Treball per projectes amb docència compartida al col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria

Cada vegada són més els centres educatius que treballen amb Santillana Projectes, i també més els que s’aventuren a compartir la seva experiència. En aquesta ocasió us presentem l’ús que fan dels projectes al col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria.

El mes de gener passat els vam fer una visita. A continuació, us expliquem el que vam poder observar, les experiències que van compartir amb nosaltres i com va ser la sessió de formació posterior.

El projecte Quantes bestioles!

Al matí, visitem l’aula de tercer d’Educació primària i observem un grup de setanta-cinc nens i nenes que treballaven en el projecte Quantes bestioles! de Nivell II tots alhora. Aquesta observació a l’aula va ser acompanyada d’una formació-seguiment dels projectes a la tarda.

En arribar a l’aula, el primer que ens va sorprendre va ser trobar-nos amb un gran espai sense separacions per als tres grups de tercer. En aquest curs en concret, es duu a terme el que es coneix com a docència compartida. Què significa això? Significa que els tres grups de tercer de Primària es troben junts en un espai compartit amb tres tutors o tutores. Aquesta metodologia es duu a terme en alguns centres d’Espanya i és molt gratificant per als docents, ja que el pes de la conducció de la classe es distribueix entre els tres tutors.

L’ús estratègic d’aquest tipus d’organització de l’alumnat respon molt bé al treball per projectes. A vegades, quan es visualitza un vídeo o el docent realitza l’exposició d’un contingut, el grup roman junt. En aquest moment, mentre un dels tutors o tutores efectua l’explicació o gestiona la PDI, els altres dos poden ajudar a gestionar el silenci a l’aula, o bé poden estar preparant el material que posteriorment es pugui utilitzar, o bé poden oferir una atenció més personalitzada a aquell alumnat que ho requereixi. A la imatge següent tenim un exemple del col·legi San José Dominicas.

En altres ocasions, quan l’activitat de la tasca del projecte ho requereix perquè l’alumnat ha de treballar de forma individual, en parelles o en grup, els grups se separen i són gestionats per la seva tutora o tutor de referència.

Així, per exemple, mentre es duia a terme el recordatori de la sessió anterior, tot l’alumnat va romandre junt assegut a les seves cadires. En canvi, quan posteriorment alguns alumnes havien d’exposar davant de la seva classe la recerca realitzada, l’alumnat s’asseia, en assemblea, al voltant del seu tutor de referència, fet que donava lloc a una atenció més personalitzada.

La visió subjacent, com comentàvem, és que hi ha activitats que pot conduir un únic tutor (com la visualització d’un vídeo o una explicació de la tasca a realitzar), mentre que altres activitats necessitaran més personalització de l’aprenentatge (com l’exposició dels coneixements apresos o la revisió dels quaderns), que hauran de gestionar els tres tutors alhora.

Per exemple, la correcció de les tasques la realitza el tutor o tutora de referència per al seu alumnat.

En el cas que algun alumne o alumna tingui dubtes durant una exposició, efectua la pregunta al tutor que en aquell moment dirigeix l’activitat. En canvi, quan els nens i nenes s’asseguin a les seves taules per dur a terme un treball individual, per parelles o en equips cooperatius, solen dirigir-se al seu tutor o tutora de referència, encara que puguin dirigir-se també als altres tutors. Això fa que l’alumnat se senti més atès i que el professorat conegui la resta d’alumnes i pugui aportar al tutor de referència les observacions corresponents en el moment de l’avaluació.

Felicitem l’equip del col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria pel gran treball que estan realitzant amb Santillana Projectes.

Us animeu a explicar-nos la vostra experiència?

7 d’abril, Dia Internacional de la Salut, en relació amb els projectes Em sento bé! i Com hem crescut!

L’obesitat infantil és un dels problemes de salut més greus del segle xxi. El problema es dona a escala mundial i, lluny de disminuir, augmenta progressivament a un ritme alarmant en països de baixos i mitjans ingressos. Això es deu, d’una banda, a l’adquisició de mals hàbits alimentaris i, d’altra banda, al sedentarisme que es dona en molts nens i nenes.

Els nens i nenes obesos i amb sobrepès tendeixen a continuar sent obesos a l’edat adulta, per la qual cosa tenen més probabilitats de patir a edats més primerenques malalties cardiovasculars o diabetis.

Des de l’escola hem de donar resposta a aquells problemes que ens planteja la societat en la qual vivim i de la qual som partícips, i abordar la situació des d’un punt de vista formatiu. Però com podem donar resposta a aquest problema que se’ns planteja?

Des de l’escola treballem continguts relacionats amb la salut, normes d’higiene i cura personal, però no podem oblidar que si volem que això sigui efectiu hem de crear hàbits en el nostre alumnat. Per tant, és imprescindible que prenguin consciència de la importància de tenir hàbits saludables al mateix temps que inculquem rutines per fer-ho.

I quina millor manera que «aprendre fent» mitjançant tasques de recerca que afavoreixin un aprenentatge més significatiu en l’etapa infantil.

A continuació, us presentem alguns exemples i propostes de com treballem els hàbits saludables des de Santillana Projectes.

  1. Em sento bé!

Com a punt de partida d’aquest projecte podem veure el vídeo publicitari del Consejo Superior de Deportes titulat 100 palabras que definen la vida de un deportista, en el qual apareixen esportistes professionals de diferents disciplines definint què és l’esport amb una paraula. A partir del visionament iniciem un debat amb els alumnes en el qual els demanem que pensin què haurien de fer en les seves vides per arribar a ser esportistes professionals i els dirigim cap a la idea de tenir una vida saludable. Després els animem a treballar sobre aquestes idees a través d’una sèrie de qüestions que apareixen al quadern.

Una altra manera interessant de començar seria sol·licitar l’assistència a l’aula d’algun esportista conegut de la localitat perquè els expliqui el seu dia a dia; fins i tot podríem sol·licitar l’assistència d’un esportista amb discapacitat, sempre que això sigui possible. D’aquesta manera podem provocar un interès més gran per iniciar les tasques de recerca.

Què és la salut? Com podem estar sans?

Per fer-los reflexionar sobre el concepte de salut en un sentit ampli podem animar-los a buscar-ne informació (a l’espai web) i després organitzar un debat. Després els proposarem que elaborin en equip un text resumit en el qual argumentin què és per a ells la salut, de manera que treballarem així la capacitat de síntesi. Finalment, es llegiran els resums a l’aula. Per fer-los conscients de la importància de tenir uns hàbits d’higiene personal podem realitzar l’experiment següent basant-nos en el mètode científic:

  • Demanem als nens i nenes que surtin al pati i s’embrutin les mans.
  • Els proporcionem dues llesques de pa de motlle perquè passin les mans brutes per una i la guardin en una bossa tèrmica.
  • Els demanem que es rentin bé les mans al lavabo i que passin les mans per l’altra llesca i la dipositin en una altra bossa.
  • Elaborem hipòtesis sobre què succeirà i les escrivim en una fitxa, així com els processos duts a terme i els materials utilitzats.
  • Finalment, esperem uns quants dies per veure què passa i comprovar si les seves hipòtesis s’han complert o no.

D’aquesta manera comprovaran que les poblacions de microbis creixen de forma diferent segons tinguin les mans netes o brutes.

Tenim una alimentació saludable? Els nostres hàbits són saludables?

Si ja hem treballat amb el nostre alumnat l’alimentació saludable, la identificació dels principals tipus de nutrients i en quins tipus d’aliments es troben i quins hem de consumir amb més o menys freqüència, podem proposar les activitats següents per complementar la tasca «Els menjars del dia» del projecte A berenar!:

  • Durant una setmana anotaran en una taula tots els aliments que consumeixen cada dia a cada moment concret (esmorzar, dinar, berenar, sopar), així com el tipus d’activitat que realitzen, si practiquen esport o no, durant quant de temps, a quina hora van a dormir i a quina hora es lleven, per calcular les hores que descansen, quin temps dediquen a l’ús de la tecnologia, etc.
  • Una vegada passada la setmana analitzaran al costat dels seus companys i companyes si els seus hàbits són saludables o no. Gràcies a aquest registre els fem prendre consciència de quins són els seus hàbits i si han de modificar-los o no.

2. Com hem crescut!

En aquest projecte es treballen les diferents etapes de la vida des de la infància fins a la vellesa. En una de les tasques de recerca es tracten les cures i els hàbits saludables en les diferents etapes. Atès que cada etapa requereix una alimentació i uns hàbits diferents, podem proposar al nostre alumnat que investiguin per equips quins hàbits es recomanen en cadascuna de les etapes de la vida i que n’elaborin un mural per exposar-lo a classe. Per a això podem demanar-los que consultin la piràmide NAOS que publica el Ministeri de Sanitat, així com les recomanacions sobre l’activitat física per a la salut segons l’OMS per a cadascun dels grups d’edat. Una altra de les activitats que se’ns planteja és l’elaboració d’una enquesta sobre les activitats d’oci i temps lliure de nens, adolescents, adults i ancians. Dividirem els nens i nenes en quatre grups per centrar-nos en cada grup d’edat.

  • Primer, formularan les preguntes que inclouran a l’enquesta (al quadern en tenen alguns exemples).
  • Després, realitzaran les preguntes de forma individual a persones del seu entorn i n’anotaran les respostes.
  • Finalment, per equips, organitzaran els resultats, els analitzaran, extrauran conclusions i les exposaran a classe.

Per finalitzar se’ls planteja una activitat en la qual han d’elaborar un pla setmanal amb horaris i activitats saludables que escriuran en una plantilla a manera de planificació de rutines. Hi establiran uns horaris d’estudi o treball, menjars i activitats d’oci que ens ajudin a tenir una vida més saludable de manera personalitzada.

Amb cadascuna d’aquestes propostes el que es pretén és que l’alumnat comprengui la necessitat de tenir uns hàbits saludables i establir rutines que els ajudin a tenir una vida més sana.

És important que el nostre alumnat conegui i aprengui quins són els hàbits saludables, però sobretot que els assumeixin com a rutines que els serveixin per tenir una vida més plena. Aquestes són algunes idees que us proposem des dels nostres projectes, vinculades a un tema que hem d’abordar en els centres.

Aquestes són algunes idees que us proposem des dels nostres projectes, vinculades a un tema que hem d’abordar als centres.