Propostes pràctiques d’aprenentatge cooperatiu en Santillana Projectes

Santillana Projectes ens proposa utilitzar l’aprenentatge cooperatiu i nosaltres, Sandra i Sergio, tutors de 2n. d’Educació Primària del col·legi Santa Ana de Montsó, no hem malgastat l’oportunitat de treballar amb aquesta metodologia. En aquest article volem explicar-vos la nostra experiència.

Al nostre centre portem ja uns anys apostant per l’aprenentatge cooperatiu i, en conjugar-ho ara amb el mètode de Santillana Projectes, ens hem servit de:

  • Les indicacions que ens proporcionen els quadernets, amb pistes sobre com plantejar cada activitat.
  • La utilització d’estructures simples i complexes d’aprenentatge cooperatiu, amb les quals ja havíem treballat anteriorment.

Els i les nostres alumnes han de ser conscients que viuen en societat i que, al llarg de la seva vida, hauran de prendre decisions, buscar solucions, arribar a acords, tenir responsabilitats… tenint en compte als altres i no únicament la seva opinió o el que ells volen. Ara, amb els seus companys de classe, hauran d’enfrontar-se a treballs en equip, assumint rols i responsabilitats i sent part del resultat final.

ESTRUCTURES SIMPLES

Sobre estructures simples d’aprenentatge cooperatiu podem trobar una àmplia bibliografia. No us explicarem aquí en què consisteix cadascuna d’elles, però si com les hem utilitzat a l’aula. Les que nosaltres hem posat en pràctica són:

  • Lectures compartides aquesta estructura ens ha permès la implicació de tot el grup en el treball amb els projectes «Expliquem històries d’animals» o «Expliquem històries sobre plantes»: tots han hagut de llegir una part del conte i estar atents a la lectura dels companys per poder participar de l’activitat. La lectura compartida afavoreix la lectura en veu alta i potencia l’atenció de l’alumnat en el conte, així com la comprensió i expressió oral.

   

  • 1-2-4: hem utilitzat aquesta estructura a l’hora de treballar tasques com, per exemple, elaborar un menú saludable dins del projecte «A berenar!» o buscar una solució per salvar als animals d’un naufragi en «Els nostres amics els animals». Els i les alumnes aprenen que l’aportació de cada membre del grup condueix a una solució més completa que si es resolgués de manera individual . Amb això aconseguim que tots facin la seva aportació, que comparin amb les dels seus companys, reflexionin sobre el que ells aporten, que sorgeixin dubtes, que busquin resoldre els problemes… abans de posar-la per escrit i modificar-la si fos necessari.

Recordeu que en l’article Com podem treballar l’aprenentatge cooperatiu amb Santillana Projectes? teniu la descripció sobre com aplicar aquesta estructura.

  • Llapis al centre: podem recórrer a aquesta estratègia amb les propostes marcades per treballar en equip . En plantejar una activitat, els donem un temps de diàleg sobre les possibles solucions, on tots els membres del grup basi deixen els llapis al centre de la taula, per després cadascun respondre individualment.

Aquesta activitat requereix plena atenció i comprensió de tots els membres durant el debat que es genera per a, posteriorment, quan puguin tornar a agafar els seus llapis, plasmar de manera individual el consens del grup.

Es pot fer extensible a l’estructura caps numerats, en la qual es numera a cada membre del grup i se’ls demana que exposin a la resta de la classe la decisió del seu equip de treball.

  • Foli giratori: molt útil per realitzar activitats de treball en equip. Fem aquesta activitat en el grup base per a posteriorment posar-la en comú davant el grup classe . Ens pot servir per identificar els seus coneixements previs o crear llistes d’elements d’algun contingut concret (animals vivípars, fruites, noms de plantes, aliments d’origen vegetal o animal…). La posada en comú solem fer-la a manera de joc, puntuant les aportacions que no es repeteixen en cap grup; d’aquesta manera obliguem a repensar les seves aportacions i té un punt motivacional més. És una activitat que els agrada molt.

ESTRUCTURES COMPLEXES

Aquest tipus d’activitats comporta major organització i són més extenses que les anteriors. A més, els rols queden molt definits i tenen un nivell d’exigència major.

Una de les estructures complexes que hem utilitzat ha estat la següent:

  • El trencaclosques: aquesta dinàmica parteix del treball dels grups base per a posteriorment crear grups d’experts barrejant aquests grups, per finalment tornar de nou als grups base i compartir l’après. Nosaltres ho hem treballat tant amb els contes sobre animals com amb els de les plantes en els projectes «Expliquem històries d’animals» o «Expliquem històries sobre plantes».

La dinàmica va ser la següent:

  • Seleccionem quatre contes.
  • A cada membre del grup se li va assignar un conte.
  • Els i les alumnes amb el mateix conte es van encarregar de llegir-ho junts (lectura compartida), resolent dubtes i intentant comprendre-ho.
  • Dins d’aquest grup d’experts, a més de llegir el conte, van completar un organitzador gràfic consensuant les idees amb el grup, però emplenant cadascun el seu individual.
  • Cada alumne i alumna va tornar al seu grup base i va explicar als seus companys el conte que li havia tocat treballar.

Aquestes són algunes de les experiències que hem dut a terme unint Santillana Projectes i l’aprenentatge cooperatiu, i el que hem observat és que els i les nostres alumnes gaudeixen molt de les classes i a poc a poc els va resultant estrany realitzar activitats on no hagin de compartir, dialogar o posar en comú amb els seus companys.

S’ha escrit molt sobre l’aprenentatge cooperatiu, però per acabar podríem dir que «el més bonic del treball en equip és que sempre tens a uns altres del teu costat».

Una salutació.

Sandra Viles i Sergio Gómez.

Idees clau per a una bona aplicació de la seqüència d’un projecte

Molts i moltes de vosaltres estareu ara mateix immersos en la tasca de preparar programacions, activitats i projectes per a aquest nou curs. Per ajudar-vos en el procés, repassem en aquest article les principals claus de les tres fases d’un projecte: inicial, desenvolupament i final, seguides d’alguns consells i recordatoris perquè els vostres projectes d’aquest any siguin encara millors que els de l’any passat. Comencem? Som-hi!

La fase inicial 

Com ja vam veure en l’article dedicat a la fase inicial dels projectes: Etapa inicial d’un projecte: el punt de partida, la finalitat principal és la de preparar a l’alumnat per a l’aprenentatge. Per a això, les activitats hauran de complir els següents requisits:

  • Presentar el tema de forma motivadora.
  • Avaluar i activar els coneixements previs d’alumnes.
  • Compartir objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació.
  • Anticipar i planificar les accions i tasques necessàries per donar resposta a la situació inicial.

En aquesta primera fase, resulta interessant tenir en compte els següents consells a l’hora de planificar les activitats:

  ●        Preparar algunes preguntes per iniciar un debat sobre el tema que treballarem en el projecte. D’aquesta manera, generem interès pel tema de treball i, alhora, identifiquem els coneixements previs de l’alumnat.

●        Presentar la rúbrica d’avaluació que utilitzarem en finalitzar el projecte o utilitzar una base d’orientació. Aquests dos instruments ens permetran donar a conèixer els objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació alhora que s’anticipen les tasques que seran necessàries durant el projecte.

També podeu llegir a l’article Gamifiquem el projecte Els nostres avantpassats els romans» per a Educació Primària com a exemple d’aplicació d’estratègies de gamificació i personalització dels projectes.

La fase de desenvolupament
En l’article Guia per dur a terme les tasques de recerca vam aprendre que, sovint, aquesta fase és la més llarga del procés d’un projecte d’aprenentatge. Recordeu que les activitats que proposem en aquest moment han d’anar enfocades a:

  • Introducció de continguts.
  • Regulació i autorregulació de l’aprenentatge.
  • Regulació de les estratègies.

Així doncs, durant aquesta fase es duran a terme, sobretot, les tasques de recerca i tractament de la informació amb activitats concretes per comprovar el correcte funcionament del procés. Per assegurar que totes aquestes activitats compleixen els requisits anteriorment explicats, es poden seguir els següents consells:

  ●        L’ús d’estructures cooperatives en aquest moment del projecte, sense oblidar les activitats individuals, ajudarà a fomentar l’aprenentatge social, basat en la interacció entre els membres de l’equip.

●        Els organitzadors gràfics poden ser un bon suport per treballar la informació recollida durant les tasques de recerca. A més, ajuden a desenvolupar les habilitats i capacitats relacionades amb el tractament de la informació.

●        Recordar la rúbrica o base d’orientació, en cas que fem ús d’aquest tipus d’instruments, per validar que les tasques realitzades estan alineades amb la consecució dels objectius establerts.

La fase final

Aquesta fase és de síntesi. Com ja vam veure en l’article Quines activitats treballarem en la fase final, els requisits que hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar les activitats en aquesta fase són els següents:

  • Presentar la resolució de la situació inicial.
  • Aplicar els nous aprenentatges en contextos diversos.
  • Reflexionar sobre el que s’ha après i com s’ha après.

Per a aquesta última fase dels projectes, hi ha alguns consells que és important recordar en plantejar les activitats. Alguns d’ells podrien ser:

  ●        Aprofitar la tasca de presentació dels resultats per fomentar i valorar també les habilitats comunicatives de l’alumnat.

●        Proposar activitats que ajudin a l’alumnat a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge: què he après i com ho he après.

●        Proposar algunes activitats descontextualizadas que permetin a l’alumnat aplicar els coneixements adquirits en altres situacions.

Esperem que amb aquest article haguem pogut ajudar-vos a refrescar algunes idees de cara a reprendre el treball per projectes per a aquest nou curs. Recordeu que aquests consells són orientatius i que podeu aprofitar-los tal com us els expliquem o bé adaptar-los perquè s’ajustin millor a les vostres necessitats.

I no oblideu que, si teniu altres idees i consells que vulgueu compartir amb altres professors, podeu deixar-los en la secció de comentaris.

Bon inici de curs a tots i totes!