El projecte «Els nostres amics els animals» al col·legi Santa Ana

En aquest article us presentem una nova experiència sobre l’aplicació de Santillana Projectes a les aules de Primària.

En aquesta ocasió, des del col·legi Santa Ana de Montsó ens expliquen la seva experiència amb el projecte «Els nostres amics els animals», de nivell I. Recordeu que d’aquest projecte teniu tota la informació (de què tracta, en què consisteix, quines activitats proposa, etc.) a l’article El projecte «Els nostres amics els animals» a fons!.

Sergio Gómez, tutor de 2n de Primària al col·legi Santa Ana i mestre que ha dut a terme aquesta experiència, ens explica que abans de l’aplicació de «Els nostres amics els animals» ja tenia alguna experiència en aquest tipus de treballs: «En cursos anteriors havia fet algun projecte, substituint una unitat a l’any a les Naturals. També n’havia dut a terme algun altre sobre diferents temàtiques en moments específics del curs, com a la setmana cultural». 

Què us va motivar a utilitzar Santillana Projectes al vostre centre?

Al centre fa temps que apostem per un canvi metodològic i en els últims anys hem anat realitzant un projecte per curs. La proposta de Santillana ens ha permès treballar per projectes a l’àrea de Naturals durant tot el curs, facilitant-nos la implantació d’aquesta metodologia.

Quins projectes heu decidit utilitzar i, concretament, per què el de «Els nostres amics els animals»? 

La distribució dels tres projectes al llarg del curs depenia de diverses situacions: per al primer trimestre triem «Som jardiners» perquè volíem sortir al parc a veure plantes i vam creure que seria una bona època per fer-ho.

«Els nostres amics els animals» ho situem en el segon trimestre perquè ens van oferir una xerrada sobre la llúdria des de l’ajuntament, amb data tancada per a aquests mesos, i pensàvem que podia ser una activitat interessant per complementar el projecte, ja que la llúdria és una habitant «desconeguda» del nostre entorn.

Per al tercer trimestre hem guardat el projecte «A berenar», que, amb la proposta de realitzar un berenar organitzat pels propis alumnes, vam creure que podria ser interessant com a activitat de comiat del curs.

Heu fet alguna adaptació del projecte al context propi del vostre centre i alumnes? 

El projecte ens ha donat molt de joc i ho hem adaptat i ampliat en funció de les possibilitats que se’ns oferien o els interessos que sorgien.

Al projecte «Els nostres amics els animals» hem donat l’oportunitat als alumnes que portessin animals a classe per explicar-nos què sabien d’ells. Hem tingut gossos, tortugues, canaris, eriçons i una fura.

També adaptem l’activitat sobre els contes, realitzant-la a través de la dinàmica del grup d’experts.

La tasca de recerca sobre on viuen els animals l’ampliem amb cerques d’informació a la web, on els nens i les nenes, per grups, investigaven sobre els animals que habiten els diferents continents. Finalment van elaborar targetes amb la informació recopilada, i les vam acompanyar amb un mural que fem entre tots amb un mapamundi i les fotografies dels animals a cada regió.

A més, complementem el projec te amb una sortida a la ribera del riu Insulsa fins a la desembocadura del riu Cinca. Cada alumne o alumna portava un quadern de camp on poder anar anotant els diferents animals que s’anaven presentant: alguns vam poder veure’ls en viu i en directe (madrilles, tudons, tórtores, cueretes…) i uns altres els vam presentar a través de làmines que havíem preparat. Va ser una activitat que va agradar molt, ja que van descobrir curiositats i animals del nostre entorn, van escoltar el cant d’algunes aus (usem una aplicació mòbil i un altaveu per a algunes espècies) i els vam mostrar la cornamenta d’un cabirol, animal que habita el soto del riu Cinca.

També vam rebre una xerrada sobre la llúdria, habitant d’aquest riu.

Una altra manera com hem adaptat el projecte ha estat usant les noves tecnologies (jugant en plataformes com Kahoot!) i jocs tipus Pasapalabra.

Com va respondre l’alumnat davant d’aquesta experiencia?

Aquest projecte els ha motivat moltíssim. El tema dels animals els desperta un interès innat i a través del projecte se’ls ha donat l’oportunitat de plantejar nombroses preguntes a les quals hem hagut de buscar respostes.

Què us ha resultat més difícil de dur a terme? 

Un dels aspectes que més ens ha preocupat ha estat el de l’avaluació. Treballant el projecte adaptem els criteris d’avaluació donant més pes a les produccions de l’alumnat. Això ha estat el que ens ha fet donar més voltes al cap, ja que no volíem que l’avaluació perdés la seva objectivitat i ens donés unes informacions inequívoques.

Finalment vam seleccionar unes quantes produccions per avaluar que, acompanyades de l’observació directa i d’una prova final, van ser les que ens van donar la nota final. Hem volgut donar més importància a la qualificació del treball diari a l’aula del propi alumne que a la nota obtinguda en un control.

Què tindreu en compte per aplicar un nou projecte de Santillana Projectes? 

Una vegada realitzat el projecte, de cara al proper curs duríem a terme una selecció més estricta de les tasques proposades: n’hi havia algunes que, quan les treballàvem, vam descobrir que eren coneixements que els alumnes ja havien adquirit del curs passat i en els quals invertim sessions que després necessitem per aprofundir en unes altres.

Agraïm al col·legi Santa Ana i a Sergio Gómez la seva col·laboració amb el nostre projecte i haver compartit la seva experiència amb nosaltres. Us animem a consultar el blog del seu col·legi, El blog de 1n, si voleu veure altres exemples de projectes que han treballat.

Mural de seguiment, una eina per no perdre el fil

Amb els projectes volem potenciar el desenvolupament de les competències. Per això fem servir un tipus d’avaluació formativa, és a dir, una avaluació que es preocupa del seguiment de l’alumnat i de revisar-ne l’aprenentatge. A més, ja hem treballat en altres articles la importància de la metacognició per part dels nens i les nenes, és a dir, la presa de consciència del que estan aprenent. Però de ben segur que molts de vosaltres us pregunteu com ho convertim en una realitat. Què podem fer per aconseguir aquests propòsits?

En aquest article us presentem una proposta per ajudar-vos amb el seguiment del projecte i la presa de consciència per part de l’alumnat (si necessiteu recordar informació sobre l’avaluació formativa us recomanem llegir l’article Què és l’avaluació formativa i formadora?

Què és el mural de seguiment?

El mural de seguiment és un recurs que podem utilitzar a l’aula i que afavoreix l’assimilació de continguts, al mateix temps que facilita la presentació dels conceptes nous que cal treballar i el repàs del que ja s’ha treballat durant el projecte.

Per fer-ho, podem utilitzar un tauler de suro o un paper continu a la paret (com podeu veure a les imatges), per tal que l’alumnat pugui accedir visualment als continguts, les tasques i els aprenentatges que s’han fet o es faran en el projecte que ens ocupa, i també perquè sigui una guia visual de gran utilitat on es pot veure d’on partim, on ens trobem i què ens queda per fer.


Farem un petit incís en l’aspecte visual abans d’abordar la qüestió següent: com a docents, hem de tenir en compte els diferents canals d’aprenentatge (visual, cinestèsic i auditiu) a través dels quals els nens i les nenes aprenen. Al mateix temps, hem de ser conscients que aquests canals es troben interrelacionats entre si i que no tots aprenem de la mateixa forma; per tant, els hem de potenciar tots.

Malgra que com és evident amb aquest recurs potenciem més el canal visual, com veurem més endavant també s’afavoreix el canal auditiu i cinestèsic.

Com i quan puc utilitzar el mural de seguiment a l’aula? Us en proposem dos models

D’una banda, tenim l’alternativa d’anar col·locant en el mural els conceptes treballats després de la finalització de cada tasca de recerca perquè, tasca a tasca, anem construint el mural i deixant constància d’aquest aprenentatge.

D’altra banda, tenim l’elaboració d’un mapa conceptual que mostri organitzadament els continguts més importants del projecte. Aquí podem anar elaborant l’esquema contingut per contingut, tasca per tasca, o elaborar-lo des del començament del projecte per tenir-ne una visió global.

Al dossier del professorat teniu un mapa conceptual per a cada projecte que us serveix de guia.

Un bon moment per fer ús d’aquest recurs pot ser al començament de cada sessió. Durant els primers minuts de classe podem deixar que l’alumnat segui davant del mural (o des de la seva pròpia cadira, segons la distribució de l’aula) per establir amb ells un debat assembleari sobre els continguts treballats, recordant tot el que s’ha tractat a les sessions anteriors. Seguidament avançarem el que treballarem en aquesta sessió, per tal que els nens i les nenes puguin tenir una visió global i més contextualitzada del projecte: d’aquesta forma afavorim l’assimilació de conceptes alhora que potenciem l’expressió oral i la competència comunicativa, ja que deixem que siguin els propis alumnes qui expliquin els continguts abordats a cada tasca de recerca. També és molt interessant deixar que s’aixequin i assenyalin les imatges perquè donin suport a la seva explicació i permetin una millor comprensió dels continguts. Així estarem tenint en compte els diferents canals d’aprenentatge que hem esmentat anteriorment.

Un altre moment en què podem utilitzar aquest recurs és al final de la sessió, durant els últims minuts de classe, a manera de metacognició. Això ens permetrà detectar dificultats d’aprenentatge en l’alumnat i potenciarà l’autoavaluació.

En definitiva, el mural de seguiment és un recurs per a l’aula que serà molt útil per a l’assimilació i el repàs de continguts, una guia de treball o fins i tot una eina per detectar dificultats d’aprenentatge de l’alumnat en determinats conceptes. A més, a través del mural posem en marxa les diferents formes amb què els infants aprenen i fomentem particularment la competència comunicativa.