Treball amb Projectes Santillana a l’escola Trinitario Seva

En aquest article entrevistem les tutores d’Educació primària de l’escola Trinitario Seva de Rafal (Alacant), María José Riquelme Ruiz i Mari Carmen Sánchez Soler, sobre la seva experiència amb Santillana Projectes i sobre la seva motivació a l’hora d’utilitzar aquesta metodologia. Més concretament, ens parlaran de com han implementat el projecte titulat «Qui és qui».

Per què vau decidir utilitzar aquesta metodologia?

«Des del centre volíem un canvi de metodologia perquè els aprenentatges fossin més significatius i dinàmics, i poder presentar als nens i nenes materials més motivadors i que els impliquessin d’una manera més activa. Així és que vam decidir començar a treballar per projectes en el primer cicle i anar incorporant aquest mètode de manera progressiva en els diferents cursos, ja que considerem que afavoreix no tan sols una participació més activa per part dels estudiants, sinó també una implicació més gran de les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Per a la majoria dels docents del centre és una metodologia nova, ja que només fa dos cursos que hi treballem, però hem de dir que amb el projecte de Santillana “Qui és qui”, que realitzem en el segon trimestre, hem notat una evolució positiva per part de l’alumnat, i per part nostra també.

El fet de tenir un quadern de treball planificat amb una gran varietat de propostes facilita el desenvolupament i l’elaboració de noves tasques, com vam fer, per exemple, amb l’activitat motivadora de l’esdeveniment inicial, diferent de la del projecte de Santillana».

Quina va ser l’activitat motivadora que vau utilitzar en l’esdeveniment inicial?

«Vam decidir començar el projecte cridant l’atenció de l’alumnat per despertar un veritable interès per estudiar la història i els seus personatges. En aquesta activitat inicial vam implicar diferents membres de la comunitat educativa (docents, mares, pares i estudiants).

Durant els dies previs a l’activitat, els nens i nenes ens van veure construir una màquina del temps, que vam anomenar Porta Astral. Aquesta porta ens serviria per viatjar a altres èpoques de la història i portar diferents personatges històrics: Cleòpatra, Cervantes, Mozart…, que interactuarien amb l’alumnat.

Per realitzar l’activitat motivadora vam reunir tot l’alumnat a la sala multiusos del centre i vam posar en marxa la màquina. Els la vam mostrar dient-los que estava trencada i que si l’aconseguíem arreglar podríem parlar amb personatges d’altres èpoques. Després de tocar alguns engranatges, vam aconseguir que la porta tornés a funcionar. I a través d’aquesta porta els nens i nenes van conèixer alguns personatges del passat que ens van fer una visita i ens van contar algunes cosetes sobre la seva vida.

Dues companyes estaven disfressades de científics. Va ser molt impactant per a ells i van gaudir molt, perquè els efectes especials de llums, so i fum, units a la caracterització dels personatges, van ajudar al fet que trossets del passat ens acompanyessin en el present durant uns instants».

Com heu utilitzat el quadern del projecte?

«El quadern del projecte l’hem utilitzat com a complement als materials del portal web. La informació que ofereix el portal és molt completa i s’adapta perfectament a l’edat de l’alumnat, i a partir d’aquí sorgien comentaris i preguntes que ens feien aprofundir més en els temes que tractàvem. Al final de la sessió realitzàvem les fitxes del quadern d’activitats i alguna activitat complementària.

Sempre hem treballat els continguts del projecte a través del portal web de Santillana i el quadern l’utilitzàvem després com a complement per consolidar els continguts adquirits a través del portal».

Com s’han mostrat els nens i nenes durant el projecte? Han volgut aprofundir en algun tema del projecte?

«Sens dubte els estudiants s’han mostrat més motivats, desitjaven que arribés l’hora de Socials per continuar amb el projecte, i es mostraven expectants per saber quin era el següent personatge que tocava estudiar. Tant per a nosaltres, com a mestres, com per al nostre alumnat, l’experiència ha estat fabulosa. Hem aconseguit que mostrin un veritable interès per aprendre i que se sentin motivats i participatius, i, sobretot, hem gaudit del procés.

Els nens i nenes han estat molt motivats des del principi. L’esdeveniment inicial els va agradar molt i quan tornaven de casa sempre ens contaven alguna cosa sobre els personatges del projecte. Per exemple, sabien moltes coses de Mozart, personatge del qual molts havien vist la pel·lícula Amadeus, i ens preguntaven sobre si el que es narra a la pel·lícula era cert.

I les activitats posteriors (per exemple, que escrivissin el seu nom mitjançant jeroglífics o l’elaboració de les vidrieres) els han agradat molt».

Com a docents, què us aporta treballar amb la metodologia del treball per projectes?

«El treball per projectes compta amb una metodologia activa, flexible i canviant. Proporciona llibertat de treball i adaptació als interessos dels nens i nenes, com també una atenció més individualitzada per a aquells que presenten més dificultats d’aprenentatge.

Possibilita crear i modificar diferents propostes didàctiques totes les vegades que sigui necessari, ampliar i/o suprimir continguts en funció de les necessitats de l’alumnat, i adaptar-nos i evolucionar tant a docents com a estudiants en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que promou el desenvolupament de les competències des d’un enfocament globalitzador.

Sens dubte, preferim el treball per projectes abans que altres metodologies més tradicionals centrades en el rol del mestre com l’únic responsable de l’aprenentatge a l’aula i en unitats didàctiques que presenten temes i centres d’interès més tancats a possibles modificacions.

A més, és una metodologia que promou el treball cooperatiu a l’aula, de manera que es poden designar diferents a l’alumnat rols que fomentin el seu vincle i mitjançant el qual puguin estrènyer les seves relacions i fomentar la seva responsabilitat tant individual com grupal.

Com a docents, ens agrada més aquest tipus de metodologia, ja que com que és més activa i participativa veiem els estudiants més motivats per aprendre. I, al mateix temps, tenim les famílies més implicades».

Així ens expliquen la seva experiència amb Santillana Projectes des de l’escola Trinitario Seva. Us animem a expressar les vostres opinions i vivències al nostre blog.

Hi ha diferències en l’aprenentatge de nenes i nens?

Si bé és cert que en els últims anys hem avançat molt pel que fa a la igualtat de gènere, també ho és que hi continua havent comportaments i actituds sexistes en la societat actual. Continuem escoltant comentaris que evidencien que encara ens queda un llarg camí per recórrer.

Com a educadors i educadores, els docents tenim l’obligació d’ensenyar en igualtat, per la qual cosa el nostre paper resulta primordial a l’hora de generar un pensament crític en l’alumnat que trenqui estereotips i enderroqui les barreres que a vegades ens imposa la societat.

En aquest sentit és fonamental tenir una actitud proactiva per fer que les nenes i els nens reflexionin sobre els seus propis comportaments i actituds en el seu dia a dia, sigui a l’escola, a casa o al carrer. Hem de ser conscients que és en la infància quan es constitueix la identitat de gènere de la persona i quan s’estableixen els fonaments sobre els quals es desenvoluparà la personalitat del futur adult i els seus valors.

El treball per projectes resulta un mètode d’ensenyament afavoridor per al desenvolupament del pensament crític, ja que es basa en un aprenentatge que parteix de l’experimentació, l’anàlisi de casos concrets, el debat, la confrontació d’idees, la cerca de solucions, alhora que potencia l’anàlisi crítica de la informació, la responsabilitat personal i col·lectiva, i les habilitats de relació interpersonal.

En aquest article volem ressaltar la importància d’educar per i per a la igualtat. Per a això us proposem diferents activitats amb les quals l’alumnat pot desenvolupar una actitud crítica sobre els seus propis comportaments i accions.

Us recordem que a l’article «Activitats complementàries per tractar el Dia Internacional de les Dones, relacionades amb els projectes “On vius?” i “Què vols ser quan siguis gran?”, trobareu propostes d’activitats vinculades a Santillana Projectes dirigides a treballar els prejudicis i les idees preconcebudes quant a gènere.

Propostes per treballar la igualtat de gènere a través dels projectes

Des del projecte «De carn i ossos» de Nivell III se’ns proposa en una de les tasques, referida a la funció de reproducció, concretament l’activitat final, la realització d’un debat a classe sobre alguns estereotips. Aquesta activitat pot resultar molt interessant per conèixer quina és l’opinió dels nens i nenes i que al mateix temps sentin altres punts de vista.

Per facilitar el debat podem formular-los preguntes, a més de les propostes, com ara: Creieu que hi ha diferències entre nens i nenes a l’hora de practicar algun esport?; vosaltres jugueu junts al pati?; penseu que hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?, per què?; la roba que portem ens fa diferents?; penseu que hi ha feines per a homes i feines per a dones?; què voleu ser de grans?, hi ha cap aspecte físic que us impedeixi exercir una feina determinada com pot ser bombera o futbolista?…

Practiquem el joc de rols per equips en els quals simulem diferents situacions que evidenciïn actituds sexistes de la vida real. Una vegada representades totes les situacions, reflexionem sobre el que hem vist i dramatitzat. Per a això podem proporcionar diferents targetes a cada equip perquè preparin les representacions durant uns quinze minuts.

Vegem el vídeo Què significa fer alguna cosa com una nena?, que posa de manifest els estereotips que existeixen en la societat sobre com es comporta una nena. A partir d’aquí generem un debat i la reflexió posterior sobre si hi ha diferències per haver nascut nen o nena a l’hora d’actuar o efectuar qualsevol acció, com pot ser córrer o xutar una pilota, o si són imposades.

Analitzem per parelles o per equips els catàlegs de joguines. Per fer-ho, els repartim diferents catàlegs en paper o els mostrem catàlegs disponibles a Internet. Seguidament, els demanem que donin un cop d’ull als catàlegs durant uns quants minuts. A continuació, els preguntem: Què us ha cridat l’atenció?, quines joguines us agraden més?

Els expliquem el concepte d’estereotip i rol de gènere posant exemples del mateix catàleg (seccions de joguines separades per a nens i nenes, ús dels colors rosa i blau, classificació de joguines domèstiques, d’aventures, etc.).

Després, els plantegem preguntes perquè reflexionin: Us sembla bé que les joguines es divideixin d’aquesta manera?, i que us diguin a què podeu jugar i a què no?; què us dirien els adults a vosaltres si trieu una joguina considerada de nens?, i a vosaltres si en trieu una de considerada de nenes?

Finalment, podríem ampliar l’activitat elaborant un catàleg no sexista per equips o entre tots.

Resulta necessari educar en la igualtat de gènere a les escoles des d’edats primerenques per afavorir la interiorització d’un comportament cívic entre homes i dones. En aquestes edats (de 0 a 12 anys) estan lliures de prejudicis, per la qual cosa fomentar el sentiment d’igualtat repercutirà en el seu desenvolupament com a persona adulta.