Treballant per projectes en el CEIP Josefa Amar y Borbón

Arrenquem el nou curs i potser ens hem proposat incloure a la programació algun projecte. La professora Toñi Morcillo Barrilero, del CEIP Josefa Amar y Borbón, de Saragossa, ha compartit amb nosaltres la seva experiència amb Santillana Projectes perquè ens fem una idea de com són, què implica la seva realització, etc.

En el següent article vaig a explicar-vos com la metodologia de projectes no és exclusiva d’Educació Infantil i els cursos dels nens i nenes més petits de l’etapa de Primària. En el CEIP Josefa Amar y Borbón, de Saragossa, vaig desenvolupar el projecte «Som exploradors», del nivell III, de l’editorial Santillana amb els meus 25 alumnes de sisè de Primària.

Durant tres mesos, van acompanyar a Marco Polo en els seus viatges per Àsia i van descobrir Amèrica juntament amb Cristóbal Colón, van trobar al mateix doctor Livingston, van escalar l’Everest i a l’Antàrtida els esperaven Amundsen i Scott.

A través dels seus viatges, els alumnes han après l’evolució dels mètodes de conservació dels aliments, el perfeccionament dels teixits perquè abriguin sense que pesin, l’avenç de les medicines gràcies a les vacunes, i fins a han conegut curiosos instruments de navegació de diferents èpoques.

Com treballem per projectes

Treballar per projectes és una gratificant aventura en la qual tots explorem el procés d’ensenyament-aprenentatge. Els i les alumnes protagonistes d’aquest projecte han treballat per grups cooperatius de quatre alumnes, desenvolupant l’autonomia personal i afavorint les relacions interpersonals. Tots aquells que tenien tauletes pròpies a la seva casa les han portat a l’escola per treballar amb elles, i aquells que no disposaven d’aquest recurs TIC han utilitzat les tauletes del col·legi. El projecte s’ha dut a terme a través del suport digital de l’editorial Santillana, una web tancada on els alumnes poden trobar tot tipus de recursos: vídeos, fotografies, testimoniatges, esquemes, definicions, mapes, etc.

No solament hem utilitzat el material de l’editorial, sinó que hem ampliat activitats relacionades, sobretot, a l’àrea de Llengua. Així, els hem proposat lectures relatives al tema per, a partir d’elles, treballar el vocabulari, la gramàtica i la sintaxi. S’han realitzat murals de cadascuna de les èpoques treballades, buscant sempre la relació entre els diferents fets històrics, i s’han elaborat maquetes i instruments de diversos objectes estudiats.

En aquesta metodologia es parteix d’una o diverses preguntes inicials que neixen de la curiositat i interessos dels alumnes. A partir d’elles, comença la recerca que donarà lloc a un producte final, en el nostre cas els murals sobre l’après i la pel·lícula elaborada a manera de resum en la qual els alumnes viatgen a través del temps. La difusió és una part important en l’aprenentatge per projectes i, en el nostre cas, ho vam fer pujant el producte final a la web del centre, al blog de l’aula, i realitzem una sessió de difusió per a les famílies en la qual, en horari lectiu, els nois i noies van exposar les seves conclusions i es va projectar la pel·lícula elaborada.

Posteriorment, un dels periòdics de la ciutat va publicar la nostra experiència.

El projecte ha aprofundit en l’adquisició de totes les competències clau i, així mateix, ha treballat objectius i continguts de les àrees de Llengua, Matemàtiques, Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials, Educació Plàstica i Valors Socials i Cívics.

L’avaluació

L’avaluació del projecte és una avaluació del procés; el que importa no és tant el producte final, sinó les competències adquirides al llarg del procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació permet que l’alumne, en tot moment, sàpiga en quin lloc del procés es troba: el que ha après i el que li queda per aprendre.  Com a instruments d’avaluació s’han utilitzat el portfoli i les rúbriques, avaluant tant el projecte com el treball cooperatiu, sense oblidar l’avaluació de la pròpia pràctica docent, la qual ens permet detectar errors i realitzar propostes de millora per a propers projectes.

Per a l’avaluació dels aprenentatges es va usar el portfoli individual, en el qual cada alumne anava incorporant de forma cronològica els treballs realitzats: lectures, esquemes, dibuixos, activitats, mapes, etc., elaborant una portada per al seu lliurament al final del projecte. I, al seu torn, aquests es van avaluar mitjançant una rúbrica.

Respecte a l’avaluació del treball cooperatiu, també es va usar la rúbrica com a instrument d’avaluació.

Aquesta avaluació del procés es va fer en tres moments al llarg del projecte (al final de cada mes), valent-nos dels models de rúbriques facilitats per la guia del projecte, i aquesta avaluació va ser realitzada pels propis alumnes (autoavaluació).

Amb aquesta metodologia es dota a l’alumnat d’estratègies i eines per resoldre problemes atenent a la individualitat de cadascun d’ells, tenint sempre present la teoria de les intel·ligències múltiples d’Howard Gardner.

Per concloure, m’agradaria enumerar les fortaleses del projecte dut a terme:

  • Format i disseny del quadern de l’alumne.
  • Els recursos web.
  • Les rúbriques per a l’avaluació.
  • El contingut propi del projecte, en aquest cas tot el relatiu als descobriments al llarg de la història.
  • L’elaboració del portfoli.
  • Les activitats manipulatives de construcció d’invents com la brúixola.
  • La reflexió sobre el treball que s’inclou al final de cada apartat de contingut.
  • Agraïm a Toñi Morcillo Barrilero la seva col·laboració amb aquest blog i esperem que la seva experiència us faciliti l’aplicació de Santillana Projectes a les vostres aules.

Orientacions per al començament de curs

Comença un nou curs i, per a alguns de nosaltres, comença un nou repte: introduir el treball per projectes a les aules. Tots som conscients de la dificultat i la necessitat de programar i de planificar la nostra actuació docent. L’objecte del present article, després del merescut període de vacances, no és un altre que oferir una sèrie d’indicacions i propostes en aquesta organització i planificació del nou curs.

A continuació, us oferim orientacions referides a una sèrie de qüestions que s’han de tenir en compte abans de començar amb l’engegada del nostre projecte, com són l’organització d’espais, decoracions, informació per a les famílies, agrupaments d’alumnes, metodologia, avaluació, entre uns altres.

Per tot això cal preguntar-nos: quines accions s’han de tenir en compte abans de començar amb el meu projecte?

Informar i implicar a les famílies

Una de les qüestions que hem de plantejar-nos és la reunió amb les famílies d’inici de curs. Tant si ja treballem per projectes com si ens iniciem en aquesta metodologia, és important realitzar una reunió informativa a l’inici de curs en la qual abordem i expliquem a les famílies què és el treball per projectes (per si no ho coneixen), quins són els seus beneficis, així com informar que amb aquesta metodologia podran ser partícips en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus fills i filles, per la qual cosa anem a necessitar de la seva col·laboració al llarg del projecte en diferents moments sol·licitant-los informació, revistes, articles, contes, jocs o altres materials relacionats amb el mateix. També hem d’informar que hi haurà un canvi en l’avaluació i els agrupaments que tractarem més endavant.

A l’article «Explicar el treball per projectes en la reunió amb les famílies» podeu recollir idees sobre com afrontar aquesta reunió inicial.

La programació

Haurem de programar i temporalizar les sessions del nostre projecte dins del curs i/o trimestre. Conèixer el nombre de sessions que ocuparà el projecte ens ajudarà a saber la durada d’aquest, encara que no hem d’oblidar el caràcter obert i flexible que ha de tenir la nostra programació. La temporalització dependrà del nivell en el qual es trobi el nostre alumnat, com la implicació en el projecte de diferents àrees. És a dir, si ho abordarem de manera disciplinar o interdisciplinària, implicant diferents àrees del currículum. Pensem que, quantes més àrees de coneixement abordem, més significatiu i funcional serà l’aprenentatge pels alumnes.

De la mateixa manera, haurem de planificar i organitzar el nostre esdeveniment inicial. Per això buscarem una proposta atractiva i motivadora amb la qual encuriosim i despertem l’interès del nen o nena, al mateix temps que provoquem un conflicte cognitiu que li porti a la necessitat de voler aprendre els continguts del projecte. A Santillana Projectes ja tenim una proposta de com fer l’esdeveniment inicial, però sempre podem contextualitzar-ho a les condicions del nostre centre, alumnes, municipi, etc. En l’article «Consells per contextualitzar el punt de partida» teniu més informació.

Organitzar les sortides del centre

Un altre aspecte a tenir en compte serà la planificació i programació de possibles sortides o activitats fora de l’aula, com poden ser excursions, visites o tallers relacionats amb el projecte, i que hauran d’organitzar-se i temporalizar amb la suficient antelació atenent als possibles desplaçaments, utilització d’espais dins o fora del centre i/o la recollida de les corresponents autoritzacions, així com la utilització d’aquells recursos dels quals precisem.

L’agrupació de l’alumnat

Els agrupaments i la disposició dels alumnes a l’aula és un altre dels aspectes que hem de considerar. Santillana Projectes està orientat per treballar a partir d’equips cooperatius, per la qual cosa a l’hora de realitzar els equips cal tenir en compte les consideracions d’aquesta metodologia.

Si ens iniciem en aquesta metodologia, serà important seguir els àmbits que aquesta proposa per a una correcta implementació i aprenentatge del treball cooperatiu. Per exemple, podríem començar el curs en les primeres sessions amb algunes dinàmiques de cohesió de grup com pot ser la tela d’aranya; jo guio, jo confio; què pensen els altres de mi; peus lligats; nus humà…, entre unes altres.

Preparació de l’aula

Quant a la decoració, si decidim utilitzar el treball cooperatiu, resulta de gran ajuda per a l’alumnat la col·locació de cartells en les parets, taules i/o taulons amb els diferents rols i normes per al seu acompliment.

D’altra banda, l’elaboració d’un mural de seguiment d’aquelles tasques de recerca i treballs realitzats pels i les alumnes ens ajudarà a deixar patent els continguts treballats de manera visual per poder repassar-los amb els nens i nenes o, fins i tot, mostrar-los si decidíssim fer una jornada de convivència amb les famílies. En aquesta jornada podríem també donar a conèixer el nostre producte final, que recordem que pot ser molt variat, des de la creació d’un artefacte, maqueta o jornada de conscienciació fins a una obra de teatre. Per tant, haurem de programar i organitzar aquesta jornada amb l’adreça del centre, així com informar a les famílies.

No hem d’oblidar tampoc com volem avaluar atenent als tres moments clau: l’avaluació inicial (al començament del projecte), l’avaluació formativa (durant les tasques) i l’avaluació final (després de l’elaboració del producte final).

Aquests són els principals aspectes i qüestions que hem de plantejar-nos en aquest moment d’inici del curs i d’inici dels projectes. Esperem que us serveixin d’ajuda a l’hora d’engegar el vostre projecte.