Coneixem a fons una experiència amb Santillana Projectes. Entrevista a Sergio Pina, docent del centre Sant Bartolomé

En un article anterior tractem l’experiència amb Santillana Projectes del centre educatiu Sant Bartolomé (Oriola). Us recomanem llegir l’article: «Una gran experiència al centre Sant Bartolomé (Oriola)», en el qual expliquen com van dur a terme el projecte «Vivim junts».

La seva experiència ens va resultar tan interessant que hem volgut aprofundir més. Us presentem a continuació l’entrevista realitzada a Sergio Pina, docent de Primària i implementador de Santillana Projectes.

Primer de tot, vam voler conèixer com i per què van començar a treballar amb Santillana Projectes:

Què us va motivar a utilitzar Santillana Projectes al vostre centre?

Ens havíem aventurat ja a treballar per projectes a les àrees de ciències de la naturalesa i socials. Però l’inici va ser una mica dur, ja que partíem de zero en aquesta metodologia i no teníem per tant cap experiència. Quan vam tenir notícia dels projectes Santillana, ens vam adonar que ens vindria bé una ajuda, ja que l’elaboració dels teus propis projectes porta molt treball i tampoc sabíem si l’estàvem fent del tot bé.

Després, vam voler saber més sobre l’experiència amb el projecte «Vivim junts» i que ens van explicar prèviament: 

Com vau decidir començar el projecte «Vivim junts» simulant una carta de l’alcalde per demanar l’ajuda dels vostres alumnes i alumnes?

Vàrem triar la proposta de Santillana per a l’esdeveniment inicial, ja que ens va semblar bastant atractiva i la vam adaptar al nostre centre i localitat.

Com heu utilitzat el quadern del projecte?

L’utilitzem com un quadern amb propostes de tasques de recerca que ens conduirien a aconseguir els aprenentatges necessaris per poder realitzar el producte final. Havíem de conèixer la nostra localitat i els seus problemes per tractar de donar-li solucions.

En quin grans blocs vau dividir el projecte?

Podríem dir que en tres:

1) Punt de partida al costat de la presentació del projecte i producte final, avaluació inicial i formació d’equips cooperatius.

2) Tasques de recerca.

3) Elaboració i presentació del producte final.

Segons heu anat desenvolupant el projecte amb els alumnes, heu introduït modificacions?, podries comentar-nos alguna?

Hem introduït alguna tasca, com la visita de la regidora i la sortida a museus, oficina de turisme i ajuntament. O, per exemple, la realització de les eleccions a alcalde o alcaldessa i la realització dels DNI.

Com heu avaluat el projecte i com valoreu el treball cooperatiu per al desenvolupament del producte final?

Per a l’avaluació del projecte ens hem basat en les rúbriques aportades per Santillana, així que hem tingut en compte les tasques del portfoli, el producte final, el procés d’aprenentatge i el treball cooperatiu. Aquest últim creiem que enriqueix molt l’elaboració del producte final mentre que ho fa més divers, alhora que afavoreix les relacions interpersonals entre els alumnes i permet un enfocament des de diferents punts de vista.

Com van reaccionar els alumnes? S’han mostrat més motivats, han participat més, han volgut aprofundir en algun tema del projecte? Com valoreu aquesta experiència?

Es van mostrar molt motivats des del començament i sorpresos per la carta rebuda. Al llarg del projecte han estat participatius. Des del centre valorem l’experiència com molt positiva.

Per tant, podem veure que seguint la proposta i suggeriments de la guia didàctica del projecte es poden realitzar experiències molt complertes. Ara bé, què hi ha sobre la planificació d’aquest projecte i activitats? També els vam voler preguntar sobre aquest tema, ja que sol preocupar a l’hora d’iniciar un canvi de metodologia com aquest:

En el relat de l’experiència s’exposen moltes activitats i molt diverses que requereixen d’una gestió prèvia (contactar amb la regidora d’Educació, realitzar les visites als museus, simular unes eleccions, etc.). Va fer falta una planificació prèvia a la realització del projecte?

Evidentment vam haver de planificar-les, però les idees van ser sorgint durant la realització del projecte. Tenim la sort de tenir bona relació amb la regidora d’Educació i ella es va mostrar col·laborativa en tot moment.

Quants dies o temps aproximat heu dedicat a la preparació del projecte? I quants dies o sessions us ha ocupat el seu desenvolupament?

Vam estar preparant el projecte una setmana abans de començar, en les exclusives (hores no lectives) i alguna estona a casa. També dediquem alguna estona més durant el desenvolupament del mateix perquè ens anaven sorgint idees. Però no sabria dir el temps exacte. Quant al seu desenvolupament, ocupem unes 24 sessions més el dia d’excursió.

Ja fa dos anys que treballeu per projectes, però el primer projecte que vau aplicar era tan complet i amb tanta diversitat d’activitats com «Vivim junts»? Quina diferència hi ha respecte al primer projecte o com creeu que heu evolucionat amb aquesta metodologia?

Com us comentava al principi, comencem des de zero en aquesta metodologia, i, per descomptat, el primer no va ser tan complert ni tan divers en activitats com aquest. La gran diferència és que comptem amb una mica més d’experiència unit al fet que, des del meu punt de vista, Santillana Projectes està molt bé estructurat, alhora que et proposen una gran varietat d’activitats. Crec que en aquest aspecte hem evolucionat molt positivament.

Us heu proposat algun nou repte per als propers projectes: introduir algun tipus d’activitat, donar més autonomia als alumnes, treballar cooperativament, introduir continguts d’altres àrees, etc.?

Tenim en ment seguir amb el treball per projectes i anar introduint a poc a poc continguts d’altres àrees amb la finalitat d’acabar abordant el currículum de cadascuna de les àrees. D’altra banda, ens agradaria aprofundir més en el treball cooperatiu.

Així doncs, tal com ens explica Sergio, es pot anar evolucionant a partir de l’experiència amb el treball per projectes i descobrir que cada vegada realitzem projectes més complerts. Per això mateix, és normal que en els primers projectes que duguem a terme no treballem totes les activitats proposades en el quadern i en la guia didàctica, ja que hem d’acostumar-nos, nosaltres i els nostres alumnes, a la nova metodologia. I així, a poc a poc, podrem anar introduint noves maneres de fer, com, per exemple, treballar cada vegada de manera més cooperativa.

Com a conclusió final ens quedem amb la reflexió de Sergio quan li preguntem què li aporta treballar amb aquesta metodologia:


Imatges cedides pel centre:

Esperem que continueu compartint amb nosaltres les vostres experiències. Moltes gràcies

Gamificando el treball per projectes en Educació Primària

Des de fa un temps, el concepte de gamificació, o ludificació, ha guanyat certa rellevància en la nostra societat i, més concretament, en l’àmbit educatiu. Si bé les definicions poden ser variades, depenent del punt de vista, el sector en el qual s’utilitzi, etc., podríem decantar-nos per la simplicitat i definir la gamificació com l’ús d’elements lúdics en entorns no lúdics amb la finalitat de generar determinats comportaments. És a dir, la gamificació proposa utilitzar elements propis del joc per aconseguir que les persones es comportin d’una determinada manera.

Aquesta idea no és, ni molt menys, nova. Ja fa temps que es coneix el poder motivador del joc. En la mítica escena de la pel·lícula Mary Poppins (1964), Julie Andrews comença la cançó amb les següents paraules:

In every job that must be done 

there is an element of fun.

You find the fun and snap!

The job’s a game

and every task you undertake

becomes a piece of cake.

A lark! A spree! It’s very clear to see that.

Aquesta idea també l’apliquem sovint en la nostra tasca educativa, incloent alguns elements propis dels jocs en les activitats i projectes d’aprenentatge.És a dir, si en cada tasca som capaços de trobar un element divertit (xas!), podem convertir la tasca en un joc i, d’aquesta forma, és més fàcil de realitzar.

Anem a veure quins són els elements lúdics més habituals i de quina forma els podem incloure en Santillana Projectes.

Implementar l’ús de nivells d’experiència

En tots i cadascun dels projectes d’aprenentatge de Santillana es proposa l’ús dels càrrecs típics de l’aprenentatge cooperatiu, és a dir, que els alumnes puguin exercir una sèrie de tasques relacionades amb el bon funcionament del grup. Aquests càrrecs són: secretari o secretària, portaveu, coordinador o coordinadora i supervisor o supervisora.

Una forma de gamificar aquests càrrecs és mitjançant la introducció d’una mecànica de nivells d’experiència. Per a això seria necessari fer un llistat de les tasques que té cadascun dels càrrecs, ordenar-los per nivell de complexitat (de menor a major) i dividir aquesta llista pel nombre de nivells que decidim.

Per exemple, en el cas del secretari o secretària podríem proposar els següents nivells:

−Nivell I: prendre nota de les decisions.
−Nivell II: recordar les tasques pendents.
−Nivell III: comprovar que tots porten el material.
−Nivell IV: mantenir ordenades les carpetes de l’equip.

En començar el primer projecte, tots els càrrecs parteixen del nivell I amb el seu corresponent primera tasca de la llista. A mesura que es van realitzant les tasques de forma correcta, l’alumne o alumna aconsegueix arribar al nivell II, en el qual adquireix una nova habilitat, que en el cas del càrrec de secretari és la de recordar tasques pendents. Quan domina aquesta segona habilitat, aconsegueix el nivell III, i així fins a arribar al nivell màxim de cada càrrec. Una adaptació a aquesta idea és que, amb cada nou nivell, a més d’aconseguir una nova capacitat, o responsabilitat, adquireixin també algun tipus de benefici associat.

 

Escombri de progrés del projecte

Una altra manera d’afegir una capa de gamificació als nostres projectes és confeccionar una barra de progrés que ens doni una idea del nivell de consecució de les tasques que conformen el projecte.

Per a això tan sol és necessari construir aquesta barra amb algun material que ens permeti retallar-ho amb facilitat (paper d’embalar, cartolines…) i dividir aquesta barra segons les tasques de recerca que anem a realitzar durant el nostre projecte.

El punt de partida serà la primera activitat de coneixements previs, i el punt final, la presentació del producte. A mesura que anem completant tasques, anirem fent avançar la barra de progrés.

Aquest moment ens pot servir per tractar amb els alumnes els aprenentatges realitzats, les tasques que queden pendents i valorar l’estat general del projecte.

 

 

Storytelling

Un altre element interessant, i que també entra en l’àmbit de la gamificació, podria ser el de fomentar la narrativa i l’storytelling propi de cadascun dels projectes. D’aquesta forma, a mesura que avança el projecte també anem avançant en una història i descobrint coses noves sobre els personatges que hàgim creat o ampliat.

Un exemple podria ser inventar una història o rerefons al projecte sobre l’Imperi romà, que ens permeti utilitzar-la com a eix vertebrador de les tasques de recerca. L’element motivador d’aquesta idea és que l’alumnat va descobrint, a poc a poc, la història que s’ha creat. Cada nou fragment d’història és la recompensa per alguna tasca realitzada correctament.


Aquestes tres idees, els nivells, la barra de progrés i el storytelling, es poden implementar en tots els projectes de Santillana, però no són els únics. En propers articles us portarem noves idees i consells sobre com gamificar els projectes d’aprenentatge. Mentrestant, no oblideu explicar-nos a l’apartat de comentaris les vostres experiències en l’àmbit de la gamificació.

Tres idees per diversificar els instruments de seguiment dels projectes

El treball per projectes pot ser una metodologia que aporti resultats molt constructius i significatius en els processos d’ensenyament dels nostres alumnes de Primària, però per aconseguir-ho és important que aquest procés es reguli i promogui l’aprenentatge pas a pas i amb consciència.

Com ja vam veure a l’article «Què és l’avaluació formativa i formadora?», l’avaluació formativa i formadora estarà sempre present en els nostres projectes, però com fem que funcioni?, quin tipus d’instruments podem aplicar? En aquest article us ajudem a resoldre aquestes preguntes.

Les característiques de les eines de l’avaluació reguladora

Els projectes són sistemes vius i per això, a mesura que anem avançant i el projecte es va construint, pot passar que el que al principi estava molt ben programat a la llarga es modifiqui o canviï per adaptar-se millor al context i als nois i noies. És llavors quan rep major importància l’avaluació formativa i formadora i quan hem d’utilitzar eines que ens permetin:

  • Promoure un seguiment actiu del treball dels i les nostres alumnes.
  • Desenvolupar l’autorregulació entre el nostre alumnat.
  • Facilitar la presa de consciència del que cada alumne i alumna va aprenent.

Rúbriques

És imprescindible que al llarg del projecte s’estableixin pautes d’avaluació que ajudin a l’alumnat a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge.
A Santillana Projectes, en finalitzar cada tasca comptem amb les rúbriques proposades en els quaderns per facilitar-nos aquesta tasca, però també podem variar l’instrument utilitzat per:

  • Un miniqüestionari.
  • Un checklist.
  • Una diana d’avaluació.

Bases d’orientació

Aquest instrument de l’avaluació formativa i formadora serveix per orientar a l’alumnat sobre les tasques i activitats a realitzar. També se’l coneix com a guies de navegació o cartes d’estudi. Es centra principalment a respondre aquesta qüestió: en què hem de pensar o què hem de fer per resoldre la tasca? Les bases d’orientació permeten establir pautes d’actuació i promouen la mecanització de les actuacions per interioritzar-les.

Per realitzar una base d’orientació, per exemple, amb el projecte «A berenar!», haurem de:

  1. Plantejar la pregunta guia del projecte: com podem organitzar un berenar saludable?
  2. Deixar que els i les alumnes pensin en com resoldre la pregunta.
  3. Ajudar-los a organitzar les preguntes que han de resoldre: què és un berenar saludable?, quins aliments es consumeixen en un berenar?, quin tipus d’aliments són saludables?, quines normes d’higiene cal aplicar per manipular els aliments del berenar?
  4. Elaborar un llistat ordenat de les accions que caldrà dur a terme.

Una vegada consensuat amb tota la classe el que haurem de resoldre, podem utilitzar aquest llistat per anar revisant si anem avançant correctament o no en el projecte.

Per ajudar al nostre alumnat a elaborar la base d’orientació podem guiar-nos de l’índex del projecte, així com del mapa conceptual que es troba a la guia didàctica.

El portfoli o carpeta d’aprenentatge

A més de la revisió dels aprenentatges, els i les alumnes aniran generant idees, opinions i reflexions sobre el que van aprenent. Per exemple, en el projecte «A berenar!», acabaran fixant-se en si el que mengen al pati, en el menjador, a casa, etc., és saludable o no. Aquestes reflexions també formen part de l’aprenentatge dels nostres alumnes, per la qual cosa els podem proposar que les guardin a la seva carpeta d’aprenentatge.

Ja que per elaborar el portfoli o carpeta d’aprenentatge no existeix un índex estàndard i internacional de quina informació ha de contenir, tindrem molta flexibilitat per decidir com fer el nostre. Per a això podem utilitzar com a punt de partida la proposta de quadern d’equip que tenim a la guia didàctica de cada projecte. A aquest quadern podem anar afegint les autoavaluacions de cada tasca, la base d’orientació elaborada i el seu seguiment i les reflexions que vagin sorgint.

Si heu utilitzat algun d’aquests instruments en els projectes, expliqueu-nos com ha estat l’experiència.