Consells per treure partit de la neuroeducació a Santillana Projectes

Gràcies a l’estudi del cervell, el conjunt de ciències que treballen en el funcionament d’aquest misteriós i important òrgan han ajudat a confirmar algunes de les hipòtesis que tenien els teòrics de l’aprenentatge. De la mateixa manera, les recerques dutes a terme també han permès refutar certs aspectes que ara es consideren erronis i descartar-ne l’ús en els processos educatius. Sí, parlem de la neuroeducació. Saps quina relació té amb Santillana Projectes? A continuació t’expliquem com treure profit de tot aquest coneixement.

Per a això, ens basarem en el que ens diu la neurociència sobre el cervell per comentar tres idees que podem aplicar als nostres projectes d’aprenentatge.

Al cervell li agraden les sorpreses

Aquesta primera idea segurament no us cridarà massa l’atenció, ja que sembla evident que allò que causa sorpresa, per definició, tendeix a focalitzar la nostra atenció. Per això, aquest és l’efecte que volem aconseguir: que l’inesperat o allò que no s’havia anticipat atrapi l’atenció del cervell. Tenint en compte que l’atenció és un bé molt preuat en processos d’aprenentatge, sembla bona idea incorporar una dosi important de sorpresa a l’hora de presentar el tema del projecte.

D’altra banda, una sorpresa pot portar associat un efecte conegut com a dissonància o conflicte cognitiu, alguna cosa que trenca amb els esquemes previs del cervell, que no encaixa i que posa en funcionament el cervell amb l’objectiu de resoldre aquest conflicte o dissonància. Aquest procés és especialment important perquè sol precedir un increment de la curiositat, que, al seu torn, és una de les emocions que col·laboren a millorar l’aprenentatge i que ens ajudarà a mantenir l’atenció del nostre alumnat en el projecte.

D’aquesta manera, presentar el tema del projecte mitjançant l’ús de la sorpresa i intentant crear un conflicte cognitiu en l’alumnat són dues idees que, segons la neurociència, poden resultar de gran ajuda per millorar el seu rendiment durant el desenvolupament d’un projecte d’aprenentatge. Teniu alguns exemples de propostes en els articles següents:

El cervell treballa millor ben acompanyat

Una altra de les idees que fa temps que se sap que funciona en l’àmbit educatiu, i que la neurociència ha pogut confirmar, és la disposició del cervell per aprendre juntament amb altres cervells. S’ha demostrat que al cervell li agrada treballar en companyia i que es torna molt més actiu quan realitza activitats de manera cooperativa amb altres cervells. Nombrosos estudis duts a terme sembla que han conclòs que la millora del rendiment acadèmic i les relacions satisfactòries entre companyes i companys depenen més del treball cooperatiu a l’aula que del treball individual o competitiu. Aquesta conclusió posa en relleu que hi ha una correlació entre tots dos factors: el rendiment acadèmic i les relacions satisfactòries entre l’alumnat.

Aquesta idea és aplicable també a la metodologia de l’aprenentatge per projectes, en els quals, sovint, disposem de diverses tasques d’aprenentatge concretes que es poden dur a terme de manera cooperativa.

Per portar-ho a cap de manera adequada és important tenir en compte els quatre principis de l’aprenentatge cooperatiu:

  • Interdependència positiva.
  • Interacció cara a cara.
  • Responsabilitat individual i grupal.
  • Habilitats socials.

Recordeu que en els articles següents teniu algunes propostes per aplicar l’aprenentatge cooperatiu a Santillana Projectes.

Explica-li una història al teu cervell

Finalment, acabem aquesta llista d’idees amb una que és especialment interessant. Segons la neurociència, el cervell de les persones tendeix a recordar més les històries que les dades individuals. És a dir, l’alumnat aprendrà millor si els continguts que es treballen es poden presentar de manera que embastin algun tipus de narració. D’aquesta manera, les dades aïllades es relacionen amb unes altres, fet que permet que el cervell pugui fixar-les millor mitjançant els processos de memorització, i, en conseqüència, també pot recuperar-les més endavant gràcies a aquestes relacions establertes en forma de narració.

Aquesta idea és força interessant en l’àmbit dels projectes i, per això, els projectes de Santillana disposen d’un fil conductor a través de les seves diferents fases. Així doncs, una bona idea per millorar el procés d’aprenentatge podria ser desenvolupar aquest fil conductor en forma d’una petita història.

En aquest cas, el que busquem és intentar fomentar un estat emocional que sigui propici per a l’aprenentatge, centrant l’atenció de l’alumnat i ajudant a fixar, mitjançant la combinació d’un fil conductor i un estat emocional adequat, allò que estan treballant a través del projecte d’aprenentatge.

En alguna ocasió us hem fet alguna proposta en aquest sentit, que podeu recuperar en aquests enllaços:

Esperem que aquest article sigui del vostre interès i que, com a mínim, hagi pogut captar durant alguns moments l’atenció del vostre cervell. Si teniu més propostes sobre com convé aplicar aquestes idees a algun dels nostres projectes, podeu deixar-les a la caixa de comentaris.

Fins aviat!

30 de gener: Dia Escolar de la No-violència i la Pau

En aquesta data es recorda la necessitat de l’educació per a la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. Tots sabem que, si volem educar el nostre alumnat en aquests valors, és necessari realitzar una labor diària i continuada en aquest sentit dins de la nostra programació.

Per recordar aquests valors i la seva importància, en aquest article volem oferir-vos idees que us puguin ajudar a vincular el projecte Qui és qui? amb el Dia Escolar de la No-violència i la Pau.

El projecte Qui és qui?

 

Aquest projecte s’emmarca en l’àrea de Coneixement del medi social i cultural. L’objectiu principal és iniciar l’alumnat en l’estudi del passat a través de diferents personatges de gran rellevància històrica, com per exemple Cleòpatra, Cristòfor Colom, Ermessenda, Mozart, Joanot Martorell, Tereshkova…

El projecte està estructurat en diferents tasques de recerca que es dediquen a un personatge concret de la història. Cadascun d’aquests personatges estudiats es presenta en el seu context històric amb la intenció que l’alumnat pugui conèixer els costums, condicions de vida, construccions, expressions artístiques, descobriments i invents propis de cada època i civilització, des de l’edat antiga fins a l’actualitat.

La proposta per als continguts i els valors de la no-violència i la pau

Seguint amb la idea de presentar un personatge important de la història i relacionar-lo amb el Dia de la No-violència i la Pau, podem fer la tasca següent i donar a conèixer Mohandas Gandhi als nostres alumnes.

  • Començarem projectant una imatge de Gandhi i, al costat, alguna de les seves frases cèlebres, com per exemple: «No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí»; «Ull per ull i tothom acabarà cec»; «El més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona».
  • La tasca podrà continuar establint un debat guiat a classe amb preguntes d’aquest tipus: qui va ser aquest personatge?, algú sap per què és una figura important de la història?, coneixeu en quina època i en quin lloc del món va viure?

A més, llegirem algunes de les seves frases i demanarem als alumnes que tractin d’explicar què volen dir.

  • Després, seguirem amb la projecció d’un vídeo sobre Gandhi en el qual s’explica qui va ser, quins assoliments va aconseguir, com ho va fer, quins eren els seus ideals…

  • A partir d’aquí, realitzarem amb tota la classe una tasca de recerca i documentació sobre el personatge a través d’una fitxa que podrem arxivar al portafolis. En aquesta fitxa quedarà reflectit tot el que hem après: qui va ser Gandhi, què va fer, com ho va aconseguir, on va viure, què significa mahatma, com es deia en realitat, per què l’anomenaven mahatma, com resolia els conflictes…
  • Els explicarem també que des de l’any 1964 el 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau per recordar la mort de Gandhi.
  • Finalment, durem a terme una recopilació d’imatges extretes d’Internet o de dibuixos realitzats pels mateixos alumnes sobre aquest personatge.

De manera anàloga, podríem fer el mateix amb un personatge més actual, per exemple, Malala Yousafzai.

Tots dos han estat guardonats amb el premi Nobel de la pau pel fet de lluitar contra les injustícies socials de manera pacífica, de manera que s’han convertit en un model de conducta a seguir.

  • Per això es podran incloure en el producte final que es proposa en el projecte Qui és qui?, que consisteix a elaborar una recopilació de dades i imatges de diferents personatges de la història per exposar-ho al final del projecte.

La finalitat d’aquest article és ajudar-vos a enriquir més el projecte Qui és qui? i, alhora, que puguem relacionar-ho amb aspectes tan importants com la tolerància, el respecte, la no-violència i la resolució de conflictes de manera pacífica a través de personatges històrics, sense necessitat de dur-lo a terme amb tasques aïllades i descontextualitzades, de manera que així ho podrem vincular i treballar dins de la programació dels nostres projectes.

Recordeu que en altres articles hem ofert propostes per treballar amb Santillana Projectes actituds i valors que són molt importants per al dia a dia a l’aula i que fins i tot es poden realitzar sinergies i relacions entre les diferents propostes:

Per quina proposta us heu decantat a la vostra escola?