemple, explicar que el treball per projectes és un model d’aprenentatge que proposa als alumnes un repte o problema a resoldre. Per fer-ho se’ls plantegen diverses activitats amb l’objectiu d’aconseguir el coneixement necessari per donar resposta al repte o problema inicial. Durant el procés, l’alumnat treballa, cada vegada de manera més autònoma, aquells coneixements que el professor escull com més útils, amb el que s’aconsegueix que aquests aprenentatges siguin més duradors.

Els projectes d’aprenentatge es divideixen en tres fases, cadascuna de les quals té una funció específica:

  • Fase inicial: en la qual es presenta a l’alumnat la situació de partida i ens preguntem què sabem sobre el tema.
  • Fase de desenvolupament: en la qual aprenem tot allò que volem saber sobre el tema.
  • Fase final: en la qual reflexionem sobre el que hem après.

Treballaran les mateixes àrees i continguts que en la forma tradicional?

 Els projectes d’aprenentatge permeten treballar continguts de totes les àrees estipulades en el currículum. La principal diferència amb la forma tradicional és que els projectes relacionen aprenentatges de diverses àrees en lloc de classificar-les per assignatures.

Santillana Projectes està desenvolupat a partir de les temàtiques de coneixement del mitjà social i natural, ja que són les més properes a la realitat dels alumnes. A partir d’elles es poden incorporar continguts d’altres àrees, l’aprenentatge i exercitació dels quals es reforçarà en les hores pròpies de cada assignatura.

Tindran els mateixos informes que altres anys?

 El format dels informes depèn, en gran manera, de cada centre i de la decisió que adoptin en cada cas. De tota manera, i en línies generals, la informació que es transmet no canvia. L’única cosa que varia és el model d’aprenentatge dels alumnes i alumnes. La comunicació amb les famílies seguirà les línies establertes per cada centre.

Quina implicació poden tenir les famílies?

 Aquesta pregunta podem plantejar-la en la reunió per la seva especial rellevància. La idea és animar a les famílies a participar en els projectes de diferents maneres: unir-se un dia a la classe per explicar una professió, tirar una mà amb algun taller, aportar fotografies, etc. A casa, les famílies també poden implicar-se en els projectes explicant experiències o notícies sobre el tema que es treballa en classe, ajudant a buscar la informació que el docent sol·liciti als seus alumnes… La idea és transmetre a les famílies que la seva ajuda és necessària i que pot suposar un gran impuls per a la motivació i l’aprenentatge dels seus fills.

Hem de recordar-los, a més, que la seva col·laboració ajudarà a la integració dels seus fills en les dinàmiques de classe i en l’aprenentatge global i significatiu. Aquest tema ho explicarem amb més detall en propers articles.

Alguns consells útils

 En el cas que ja tingueu decidit el període de temps i calendari de les sessions, seria adequat compartir aquesta informació amb les famílies per implicar-les més en el treball per projectes. No oblideu reservar uns minuts finals de la reunió perquè els assistents puguin plantejar tots aquells dubtes i preguntes que els hagin quedat pendents després de les vostres explicacions. Un recurs útil a l’hora de transmetre la informació és confeccionar una presentació que serveixi com a suport visual, així com mostrar imatges d’altres projectes com a exemple. Tota la informació que pugueu necessitar la trobareu en el desenvolupament didàctic de cada projecte que acompanya a Santillana Projectes i en el manual del professorat.

 

 

 

Finalment, si no podeu resoldre algun dubte al moment, no us preocupeu. La pràctica amb els projectes us donarà a poc a poc més soltesa durant el curs i podreu anar resolent tots els dubtes. A més, comptareu en tot moment amb la nostra ajuda.

D’altra banda, us animem a compartir els dubtes o comentaris que hàgiu resolt en la reunió inicial amb les famílies per servir de guia a altres centres.

COM DISTRIBUIR ELS ESPAIS EN EL TREBALL PER PROJECTES

Benvinguts al nou curs escolar!

Després de les merescudes vacances i la reincorporació als vostres col·legis, segurament ara us trobeu en plena tasca d’organització, decoració i distribució d’espais a l’aula. En aquest post, us donem algunes idees que poden ajudar-vos en tot el relatiu a la distribució de la vostra classe per al treball mitjançant la metodologia de projectes.

Un estudi de la Universitat de Salford (Manchester) de 2015 revela que el 50 % de l’impacte de l’ambient de l’aula en l’aprenentatge dels nens i nenes prové de procurar un adequat ambient natural (llum, temperatura i qualitat de l’aire). Els seus resultats donen a entendre que, comptant amb una bona il·luminació i la temperatura i ventilació adequades, no és necessari modificar les nostres aules perquè l’alumnat millori els seus aprenentatges.

«I el 50 % restant?», us preguntareu. El 50 % restant dels elements ambientals que impacten en l’aprenentatge correspon a altres dos aspectes: una distribució flexible dels espais i la seva capacitat per estimular als alumnes i alumnes. Així, un aspecte positiu és que, com a docents, encara que no puguem influir en l’arquitectura de l’edifici, sí podem fer-ho en la distribució dels seus espais.

Llavors, com podem distribuir els espais per treballar per projectes?

Encara que cada docent coneix les limitacions de la seva aula, us proposem algunes idees per treure el màxim profit a la seva distribució en treballar amb Santillana Projectes:

– Flexibilitat dels espais:

La distribució de l’aula pot recolzar l’autonomia dels nens i nenes, o bé dificultar-la. I, atenent a les característiques dels projectes, ens interessa reforçar l’autonomia del nostre alumnat. Us recomanem la creació a l’aula de tres espais diferenciats per treure el màxim partit a Santillana Projectes:

1. Espai per reunir-se.

Instaurar a l’aula un lloc per dur a terme la «assemblea de classe». Aquest no té per què resultar molt espaiós, tan sol ha de permetre que l’alumnat se sent en el sòl (no necessàriament en forma de cercle) per debatre conjuntament les diferents propostes dels projectes, com la seva presentació, la «negociació» d’objectius, dur a terme un brainstorming o presentar els resultats de les tasques de recerca, entre unes altres.

Consell. Una proposta seria buidar de taules i cadires un espai de l’aula, bé sigui davant de la pissarra o la PDI, o bé al final de la classe. Ha de resultar un ambient tranquil en el qual l’alumnat pugui asseure’s a debatre. Al no disposar de llapis o material escolar, no poden distreure’s. I perquè els alumnes i alumnes estiguin més còmodes, podeu demanar-los que portin de casa un coixí petit o un puf.

2. Zones d’experimentació.

Santillana Projectes es basa en l’observació, la manipulació i l’experimentació com a peces clau de l’aprenentatge. Això implica poder disposar d’espais on l’alumnat pugui experimentar. Consell. Una idea podria ser incorporar a l’aula una o dues taules grans i algun armari petit on guardar els materials, a la seva altura, per afavorir l’autonomia i els aprenentatges. No és necessari disposar de cadires, ja que els alumnes i alumnes treballen millor dempeus, i ja passen una bona part de la jornada escolar asseguts.

3. Àrea de treball.

Les tasques de recerca en Santillana Projectes proposen diferents tipus de distribució de l’alumnat: treball individual, parelles, grup cooperatiu i gran grup.

Per poder realitzar els tres primers tipus d’agrupament, l’alumnat ha de disposar d’una zona amb taules i cadires on poder treballar les propostes de recerca de les diferents tasques que componen un projecte. En cas del treball cooperatiu recomanem agrupar als nens i nenes de quatre en quatre, per a això haurem d’organitzar les taules amb les seves quatre cadires a l’àrea de treball. En aquesta mateixa àrea, es poden col·locar armaris on emmagatzemar els materials, llibres de consulta, ordinadors o tauletes, per afavorir l’autonomia.

– Estimulació:

Introduir novetats en la decoració de l’aula pot ajudar a «encendre» la curiositat dels nostres alumnes i alumnes durant la realització d’un nou projecte. D’altra banda, hem de procurar no caure en la «sobrestimulació», ja que la seva atenció es pot dispersar.

Consell. Canvieu la decoració de l’aula en cada projecte, inspirant-vos en els motius del projecte corresponent. Per exemple, si treballem el projecte «A berenar», podem decorar l’aula amb una gran piràmide dels aliments construïda amb l’alumnat. Ara bé, si després canviem de projecte, aquesta decoració ja no serà significativa. Necessitarem adequar la decoració al nou projecte.

D’altra banda, per evitar la sobrestimulació visual, com a regla general, entre el 40 i el 50 % de l’espai disponible en la paret hauria de mantenir-se lliure.

Com dèiem a l’inici, cadascun coneix les limitacions de la seva aula i, per descomptat, no és necessari comprar mobles nous o derrocar parets. Ara bé, introduir progressivament petits canvis a la classe, afavorirà el treball a l’aula i un major impacte en l’aprenentatge dels vostres alumnes.

Si teniu una distribució d’aula que creeu que es adequa a aquests principis, expliqueu-nos com és!