Què és l’avaluació formativa i formadora?

A l’hora de fer la programació del curs, en quin moment solem dissenyar les activitats d’avaluació? En molts casos és al final dels processos. Però no hauríem de dissenyar-les de forma paral·lela a les activitats d’aprenentatge, recerca, etc.?

En el cas de la seqüència didàctica dels projectes succeeix el mateix, que una vegada finalitzada és quan ens plantegem la necessitat d’avaluar certs continguts. I no és una pràctica incorrecta realitzar l’avaluació en finalitzar la seqüència d’aprenentatge, però no ha de ser l’única opció si volem assegurar que els aprenentatges siguin significatius, de qualitat i duradors.

Així doncs, a l’hora d’avaluar podem parlar de diferents moments, agents i fins i tot diferents intencions.

En aquest article ens centrarem en l’avaluació que acostumem a oblidar: l’avaluació del procés o avaluació formativa i formadora.

En què consisteix l’avaluació formativa i formadora?

L’avaluació formativa i formadora és aquella que busca recollir dades durant el procés d’ensenyament-aprenentatge de forma contínua i significativa. Vegem els matisos de cadascuna de les parts.

Com es pot deduir, la finalitat d’aquest tipus d’avaluació és assegurar que el procés d’aprenentatge de l’alumnat segueixi un ritme apropiat i es cobreixin les necessitats específiques de cadascun. Aquesta avaluació té la clara intenció d’ajudar, amb processos, instruments i activitats, a la millora de l’aprenentatge.

I ens preguntarem, com s’aplica en els projectes?

Per aplicar l’avaluació formativa i formadora en els projectes haurem de tenir-la present en les seves diferents fases. Això no vol dir que haguem d’estar recollint dades tot el temps o avaluar contínuament, sinó que el que se’ns exigeix és organització i previsió.

Podem suggerir activitats complementàries a les propostes de Santillana Projectes que ens ajudin a recollir la informació específica que volem conèixer del nostre alumnat, o bé seleccionar de les activitats ja creades les que usarem per obtenir la informació que ens interessa a l’hora de fer el seguiment del procés d’aprenentatge de cada alumne o alumna.

D’altra banda, per fomentar l’avaluació formadora, és a dir, la que ajuda a l’alumnat a la seva pròpia autorregulació, podríem considerar fer una petita pluja d’idees col·lectiva en finalitzar cada sessió sobre què hem après, què no ha quedat clar i quins aspectes volem treballar de forma immediata el següent dia. Les conclusions podrien recollir-se després en forma escrita per grups (en manera de mapa conceptual, acta o qualsevol altre mètode que us sembli amè). Aquesta tasca d’autorregulació també es pot desenvolupar amb els exercicis d’autoavaluació que trobareu al final de cada tasca de Santillana Projectes.

A l’avaluació formativa i formadora és important que hi hagi varietat d’activitats. És a dir, l’exemple donat anteriorment és bo per anar alternant en algunes sessions, però per a què l’avaluació sigui efectiva no ha de fer-se sempre la mateixa activitat.

Quin paper té el professorat?

Les decisions que es poden prendre o per les quals es proposa reflexionar depenen, clarament, del nivell maduratiu del grup. No obstant això, això no impedeix que els més petits puguin treballar l’avaluació formativa perfectament, solament és necessari programar accions que vagin evolucionant paral·lelament amb els propis nens i nenes en el seu procés maduratiu. Es tracta de potenciar i promoure la «naturalització» de l’avaluació. Eliminar aquest paper únic de jutjar i buscar l’error, i substituir-ho de moment del procés en el qual quan detectem un problema (professorat i alumnat) treballem per a la seva millora i superació.

Alguns elements clau per poder desenvolupar una avaluació formativa, formadora i, en conjunt, constructiva són:

  1. Compartir els criteris d’avaluació des del principi, així ens assegurem que els alumnes i alumnes saben no solament quan els hi avaluarà, sinó també sobre quins aspectes en concret.
  2. Consensuar eines i agents, fent que així es prenguin coresponsabilitats.
  3. Crear instruments fàcils d’usar i amb els quals extreure informació.
  4. Realitzar una reflexió sobre quina ha passat i com es pot millorar.

L’avaluació formativa i formadora busca donar pistes, eines o moments de reflexió a través del procés continu. És aquí on tenim capacitat l’equip docent i els propis alumnes de prendre decisions que ens ajudin a potenciar o corregir processos per a la millora de l’aprenentatge.

Apliqueu aquests aspectes en el vostre desenvolupament a l’aula? Expliqueu-nos-ho.

Com podem treballar l’aprenentatge cooperatiu amb Santillana Projectes?

Santillana Projectes està dissenyat amb la finalitat de fer que els aprenentatges siguin més significatius, globalitzats i competencials. Una de les estratègies per desenvolupar aquestes qualitats és promoure l’aprenentatge cooperatiu entre els i les nostres alumnes.

Al llarg d’un projecte es realitzen activitats individuals, en parelles, en grups o amb tot el gran grup. Habitualment es promou el treball individual quan pretenem que cada alumne solucioni una activitat o investigui sobre un tema en concret, amb la finalitat que afronti de manera autònoma diferents reptes. En canvi, el treball en grup afavoreix la participació equitativa, la interacció entre ells, l’ajuda mútua i el consens. A poc a poc, i a mesura que ens anem familiaritzant amb els projectes, podem promoure que el treball en grup sigui cada vegada més cooperatiu.

Què és l’aprenentatge cooperatiu?

L’aprenentatge cooperatiu és una estratègia educativa orientada a desenvolupar un aprenentatge més significatiu i globalitzat. En equips reduïts i heterogenis (3-4 alumnes) es promou la interacció simultània, el desenvolupament d’habilitats socials, la solidaritat i la millora del rendiment acadèmic.

Per introduir-ho a l’aula hem de tenir en compte diferents àmbits, com és el treball de la cohesió de grup, la predisposició de l’alumnat a treballar en equips cooperatius, la concepció de la cooperació com una estratègia que contribueix a aconseguir millors resultats i la cooperació com un contingut més. És a dir, hem de donar un temps per a què les i les alumnes es vagin coneixent i aprenguin a treballar junts.

En altres articles explicarem amb més detall els diferents àmbits que hem de tenir en compte per procedir amb èxit. Ara bé, a mesura que el nostre alumnat va treballant en grup podem reforçar la idea que es treballa cooperativament.

Estratègies perquè el treball en grup comenci a ser cooperatiu

És important recordar que aquestes estratègies es poden aplicar quan les i els alumnes ja tenen experiència en el treball en grup. En cas contrari serà important promoure activitats perquè ells mateixos experimentin amb el treball en grup i que alhora es vagin coneixent, i les activitats dels projectes són un bon exemple.

En primer lloc, és recomanable facilitar la participació equitativa amb la finalitat que tots els membres d’un equip realitzin la seva aportació. I això ho aconseguirem designant una responsabilitat individual per a cada membre de l’equip i un objectiu comú. Així mateix, haurem de tenir en compte la interdependència positiva que s’estableix dins de cada equip, és a dir, procurar que es desenvolupi l’ajuda mútua perquè progressivament vagin comprenent que si un company o companya no aconsegueix el seu objectiu, és a dir, no realitza la seva tasca, cap membre de l’equip aconseguirà el seu amb èxit.

En el cas de l’alumnat que ja té experiència en el treball en grup, haurem de promoure que cada vegada estiguin més coordinats i siguin més eficients en les seves tasques. Per exemple, mantenir els mateixos grups durant el període que dura el projecte, tant per treballar en el projecte com en el treball quotidià de les assignatures.

A continuació, us proposem una activitat per afavorir l’aprenentatge cooperatiu durant el desenvolupament dels projectes.

1-2-4 Aquesta activitat cooperativa és apropiada per a un treball en petit grup, ja que combina el treball individual, el treball en parelles i, finalment, el treball en equip. L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat s’adoni que junts arriben més lluny i que el resultat és més satisfactori que si treballen sols.

En un foli dividit en tres parts, escriurem els nombres 1, 2 i 4 en la cantonada de cadascuna de les tres parts.

 

 

 

Treball individual

1 Plantegem a l’alumnat que de manera individual donin resposta a una qüestió o tasca que es proposa dins del projecte. Hauran d’escriure la solució en la part del foli on apareix el número 1. Els indiquem que tenen entre 2 i 5 minuts, segons el curs en el qual es trobin i depenent de la complexitat de l’activitat en qüestió.

Treball per parelles

2 Una vegada s’hagi acabat el temps, els indicarem que formin parelles amb el company o companya que tenen al costat i que contrastin la resposta amb ell o ella. D’aquesta forma arribaran a un acord i consensuaran una resposta millorada i més completa. Els diem que tenen entre 4 i 8 minuts, és a dir, alguns minuts més que en realitzar la tasca de manera individual.

Treball en equip

4 Quan finalitzi el temps del treball en parelles, els direm que formin un equip de quatre alumnes, és a dir, un equip de dues parelles. Un portaveu de cada parella haurà de llegir a l’altra allò que han acordat anteriorment. A partir d’aquest moment, entre els quatre hauran de consensuar i enriquir una resposta comuna per a tot l’equip.

Finalment, podem demanar que un portaveu de cada equip llegeixi o expliqui la resposta consensuada a tot el grup classe.

És com muntar un trencaclosques on, una vegada ajuntades les peces, la imatge que obtenim és general.

Quin xivarri munten quan treballen en equip!

El nostre treball consistirà a cuidar que els equips funcionin i que cada alumne participi en els projectes. Però també ens haurem d’acostumar al xivarri que fan quan treballen en equip. Aquest tipus de xivarri és molt positiu i enriquidor, perquè és senyal que el nostre alumnat està aprenent a treballar en equips cooperatius.

A poc a poc us ajudarem a que l’aprenentatge cooperatiu tingui més pes en els projectes.

Etapa inicial d’un projecte: el punt de partida

Arribat el moment d’implementar els projectes, el primer amb que ens trobem és amb tres etapes diferenciades: punt de partida, tasques de recerca i finalitzem el projecte.

Aquestes tres etapes responen al que coneixem com a seqüència didàctica. Una seqüència didàctica no és més que una guia d’activitats ordenades de forma coherent amb l’objectiu que l’alumnat aconsegueixi els aprenentatges proposats. Per a aquesta fi, s’estableixen una sèrie de fases: la fase inicial, la fase de desenvolupament i la fase final.

Cadascuna d’aquestes fases s’ocupa d’una funció específica dins del procés d’aprenentatge: la fase inicial prepara als alumnes i alumnes per a l’aprenentatge, en la fase de desenvolupament es proposen diverses activitats amb l’objectiu d’introduir i treballar nous continguts, i la fase final s’encarrega d’avaluar i reflexionar sobre els aprenentatges assolits.

A continuació, anem a veure algunes orientacions i exemples de com plantejar les activitats del punt de partida d’un projecte.

Quines tasques desenvolupem en el punt de partida d’un projecte?

Una de les primeres tasques a desenvolupar en la seqüència didàctica d’un projecte és presentar el tema de forma motivadora. Per a això podem ajudar-nos de vídeos o altres recursos multimèdia i procurar acostar-nos a la realitat de l’alumnat, iniciant un debat o fent-los preguntes sobre què pensen, si viuen o han viscut alguna situació similar a la suggerida, si s’havien plantejat alguna vegada el problema tractat, etc. Per exemple, si treballem el projecte «Em sento bé», sobre hàbits saludables, podem començar amb algun vídeo sobre esportistes famosos i preguntar als alumnes com mantenen el seu estat de forma, si és saludable la vida d’un esportista d’elit…

Després de presentar el tema ens serà fàcil enllaçar amb la següent activitat de la seqüència: avaluar i activar els seus coneixements previs. És important tenir en compte que quan parlem d’avaluar no ho fem en el sentit habitual de la paraula: no qualificarem ni corregirem, sinó que simplement recopilarem informació sobre el nivell de l’alumnat i, alhora, estimularem els seus coneixements previs sobre el tema del projecte.

Per aconseguir el nostre propòsit podem començar plantejant-los unes senzilles preguntes que, posteriorment, condueixin al debat. Per exemple, si estem treballant el projecte «Els nostres amics els animals», podem interessar-nos per l’últim animal que han vist: on ho van veure?; aquest lloc, és el seu hàbitat natural?; en cas que no ho sigui, quin és el seu hàbitat?; coneixen altres animals que visquin en el mateix hàbitat?; quins altres hàbitats coneixen?, etc.

Seguidament, realitzarem activitats per compartir objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació, és a dir, explicarem als alumnes què s’espera d’ells i com volem que l’aconsegueixin. Els mapes conceptuals són útils per a aquesta part de la seqüència d’aprenentatge, així com per activar els coneixements previs dels alumnes i detectar les llacunes existents. Aquestes llacunes es poden expressar en forma d’objectius d’aprenentatge mitjançant la pregunta: què volem aprendre i encara no sabem? Un altre ús dels mapes conceptuals és mostrar a l’alumnat la relació entre els seus coneixements previs i aquells que esperem aconseguir amb el projecte.

Una vegada els nostres alumnes tinguin clar el que es treballarà en el projecte hem de donar-los temps i espai per planificar les accions o tasques necessàries per donar resposta a la situació inicial. Per a això els proposarem un tipus d’activitats conegudes com a «bases d’orientació», és a dir, un llistat ordenat de les accions necessàries per realitzar un procés, en aquest cas, les tasques que componen el projecte.

Una manera eficaç de desenvolupar en l’alumnat habilitats i capacitats relacionades amb l’autonomia personal consisteix a implicar-ho a la planificació. Atès que Santillana Projectes ofereix el llistat de passos a seguir en cada projecte, podem proposar als alumnes que ho revisin o bé que ho comparin amb el llistat que ells mateixos hagin elaborat. A mesura que va avançant el projecte es pot anar comprovant la planificació dels alumnes i acabar d’ajustar allò que sigui necessari.

Com veieu, la fase inicial d’un projecte té com a objectiu preparar als nens i nenes per a l’aprenentatge. Santillana Projectes ofereix diverses activitats que responen a aquest requisit, però recordeu que podeu ampliar i afegir altres activitats per adaptar-les al vostre alumnat.

Us animem, doncs, a posar en pràctica alguna d’aquestes activitats i al fet que ens expliqueu com les heu realitzat i quin ha estat el resultat.