Experiències

Apartat on mostrarem experiències de com el professorat posa en pràctica els nostres projectes i els enriqueix amb les seves aportacions i la dels seus alumnes.

Treball amb Projectes Santillana a l’escola Trinitario Seva

En aquest article entrevistem les tutores d’Educació primària de l’escola Trinitario Seva de Rafal (Alacant), María José Riquelme Ruiz i Mari Carmen Sánchez Soler, sobre la seva experiència amb Santillana Projectes i sobre la seva motivació a l’hora d’utilitzar aquesta metodologia. Més concretament, ens parlaran de com han implementat el projecte titulat «Qui és qui».

Per què vau decidir utilitzar aquesta metodologia?

«Des del centre volíem un canvi de metodologia perquè els aprenentatges fossin més significatius i dinàmics, i poder presentar als nens i nenes materials més motivadors i que els impliquessin d’una manera més activa. Així és que vam decidir començar a treballar per projectes en el primer cicle i anar incorporant aquest mètode de manera progressiva en els diferents cursos, ja que considerem que afavoreix no tan sols una participació més activa per part dels estudiants, sinó també una implicació més gran de les famílies en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Per a la majoria dels docents del centre és una metodologia nova, ja que només fa dos cursos que hi treballem, però hem de dir que amb el projecte de Santillana “Qui és qui”, que realitzem en el segon trimestre, hem notat una evolució positiva per part de l’alumnat, i per part nostra també.

El fet de tenir un quadern de treball planificat amb una gran varietat de propostes facilita el desenvolupament i l’elaboració de noves tasques, com vam fer, per exemple, amb l’activitat motivadora de l’esdeveniment inicial, diferent de la del projecte de Santillana».

Quina va ser l’activitat motivadora que vau utilitzar en l’esdeveniment inicial?

«Vam decidir començar el projecte cridant l’atenció de l’alumnat per despertar un veritable interès per estudiar la història i els seus personatges. En aquesta activitat inicial vam implicar diferents membres de la comunitat educativa (docents, mares, pares i estudiants).

Durant els dies previs a l’activitat, els nens i nenes ens van veure construir una màquina del temps, que vam anomenar Porta Astral. Aquesta porta ens serviria per viatjar a altres èpoques de la història i portar diferents personatges històrics: Cleòpatra, Cervantes, Mozart…, que interactuarien amb l’alumnat.

Per realitzar l’activitat motivadora vam reunir tot l’alumnat a la sala multiusos del centre i vam posar en marxa la màquina. Els la vam mostrar dient-los que estava trencada i que si l’aconseguíem arreglar podríem parlar amb personatges d’altres èpoques. Després de tocar alguns engranatges, vam aconseguir que la porta tornés a funcionar. I a través d’aquesta porta els nens i nenes van conèixer alguns personatges del passat que ens van fer una visita i ens van contar algunes cosetes sobre la seva vida.

Dues companyes estaven disfressades de científics. Va ser molt impactant per a ells i van gaudir molt, perquè els efectes especials de llums, so i fum, units a la caracterització dels personatges, van ajudar al fet que trossets del passat ens acompanyessin en el present durant uns instants».

Com heu utilitzat el quadern del projecte?

«El quadern del projecte l’hem utilitzat com a complement als materials del portal web. La informació que ofereix el portal és molt completa i s’adapta perfectament a l’edat de l’alumnat, i a partir d’aquí sorgien comentaris i preguntes que ens feien aprofundir més en els temes que tractàvem. Al final de la sessió realitzàvem les fitxes del quadern d’activitats i alguna activitat complementària.

Sempre hem treballat els continguts del projecte a través del portal web de Santillana i el quadern l’utilitzàvem després com a complement per consolidar els continguts adquirits a través del portal».

Com s’han mostrat els nens i nenes durant el projecte? Han volgut aprofundir en algun tema del projecte?

«Sens dubte els estudiants s’han mostrat més motivats, desitjaven que arribés l’hora de Socials per continuar amb el projecte, i es mostraven expectants per saber quin era el següent personatge que tocava estudiar. Tant per a nosaltres, com a mestres, com per al nostre alumnat, l’experiència ha estat fabulosa. Hem aconseguit que mostrin un veritable interès per aprendre i que se sentin motivats i participatius, i, sobretot, hem gaudit del procés.

Els nens i nenes han estat molt motivats des del principi. L’esdeveniment inicial els va agradar molt i quan tornaven de casa sempre ens contaven alguna cosa sobre els personatges del projecte. Per exemple, sabien moltes coses de Mozart, personatge del qual molts havien vist la pel·lícula Amadeus, i ens preguntaven sobre si el que es narra a la pel·lícula era cert.

I les activitats posteriors (per exemple, que escrivissin el seu nom mitjançant jeroglífics o l’elaboració de les vidrieres) els han agradat molt».

Com a docents, què us aporta treballar amb la metodologia del treball per projectes?

«El treball per projectes compta amb una metodologia activa, flexible i canviant. Proporciona llibertat de treball i adaptació als interessos dels nens i nenes, com també una atenció més individualitzada per a aquells que presenten més dificultats d’aprenentatge.

Possibilita crear i modificar diferents propostes didàctiques totes les vegades que sigui necessari, ampliar i/o suprimir continguts en funció de les necessitats de l’alumnat, i adaptar-nos i evolucionar tant a docents com a estudiants en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que promou el desenvolupament de les competències des d’un enfocament globalitzador.

Sens dubte, preferim el treball per projectes abans que altres metodologies més tradicionals centrades en el rol del mestre com l’únic responsable de l’aprenentatge a l’aula i en unitats didàctiques que presenten temes i centres d’interès més tancats a possibles modificacions.

A més, és una metodologia que promou el treball cooperatiu a l’aula, de manera que es poden designar diferents a l’alumnat rols que fomentin el seu vincle i mitjançant el qual puguin estrènyer les seves relacions i fomentar la seva responsabilitat tant individual com grupal.

Com a docents, ens agrada més aquest tipus de metodologia, ja que com que és més activa i participativa veiem els estudiants més motivats per aprendre. I, al mateix temps, tenim les famílies més implicades».

Així ens expliquen la seva experiència amb Santillana Projectes des de l’escola Trinitario Seva. Us animem a expressar les vostres opinions i vivències al nostre blog.

Treball per projectes amb docència compartida al col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria

Cada vegada són més els centres educatius que treballen amb Santillana Projectes, i també més els que s’aventuren a compartir la seva experiència. En aquesta ocasió us presentem l’ús que fan dels projectes al col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria.

El mes de gener passat els vam fer una visita. A continuació, us expliquem el que vam poder observar, les experiències que van compartir amb nosaltres i com va ser la sessió de formació posterior.

El projecte Quantes bestioles!

Al matí, visitem l’aula de tercer d’Educació primària i observem un grup de setanta-cinc nens i nenes que treballaven en el projecte Quantes bestioles! de Nivell II tots alhora. Aquesta observació a l’aula va ser acompanyada d’una formació-seguiment dels projectes a la tarda.

En arribar a l’aula, el primer que ens va sorprendre va ser trobar-nos amb un gran espai sense separacions per als tres grups de tercer. En aquest curs en concret, es duu a terme el que es coneix com a docència compartida. Què significa això? Significa que els tres grups de tercer de Primària es troben junts en un espai compartit amb tres tutors o tutores. Aquesta metodologia es duu a terme en alguns centres d’Espanya i és molt gratificant per als docents, ja que el pes de la conducció de la classe es distribueix entre els tres tutors.

L’ús estratègic d’aquest tipus d’organització de l’alumnat respon molt bé al treball per projectes. A vegades, quan es visualitza un vídeo o el docent realitza l’exposició d’un contingut, el grup roman junt. En aquest moment, mentre un dels tutors o tutores efectua l’explicació o gestiona la PDI, els altres dos poden ajudar a gestionar el silenci a l’aula, o bé poden estar preparant el material que posteriorment es pugui utilitzar, o bé poden oferir una atenció més personalitzada a aquell alumnat que ho requereixi. A la imatge següent tenim un exemple del col·legi San José Dominicas.

En altres ocasions, quan l’activitat de la tasca del projecte ho requereix perquè l’alumnat ha de treballar de forma individual, en parelles o en grup, els grups se separen i són gestionats per la seva tutora o tutor de referència.

Així, per exemple, mentre es duia a terme el recordatori de la sessió anterior, tot l’alumnat va romandre junt assegut a les seves cadires. En canvi, quan posteriorment alguns alumnes havien d’exposar davant de la seva classe la recerca realitzada, l’alumnat s’asseia, en assemblea, al voltant del seu tutor de referència, fet que donava lloc a una atenció més personalitzada.

La visió subjacent, com comentàvem, és que hi ha activitats que pot conduir un únic tutor (com la visualització d’un vídeo o una explicació de la tasca a realitzar), mentre que altres activitats necessitaran més personalització de l’aprenentatge (com l’exposició dels coneixements apresos o la revisió dels quaderns), que hauran de gestionar els tres tutors alhora.

Per exemple, la correcció de les tasques la realitza el tutor o tutora de referència per al seu alumnat.

En el cas que algun alumne o alumna tingui dubtes durant una exposició, efectua la pregunta al tutor que en aquell moment dirigeix l’activitat. En canvi, quan els nens i nenes s’asseguin a les seves taules per dur a terme un treball individual, per parelles o en equips cooperatius, solen dirigir-se al seu tutor o tutora de referència, encara que puguin dirigir-se també als altres tutors. Això fa que l’alumnat se senti més atès i que el professorat conegui la resta d’alumnes i pugui aportar al tutor de referència les observacions corresponents en el moment de l’avaluació.

Felicitem l’equip del col·legi San José Dominicas de Las Palmas de Gran Canaria pel gran treball que estan realitzant amb Santillana Projectes.

Us animeu a explicar-nos la vostra experiència?

Visita a l’escola Santo Domingo de la Victoria (Tenerife)

El passat dia 30 de gener vam tenir el plaer de visitar algunes de les aules del CEIP Santo Domingo de la Victoria d’Acentejo, a Santa Cruz de Tenerife, i veure el seu treball amb Santillana Projectes. A continuació, us expliquem algunes de les activitats que han realitzat en diferents projectes.

Al matí, vam poder observar al professorat i l’alumnat de 2n i 5è de Primària durant el desenvolupament dels projectes següents:

  • Vivim junts (2n de Primària)
  • Un viatge espacial (5è de Primària)

Experiència amb els projectes de nivell I

Al matí arribem a l’aula de 2n de Primària just quan acabaven de finalitzar una tasca sobre la utilitat de l’ajuntament de la seva població i es disposaven a iniciar la tasca següent, amb la qual aprendrien els diferents tipus de carrers.

Va resultar molt gratificant veure a l’alumnat treballar amb entusiasme amb una metodologia diferent a la tradicional. En aquest cas, alumnat i professorat seguien la seqüència d’activitats proposada en el projecte.

Experiència amb els projectes de nivell III

Una hora més tard, vam visitar la classe de 5è, en la qual l’alumnat es trobava dissenyant els seus propis «mapes galàctics». Seguint les instruccions d’una de les activitats finals de la tasca Explorem el sistema solar, representaven a escala la relació entre el Sol i els planetes del nostre sistema, tenint en compte la distància i la proporció de cadascun.

A més, també ens van ensenyar algunes de les mostres que tenien a l’aula de la realització de projectes anteriors: dos models de columna vertebral per al projecte «De carn i ossos» i la maqueta d’una central elèctrica pel projecte «No malgastis l’energia!».

Valoració de l’experiència

A la tarda, un cop finalitzades les classes, ens reunim amb els docents de tot el centre i intercanviem impressions. Ens expliquem que l’alumnat està encantat de poder aprendre a un altre ritme i d’una manera tan experimental. Coincidim que aprendre amb Santillana Projectes afavoreix la permanència dels aprenentatges en la memòria a llarg termini, ja que aquesta metodologia permet un aprenentatge per recerca i dona més temps a nenes i nens per assimilar els continguts a partir d’experiències significatives i funcionals.

Durant l’intercanvi de valoracions i opinions sorgeixen idees interessants d’aplicació dels projectes que podrien complementar el treball desenvolupat a l’aula. Us exposem aquí alguns dels consells sorgits perquè també els pugueu aplicar a les vostres aules.

Mural de seguiment: resulta molt útil dissenyar un mural de seguiment del projecte perquè l’alumnat recordi, a l’inici de cada sessió, quin era l’objectiu del projecte i quines metes de comprensió volem resoldre en cada tasca. Així, mitjançant l’ús de paper continu, podem dissenyar un mural on apareguin les preguntes bàsiques del projecte: què en sabem?, què en volem saber?, i ara, què en sé? Per a realitzar-ho podeu consultar l’article Mural de seguiment, una eina per a no perdre el fil.

Decoració de l’aula: les mestres i els mestres estem acostumades a decorar la nostra aula amb els motius d’estudi del moment. Un projecte no pot ser menys. Per tant, podem condicionar l’aula per decorar-la amb els motius del projecte i que, d’aquesta manera, l’alumnat tingui una sensació d’«immersió». En el cas del projecte «Vivim junts», el professorat ens va comentar que disposaven de material per treballar l’educació viària al centre. Es va parlar de col·locar-lo a l’aula, a manera d’atrezzo.

Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres veure com s’estan desenvolupant els projectes Santillana a les aules de Primària.

Si voleu que us fem una visita i us puguem proporcionar alguns consells, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres a través dels comentaris o bé clicant en el botó Comparteix la teva experiència, disponible al lateral dret del blog. Us hi esperem!

El projecte «Els nostres amics els animals» al col·legi Santa Ana

En aquest article us presentem una nova experiència sobre l’aplicació de Santillana Projectes a les aules de Primària.

En aquesta ocasió, des del col·legi Santa Ana de Montsó ens expliquen la seva experiència amb el projecte «Els nostres amics els animals», de nivell I. Recordeu que d’aquest projecte teniu tota la informació (de què tracta, en què consisteix, quines activitats proposa, etc.) a l’article El projecte «Els nostres amics els animals» a fons!.

Sergio Gómez, tutor de 2n de Primària al col·legi Santa Ana i mestre que ha dut a terme aquesta experiència, ens explica que abans de l’aplicació de «Els nostres amics els animals» ja tenia alguna experiència en aquest tipus de treballs: «En cursos anteriors havia fet algun projecte, substituint una unitat a l’any a les Naturals. També n’havia dut a terme algun altre sobre diferents temàtiques en moments específics del curs, com a la setmana cultural». 

Què us va motivar a utilitzar Santillana Projectes al vostre centre?

Al centre fa temps que apostem per un canvi metodològic i en els últims anys hem anat realitzant un projecte per curs. La proposta de Santillana ens ha permès treballar per projectes a l’àrea de Naturals durant tot el curs, facilitant-nos la implantació d’aquesta metodologia.

Quins projectes heu decidit utilitzar i, concretament, per què el de «Els nostres amics els animals»? 

La distribució dels tres projectes al llarg del curs depenia de diverses situacions: per al primer trimestre triem «Som jardiners» perquè volíem sortir al parc a veure plantes i vam creure que seria una bona època per fer-ho.

«Els nostres amics els animals» ho situem en el segon trimestre perquè ens van oferir una xerrada sobre la llúdria des de l’ajuntament, amb data tancada per a aquests mesos, i pensàvem que podia ser una activitat interessant per complementar el projecte, ja que la llúdria és una habitant «desconeguda» del nostre entorn.

Per al tercer trimestre hem guardat el projecte «A berenar», que, amb la proposta de realitzar un berenar organitzat pels propis alumnes, vam creure que podria ser interessant com a activitat de comiat del curs.

Heu fet alguna adaptació del projecte al context propi del vostre centre i alumnes? 

El projecte ens ha donat molt de joc i ho hem adaptat i ampliat en funció de les possibilitats que se’ns oferien o els interessos que sorgien.

Al projecte «Els nostres amics els animals» hem donat l’oportunitat als alumnes que portessin animals a classe per explicar-nos què sabien d’ells. Hem tingut gossos, tortugues, canaris, eriçons i una fura.

També adaptem l’activitat sobre els contes, realitzant-la a través de la dinàmica del grup d’experts.

La tasca de recerca sobre on viuen els animals l’ampliem amb cerques d’informació a la web, on els nens i les nenes, per grups, investigaven sobre els animals que habiten els diferents continents. Finalment van elaborar targetes amb la informació recopilada, i les vam acompanyar amb un mural que fem entre tots amb un mapamundi i les fotografies dels animals a cada regió.

A més, complementem el projec te amb una sortida a la ribera del riu Insulsa fins a la desembocadura del riu Cinca. Cada alumne o alumna portava un quadern de camp on poder anar anotant els diferents animals que s’anaven presentant: alguns vam poder veure’ls en viu i en directe (madrilles, tudons, tórtores, cueretes…) i uns altres els vam presentar a través de làmines que havíem preparat. Va ser una activitat que va agradar molt, ja que van descobrir curiositats i animals del nostre entorn, van escoltar el cant d’algunes aus (usem una aplicació mòbil i un altaveu per a algunes espècies) i els vam mostrar la cornamenta d’un cabirol, animal que habita el soto del riu Cinca.

També vam rebre una xerrada sobre la llúdria, habitant d’aquest riu.

Una altra manera com hem adaptat el projecte ha estat usant les noves tecnologies (jugant en plataformes com Kahoot!) i jocs tipus Pasapalabra.

Com va respondre l’alumnat davant d’aquesta experiencia?

Aquest projecte els ha motivat moltíssim. El tema dels animals els desperta un interès innat i a través del projecte se’ls ha donat l’oportunitat de plantejar nombroses preguntes a les quals hem hagut de buscar respostes.

Què us ha resultat més difícil de dur a terme? 

Un dels aspectes que més ens ha preocupat ha estat el de l’avaluació. Treballant el projecte adaptem els criteris d’avaluació donant més pes a les produccions de l’alumnat. Això ha estat el que ens ha fet donar més voltes al cap, ja que no volíem que l’avaluació perdés la seva objectivitat i ens donés unes informacions inequívoques.

Finalment vam seleccionar unes quantes produccions per avaluar que, acompanyades de l’observació directa i d’una prova final, van ser les que ens van donar la nota final. Hem volgut donar més importància a la qualificació del treball diari a l’aula del propi alumne que a la nota obtinguda en un control.

Què tindreu en compte per aplicar un nou projecte de Santillana Projectes? 

Una vegada realitzat el projecte, de cara al proper curs duríem a terme una selecció més estricta de les tasques proposades: n’hi havia algunes que, quan les treballàvem, vam descobrir que eren coneixements que els alumnes ja havien adquirit del curs passat i en els quals invertim sessions que després necessitem per aprofundir en unes altres.

Agraïm al col·legi Santa Ana i a Sergio Gómez la seva col·laboració amb el nostre projecte i haver compartit la seva experiència amb nosaltres. Us animem a consultar el blog del seu col·legi, El blog de 1n, si voleu veure altres exemples de projectes que han treballat.

Propostes pràctiques d’aprenentatge cooperatiu en Santillana Projectes

Santillana Projectes ens proposa utilitzar l’aprenentatge cooperatiu i nosaltres, Sandra i Sergio, tutors de 2n. d’Educació Primària del col·legi Santa Ana de Montsó, no hem malgastat l’oportunitat de treballar amb aquesta metodologia. En aquest article volem explicar-vos la nostra experiència.

Al nostre centre portem ja uns anys apostant per l’aprenentatge cooperatiu i, en conjugar-ho ara amb el mètode de Santillana Projectes, ens hem servit de:

  • Les indicacions que ens proporcionen els quadernets, amb pistes sobre com plantejar cada activitat.
  • La utilització d’estructures simples i complexes d’aprenentatge cooperatiu, amb les quals ja havíem treballat anteriorment.

Els i les nostres alumnes han de ser conscients que viuen en societat i que, al llarg de la seva vida, hauran de prendre decisions, buscar solucions, arribar a acords, tenir responsabilitats… tenint en compte als altres i no únicament la seva opinió o el que ells volen. Ara, amb els seus companys de classe, hauran d’enfrontar-se a treballs en equip, assumint rols i responsabilitats i sent part del resultat final.

ESTRUCTURES SIMPLES

Sobre estructures simples d’aprenentatge cooperatiu podem trobar una àmplia bibliografia. No us explicarem aquí en què consisteix cadascuna d’elles, però si com les hem utilitzat a l’aula. Les que nosaltres hem posat en pràctica són:

  • Lectures compartides aquesta estructura ens ha permès la implicació de tot el grup en el treball amb els projectes «Expliquem històries d’animals» o «Expliquem històries sobre plantes»: tots han hagut de llegir una part del conte i estar atents a la lectura dels companys per poder participar de l’activitat. La lectura compartida afavoreix la lectura en veu alta i potencia l’atenció de l’alumnat en el conte, així com la comprensió i expressió oral.

   

  • 1-2-4: hem utilitzat aquesta estructura a l’hora de treballar tasques com, per exemple, elaborar un menú saludable dins del projecte «A berenar!» o buscar una solució per salvar als animals d’un naufragi en «Els nostres amics els animals». Els i les alumnes aprenen que l’aportació de cada membre del grup condueix a una solució més completa que si es resolgués de manera individual . Amb això aconseguim que tots facin la seva aportació, que comparin amb les dels seus companys, reflexionin sobre el que ells aporten, que sorgeixin dubtes, que busquin resoldre els problemes… abans de posar-la per escrit i modificar-la si fos necessari.

Recordeu que en l’article Com podem treballar l’aprenentatge cooperatiu amb Santillana Projectes? teniu la descripció sobre com aplicar aquesta estructura.

  • Llapis al centre: podem recórrer a aquesta estratègia amb les propostes marcades per treballar en equip . En plantejar una activitat, els donem un temps de diàleg sobre les possibles solucions, on tots els membres del grup basi deixen els llapis al centre de la taula, per després cadascun respondre individualment.

Aquesta activitat requereix plena atenció i comprensió de tots els membres durant el debat que es genera per a, posteriorment, quan puguin tornar a agafar els seus llapis, plasmar de manera individual el consens del grup.

Es pot fer extensible a l’estructura caps numerats, en la qual es numera a cada membre del grup i se’ls demana que exposin a la resta de la classe la decisió del seu equip de treball.

  • Foli giratori: molt útil per realitzar activitats de treball en equip. Fem aquesta activitat en el grup base per a posteriorment posar-la en comú davant el grup classe . Ens pot servir per identificar els seus coneixements previs o crear llistes d’elements d’algun contingut concret (animals vivípars, fruites, noms de plantes, aliments d’origen vegetal o animal…). La posada en comú solem fer-la a manera de joc, puntuant les aportacions que no es repeteixen en cap grup; d’aquesta manera obliguem a repensar les seves aportacions i té un punt motivacional més. És una activitat que els agrada molt.

ESTRUCTURES COMPLEXES

Aquest tipus d’activitats comporta major organització i són més extenses que les anteriors. A més, els rols queden molt definits i tenen un nivell d’exigència major.

Una de les estructures complexes que hem utilitzat ha estat la següent:

  • El trencaclosques: aquesta dinàmica parteix del treball dels grups base per a posteriorment crear grups d’experts barrejant aquests grups, per finalment tornar de nou als grups base i compartir l’après. Nosaltres ho hem treballat tant amb els contes sobre animals com amb els de les plantes en els projectes «Expliquem històries d’animals» o «Expliquem històries sobre plantes».

La dinàmica va ser la següent:

  • Seleccionem quatre contes.
  • A cada membre del grup se li va assignar un conte.
  • Els i les alumnes amb el mateix conte es van encarregar de llegir-ho junts (lectura compartida), resolent dubtes i intentant comprendre-ho.
  • Dins d’aquest grup d’experts, a més de llegir el conte, van completar un organitzador gràfic consensuant les idees amb el grup, però emplenant cadascun el seu individual.
  • Cada alumne i alumna va tornar al seu grup base i va explicar als seus companys el conte que li havia tocat treballar.

Aquestes són algunes de les experiències que hem dut a terme unint Santillana Projectes i l’aprenentatge cooperatiu, i el que hem observat és que els i les nostres alumnes gaudeixen molt de les classes i a poc a poc els va resultant estrany realitzar activitats on no hagin de compartir, dialogar o posar en comú amb els seus companys.

S’ha escrit molt sobre l’aprenentatge cooperatiu, però per acabar podríem dir que «el més bonic del treball en equip és que sempre tens a uns altres del teu costat».

Una salutació.

Sandra Viles i Sergio Gómez.