El projecte “Els nostres amics els animals” a fons! Guia per a la seva implementació

En aquest article anem a acompanyar-vos en la implementació del projecte “Els nostres amics els animals”, de nivell I. Per a això us proporcionarem algunes idees i consells que us ajudaran a dur a terme els objectius proposats en aquest projecte.

El projecte

Aquest projecte consisteix en l’estudi i anàlisi dels animals vertebrats a partir de conèixer com són, què mengen, com neixen, en què es diferencien, on viuen i quins són els animals que hi ha en perill d’extinció.
Com a motivació inicial del projecte, es planteja una situació-problema en la qual ens trobem amb un grup d’animals que, després d’un naufragi, han arribat a un lloc fred pel qual no estan preparats.

Com plantejar el punt de partida del projecte?

A partir de la imatge de la pàgina 8 podem seguir aquesta seqüència d’accions:

  1. Analitzar la imatge i plantejar preguntes en gran grup. 
  • Què penseu que ha succeït? Deixarem un parell de minuts per a què els i les alumnes analitzin la imatge i detectin el vaixell naufragat que apareix en la part superior dreta de la imatge. Mitjançant aquesta activitat estarem treballant la inferència en imatges. Hem de respectar totes les hipòtesis formulades per l’alumnat.
  • Es poden quedar aquí aquests animals?
  • És urgent que els traslladem a un altre lloc perquè puguin viure? On? Per què?
  • Quins animals sí poden viure al Pol Nord?

  1. Exposar les conseqüències i resultats de la situació. 

Per exemple, podem representar a la pissarra o en la PDI dos cercles separats. En el primer es pot preguntar a l’alumnat com va poder ocórrer que el vaixell naufragués (conseqüències del naufragi), mentre que en el segon cercle podem anotar les conseqüències que l’accident de vaixell pot comportar per a aquests animals. Activitats de reflexió com aquesta ajudaran als i les alumnes a prendre consciència de la complexitat de la realitat i entendre per què uns animals poden viure en un determinat hàbitat i uns altres no.

  1. Preguntar a l’alumnat en quin hàbitat se sentirien més còmodes els animals.

Una altra opció per iniciar el projecte és la proposta de la pàgina 44 del dossier del professorat. Utilitzant la mateixa làmina, podem convidar a classe a algun biòleg, zoòleg o, fins i tot, a una persona que es fes passar per aquests professionals, perquè en nom d’un equip d’investigadors els puguem ajudar a classificar els diferents animals naufragats, amb la finalitat de trobar-los una llar adequada a cadascun.
En relació amb les preguntes formulades, proposarem estudiar amb més detall l’hàbitat de cadascun dels animals naufragats (o d’altres animals). En aquest sentit, el producte a desenvolupar en aquest projecte consistirà en una maqueta del lloc en el qual haurien de viure els animals que hem seleccionat. Per resoldre aquesta situació i realitzar la maqueta haurem d’investigar sobre aquests animals, conèixer les seves característiques i què necessiten per viure.

Quan realitzar el producte?
Per a l’elaboració de la maqueta podem optar per dues opcions:

  • Opció 1. Realitzar la maqueta després de les tasques de recerca. És la proposta que trobarem en el projecte i la que ens resultarà més fàcil de seguir i realitzar, ja que, una vegada que recopilem tota la informació sobre els animals i els seus hàbitats, ens plantejarem com realitzar la maqueta.

Consell! Tota la informació que anem recopilant i que ens servirà per definir la maqueta l’hem d’anar anotant en el portafoli.

  • Opció 2. Realitzar la maqueta a mesura que anem resolent les tasques de recerca. Atès que cada tasca de recerca ens proporcionarà informació sobre els animals i els seus hàbitats, a mesura que coneixem les seves característiques podrem anar plasmant-les en la maqueta.

Consell! Per realitzar aquesta opció serà necessari acordar prèviament quina maqueta representarà cada grup i quines tècniques plàstiques i/o materials emprarà per realitzar-ho.

Si ja heu implementat aquest projecte, estarem encantats d’escoltar com ha estat la vostra experiència.

Ajudar al nostre alumnat a treballar cooperativament: cohesió de grup

La cohesió de grup és una de les qüestions que més preocupa al professorat quan es parla del treball per projectes, ja que no tot l’alumnat vol compartir moments de treball amb els companys i les companyes, o bé no tots en saben. Molts dels i les alumnes no estan acostumats perquè ho han fet poques vegades o fins i tot no ho han fet mai.

Així que per implementar de la millor manera possible els projectes, alhora que el nostre alumnat treballa cooperativament, hem de treballar la cohesió de grup. Per això, en aquest article proposem la introducció sistemàtica de dinàmiques de grup per predisposar a l’alumnat a treballar en equips cooperatius i amb èxit.

Cohesionar grups
Hem de tenir en compte que la tasca de cohesionar els equips, així com la d’afavorir i promoure les seves capacitats associatives, és un aspecte que sempre hem d’estar treballant. És a dir, un equip cooperatiu no estarà mai totalment cohesionat, ja que sempre hi haurà noves circumstàncies i/o conflictes d’interessos entre els i les alumnes.

I no hem d’oblidar que, segons l’etapa madurativa en la qual es trobi el nostre alumnat, el seu nivell d’egocentrisme pot obstaculitzar el bon desenvolupament de les seves habilitats cooperatives. Aquest és el nostre cas. Els nens i nenes de l’etapa d’Educació Primària saben competir, però han d’aprendre, de manera progressiva, a cooperar i anar tots a una. Això ho aconseguirem motivant-los a través de dinàmiques i jocs de cohesió.

Per tant, proposem la pràctica de tot tipus de jocs i dinàmiques de grup:

  • Dinàmiques de presentació a principi de curs o quan arriba una alumna o un alumne nous.
  • Dinàmiques de distensió per alliberar energia, estimular el moviment i trencar els moments de tensió.
  • Dinàmiques de coneixement per millorar les relacions i els vincles d’amistat entre els i les
  • Dinàmiques de contacte per afavorir la cohesió, l’autoestima i el reconeixement dels altres a través del contacte físic.
  • Dinàmiques de predisposició al treball en equip amb la finalitat que els i les alumnes juguin i gaudeixin junts mentre aconsegueixen els seus objectius.
  • Dinàmiques de reconeixement i acceptació de les diferències, de respecte mutu, per contribuir al desenvolupament integral dels nostres alumnes i alumnes.

Si treballem la cohesió de grup de manera més o menys sistemàtica amb el nostre grup de classe, aconseguirem que tots sentin que formen part d’una petita comunitat d’aprenentatge i, de manera progressiva, aniran sentint també que formen part d’un grup de companys amb el qual mantenen un gran vincle. Així, els anirem predisposant a treballar en equip!

Ànim! Aquest és un primer pas per iniciar el canvi en la nostra manera d’ensenyar als i les nostres alumnes a aprendre de manera assertiva, cooperativa i integral!

Dinàmiques de cohesió de grups
En aquest post us proposem un parell de dinàmiques per començar a practicar.

1.Les cadires cooperatives

Aquesta dinàmica promou la cooperació i la solidaritat entre iguals. I resulta molt divertida perquè consisteix a fer el contrari del tradicional “joc de les cadires”.

Es tracta de formar un cercle amb totes les cadires. Cada alumne o alumna ha d’asseure’s en una cadira. Quan posem música han de ballar i donar voltes a la rotllana. Mentrestant, el docent treu una cadira. Quan la música s’atura, tots els nens i nenes han d’aconseguir asseure’s.
Veureu que haureu d’anar guiant-los en aquesta aventura, ja que cal recordar-los la consigna inicial que tots han de poder asseure’s quan s’aturi la música.
A mesura que es van traient cadires, ells mateixos aniran desenvolupant estratègies per compartir les cadires, fins que quedi una sola i tots hagin d’asseure’s en ella, un en la falda de l’altre.

  1. Terra, foc, aigua, aire!


Aquesta és una dinàmica de contacte i ha estat dissenyada amb la finalitat de promoure el reconeixement de tot l’alumnat i el sentiment de pertinença a un grup. A més, millora l’autoestima de l’alumne o l’alumna i també l’estima cap als companys.

Es tracta de formar equips reduïts d’uns 4-5 nens o nenes. Han de formar un cercle, una mica separats, i un d’ells ha de situar-se enmig de la rotllana.

Quan el docent diu “Terra”, els i les alumnes que formen la rotllana han de realitzar un massatge suau amb els punys al company del mig durant uns 30 segons.

Quan la consigna és “Foc”, han de fer un massatge al company o la companya del mig efectuant pessics suaus amb les puntes dels dits durant 30 segons més.

Quan es digui “Aigua”, els alumnes i alumnes del cercle realitzaran un massatge al company del mig, des del cap fins als peus, en forma de cascada d’aigua a través dels palmells de les mans. També 30 segons més.

I, finalment, quan el docent diu “Aire”, els i les alumnes del cercle han d’estirar els braços en direcció al company del migi, sense tocar-ho, intentaran passar energia positiva cap a ell. Aquesta energia serà invisible i es realitzarà durant 30 o 40 segons més.

Aquest procés hem de repetir-ho fins que tots els nens i nenes hagin tingut l’oportunitat d’estar situats en el mig del cercle i gaudir d’aquest fabulós massatge.

Esperem que aquestes dinàmiques siguin del teu interès i que els teus alumnes les gaudeixin!

Idees per no oblidar les competències transversals

En el treball per projectes es posen en pràctica activitats i situacions que pretenen ser el més properes a la realitat, i tal com coneixem la nostra realitat no actuem solament amb un àrea de coneixement, sinó que les posem totes en joc de manera simultània.

Això implica que amb aquesta metodologia també motivem al nostre alumnat a treballar les competències transversals.

Què entenem per competències transversals?
Són totes aquelles que no pertanyen a una àrea del coneixement específica, però estan presents en totes les assignatures o, en aquest cas, en tots els projectes. Per exemple, estem parlant de les competències:

  • TIC.
  • Aprendre a aprendre.
  • Autonomia.
  • Treball cooperatiu.
  • Etc.

Encara que els projectes utilitzen com a fil conductor l’àrea de Ciències Naturals o Ciències Socials, ja que són les àrees més properes per tractar temes globals de la realitat, això no vol dir que no puguin incloure competències i continguts d’altres àrees.


El mateix ocorre amb aquest tipus de competències transversals que de manera natural van apareixent en aquest tipus de metodologia. Atès que sorgeixen preguntes com les següents: cal treballar totes les competències transversals en cada projecte?, com s’integren a la programació?, com s’avaluen?, anirem resolent aquests dubtes a poc a poc.

Es treballen totes les competències transversals en cada projecte?
Tot dependrà de la nostra proposta metodològica de curs, és a dir, si hem decidit treballar tot el curs amb diferents projectes, és obvi que podem distribuir i graduar l’aprenentatge de les competències transversals entre els diferents projectes. En canvi, si durant tot el curs ens hem proposat treballar un únic projecte, segurament aquest contempli més competències transversals que l’opció de diversos projectes en el curs.

També influirà la durada que li atorguem al projecte i el tipus de dinàmiques grupals, de recerca, etc., que proposem en cada projecte.
La nostra proposta per treballar amb els Projectes Santillana és distribuir les competències transversals que corresponen al nivell entre els diferents projectes, de manera que en cadascun es potenciï o es centri l’atenció sobre una de les competències, és a dir, l’opció 1 de la imatge anterior.

Com s’integren a la programació?
Seguint la proposta que fem per distribuir les competències transversals entre els diferents projectes que treballem al llarg d’un curs (opció 1), hauríem de revisar els projectes que implementarem i analitzar quin tipus d’activitats destaquen. Per exemple, en els projectes que es contextualitzen en situacions passades o històriques, com el de l’Imperi romà, tindrà més sentit que es destaquin les activitats de cerca d’informació, interpretació, anàlisi, etc., per la qual cosa podem assignar a aquest les competències relacionades amb els processos de cerca, el mètode científic, el tractament de la informació, etc. En canvi, en projectes en els quals calgui crear material audiovisual, com, per exemple, el projecte “Em sento bé”, en el qual cal realitzar la campanya informativa, podrem destacar les competències relacionades amb l’ús de les TIC.

L’important d’aquesta distribució serà garantir que, encara que cadascuna de les competències es treballin en tots els projectes, donem eines a l’alumnat i els ajudem a desenvolupar-les.

Com s’avaluen?
Si hem optat per distribuir les competències entre els diferents projectes (opció 1), ens serà més fàcil integrar-les en l’avaluació, ja que en cada projecte ens centrarem en unes competències en concret. Per exemple, si un projecte hem decidit focalitzar-ho en l’ús de les TIC, encara que en aquest projecte es realitzin treballs grupals, ens centrarem a avaluar si els i les alumnes utilitzen l’eina TIC per a l’ús que correspon. En canvi, si un altre dels projectes l’hem decidit focalitzar en el treball cooperatiu, a pesar que es facin activitats amb eines TIC, ens centrarem a promoure l’aprenentatge i a avaluar la cooperació, a assumir responsabilitats, realitzar les tasques que se’ns han assignat, respectar les opinions i valoracions dels companys i les companyes, etc.

D’aquesta manera aconseguirem treballar totes les competències transversals durant el curs i, a més, amb la metodologia més idònia per a aquests casos, ja que els i les alumnes les estaran posant en pràctica de manera permanent i els anirem ajudant a millorar-les.

Com us heu plantejat el treball d’aquest tipus de competències al vostre centre?