Quines activitats treballarem a la fase final

Benvinguts de nou a un article, en aquest cas l’últim de la sèrie, sobre les fases de la seqüència didàctica d’un projecte. Si en la fase inicial “Etapa inicial d’un projecte: el punt de partida” d’un projecte vam veure la importància que les activitats preparen a l’alumnat per a l’aprenentatge, i en la fase de desenvolupament “Guia per dur a terme les tasques de recerca en Educació Primària” vam veure també com es proposen activitats que ajudin a l’alumnat a dur a terme aquests aprenentatges, en aquest post anem a aprendre quins tipus d’activitats i quines funcions tenen per assegurar una bona fase de síntesi per al nostre projecte. Estàs llest/a? Som-hi!

De la mateixa manera que en les fases anteriors, les funcions que s’han d’assegurar en la fase de síntesi estan clares i definides. D’aquesta forma, les activitats proposades a l’alumnat haurien de permetre:

  • Aplicar aquells coneixements que ha realitzat durant les fases anteriors.
  • Organitzar i posar en ordre aquests aprenentatges.
  • Reflexionar sobre l’après i el procés seguit.

Anem a veure, amb més detall, cadascuna d’aquestes funcions.

1. Treball final

Els Projectes Santillana s’han dissenyat per fomentar l’aprenentatge significatiu i funcional, i un dels requisits perquè això sigui possible és que l’alumnat pugui comprendre de forma clara la funció i el significat dels aprenentatges realitzats. Per a això, tots els Projectes Santillana incorporen, en la seva fase final, activitats que permeten als i les alumnes posar en pràctica els aprenentatges realitzats en contextos de la vida real i amb l’objectiu de solucionar problemes concrets.

Per posar alguns exemples del que significa aquest producte final, podem observar que, en el projecte sobre les plantes, “Som jardiners i jardineres”, durant la fase final del projecte es demana a l’alumnat la construcció d’un hort vertical. Per a això, s’utilitzaran els aprenentatges sobre les plantes realitzats durant les activitats de la fase anterior per dur a terme aquesta tasca.


En un altre dels projectes proposats per Santillana, “Comprem i venem”, les activitats de la fase de desenvolupament permeten a l’alumnat aprendre tot el necessari per a, posteriorment, organitzar un mercat ambulant solidari.

D’aquesta forma es finalitza el projecte posant en pràctica, en un context proper a la realitat, tot allò que s’ha treballat durant les activitats anteriors. Això permet que aquests aprenentatges es duguin a terme coneixent la funció que tenen per resoldre problemes de la vida quotidiana i adquirint un significat més profund en l’alumnat que facilita la seva adquisició.

2. Què hem après

Una vegada que hem dut a terme el treball final del projecte, és a dir, aquell producte o artefacte que s’havia plantejat a l’inici de les activitats, passem al moment de posar en ordre els aprenentatges realitzats. Per a això és important plantejar activitats mitjançant les quals els i les alumnes puguin identificar, de forma independent del producte final, els aprenentatges que han dut a terme durant les activitats proposades al llarg del projecte.

Per exemple, en el projecte “Els nostres avantpassats,  els romans”, després de l’activitat de treball final, es proposa als alumnes una activitat d’anàlisi en la qual han d’identificar aquells elements de la cultura romana que perviuen en la cultura actual.

 

 

D’altra banda, en el projecte sobre els animals invertebrats, Quantes bestioles”, es proposa a l’alumnat la confecció d’un mapa conceptual en el qual mostrar les relacions entre els conceptes treballats durant el projecte.

3. Autoreflexió

Finalment, no podem acabar un projecte, o qualsevol altra proposta d’aprenentatge, sense dedicar uns instants a la reflexió del procés i les estratègies realitzades. En cadascun dels Projectes Santillana trobareu activitats que us ajudaran a realitzar aquestes reflexions i fomentar les habilitats i capacitats de metacognició del vostre alumnat.

Per això, tots els Projectes Santillana ofereixen, com a activitats finals, dos qüestionaris de valoració: el primer d’ells sobre el propi alumne i el segon sobre el treball en equip.

En la valoració personal es pregunta a l’alumne sobre què li ha semblat el projecte, què li ha agradat més i menys, les dificultats que ha trobat i com superar-les, què li agradaria haver fet que no ha pogut, quina ha estat la seva aportació a la resta de l’equip de treball i quins aprenentatges ha adquirit a través de les activitats proposades.

La valoració sobre l’equip consisteix a reflexionar sobre l’organització, el nivell de col·laboració, l’aprofitament del temps i el respecte i el suport cap a la resta de companys.

Encara que d’entrada puguin semblar activitats “complementàries” o menys necessàries que la resta d’activitats del projecte, la veritat és que aquest tipus d’activitats són molt importants de cara a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre entre l’alumnat. Aquesta competència clau és de vital importància per poder regular el propi aprenentatge d’una persona i permetre que aprengui al llarg de tota la seva vida i desenvolupi també la seva autonomia.

Amb aquest repàs a les activitats de la fase de síntesi d’un projecte, acabem l’últim dels articles dedicats a les fases d’una seqüència. Esperem que us hagin resultat interessants i, sobretot, que us donin moltes idees per poder aplicar a la vostra aula. No oblideu deixar-nos un comentari si heu aplicat alguna d’elles i fins i tot si teniu algun dubte sobre la seva aplicació. Estarem encantats de contestar a tots ells!

Consells per contextualitzar el punt de partida

En un article anterior, «Etapa inicial d’un projecte: el punt de partida», us vam exposar els tipus de tasques que es desenvolupen en la fase inicial de Santillana Projectes. En aquesta ocasió, us anem a mostrar com contextualitzar el punt de partida i el producte final al vostre centre.

Per què contextualitzar els projectes?

L’aprenentatge significatiu es produeix a partir de la connexió entre les noves idees i les que ja coneixem, és a dir: coneixements previs, entorns coneguts, situacions properes a la nostra realitat, etc. D’aquí la importància de contextualitzar els projectes.

Amb l’objectiu d’aproximar-nos a l’entorn o situació concreta dels vostres centres educatius, us proposem com a exemple la contextualització del projecte «Navegant pel riu».

Com contextualitzar el punt de partida?

El més fàcil és proposar una sortida o visita a un riu de la vostra ciutat, poble o província i fer preguntes sobre ell: porta sempre la mateixa quantitat d’aigua?, es feia algun ús del riu en el passat?, i ara?, és natural el color de la seva aigua? 

A partir de preguntes com aquestes podem iniciar el projecte en un context propi.

Ara bé, és possible que el nostre centre educatiu no disposi d’un riu proper. L’ús del riu com a nucli temàtic respon a un tòpic de treball que ens serveix com a «excusa» per reorganitzar una sèrie de continguts curriculars al voltant d’un tema interessant per als nens i les nenes. No disposar d’un riu proper al centre no implica que no puguem proposar escenaris alternatius que ens ajudin a treballar l’aigua com un ben escàs que cuidar.

El primer que hem de fer per contextualitzar el projecte és buscar llocs alternatius i propers en els quals puguem trobar aigua: algun embassament, aiguamolls, sèquies, canals, zones nevades de muntanya, el mar… Qualsevol d’aquests escenaris ens servirà per exposar les conseqüències de l’acció humana sobre les aigües i la conservació de les espècies d’animals i plantes que allí habitin.

Fins i tot en aquelles zones d’Espanya on escasseja l’aigua, alguns mestres ens han manifestat que han aprofitat el projecte «Navegant pel riu» per treballar l’escassetat de pluges i la desertització com a manera de sensibilitzar als seus alumnes sobre la preservació de l’aigua i els riscos del canvi climàtic.

Com contextualitzar el producte final?

La flexibilitat que ofereixen els projectes pel que fa al punt de partida és extensible també al producte final, que podrem modificar en cas necessari. Per exemple, en el cas del projecte sobre els rius, podem trobar altres alternatives:

  • Fer una presentació, mitjançant un lapbook, d’alguns dels animals o plantes autòctones de la zona aquàtica escollida.
  • Organitzar una jornada sobre la protecció dels aiguamolls.
  • Dissenyar un panell informatiu sobre l’evolució de la desertització de la zona on vivim.
  • Preparar un díptic informatiu sobre el funcionament d’una planta dessalinitzadora.
  • Organitzar una campanya de conscienciació sobre la preservació d’una espècie (planta o animal) en perill d’extinció per la contaminació/desertització de la zona on vivim.
  • Dissenyar un artefacte de recollida d’aigua sobrant de la dutxa, pensant en els usos que se li podria donar a aquesta aigua.
  • Construir una maqueta que il·lustre com arriba l’aigua a les nostres cases i el camí que segueix fins a arribar al mar.
  • Construir una maqueta que indiqui per on discorren els rius subterranis de la zona on vivim.

Si ja heu començat a treballar amb els projectes, segur que heu realitzat activitats de contextualització, ens les expliqueu?

Les idees clau per treballar per projectes

Després de les vacances de Nadal és moment de reprendre les nostres rutines escolars. És possible que aquest sigui el primer any que treballeu per projectes i que les vostres rutines siguin diferents, al que a poc a poc us anireu acostumant.

Per ajudar-vos a seguir treballant amb Santillana Projectes de la millor manera possible, us recordem les idees clau per establir rutines i reforçar aquesta nova metodologia.

Idees clau del treball per projectes

  1. L’aprenentatge significatiu

La principal finalitat de la metodologia de Santillana Projectes és consolidar els aprenentatges en l’alumnat perquè aquests siguin permanents i no s’oblidin després de realitzar un examen. Volem que l’aprenentatge es pugui comprendre, argumentar i defensar, i també aplicar i utilitzar al moment adequat, tant dins de l’àmbit escolar com fora d’ell.

2. La motivació

Per aconseguir que el nostre alumnat tingui bona disposició per aprendre hem de considerar els seus interessos, conèixer-los, saber el que els motiva, què els preocupa…

Una bona manera de treballar la motivació és organitzar una assemblea al començament del projecte i deixar que les i els alumnes expressin les seves idees i opinions, i diguin quines parts del projecte els interessa més resoldre.

3. La realitat

Santillana Projectes parteix de situacions reals, és a dir, les i els alumnes aprenen per a què serveixen els continguts a partir de la seva aplicació. A més, aquesta metodologia permet modificar els projectes per acostar-los a la realitat concreta i específica de l’alumnat.

En un proper article us donarem més idees sobre com dur a terme aquesta contextualització.

4. El conflicte cognitiu

Les i els alumnes han de fer-se preguntes que els empenyi a investigar, contrastar, reflexionar, etc. Haurem, per tant, d’animar-los a participar i a expressar les seves opinions, per a què les preguntes sorgeixin d’ells mateixos.

Una bona manera de treballar aquesta part és promoure debats i pluges d’idees després de la presentació de la situació inicial.

5. L’autorregulació

L’autorregulació consisteix que l’alumnat sigui autònom i sàpiga per si mateix què està aprenent, si necessita millorar, si li faltarà temps per acabar el que té previst, etc. Aquí intervenen diversos factors: l’autonomia, l’aprendre a aprendre i la metacognició.

Una bona manera de treballar l’autorregulació és elaborar guions de treball que defineixin les tasques que cada grup d’alumnes haurà de desenvolupar i guardar un espai de temps en finalitzar cada tasca per valorar el treball realitzat.

Aquestes idees clau del treball per projectes defineixen algunes de les rutines del nostre dia a dia a l’aula que integrarem gradualment