Encén el teu estel: la màgia de conrear l’atenció

Un dels reptes del professorat és saber captar i mantenir l’atenció del seu alumnat. En aquest post anem a compartir algunes idees útils per afavorir i desenvolupar els processos atencionales en el treball per projectes.

Durant els projectes s’insta a l’alumnat a que treballi de manera autònoma i és important ajudar-los a que desenvolupin estratègies per optimitzar el seu treball i per mantenir-se concentrats en les seves tasques.

Per començar, ens detindrem un moment a considerar alguns matisos sobre l’atenció.

Què és l’atenció?
L’atenció és com un focus, com la llum d’un estel que ens permet dirigir els nostres recursos cognitius cap a alguna cosa en concret per «il·luminar-ho», és a dir, per destacar-ho, mentre ignorem la resta. I, encara que ens sembli un procés natural i senzill, en realitat, els nous avanços en la neurociència ens mostren la seva enorme complexitat i heterogeneïtat.

Encara que existeixen diferents modalitats d’atenció, aquí ens anem a referir, especialment, a l’atenció executiva, modalitat que ens permet seguir el fil de l’explicació durant la classe, així com comprendre i estudiar els diferents continguts. Sabem que presenta el seu desenvolupament més important entre els 4 i els 7 anys, aproximadament. I encara que aquest sigui el moment idoni per treballar-la, a causa de la seva major plasticitat cerebral, és convenient conrear-la al llarg de les etapes següents.

Per què s’ha de treballar l’atenció?
L’atenció és un recurs limitat i per això és important aprendre a conrear-la i gestionar-la des dels primers anys. Tots sabem, per pròpia experiència, que mantenir l’atenció requereix d’un esforç voluntari i comporta una despesa d’energia.

En aquest punt convé tenir present que el temps atencional de l’alumnat es limita a uns pocs minuts i que funciona en cicles, de manera que el més adequat, tenint en compte el funcionament del nostre cervell, és organitzar la classe en blocs d’entre 10-15 minuts, depenent sempre de l’edat i de la complexitat de les tasques. Una classe que presenta un cert dinamisme afavoreix que l’energia atencional es renovi i, per tant, que els alumnes s’impliquin més.

Estratègies per a l’aula
Algunes pautes i exercicis senzills ens poden ajudar a construir i desenvolupar les bases neuronals de l’atenció i de l’autocontrol. És una habilitat transversal per la qual tot el temps invertit val la pena, ja que els seus fruits no solament es recullen en el present, sinó durant tota la vida.

Us proposem unes pràctiques senzilles que poden ser molt útils. És important recordar que explicar de forma breu i clara què anem a fer i per a què serveix afavoreix la motivació i implicació de tota la classe.

Pautes per activar i entrenar l’atenció:

  1. Us poden sorprendre les respostes dels vostres alumnes quan els formuleu preguntes com: sabeu què és l’atenció?, per a què serveix? o per què és important? Convidar a fer-se preguntes és una de les millors formes d’encuriosir i activar l’atenció. És interessant començar les classes amb preguntes oportunes, anècdotes o aspectes nous relacionats amb el contingut a desenvolupar.

2. En una fulla de paper en blanc, cada nen i nena escriu un adjectiu, una metàfora… o dibuixa un esbós de com imagina que és el seu estel, l’atenció. Posem la data i el nom i la guardem. Aquesta fulla serà com una llavor o una mascota a la qual anem a cuidar perquè creixi. Un altre dia poden afegir les activitats en les quals els resulta més fàcil estar atents i un altre les activitats que els costen més. I així, anar desenvolupant pas a pas més matisos, si volem aprofundir. Aquesta és una forma senzilla de començar a treballar sobre la metaconciència i l’autoconeixement.

3. Els exercicis basats en la propiocepció i la consciència corporal són un suport fonamental per aprendre a afinar, dirigir i sostenir l’atenció. Existeixen infinitat d’opcions que podem integrar a la classe fent un petit descans cerebral de 3-5 minuts. Per exemple, podem practicar asseguts o dempeus amb els ulls tancats conduint l’atenció com una llum que viatja a diferents parts del nostre cos, és a dir, fer un recorregut general pels peus, les cames, l’esquena, les mans i el cap. D’altra banda, el simple fet de tancar els ulls i portar l’atenció a la respiració és una de les formes més senzilles i immediates de recarregar la nostra energia atencional.

Aquestes són algunes propostes bàsiques que podeu adaptar segons les vostres necessitats i entorn. Per exemple, podem integrar un espai d’uns 5 minuts per practicar i entrenar el nostre cervell dins de l’aula a l’inici o en un intermedi de classe. També pot ser una bona preparació per introduir continguts que requereixin de processos cognitius més complexos i abstractes. És com fer escalfament abans de començar un esport, ens ajuda a aconseguir el to necessari alhora que incorporem hàbits neurosaludables.

Recordar

  • L’atenció és un recurs bàsic limitat que resulta imprescindible per a tot procés d’aprenentatge.
  • Aprendre a conduir voluntàriament la nostra atenció és una habilitat transversal necessària durant tota la vida. Sempre podem millorar aquesta habilitat perquè el nostre cervell té una meravellosa plasticitat.
  • Els descansos cerebrals són necessaris per poder renovar l’atenció.
  • L’atenció s’encén de forma natural quan alguna cosa connecta amb les nostres motivacions o interessos i, per això, és fonamental contextualitzar tot el possible els continguts. Naixem amb la necessitat d’aprendre allò que ens emociona i ens motiva per millorar.
  • L’atenció és clau en la regulació emocional, és la clau per a l’autocontrol.

Esperem que aquest article hagi estat del vostre interès!

Guia per dur a terme les tasques de recerca en Educació Primària

En aquest nou article seguim indagant sobre les fases de Santillana Projectes. Si anteriorment vam tractar la fase inicial en «Etapa inicial d’un projecte: el punt de partida», en aquesta ocasió ens centrarem en la següent: la fase de desenvolupament.

Abans de conèixer l’estructura i els tipus d’activitats que podem proposar a cada moment en la fase de desenvolupament d’un projecte, recordem que aquesta fase acostuma a ser la més llarga de totes i que la seva principal finalitat és introduir i treballar nous continguts amb l’objectiu d’aconseguir els aprenentatges esperats.

Com s’estructura aquesta fase?
Durant la fase de desenvolupament, les activitats es distribueixen en diverses tasques de recerca. Cadascuna d’elles se centra en un aspecte concret del tema que cal investigar i que ja es va presentar a la fase inicial. Aquestes tasques són relativament independents entre elles i no tenen un ordre preestablert. Per tant, es poden dur a terme en l’ordre que sigui més adequat a les vostres necessitats.

En finalitzar cadascuna d’aquestes tasques tindrem un resultat, sovint en forma d’aprenentatge, que ens acostarà a l’obtenció del producte final del projecte.


En primer lloc, proposarem als nostres alumnes activitats d’introducció de continguts amb la finalitat que puguin accedir a la informació necessària per realitzar les tasques establertes a la fase inicial (mitjançant les activitats d’anticipació i planificació). Aquestes activitats de recerca, experimentació, contrast d’informació, etc., han d’ajudar a comprendre els continguts que es proposen en la tasca de la fase de desenvolupament de Santillana Projectes.Recordeu que s’aconsella que aquestes activitats siguin treballades amb estructures cooperatives, com, per exemple, «La lectura compartida», «1.2.4» o «Els quatre savis». D’aquesta forma, s’afegeix tot el potencial del treball cooperatiu a la metodologia del treball per projectes.
Quines activitats cal realitzar en cadascuna d’aquestes tasques?

  • Finalment, recomanem també l’ús d’«organitzadors gràfics» de tot tipus per recollir les informacions investigades durant les tasques. Els organitzadors gràfics són un element d’ajuda molt destacat que, a més a més, permet desenvolupar les capacitats i habilitats relacionades amb el tractament de la informació.

  • Un altre tipus d’activitats que cal tenir en compte són aquelles destinades a la regulació i autorregulació de l’aprenentatge. A més d’activitats per treballar nous continguts, és necessari proposar en aquesta fase activitats que permetin a l’alumnat conèixer l’estat del seu progrés. D’aquesta forma, podem valorar si les activitats compleixen amb els objectius d’aprenentatge previstos i realitzar algun ajust en cas que sigui necessari sense haver d’esperar a una avaluació al final del procés.Per desenvolupar aquest tipus d’activitats, serà important elaborar durant la fase inicial una bona planificació de les accions a realitzar mitjançant alguns tipus d’activitats com, per exemple, els «Mapes conceptuals» o les «Bases d’orientació».

 

  • A més de les activitats de regulació de l’aprenentatge, és important desenvolupar activitats de regulació de les estratègies. De forma semblant al cas anterior, aquestes activitats permetran a l’alumnat establir que les tasques i les estratègies planificades en la fase inicial s’estan duent a terme i compleixen amb l’objectiu d’aconseguir donar resposta a la situació inicial, i realitzar els ajustos que siguin necessaris sense haver d’esperar al final del procés.


Deixem aquí, de moment, les fases dels projectes, però tornarem pròximament per tractar en profunditat l’última de les fases: la fase de síntesi. Fins llavors, no oblideu comentar-nos les vostres idees d’activitats per a la fase de desenvolupament: què us ha funcionat?, quines activitats són les que agraden més als vostres alumnes i alumnes?, etc. Esperem llegir les vostres aportacions!Finalment, recordar que aquells de vosaltres que vulgueu avaluar per mitjà del porfoli haureu de guardar el resultat de cadascuna d’aquestes tasques. En Santillana Projectes s’inclou, al final de cada tasca, una breu rúbrica d’autoreflexió de l’alumne sobre el treball que ha realitzat, bé individualment o bé amb el seu equip.

Introduir continguts d’altres àrees als projectes

Com haureu observat, Santillana Projectes està enfocat a l’àrea de coneixement del medi (social i natural), igual que altres projectes creats i dissenyats per centres educatius.

Per què els projectes es basen a l’àrea de coneixement del medi?
Aquesta àrea d’aprenentatge és la més propera a l’entorn i vida quotidiana del nostre alumnat, la qual cosa ens ofereix l’avantatge de tractar un tema des d’una visió més global i integradora. En el nostre dia a dia es produeixen situacions que ens exigeixen aplicar alhora la competència matemàtica, la lingüística i la del coneixement de l’entorn. Això és, el nostre dia a dia no està fragmentat en àrees de coneixement o assignatures. Per tant, és lògic pensar que els treballs per projectes han de ser interdisciplinaris, és a dir, que incloguin continguts i competències de les diverses àrees d’aprenentatge en la mesura del possible.

I pel que s’ha dit anteriorment, i si és la primera vegada que anem a treballar per projectes, recomanem començar per projectes de coneixement del medi i anar introduint a poc a poc continguts i aprenentatges d’altres àrees.

Com treballar continguts d’altres àrees en Santillana Projectes?
Santillana Projectes planteja, per tant, començar per l’àrea de coneixement del medi, àrea directament vinculada als continguts d’altres àrees. Per ampliar les àrees d’un projecte, el més fàcil i recomanable és iniciar-se per l’àmbit lingüístic i el matemàtic.

 L’àmbit lingüístic estarà present en qualsevol projecte que ens proposem, ja que sempre treballarem competències per a la comunicació i el tractament de la informació. També es poden plantejar continguts de l’àrea de llengua i literatura (fins i tot de llengua estrangera) que vagin més enllà dels purament comunicatius, com, per exemple:

  • Els textos narratius. Es poden extreure les característiques dels textos narratius en el projecte «Som exploradors» a partir de la lectura dels diferents diaris de bitàcola dels exploradors. Ara bé, l’exercització sobre aquest tipus de textos es treballarà en l’assignatura de Llengua.

Quant a l’àmbit matemàtic, a diferència de l’àmbit lingüístic els seus continguts dependran de la temàtica del projecte i del fil argumental. Si prenem com a exemple el mateix projecte del cas anterior, «Som exploradors», es poden introduir continguts relacionats amb:

  • Les unitats de mesura. Es poden introduir aquestes unitats estudiant, per exemple, el recorregut realitzat amb vaixell en el passat i en l’actualitat i veient que per a una mateixa distància hi ha diferents unitats de temps.

Una vegada realitzat aquest pas, si volem ampliar els projectes amb continguts d’altres àrees, el que podem fer és afegir tasques. Us explicarem en un futur article com fer-ho. Una altra opció és personalitzar els projectes segons els interessos dels alumnes i alumnes cap a un tema en concret i proposar-los llavors una nova tasca de recerca.

Us animem al fet que compartiu amb nosaltres vostres experiències!