Gamifiquem el projecte «Els nostres avantpassats els romans» per a Educació Primària

Com us haureu adonat, tots els projectes de Santillana estan relacionats amb una temàtica concreta: els aliments, el nostre barri, el cos humà, l’univers… A més, el tema es desenvolupa a partir d’un punt inicial en el qual es presenta una situació a l’alumnat.

La temàtica i el punt de partida de cada projecte proporcionen un fil conductor a través del qual es proposen totes les activitats del projecte. D’aquesta forma aconseguim diverses coses:

  • Contextualitzar el projecte a partir de situacions reals que fomenten la significativitat i funcionalitat dels aprenentatges.
  • Fomentar l’interès de l’alumnat en realitzar activitats que estan contextualitzades dins d’una petita història.

Per a què romanguin aquests avantatges durant el transcurs de les activitats, és important mantenir el fil argumental al llarg de tot el projecte. Com vam veureu a l’article anterior: «Gamificant el treball per projectes», introduir elements de gamificació ens pot ajudar a aconseguir aquest objectiu.

Ara, anem a concretar aquestes idees en el projecte «Els nostres avantpassats els romans», sobre l’Imperi romà, que es treballa al nivell II de Primària.
Storytelling: la història darrere del projecte

El projecte sobre l’Imperi romà comença explicant la història de Pompeia i a partir d’ella es plantegen les activitats d’avaluació inicial. Aquest és un bon moment per afegir un element de ludificació que ja coneixem: l’storytelling, consistent a desenvolupar una història que va prenent forma al llarg del projecte en paral·lel a les activitats.

Per aconseguir despertar l’atenció de l’alumnat, recomanem comptar amb un personatge protagonista que vagi desvetllant parts de la història a mesura que avança. En aquest cas concret, podria ser un arqueòleg o arqueòloga que ha trobat les cartes de Plinio esmentades a l’inici del projecte. Aquest personatge anirà desxifrant fragments de les cartes a mesura que avancen les activitats, de tal manera que després d’una activitat es desvetlla una nova part de la història. Finalment, quan el projecte arriba a la seva fi, es desvetlla també el final de la història.

La història de l’arqueòleg i les aventures o endevinalles que va resolent per poder desxifrar les cartes de Plinio mantenen l’atenció dels alumnes i, gràcies al fet que al final de cada activitat de recerca es desvetlla un nou capítol del fil narratiu, és possible augmentar la motivació de l’alumnat per realitzar les activitats.

La barra de progrés: anem pas a pas

L’altre element de gamificació esmentat a l’anterior article és la barra de progrés. Aquest element gràfic ajuda a aportar sensació de progrés durant el projecte i, en aquest cas concret, veurem com ens pot ajudar també al desenvolupament del fil argumental.

Com està explicat a l’article corresponent, la barra de progressos simplement marca les fites que ens hem plantejat pel projecte. En aquest cas, les fites poden ser les activitats de recerca pròpies del projecte sobre l’Imperi romà, sent el 100% de la barra de progrés l’activitat de producte final:

Podem confeccionar una barra de progrés ben gran amb paper d’embalar, cartolina o el cartró d’embalatge d’un electrodomèstic de gran grandària, de manera que es pugui penjar en algun lloc de la classe perquè sigui visible per a tots. En aquest cas, seria necessari dividir la barra de progrés en 10 segments iguals i marcar-los d’alguna manera indicant que corresponen a cadascuna de les tasques del projecte. Una altra forma de fer-ho és deixar-la sense decorar inicialment i anar afegint la decoració a mesura que se superen cadascuna de les tasques: podem afegir algun element relacionat amb l’activitat, un estel, acolorir la part corresponent del progrés del projecte… Aquí entra en joc la vostra creativitat!

Per aprofitar aquest element juntament amb la història que hem plantejat a l’apartat anterior, podríem establir un ritual consistent en que, en finalitzar cada tasca de recerca, s’afegeix una nova part a la barra de progrés (s’acoloreix la secció corresponent, es decora d’alguna forma el percentatge corresponent a les tasques finalitzades) i es desvetlla la següent part de la història del nostre protagonista. Una altra manera de realitzar el ritual és disposar anteriorment les parts de la història darrere de la barra de progrés; en finalitzar les tasques, es descobreix la part corresponent de la barra de progrés, en la qual trobem un nou fragment de la història.

Com veieu, aquí us hem plantejat alguns exemples de com es pot aprofitar l’storytelling i la barra de progrés com a elements de gamificació per desenvolupar el fil argumental d’un projecte de Santillana. Se us ocorren altres formes d’utilitzar la gamificació per aprofundir en el fil argumental dels projectes? Deixa’ns les teves idees en la secció de comentaris.

Fins a la propera!

EL PROJECTE «NAVEGANT PEL RIU» PAS A PAS

En aquest article us acompanyarem en la implementació del projecte «Navegant pel riu», de nivell II. Per a això us proporcionarem algunes idees i consells que us ajudaran a dur a terme els objectius proposats.

Aquest projecte consisteix en l’estudi i anàlisi dels rius, el seu entorn i la seva protecció i conservació, així com en una aproximació als vessants de la península ibèrica.

El punt de partida

Com a motivació inicial del projecte, es planteja a l’alumnat la pèrdua dels elements naturals dels rius (aigua cristal·lina, vegetació i fauna, etc.) i els hi anima a fer alguna cosa per ells.

Com a complement a aquest punt de partida, podem proposar una activitat sorpresa planificada amb les famílies. La implicació de les famílies és un punt clau en el desenvolupament de Santillana Projectes, per la qual cosa fer-les partícips del seu desenvolupament és bàsic per a una bona implementació dels mateixos.

  1. Podem presentar el projecte a la reunió amb les famílies o fer-los arribar una carta secreta que hauran de retornar els nens correctament tancada. En la reunió o carta s’informarà a les famílies de quins són els continguts i activitats que durem a terme en el projecte i se’ls demanarà una foto en la qual es vegi als nens en una excursió en el context d’un riu.

Si la presentació del projecte pot dur-se a terme amb temps suficient, per exemple, en la reunió informativa de principi de curs, resultarà més fàcil per a les famílies trobar una foto i fins i tot planificar una excursió. Si, en canvi, es fa mitjançant l’enviament de la carta secreta, pot servir tant una foto dels nens com una imatge d’un context que els nens coneguin, fins i tot un petit text d’algun avi, familiar… explicant una vivència relacionada amb el riu.

  1. En el moment en el qual es disposin de totes les cartes secretes per iniciar el projecte, cada alumne obrirà la carta i haurà d’intentar esbrinar quin és el tema del nostre projecte.

En aquest moment podem realitzar el punt de partida proposat:

  1. A partir de la imatge de la pàgina 5 plantegem una sessió en la qual els nens hagin de relacionar cadascuna de les fotografies o textos dels seus sobres amb la imatge.
  2. Després, a partir de la imatge i del comentari dirigit de la mateixa a través de preguntes, ens qüestionem el perquè del segell «SOS!». Després, realitzem una pluja d’idees sobre quins són els perills que amenacen els rius. Aquesta reflexió servirà per descobrir els perills del riu i fins i tot per plantejar la importància de l’aigua per a la vida.

Una altra opció per iniciar el projecte és la proposta de la pàgina 46 de la guia didàctica:

1. Serà necessari reproduir la situació plantejada: música, caos, restes d’escombraries, aigua bruta…, així com els missatges inclosos en el dosier final.

2. Una vegada plantejada la situació es crearà el debat sobre la situació, ajudant-los amb preguntes que portin a la reflexió:

1. Què fan les escombraries al voltant de l’aigua?

2. Per què l’aigua està bruta?

3. Són les escombraries les responsable de l’estat de l’aigua?…

3. Després de la reflexió i la lectura dels missatges hem de crear l’interrogant de què seran capaços de fer per guarir els rius.

Les tasques de recerca

A partir de l’activitat inicial i de l’exploració dels coneixements previs, es realitzen les tasques de recerca. En aquest projecte aquestes consisteixen a conèixer a fons tot el que concerneix als rius per, posteriorment, valorar la importància de mantenir-los nets i conscienciar a la població que així ho faci.

Per a la realització de les tasques hem de tenir clars els objectius d’aprenentatge que volem treballar, ja que cada tasca respon a un únic objectiu.

Gràcies a aquest sistema ens serà fàcil decidir quines tasques treballarem en el nostre projecte. A més, durant el punt de partida podem preguntar als i les nostres alumnes sobre el que els agradaria conèixer sobre els rius i, si sorgeix alguna proposta que no es recull en els objectius d’aprenentatge, es pot incloure.

Afegir un nou objectiu d’aprenentatge ens suposarà elaborar una tasca de recerca tenint en compte les indicacions sobre aquesta fase dels projectes i que us presentàvem en l’article «Guia per dur a terme les tasques de recerca en Educació Primària».

Les tasques de recerca ens serviran per aprendre tots els continguts del projecte i per recaptar tot el necessari per elaborar el producte final.

Finalitzem el projecte

La finalització del projecte es realitzarà a partir de l’organització de la jornada de conscienciació per a la protecció dels rius.
L’activitat consisteix a transmetre a la resta de la comunitat escolar el contingut del projecte, mostrant els treballs realitzats i, el més important, la necessitat de protegir els rius.

La jornada es planteja com una activitat en la qual els nens i nenes han d’estar involucrats tant en la seva organització com en el seu desenvolupament, sent ells els veritables responsables del resultat.

Com a colofó del projecte, de manera complementària a les propostes del quadern i amb l’objectiu de fer que tot el treball perduri, podem dur a terme alguna de les següents propostes:

– Elaborar una memòria de la jornada en la qual els alumnes descriguin la seva experiència, el seu comportament i fins i tot el seu compromís després de la jornada, acompanyant els textos d’imatges del desenvolupament de la mateixa.

– Depenent del context, de l’entorn i de la situació de cada centre, pot anar-se fins i tot un pas més enllà, involucrant-se en la filosofia del moviment Design for Change. Oferirem així a nens i nenes l’oportunitat de posar en pràctica les seves pròpies idees per canviar el món des del seu entorn. Duent a terme iniciatives com planificar una excursió en l’entorn proper a un riu en el qual recollir residus, escriure una carta al seu propi Ajuntament sol·licitant més papereres, cartells… o altres mancances que ells hagin pogut percebre a l’entorn del riu, realitzant una activitat al seu poble, ciutat… en la qual informin al públic en general sobre la necessitat de cuidar els rius… Les possibilitats arribats a aquest punt són innombrables, ja que el context i les necessitats de cada lloc seran molt diferents. Afegint l’incentiu que en fer partícips als nens i responsables en la possibilitat de canviar l’entorn, les idees o iniciatives més sorprenents van a sorgir dels propis alumnes.

I vosaltres com heu realitzat la implementació del projecte «Navegant pel riu»?

El desenvolupament de la competència en comunicació lingüística (CL) a través del treball per projectes

En els projectes estem donant l’oportunitat al nostre alumnat de posar en pràctica tot el seu potencial per resoldre situacions quotidianes. Això vol dir que, encara que Santillana Projectes estigui basat en els continguts de les ciències socials i naturals, en realitat desenvolupa més competències. Entre les competències que es desenvolupen trobem les transversals, tal com us presentem en l’article «Idees per no oblidar les competències transversals», però també les competències per a la comunicació.

En aquest article us presentem com es desenvolupa aquesta competència en Santillana Projectes.

En què consisteix la competència en comunicació lingüística (CL)?

Aquesta implica la utilització del llenguatge d’una forma hàbil i eficaç en la vida diària del nen. Tal com es contempla a la LOMCE, la CL suposa una sèrie d’habilitats i destreses que estan clarament recollides en els blocs curriculars de les àrees de Llengua Catalana i Castellana i, per tant, es treballaran específicament des d’aquestes àrees.

Ara bé, si ens fixem en Santillana Projectes, veurem que alguns dels objectius i continguts per a aquesta competència també apareixen en aquests. Santillana Projectes ens pemetrà treballar la CL d’una forma transversal i vinculada als aprenentatges i al què fer diari dels nens i nenes. De la mateixa forma, s’estimula, potència i afavoreix una sèrie de destreses necessàries pel desenvolupament d’aquesta competència.

 

 

Com es treballa l’expressió i comprensió oral? 

Santillana Projectes desenvolupa les seqüències de treball de cada tasca plantejant diverses activitats de recerca amb diferents tipus d’agrupació.

En totes les tasques per parelles, per equips o amb el grup classe es treballa l’expressió i comprensió oral a través d’accions que són necessàries i han de desenvolupar-se de forma natural per poder dur a terme totes i cadascuna de les activitats:

  • És necessària una conversa i un debat entre els i les alumnes.
  • Habitualment hauran de realitzar una presa de decisions col·lectiva i consensuada.
  • Els i les alumnes aprendran a exposar i defensar les seves idees davant els altres.

Totes aquestes activitats impliquen, indirectament:

  • El domini de la llengua oral per comunicar-se.
  • L’ocupació de codis i habilitats tant lingüístiques com no lingüístiques.
  • Una reflexió sobre la intenció comunicativa dels altres.
  • Un enriquiment de les relacions socials.
  • L’augment de la confiança en si mateix per expressar-se de forma oral en públic.
  • El desenvolupament de la capacitat d’empatia i respecte per les opinions i idees dels altres.

Per ajudar als i les nostres alumnes a desenvolupar aquesta competències podem proposar l’ús d’estructures del treball cooperatiu, com la tècnica 1-2-4, comentada en un altre post del blog, o estratègies de comprensió oral com parafrasejar el que hem entès de les aportacions dels altres…

Com es treballa la comprensió i expressió escrita? 

Santillana Projectes estimula la lectura de diferents tipus de textos, necessaris per accedir a la informació i l’aprenentatge. Les activitats que es proposen per realitzar individualment, en gran quantitat d’ocasions, requereixen d’una lectura individual de petits textos i la consegüent comprensió dels mateixos.

De la mateixa manera, tant en les activitats individuals com en les realitzades en grup o per parelles, és necessari el desenvolupament de tasques de cerca i recopilació d’informació, que també implica el desenvolupament de la comprensió escrita.

D’altra banda, Santillana Projectes permet, a través del quadern de treball, plasmar per escrit les evidències de l’aprenentatge que s’ha realitzat en les fases prèvies d’intercanvi oral amb els companys i de recerca.

En aquest treball escrit es potencia:

  • El treball sobre els diferents tipus de textos (instructius, expositius…).
  • L’elaboració de diferents esquemes o organitzadors gràfics que permeten l’estructuració dels aprenentatges.
  • La composició de breus textos que han de desenvolupar per si mateixos.
  • L’aplicació i ús de les regles de funcionament del sistema de llenguatge.
  • L’ús del vocabulari específic mitjançant el treball de les paraules claus propostes en les tasques de recerca.

Totes les activitats dels projectes que estimulen la composició escrita de textos faciliten l’adquisició d’una progressiva autonomia en el desenvolupament dels mateixos, guiant-los a poc a poc en com ser capaços d’elaborar-los i desenvolupar-los per si mateixos. Tot això facilita que els nens i nenes vagin adquirint major confiança en si mateixos per expressar-se de forma escrita.

Ara que ja sabem com es desenvolupa la competència en comunicació lingüística en els projectes, podem pensar estratègies complementàries per potenciar allò en el que els nostres alumnes necessiten més reforç. En propers articles us donarem més idees sobre com fer-ho. Quins recursos o estratègies utilitzeu vosaltres a les vostres classes?